Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARTA DEL PAISATGE DE L'ALT PENEDÈS
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

L'Alt Penedès aprova la primera carta del paisatge comarcal per a la protecció, millora i valoració del paisatge i el desenvolupament sostenible. El document, consensuat amb la majoria d'agents polítics, econòmics i socials de la comarca, ha de garantir la planificació territorial ordenada i marcar les estratègies de protecció de l'espai vitivinícola i agroforestal de l'Alt Penedès.

La comarca de l'Alt Penedès s'estén sobre la plana interior situada al sud de la província de Barcelona, entre les serralades Litoral i Prelitoral. El cultiu de la vinya està present en més de la tercera part de la superfície i en tots els seus vint-i-set municipis. Aquest cultiu té un pes específic important en l'economia local i ha donat lloc a una de les denominacions d'origen més importants de Catalunya. Els processos de metropolitanització de l'última dècada estan transformant el paisatge i l'activitat vitivinícola. L' augment de la pressió sobre els usos del sòl provocat per les activitats industrials, logístiques, residencials i les noves infraestructures va fer aparèixer veus d'alarma i va mobilitzar entitats públiques i privades amb ànim de preservar aquest entorn i amb l'objectiu d'aconseguir un desenvolupament equilibrat i sostenible basat en el manteniment dels paisatges del vi.

Les cartes del paisatge
Les cartes del paisatge són documents, més o menys concrets i vinculants, que recullen criteris paisatgístics d'ordenació del territori per a conservar i valorar el patrimoni natural i socioeconòmic d'una zona. Defineixen un marc general, una primera classificació o catàleg dels paisatges i generalment inclouen un codi de bones pràctiques -en el cas de l'Alt Penedès, bàsicament agrícoles-, propostes de restauració i millora del paisatge, la promoció d'una marca turística de qualitat i l'aprovació d'un programa en línia amb la Carta europea del paisatge. Europa compta amb diverses experiències en protecció del paisatge, especialment de paisatges vitivinícoles com el Llenguadoc o el Bordeus francès, o la Toscana, a Itàlia. A la Costa Brava, disposen de la Carta de Tossa, a la qual estan adherits diferents ajuntaments del litoral gironí amb la finalitat de trobar un equilibri entre turisme i conservació del paisatge i més recentment s'ha iniciat, amb la mateixa finalitat el DEBAT COSTA BRAVA. La Val d'Aran i l'Empordà també estan iniciant la redacció de la seva pròpia carta, mentre que la CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT ja és un projecte avançat.

En el cas català les cartes del paisatge s'inscriuen dins la LLEI D'URBANISME, de juny de 2002, reformada el 2004. La Generalitat aposta per la redacció d'aquests documents de caràcter comarcal amb l'objectiu d'incorporar les recomanacions als Plans d'ordenació Urbanística de cada municipi. Les cartes del paisatge, com la de l'Alt Penedès i la del Priorat, són iniciatives anteriors, però plenament coincidents amb la proposta de la LLEI DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE, així com l'OBSERVATORI DEL PAISATGE que estava creant la Generalitat de Catalunya a la fi de 2004.

El cas de l'Alt Penedès
La Carta del paisatge de l'Alt Penedès fou impulsada pel Consell Comarcal de l'Alt Penedès, l'Associació Terra Vitium (associació formada per la patronal del vi i del cava, l'associació vinícola del Penedès (Uvipe) i Institut del cava, Unió de Pagesos i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, (Jarc)), el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya i redactada per la consultora DATUM de manera coordinada amb la redacció del PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L'ALT PENEDÈS.

El 2002, el Consell Comarcal de l'Alt Penedès, l'Associació Terra Vítium, el DARP, el DPTOP i el DMAH de la Generalitat de Catalunya van signar un conveni amb tres objectius. El primer, identificar i caracteritzar el paisatge vitivinícola, els seus components, les seves unitats i els seus valors. El segon, detectar les tendències i els impactes que comprometen el manteniment dels valors i de la sostenibilitat del paisatge vitivinícola. I, finalment, establir estratègies, instruments i mesures específiques per a la gestió dinàmica del paisatge vitivinícola, entenent-lo com un espai productiu de qualitat que constitueix un valor afegit al potencial econòmic de la comarca.

Com a primer resultat d'aquell conveni, el mes de maig de 2004 es va presentar l'"Estudi del paisatge vitivinícola de l'Alt Penedès" que, analitzant el creixement econòmic, demogràfic i urbanístic de la comarca, en posava en relleu el potencial, alhora que advertia del risc d'una pèrdua de competitivitat del sector vitivinícola relacionada amb el deteriorament paisatgístic. L' estudi proposava la redacció de la Carta del paisatge com a instrument de concertació d'estratègies sobre el paisatge amb el consens dels agents implicats.

L'aprovació de la Carta del Paisatge de l'Alt Penedès
Sis mesos desprès, el 18 d'octubre, el ple del Consell Comarcal va aprovar la Carta del paisatge que constava d'un text general i dos annexos no vinculants, més específics. El text general exposava quatre acords bàsics amb les seves propostes d'actuació concretes. El acords foren: protegir, millorar i valorar el paisatge de la comarca mitjançant una gestió dinàmica del territori i del paisatge; implementar criteris paisatgístics en els diferents instruments de planificació territorial i urbanística de la comarca; adoptar el codi de bones pràctiques vitivinícoles per a la preservació del paisatge orientades a la conservació de la biodiversitat i la promoció del paisatge, i crear l'òrgan de participació per al desenvolupament de les directrius de la Carta del paisatge.

Els acords es van concretar en la delimitació de les unitats de paisatge establertes en l'estudi per al planejament territorial; la participació en la redacció del Pla director; la promoció de convenis de gestió entre administracions públiques i entitats privades, fórmules de custòdia del territori, i la inclusió d'avaluacions ambientals en les modificacions de planejament municipal. Els ajuntaments havien de determinar els punts estratègics i els espais vulnerables i fràgils del paisatge per a actuar de manera prioritària en la millora del paisatge; aprofundir en la conscienciació, formació i educació dels ciutadans en els valors ambientals; preservar els espais agraris reconeixent la funció professional i social del pagès, i exigir a les administracions que els grans eixos viaris no esdevinguessin barreres per al paisatge.

Els dos annexos feien referència a casos concrets on havia d'actuar l'Administració i els agents privats implicats. El primer portava per títol, "Criteris paisatgístics de caràcter específic a implementar en el planejament territorial i urbanístic de la comarca", i detallava les actuacions que calia fer quant a l'ús del sòl. El segon s'anomenava "Codi de bones pràctiques vitivinícoles per a la preservació del paisatge", i presentava un total de quaranta bones pràctiques agrupades en cinc epígrafs, segons l'objectiu principal: evitar l'erosió del sòl, mantenir el paisatge agroforestal, mantenir la biodiversitat, millorar el paisatge construït i promoure el paisatge vitivinícola. El nivell de detall dels annexos i la manca de finançament municipal per a fer-hi front, així com la dificultat d'alguns municipis a renunciar a l'obtenció d'ingressos fàcils per la transformació de vinyes en sòl industrial o residencial van ser els punts observats com a crítics, tant pels mateixos redactors com pels agents implicats. Albert Cortina, advocat i coredactor de l'informe amb Jaume Busquets, va advertir que tota la feina que s'havia dut a terme podria acabar «en pura retòrica» si finalment no s'aplicava a tots els municipis.

Les reaccions a la Carta
La UVIPE es va manifestar a favor de la Carta del paisatge a principi d'agost, durant la celebració d'una assemblea general. El seu president, Miguel Torres va explicar que la UVIPE finançaria murs verds per a minimitzar l'impacte visual dels polígons industrials.

El document, però, no va agradar ni convèncer tothom. La plataforma ciutadana Salvem el Penedès no va participar en la presentació ni la signatura de la Carta del paisatge perquè va considerar que no s'havia garantit el procés de participació ciutadana en no poder-hi presentar esmenes. Al mateix temps, van reclamar que aquest instrument fos vinculant per als signants. Tampoc no s'hi van mostrar plenament a favor els pagesos, que van reclamar una política clara d'ajuts i garanties d'uns preus de raïm per sobre dels costos, i també l'aprovació dels dos annexos de propostes concretes. D'altra banda, el portaveu del grup comarcal de Convergència i Unió (CiU), Xavier Escribà, va anunciar que el seu grup s'abstenia al·legant que «el text no té cap visió comarcal, està aigualit i només té caràcter possibilista». El portaveu del grup comarcal del Partit Popular (PP), Luís-Fernando Caldentey, malgrat votar-hi a favor, va reclamar més «flexibilitat» en l'aplicació.

Finalment, el dia 9 de desembre, en un acte celebrat a la sala de plens del Consell Comarcal, el director general d'Arquitectura i Paisatge del DPTOP, Joan Ganyet, juntament amb els representants municipals i el director del Programa de planejament territorial, Juli Esteban, així com nou entitats integrades en el Consell Ecosocial de la comarca i Terra Vitium, van signar la Carta del paisatge de l'Alt Penedès. Joan Ganyet va expressar el seu interès perquè l'exemple penedesenc s'estengués a la resta de Catalunya i es va comprometre a dirigir a la comarca una de les primeres vint actuacions que havia de fer l'organisme que dirigeix.

A final d'any, el municipi de Subirats havia estat l'únic que havia aprovat l'aplicació de la Carta i havia inclòs els annexos al nou Pla d'ordenació urbana que estava en procés de redacció també per part d'Albert Cortina.

Més informació
www.coe.int/t/e/Cultural_Cooperation/Environment/Landscape
www.ccapenedes.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Penedès
Fotogaleria relacionada