Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL EÒLICA DE PONTONS (ALT PENEDÈS)
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2006

A la plana Matania, al municipi de Pontons (Alt Penedès), l’alcalde i el seu equip de govern estudien la possibilitat de construir-hi un parc eòlic. Aquesta proposta únicament té el suport dels regidors del Partit Popular, que és qui governa a l’Ajuntament. La resta de formacions polítiques locals no hi estan del tot d’acord, mentre que el col•lectiu ecologista Bosc Verd considera incongruent voler instal•lar un parc eòlic en una zona forestal, rica en grans rapinyaires i mamífers carnívors, la protecció de la qual ha estat aconsellada en diferents estudis i delimitada en algunes propostes de planificació.


El municipi de Pontons (25,9 km2) es troba situat a la part nord-occidental de la comarca de l’Alt Penedès. Pontons està ubicat al límit oriental de la serralada Prelitoral, als peus de les serres d’Ancosa i Montagut, on neixen nombroses rieres, entre les quals destaca la de Pontons. La carretera local BV-2122 l’uneix amb Sant Martí Sarroca, mentre que la BV-2441 l’enllaça amb la comarca de l’Alt Camp. Pontons és un municipi essencialment agrari, amb algunes urbanitzacions disperses pel terme municipal que, a l’estiu, fan augmentar la població municipal (408 habitants censats el 2006) fins a gairebé el miler de persones.

Els tràmits del projecte del parc eòlic de Pontons van començar el maig de 2005, quan l’Ajuntament va concedir una llicència d’obres a l’empresa Meteosim perquè instal•lés un mesurador de vent en una zona forestal protegida per les Normes subsidiàries vigents, de la qual es va haver de talar 1 ha. El mesurador es va col•locar a l’entrada de la urbanització la Ponderosa, prop del puig de les Solanes, tot i que el parc eòlic s’hauria de construir a la plana Matania, que s’estén entre el coll de la Sabata (carretera BV-2441) i el límit comarcal.

La tardor d’aquell any, l’Ajuntament va signar un conveni amb l’empresa Establecimientos Industriales, SL (Eissl). Aquesta empresa havia de ser la responsable de construir i explotar el parc eòlic, tot i que en el conveni encara no hi constava ni la dimensió, ni la situació, ni el projecte tècnic, ni l’estudi d’impacte ambiental. Al desembre, el ple municipal va aprovar inicialment la modificació de les Normes subsidiàries per tal de canviar la qualificació de protecció de la zona forestal i poder permetre-hi la instal•lació del futur parc eòlic.

El projecte del parc eòlic de la plana Matania
A mitjan mes de maig de l’any 2006, l’alcalde de Pontons, Lluís Caldentey i Querol, del Partit Popular (PP), va explicar el projecte del parc eòlic en una reunió veïnal al centre cívic local. Si bé el motiu de la reunió era explicar públicament la modificació de les normes subsidiàries i la seva repercussió, la quinzena d’assistents va centrar les seves demandes i interès a conèixer el projecte de parc eòlic. Davant la insistència dels reunits, l’alcalde va avançar algun dels trets del projecte amb el benentès que encara no estava del tot definit. D’una banda, l’empresa que l’estava projectant estava pendent dels resultats del mesurador de vents per acabar de definir la potència del parc eòlic i, de l’altra, l’Ajuntament estava negociant amb els departaments de la Generalitat amb responsabilitat per autoritzar-lo, és a dir, amb Treball, Indústria i Energia, per a fer el desplegament del parc; amb Política Territorial i Obres Públiques per als canvis urbanístics, i amb Medi Ambient, pel que fa al tema de les proteccions dels espais naturals afectats.

El parc eòlic estaria format per, com a màxim, una quarantena d’aerogeneradors que s’ubicarien a la plana Matania, tindrien una potència de 78 MW i ocuparien una extensió de 445 ha. Per a evacuar l’energia produïda s’hauria de crear una línia de conducció elèctrica que travessaria algunes zones boscoses fins a dues noves centrals transformadores de mitja tensió. El parc eòlic s’ubicaria en uns terrenys privats, els propietaris dels quals rebrien un cànon anual en concepte de lloguer.

Segons l’alcalde, els departaments de la Generalitat es mostraven receptius al projecte. El Departament de Medi Ambient havia animat l’Ajuntament a estudiar la possibilitat de convertir en tallafocs els camins que s’haurien d’obrir per a la construcció del parc eòlic, mentre que Política Territorial havia aconsellat la reducció del nombre d’aerogenadors a un màxim de trenta-cinc per evitar que se n’haguessin d’instal•lar en una zona protegida que no havia estat objecte de canvi urbanístic.

L’alcalde va defensar el projecte perquè a parer seu era una font complementària d’ingressos que permetria doblar el pressupost anual municipal. Segons els càlculs efectuats, l’Ajuntament podria disposar d’entre 200.000 i 400.000 € anuals, que completarien els 200.000 € del seu pressupost, i que podrien disposar-se per a noves inversions en equipaments municipals o per a millorar l’estat de les urbanitzacions.

Només el Partit Popular municipal dóna suport al projecte eòlic
Per tal de possibilitar la construcció del parc eòlic, l’Ajuntament va continuar els tràmits per poder aprovar provisionalment el canvi de qualificació de les Normes Subsidiàries. El mes de juny, els vots dels regidors populars van ser els únics favorables a aquest canvi, ja que els representants del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) es van abstenir i els de Convergència i Unió (CiU) no van assistir al ple.

Per tal de possibilitar la construcció del parc eòlic, l’Ajuntament va continuar els tràmits per poder aprovar provisionalment el canvi de qualificació de les Normes subsidiàries en el ple del mes de juny. L’aprovació provisional del canvi d’ús només va rebre el suport dels regidors populars, ja que els representants del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) es van abstenir i els de Convergència i Unió (CiU) no van assistir al ple.

Els representants municipals del PSC no s’oposaven frontalment al projecte, i bàsicament demanaven la reducció d’aerogeneradors i que el parc es fes en terrenys municipals. En canvi, el grup de CiU s’hi oposava més directament i algunes accions en contra del parc, com la recollida de signatures, les va organitzar amb el col•lectiu ecologista Bosc Verd. Els arguments contraris d’ambdues associacions se centraven en els efectes sobre el paisatge, l’afectació de la fauna (és l’hàbitat d’aus rapinyaires) o el trencament d’un connector entre els espais naturals de les serres d’Ancosa-Montagut i el Montmell, entre altres.

Cal afegir que l’agost de 2006, Bosc Verd va fer públic un comunicat on denunciava l’actitud del Consell Comarcal de l’Alt Penedès per no defensar un espai, la plana Matania, integrada en el conjunt de les planes de Pontons, la possible preservació de les quals havia estat reconeguda pel mateix Consell. La proposta per a la seva protecció ja constava en un estudi elaborat el 1999 pel Consell Consultiu de Medi Ambient del mateix Consell Comarcal: l’any 2005 es va presentar com a proposta per a l’ampliació de la XARXA NATURA 2000 i també es va delimitar com una zona d’especial interès connector entre els espais naturals PEIN d’Ancosa-Montagut i Montmell en el PLA DIRECTOR DE L’ALT PENEDÈS que, l’any 2006, estava en fase d’informació pública.

Tot i les diferents propostes de protecció que podrien afectar la plana Matania per la riquesa de les seves masses forestals i la presència de rapinyaires, l’alcalde de Pontons va declarar l’octubre de 2006 que “confiava” a poder atorgar les llicències per poder començar la construcció del parc eòlic abans d’acabar el seu mandat.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Penedès