Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARTA DEL PAISATGE DEL BERGUEDÀ

Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2007

El 26 de març de 2007 se signa la Carta del paisatge del Berguedà, la segona carta signada a Catalunya. Aquesta carta s’articula al voltant de la importància del paisatge com a principal actiu turístic de la comarca, i reflecteix el consens assolit entre totes les administracions del Berguedà vers la protecció i promoció del patrimoni paisatgístic de la comarca.


La comarca del Berguedà es troba a la conca alta del Llobregat, riu que, juntament amb la CARRETERA C-16, vertebra la comarca de nord a sud. Està formada per dues grans unitats: l’Alt Berguedà, territori muntanyós i forestal que culmina a les serres del Cadí i el Moixeró les quals separen aquesta comarca de la Cerdanya, i el Baix Berguedà, un territori agrícola integrat a la Depressió Central. El massís del Pedraforca s’imposa com a senyal d’identitat d’aquesta comarca i del conjunt de Catalunya. Després de la davallada de la producció agrària, minera i industrial en aquest territori al llarg del segle XX, els darrers anys el Berguedà ha anat consolidant-se com una comarca turística gràcies a la posada en valor del seu patrimoni natural, la gastronomia i també la tradició minera i industrial. L’aposta pel turisme al Berguedà es reflecteix en l’elevat nombre de consorcis i associacions turístiques de la comarca.

Un full de ruta per a tenir cura del paisatge
La LLEI 8/2005, DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE, defineix les cartes del paisatge com a instruments de concertació d'estratègies entre els agents públics i els privats, aplicables a escala local, supramunicipal o comarcal, que serveixen per a dur a terme actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge, l’objectiu de les quals sigui mantenir-ne els valors.

A diferència dels CATÀLEGS DE PAISATGE promoguts per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, les cartes poden ser impulsades per entitats locals i tenen vocació de document estratègic, mentre que els catàlegs la tenen d’eina d’ordenació del paisatge. En qualsevol cas, les cartes de paisatge han de respectar tot allò que estableixin els catàlegs de paisatge que incideixin en el seu àmbit*.

Malgrat l’important component estratègic i voluntari de les cartes de paisatge, aquests documents es van dissenyar per anar més enllà d’una simple declaració de principis dels seus signants. Les aportacions més valuoses de les cartes del paisatge són les de la concertació i el compromís davant la societat de diversos agents a favor del paisatge, i l’objectiu és formar part d’un projecte col•lectiu que treballi en conseqüència per a assolir els compromisos signats.

La utilitat de les cartes de paisatge ha estat demostrada en diversos països amb contextos similars al de Catalunya, i al nostre país ja existien els antecedents de la CARTA DEL PAISATGE DE L’ALT PENEDÈS i la CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT, que malgrat que va ser la primera a desenvolupar-se el gener de 2004, a final de 2007 encara no s’havia aprovat. Per tant, la Carta del paisatge del Berguedà era la segona carta que s’aprovava a Catalunya. Mentrestant, la Carta del paisatge de la Vall de Camprodon (el Ripollès) i la de la conca de la riera d’Argentona (el Maresme) també s’estaven elaborant.

Els promotors de la Carta
La redacció de la Carta del paisatge del Berguedà es va emmarcar en el Pla de foment turístic de la comarca impulsat pel Consell Comarcal des de 2005. Aquest Pla veia en la carta un marc comú de referència per a facilitar l’entesa i el consens entre els agents implicats en les transformacions i la gestió del paisatge del Berguedà, que havien mostrat visions i interessos no coincidents en relació amb el paisatge.

El Consell Comarcal del Berguedà va assumir el lideratge de la iniciativa, i va disposar del suport de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), especialment pel que fa a la revisió i validació de la Carta, la qual va col•laborar amb l’equip redactor assessorant els agents durant la preparació i redacció dels acords assolits. També hi van participar la Direcció General de Turisme del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i la delegació en matèria de turisme de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona.

Els treballs van ser dirigits per Josep Gordi, geògraf del Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge de la Universitat de Girona (UdG), i Albert Cortina, advocat de l’estudi DTUM i coautor de la Carta del paisatge del Penedès.

El paisatge com a recurs turístic de primer ordre
Mentre que les cartes del paisatge de l’Alt Penedès i del Priorat s’articulaven al voltant de la importància de les activitats agrícoles (sobretot la vinya) en la configuració del paisatge, en la Carta del paisatge del Berguedà el protagonisme el va centrar l’activitat turística. La Carta del paisatge es va fonamentar en la idea fonamental que els paisatges del Berguedà són el principal recurs turístic de la comarca i un element decisiu per al desenvolupament local.

Els principals objectius de qualitat paisatgística que es va marcar la Carta van ser el manteniment de les pastures a l’Alt Berguedà i de l’agricultura al Baix Berguedà, la millora dels espais fluvials i forestals, la integració paisatgística de les activitats turístiques, la indústria, la ramaderia intensiva i la gestió dels residus, el manteniment de l’harmonia arquitectònica dels nuclis rurals i les edificacions aïllades, i el foment del coneixement del paisatge per part de la població local i forana.

Els signants del document es comprometien a protegir el paisatge de la comarca impulsant polítiques i mesures de protecció del caràcter i la qualitat dels paisatges del Berguedà, i també a afavorir l'evolució harmònica dels paisatges i a potenciar el paisatge com un element de benestar individual i col•lectiu que, a més de valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, social, patrimonial, identitària i espiritual.

Per a aconseguir-ho, els signants es comprometien a implementar criteris paisatgístics en el planejament territorial, sectorial i urbanístic de la comarca, a adoptar codis de bones pràctiques agràries i turístiques, a desenvolupar un programa de gestió del paisatge, a fomentar mesures de conscienciació, formació, educació i difusió de la diversitat paisatgística del Berguedà, i a crear una comissió del paisatge com a instrument d’intervenció, cooperació, participació, mediació i comunicació de les polítiques i les actuacions sobre el paisatge del Berguedà.

La Carta del paisatge incloïa en el programa de gestió onze propostes d’actuació: des de potenciar l’agroturisme i el turisme rural, fins a crear una marca turística de qualitat vinculada al paisatge, passant pel desenvolupament d’una xarxa de punts d’observació dels paisatges del Berguedà o per l’organització d’exposicions permanents sobre el paisatge de la comarca.

Signatura de l’acta de la Carta
Per a consensuar la Carta del paisatge, els redactors es van reunir diverses vegades amb les administracions i agents turístics del territori. Finalment, el 26 de març de 2007 es va signar la Carta a la seu del Consell Comarcal del Berguedà. Les adhesions van ser encapçalades pels representants de les administracions promotores de la Carta: la presidenta del Consell Comarcal, Montserrat Ribera, els 31 alcaldes i els directors generals d'Arquitectura i Paisatge, Joan Ganyet, el de Turisme, Joan Carles Vilalta i el de Desenvolupmanet rural, Josep Maria Besora. La Carta també va disposar de la signatura de la Cambra de Comerç de Barcelona, del Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà, del Consorci de la Ruta Minera, del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, del Consorci de Formació i Iniciatives Cercs-Berguedà, de l’Associació d’Hostaleria i Turisme del Berguedà i de l’Associació d’Agroturisme del Berguedà.

La Carta es va presentar amb la intenció que rebés el màxim nombre d’adhesions possible dels altres agents de la comarca implicats directament o indirecta en la protecció i promoció dels paisatges del Berguedà. Segons Josep Gordi, codirector de la Carta, els principals èxits de la Carta consistien en l’elevat valor polític del consens que traduïa i en la tasca de sensibilització que exerciria entre les administracions locals de la comarca, fonamental per a superar possibles reticències locals envers la protecció del paisatge i afrontar el repte col•lectiu de la protecció del paisatge.

Més informació
www.catpaisatge.net
www.catpaisatge.net/cat/cartes_estat.php
www.elbergueda.cat

* L’any 2007 encara no s’havien iniciat els treballs del Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals. Segons la Llei de paisatge, aquest catàleg hauria de tenir en compte les determinacions de la Carta del paisatge del Berguedà. 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Berguedà
Fotogaleria relacionada