Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL D'ENERGIA SOLAR DE TARRAGONA
Júlia Rubert

Actualitzat a 31/12/2005

L'empresa Gamesa Solar projecta una gran central solar a Tarragona però finalment l'Ajuntament en descarta la ubicació en els terrenys inicialment escollits perquè són una de les grans zones verdes del municipi. Mentre el consistori cerca emplaçaments alternatius per fer possible el projecte dins el seu terme municipal, l'empresa rep nombroses ofertes d'altres ajuntaments tarragonins.


Les centrals o parcs solars són instal·lacions extensives d’estructures fixes o mòbils de grans dimensions que suporten pannells fotovoltaics que capten l’energia solar i la transformen en energia elèctrica. Els parcs poden emplaçar-se tant en sòl urbanitzable industrial com no urbanitzable. A més a més del seu interès ambiental com a font d’energia renovable –reforçada en les previsions efectuades pel PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015–, la rendibilitat econòmica de la seva implantació constitueix un al·licient per a ajuntaments, empreses i agricultors, ja que les companyies elèctriques estan obligades a comprar aquesta energia pagant una prima que internalitza els costos que n’evita l’origen renovable.

Tarragona preveu la segona central solar més gran d'Espanya
El juny de 2005, l’Ajuntament de Tarragona va anunciar que l’empresa Gamesa Solar s’havia interessat per construir una central solar al municipi, en els terrenys de l’anomenat Mur Verd, situats entre l’N-340, la via fèrria i la indústria química, davant dels barris de ponent de Bonavista i Campclar qualificats de zona verda, i que la iniciativa comptava amb el suport del consistori i de la Generalitat. La central ocuparia 6,7 ha, inclouria una aula didàctica sobre energia solar i estaria formada per trenta-tres camps fotovoltaics de 100 kW cadascun, la qual cosa suposaria potència total de 3,3 MW (ampliables a 5 MW en el futur) i una producció elèctrica anual equivalent al consum de 1.666 famílies de tres membres. Amb una inversió prevista de 15 milions d’euros, la planta esdevindria la segona més gran de l’Estat després de la de Doñana.

El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp-Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EC) va oposar-se a la seva ubicació solar al·legant que l’emplaçament escollit era l’únic gran espai verd de Tarragona. Criticava la incongruència de Convergència i Unió (CiU) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) en matèria energètica, ja que sacrificaven un espai verd amb una important funció ambiental i social a canvi d’obtenir amb el parc una potència energètica que consideraven insignificant davant dels 800 MW, de les centrals tèrmiques obertes a prop amb el seu beneplàcit per Iberdrola i Endesa.

Es descarten els terrenys del Mur Verd i l'Ajuntament cerce alternatives
Finalment, el consistori es va fer enrere en la proposta de cedir els terrenys del Mur Verd, al·legant que no era convenient perdre la zona verda i que, els tràmits de requalificació endarreririen la construcció del parc com a mínim dos anys.

El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, Agustí Mallol, va anunciar que s’estudiaven emplaçaments alternatius i el juliol de 2005 va oferir a l’empresa 5 ha de zona rústica situades a l’oest del municipi, prop del polígon industrial les Gavarres, entre l’autovia Tarragona- Reus i la variant de l’N-340. Després d’estudiar la possibilitat de construir-hi una central més reduïda –la menor superfície permetia instal·lar un màxim de 2 MW–, al setembre Gamesa va descartar l’oferta per la forma inadequada i la irregularitat del terreny i per l’existència d’una línia d’alta tensió enmig de la finca. El director general de Gamesa, Antoni Cavallé, va anunciar que s’estava negociant amb altres municipis tarragonins, sense precisar quins. No obstant això, va assegurar que l’empresa havia rebut ofertes, que n’hi havia una que arribava a les 10 ha i que aquestes permetrien planificar una central de fins a 5 MW. Per la seva banda, Agustí Mallol va declarar que es continuaven cercant alternatives per intentar construir la central dins el terme municipal.

A final d’any no hi havia novetats respecte a la decisió final de Gamesa i la central solar seguia sense ubicació definitiva.

Altres projectes de centrals solars
Al llarg de 2005 es van començar a promoure projectes de parcs solars, especialment a les comarques de Lleida, que tenen una insolació mitjana molt elevada. Entre els projectes que es van fer públics, n’hi havia Tàrrega, Flix i Juneda. Destacava la iniciativa del consistori de Sant Fost de Campcentelles, sobre la possible construcció d’una central solar per resoldre els elevats costos del manteniment de l’enllumenat públic en un municipi amb una població molt disseminada. La central ocuparia tres àmbits d’1’8 ha annexos al polígon industrial i tindria una potència total de 900 kW. La inversió inicial de 5 milions d’euros per construir la central i 2,7 per renovar i mantenir l’enllumenat correria a càrrec del grup Moseca i es recuperaria en vint anys a partir dels beneficis anuals de la venda de l’energia produïda. Al desembre, l’Ajuntament de Mediona va anunciar un projecte similar per fer front a les despeses energètiques municipals. La central, més petita, ocuparia 0’8 ha i estaria formada per setze seguidors solars. Es preveia recuperar la inversió de 700.000 euros en nou anys i amb els beneficis nets anuals, millorar l’enllumenat públic i impulsar campanyes d’estalvi energètic. Igualment, l’Ajuntament d’Albesa va anunciar a final d’any el seu suport al projecte del grup Enerpal per obrir una central de 2 MW en una finca de 6 ha del terme municipal.

D’altra banda, el GEPEC impulsava des de 2004 una campanya pilot finançada per Caixa de Terrassa per potenciar en cinc municipis del Tarragonès (Altafulla, la Secuita, Riera de Gaià, Salomó i Vespella de Gaià) l’ús de l’energia solar tèrmica, per a l’escalfament d’aigua calenta sanitària mitjançant plaques solars.

Més informació
www.gepec.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Tarragonès