Dissabte 29 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2007

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques presenta el mes de febrer el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, el primer dels set catàlegs previstos per la Llei de paisatge, que passa a tramitació per a aprovació inicial. El mes de novembre, s’aprova inicialment el Catàleg de les Terres de Lleida, mentre que els corresponents a l’Alt Pirineu i Aran, les Comarques Gironines, les Terres de l’Ebre i la Regió Metropolitana continuen en fase d’elaboració, amb els processos de participació ciutadana en actiu.


Antecedents 2004 I, 2004 II, 2005, 2006

Articles posteriors 2008, 2009, 2010

Els catàlegs de paisatge són els instruments bàsics d’intervenció que preveu la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, per a determinar la tipologia dels paisatges de Catalunya, els seus valors i estat de conservació, així com els objectius de qualitat paisatgística i les propostes per a assolir-los. El mes de juliol de 2005, l’Observatori del Paisatge, per encàrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), va endegar l’elaboració dels dos primers catàlegs corresponents al Camp de Tarragona i les Terres de Lleida, que van ser lliurats el 31 d’octubre de 2006.

Presentat el Catàleg del Camp de Tarragona i aprovat inicialment el de Terres de Lleida
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va presentar el 22 de febrer el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, el primer acabat dels set catàlegs* previstos per la Llei de paisatge. Aquest catàleg fou elaborat per professionals de la Universitat Rovira Virgili (URV) i la Universitat de Girona (UdG). Nadal va destacar que la Generalitat havia previst un fons obert a la resta d’administracions perquè es poguessin impulsar actuacions per a eliminar elements que degraden el paisatge, com pals elèctrics als vorals de les carreteres. D’altra banda, va assenyalar el dinamisme del conreu de la vinya al Priorat i a la Conca de Barberà com a exemple de com es poden aprofitar els elements del paisatge per a generar activitat econòmica.

El catàleg divideix l’àrea del Camp de Tarragona en vint-i-nou unitats paisatgístiques, definides a partir de la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents) i aspectes de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris) i els resultats de la consulta ciutadana. La distribució d’aquestes unitats presenta un paisatge molt divers: des de paisatges muntanyosos (serra de la Llena) fins a planes agrícoles (Guiamets), o nous paisatges urbans (com els de Calafell, Salou o les maresmes de Torredembarra). Entre els valors detectats destaquen els ecològics (muntanyes de Prades o conreus de la plana de l’Hospitalet de l’Infant), els estètics (cellers modernistes de l’Alt Camp i la Conca de Barberà) o els històrics (castells medievals del Gaià, conjunt de Montblanc, restes de la Tarragona romana o l’arquitectura en pedra seca).

Pocs dies després de la presentació oficial del catàleg, la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat (PDP) va manifestar que el parc eòlic del coll de la Garganta, entre els termes de la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre) i el Molar i la Figuera (Priorat), autoritzat pel Departament d’Economia, seguia criteris contraris als recollits al catàleg. En aquest sentit, i segons els ecologistes, aquest parc evidenciava la descoordinació, i fins i tot la contradicció, entre les diferents conselleries.

El Catàleg de paisatge de Camp de Tarragona restava en mans del DPTOP, que l’havia d’aprovar inicialment. S’hi va avançar el Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida, que el novembre va ser aprovat inicialment pel director general d’Arquitectura i Paisatge del DPTOP, Joan Ganyet**. Un cop feta aquesta aprovació inicial, es va obrir un període d’informació pública d’un mes durant el qual es van poder presentar al•legacions al document. Per a facilitar la participació en aquest període, el DPTOP va posar a disposició al seu espai web la memòria del catàleg amb accés lliure.

El Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida, elaborat per la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), identifica i caracteritza vint-i-dues unitats de paisatge, i fa un èmfasi especial dels valors naturals, històrics, religiosos, socials, productius i simbòlics de cadascuna. Per a tot l’àmbit defineix vint-i-un objectius de qualitat paisatgística que s’haurien d’integrar com a directrius paisatgístiques al PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT, pendent d’aprovació definitiva en el moment de l’aprovació inicial del catàleg.

Els altres catàlegs de paisatge
Durant l’any 2007 van continuar en elaboració quatre catàlegs de paisatge més: els corresponents a les Comarques Gironines i l’Alt Pirineu i Aran, que s’havien iniciat el mes maig de 2006; el de les Terres de l’Ebre, començat un mes més tard, i el de la Regió Metropolitana de Barcelona, iniciat a final de 2007. Com en els altres catàlegs, l’Observatori del Paisatge va establir convenis amb grups de recerca de les universitats catalanes: UdG i UPC per al Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines i Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per al de l’Alt Pirineu i Aran. En el cas del Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre, l’Observatori del Paisatge va establir el conveni amb l’Institut per al Desenvolupament de les Terres de l’Ebre (IDECE), que alhora va establir respectius convenis amb el Consorci de Serveis Agroambientals de les Comarques del Baix Ebre i Montsià (CODE) i amb la Demarcació a Terres de l’Ebre del Col•legi d’Arquitectes.

La participació ciutadana vinculada al Catàleg de l’Alt Pirineu i Aran es va iniciar el mes de febrer amb disset entrevistes a agents especialitzats del territori, com ajuntaments, entitats ecologistes, sindicats agraris, etc., de l’àrea. En el cas de les Comarques Gironines, se’n van realitzar vint-i-dues entre els mesos de març i juliol.

D’altra banda, el mes de maig es van organitzar tres sessions de debat a l’Alt Pirineu i Aran i tres més a les Comarques Gironines; s’hi van discutir els primers resultats obtinguts pels equips tècnics d’elaboració dels catàlegs, es van tractar els valors del paisatge i es van consensuar objectius de qualitat paisatgística. Els participants eren persones escollides que, a tall individual, representaven amb les seves opinions la realitat social de l’àmbit de cada catàleg.

De manera complementària, entre els mesos de juny i octubre es van activar tres consultes públiques a través d’Internet que van permetre recollir 276 aportacions en el cas de l’Alt Pirineu i Aran, 871 en el cas de les Comarques Gironines i 387 en el cas de les Terres de l’Ebre. Per al Catàleg de les Terres de l’Ebre es van realitzar, a més, entrevistes a diversos agents i experts, algunes sessions de debat amb la població i una consulta telefònica on es va voler saber quina percepció del paisatge tenien més de vuit-cents ciutadans de Terres de l’Ebre seleccionats de manera aleatòria.

L’Observatori del Paisatge, conjuntament amb la Direcció General de Participació Ciutadana (DGPC), va realitzar, a més, sis sessions informatives (tres per al Catàleg de l’Alt Pirineu i Aran a Talarn, Vielha i la Seu d’Urgell, i tres per al de les Comarques Gironines, a Figueres, Girona i Olot) obertes a tothom on s’explicaven i debatien els resultats dels catàlegs i es recollien les opinions dels assistents.

Durant el mes de novembre, es van realitzar les sessions informatives del Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona a les ciutats de Terrassa, Sitges, Mataró i Barcelona. Com a novetat, aquest darrer catàleg incorporava una consulta a la ciutadania de la Regió Metropolitana de Barcelona a través de la realització de mil entrevistes en profunditat sobre la percepció i vivència del paisatge dels ciutadans de la Regió Metropolitana en el marc del catàleg. L’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), encarregat d’efectuar les entrevistes sota la coordinació de l’Observatori del Paisatge i la DGPC, va començar el procés el mes de desembre.

A final d’any, el DPTOP encara no havia realitzat l’aprovació inicial del Catàleg del Camp de Tarragona i l’Observatori del Paisatge estava coordinant els catàlegs de l’Alt Pirineu i Aran, Comarques Gironines, Terres de l’Ebre i Regió Metropolitana de Barcelona, els tres primers dels quals preveia de tenir enllestits després de l’estiu de 2008, mentre que el corresponent a la Regió Metropolitana de Barcelona s’ d’acabar a final de l’any 2008.

Més informació
www.catpaisatge.net

* Els catàlegs de paisatge coincideixen amb els set àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials, és a dir, Camp de Tarragona, Terres de Lleida, Comarques Gironines, Terres de l’Ebre, Alt Pirineu i Aran, Regió Metropolitana de Barcelona i Comarques Centrals.

** Edicte de 16 de novembre de 2007 publicat al DOGC el dia 27 de novembre.
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame