Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

El Consell Comarcal del Priorat, amb el suport de les dues denominacions d'origen de la comarca, impulsen la redacció de la Carta del paisatge del Priorat. Es tracta d'un document pioner a Catalunya, de caire regulador i normatiu, per a la protecció integral del paisatge. El text definitiu inclourà elements obligatoris i recomanacions prèviament consensuades amb tots els agents del territori. Està previst que s'enllesteixi i s'apliqui a partir del 2005.

Situada al centre de la província de Tarragona, des de la serra de Montsant fins a la de Llaberia i la serra del Pradell -articulada pel riu de Siurana i la riera de Capçanes- el Priorat és una comarca on els valors naturals, culturals i paisatgístics ja havien estat reconeguts i protegits explícitament, mitjançant la declaració del Parc Natural del Montsant -9.192 ha- com a espai d'interès natural l'abril del 2002. Es tracta d'una zona que presenta una particular orografia, gran diversitat biològica, escàs grau d'artificialització i una tradició vinícola que es remunta al segle XII i que actualment està de nou en expansió. Aquests trets configuren un paisatge singular i alhora una de les principals reserves de fauna de les serralades litorals mediterrànies.

L'augment de la preocupació social per la transformació i degradació del paisatge com a conseqüència de l'impacte de l'activitat antròpica ha fet aparèixer iniciatives que s'inscriuen en el debat públic europeu sobre les mesures que s'han de prendre per a valorar-lo com a recurs històric, natural i cultural, però també econòmic, d'una zona. Entre les iniciatives per a la protecció del paisatge destaquen les realitzades a les zones vinícoles del Llenguadoc i al cantó de Valais (Suïssa) i també la Carta de Tossa a la Costa Brava o la Carta Verde del Paisaje de la Axarquía a Andalusia. L'origen de la Carta del paisatge del Priorat, pionera juntament amb la CARTA DEL PAISATGE DE L'ALT PENEDÈS al nostre territori, es remunta a l'any 2001 amb el programa La cultura del vi, desenvolupat pel Consell Comarcal.

En el marc català, les cartes del paisatge són els instruments de concertació d'estratègies entre els agents públics i els privats per tal que les actuacions que portin a terme s'adrecin al manteniment dels valors del paisatge. Actualment, la Generalitat de Catalunya aposta per l'elaboració d'aquests documents, amb l'objectiu que siguin incorporats al planejament urbanístic de cada municipi. L'avantprojecte de LLEI DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE que promovia el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) incloïa explícitament aquests instruments.

Formalització de la Carta del paisatge del Priorat
La Carta es va plantejar com a resposta a les transformacions associades a la creixent activitat vinícola, i en general agrícola, que va viure la comarca des de final dels noranta i que alguns van anomenar el boom del vi. Inversors d'arreu van fer proliferar el nombre de bodegues i la rompuda de boscos, amb feixars, plantació de vinyes i la substitució dels costers de pedra seca, fins i tot dins del Parc Natural de Montsant. Segons les estadístiques de la Delegació a Tarragona del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), entre el 1999 i el 2003, la comarca va transformar 525 ha a conreu de vinya. Porrera, Torroja i el Molar encapçalen la llista de municipis de la comarca amb més terrenys adaptats. El 2004, un total de 85 bodegues produïen al Priorat.

El negoci del vi ha permès el desenvolupament d'activitats vinculades, com ara la restauració i l'hostaleria rural, i ha afavorit el creixement econòmic de la comarca, però també ha generat impactes que es comencen a veure amb preocupació tant des del Consell Comarcal com en els sectors econòmics lligats al vi i entre grups cívics com la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat.

A mitjan gener del 2004, després d'una reunió de la taula sectorial del vi, el Consell Comarcal del Priorat i els consells reguladors de les dues denominacions d'origen vinícoles de la comarca -la denominació d'origen de qualitat del Priorat (DOQ Priorat) i la denominació d'origen del Montsant (DO Montsant) - van formalitzar l'inici de la Carta del paisatge del Priorat, encarregant-ne la redacció a l'empresa reusenca Agro-3. La iniciativa va néixer amb la vocació de ser un instrument d'ordenació integral que regulés aspectes urbanístics, agrícoles i forestals dels vint-i-tres pobles de la comarca, per tal de poder mantenir la qualitat dels productes agroindustrials del Priorat i de l'oferta turística, amb capacitat d'afegir valor econòmic a la venda del vi. Alguns exemples serien la recuperació del patrimoni arquitectònic tradicional, la lluita contra l'erosió, la gestió de residus o la definició d'uns criteris estètics per a la construcció.

Altres iniciatives complementàries
La Carta del paisatge era una iniciativa complementària a d'altres que es desenvolupaven al Priorat, dins del concepte de la cultura del vi i la protecció del paisatge.

El Consell Regulador de la DOQ Priorat va promoure una taula de treball i negociació amb representants dels cellers, dels ajuntaments i dels tècnics del DMAH i del Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat per tal de preservar el paisatge de la vinya, restringint-la als llocs acordats, promoure la construcció de cellers o la creació de nous vials d'accés a les finques, amb criteris comuns. La Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat (PDPNP) també es va mobilitzar, juntament amb altres sectors econòmics i socioculturals de la zona per tal de convertir la comarca en un model de sostenibilitat i qualitat paisatgística. La PDPNP va anunciar que demanaria al Govern de la Generalitat que donés caràcter legislatiu a la Carta del paisatge.

El nombre de propostes per a instal·lar CENTRALS EÒLIQUES AL PRIORAT des del 1999 fins al 2000 va portar els grups polítics representats al Consell Comarcal del Priorat (Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, Convergènica i Unió CiU, Esquerra Republicana de Catalunya, ERC i Independents), sis alcaldes dels vint-i-tres municipis de la comarca, diferents entitats adherides a la PDPNP i les dues denominacions d'origen, a signar el 2001 l'Acord comarcal per al desenvolupament d'energia i centrals eòliques al Priorat. L' Acord, que no tenia validesa jurídica, també tenia com a objectiu mantenir un paisatge de qualitat i proposava mantenir els aerogeneradors en àmbits poc visibles.

D'altra banda, a començament de novembre, aprofitant la vigència de la convocatòria europea d'ajuts inclosos en el marc del programa Leader Plus, el Consell Comarcal del Priorat va signar un conveni amb la Terra Alta i la Conca de Barberà per crear i promoure la marca de Paisatges del vi, amb un pressupost inicial de 120.000 euros.

Una carta del paisatge en procés de redacció
La Carta reconeixia el paisatge com un factor de desenvolupament i de diferenciació que calia preservar, per la qual cosa proposa consensuar les mesures necessàries per a la protecció i restauració que, sense ofegar les inversions, evitessin la degradació del territori. L' eslògan emprat per la PDPNP recollia sintèticament aquesta idea: "vi + paisatge = futur".

Durant el mes de maig, en el marc de la Fira del Vi de Falset i en el decurs d'una taula rodona sobre la Carta del paisatge del Priorat, amb la participació dels diferents agents, es va posar de manifest el consens per la iniciativa. Tant el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, com el secretari general de Planificació Territorial, Oriol Nel·lo, hi van donar suport, considerant-la exemplar per a la resta de comarques. Segons va citar Salustià Álvarez, president de la DOQ Priorat: «som els primers interessats a fer una preservació del paisatge, ja que una de les riqueses del vi és la capacitat d'identificar el producte amb un determinat espai territorial». Per la seva banda, la PDPNP es va mostrar a favor de la iniciativa i van manifestar la urgent necessitat d'actuar en la preservació del paisatge.

En el procés de redacció de la Carta es van mantenir reunions amb els diferents agents implicats per tal de definir les línies d'actuació. Algunes de les idees sorgides i incorporades al document versaven sobre la recuperació del patrimoni tradicional, l'ajardinament de poblacions, la lluita contra l'erosió, la gestió mancomunada de residus i la clausura d'abocadors incontrolats. En el cas de les plantacions de vinya, la carta també tindria en compte la definició de les zones de conreu i la millora de l'equilibri entre l'espai agrari i el natural.

A mitjan octubre, l'empresa responsable de la Carta en va presentar un primer esborrany per al debat; concretament un catàleg amb la identificació de 18 unitats paisatgístiques, basat en un exhaustiu treball de camp. El document aconsellava mesures en funció de les particularitats de cada zona. El mapa dibuixava grans extensions com ara el Priorat històric o paleozoic i altres realitats geogràfiques de grandària inferior, com ara l'embassament de Siurana, la serra del Molló o el congost de Fraguerau. Per a cada àmbit se'n va determinar la «vocació», més natural o agrària, així com les amenaces i potencialitats.

A final d'any s'esperava un segon document de caire regulador que havia d'establir unes normes comunes d'ordenació del territori. Agustí Masip, president del Consell Comarcal, va explicar que els ajuntaments haurien d'aprovar-la de manera voluntària i que, un cop aprovada, passaria a ser normativa. L' aprovació de la Generalitat també permetria integrar-la en EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA.

Més informació
www.prioratdigital.com/montsant
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Priorat
Fotogaleria relacionada