Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA N-II AL MARESME
Carretera N-II Maresme Mapa: Montse Ferrés
Arnau Urgell - Mercè Mauri
Actualitzat a 31/12/2007

L’N-II al Maresme és un dels punts negres més importants de la xarxa viària. Aquest fet es palesa en gran mesura amb la mort de l'alcalde de Premià, Jaume Batlle, víctima d'un atropellament el mes de febrer. A partir d'aquell moment entitats cíviques i polítiques protagonitzen talls per a exigir la conversió de la carretera en una via urbana i la gratuïtat de l'autopista C-32. Diverses actuacions del Ministeri de Foment per a millorar la seguretat encara encenen més els ànims, ja que es consideren contraproduents. Per altra banda, els ajuntaments realitzen una contraproposta d'autovia A-2 que modifica en part el projecte presentat pel Ministeri el 2006.


Antecedents 2006

Articles posteriors 2009, 2010, 2011

La carretera N-II al seu pas per la comarca del Maresme constitueix un dels punts negres de la xarxa viària estatal tant per l'elevada intensitat de trànsit com pel fet que travessa la façana litoral de molts municipis i esdeve, consegüentment, una barrera entre els nuclis urbans i les platges. Segons dades del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) entre el 2002 i el 2005 van morir 11 persones en el tram del Baix Maresme –de gairebé 20 km–. També van resultar ferides greus 76 persones en 72 accidents. D’altra banda, 11 persones van ser atropellades.

El mes de gener de 2006 el Govern espanyol va fer arribar als ajuntaments de la comarca un estudi informatiu per a la millora de la via, en el qual es reconeixia que la carretera amb una intensitat superior als 40.000 vehicles havia passat de ser “passeig marítim a via perillosa tant per a vehicles com per a vianants”. Cal tenir en compte que aquesta actuació es va incloure al PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC) 2006-2026 elaborat per la Generalitat.

La proposta del Ministeri de Foment (MIFO) partia de la hipòtesi que la carretera estava totalment saturada i que era inviable desdoblar-la. D'aquesta manera es proposava traslladar-la en forma d'autovia al corredor de l'autopista C-32. Es tractaria d'una via de quatre carrils d'uns 50 km de longitud que enllaçarien la B-20 a Montgat fins a la futura AUTOVIA A-2 al tram de la Selva Marítima –entre Tordera i Fornells de la Selva–. En el tram sud –entre Montgat i Pineda–, la proposta era que l'autovia esdevingués un lateral gratuït de l'autopista, mentre que entre Pineda i Palafolls presentava quatre alternatives que variaven des de mantenir l'estructura de laterals al llarg de tot el tram, fins a passar per un recorregut totalment diferent de l'autopista (buscant les zones més planeres de la costa) o bé una proposta de caràcter mixt. La resposta dels diversos agents implicats –tant ajuntaments com plataformes veïnals– era la de valorar positivament la conversió de l’N-II en via urbana, però hi havia discrepàncies sobre la idoneïtat de construir una nova autovia o bé apostar per la gratuïtat de la C-32.

La mort de l'alcalde de Premià accelera el debat i les mobilitzacions
El mes de gener es van iniciar les obres de transformació de la carretera N-II al terme de Montgat. Tanmateix, per qüestions de finançament, tan sols es feia en un dels tres trams previstos –entre l'avinguda del Turó i la riera d'en Font–. Cal tenir en compte, però, que aquest tram ja disposava d’una via ràpida i gratuïta alternativa: la B-20.

El debat sobre la conversió de la carretera en una via urbana va viure el 7 de febrer un autèntic punt d'inflexió amb la mort de l'alcalde de Premià de Mar, Jaume Batlle (Convergència i Unió, CiU). Segons la versió dels Mossos d'Esquadra un vehicle que feia cua per entrar a la carretera a l'alçada de Vilassar de Mar va fer una maniobra perillosa i va topar amb la motocicleta de Batlle. La indignació de les forces polítiques i dels veïns es va palesar amb una manifestació que va tallar la carretera just després de l'enterrament. La percepció de la societat del Maresme és que es tractava de “la gota que feia vessar el got”, tal com recollien les diverses cròniques periodístiques. I és que Batlle s'havia mostrat com un dels alcaldes més compromesos en la pacificació de la Nacional. Tot i així, càrrecs com l'alcalde de Teià Andreu Bosch (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) entenien que seria “lamentable” que la mort de l'alcalde de Premià comportés una reactivació sobtada per part de les administracions per a resoldre la situació.

Si més no, la reacció espontània dels ciutadans –van ser un miler de persones, les concentrades– va tenir una resposta ràpida amb la convocatòria d'una reunió urgent amb tots els nou alcaldes del sud del Maresme per part del Servei Català de Trànsit (SCT). Fruit d'aquesta reunió i dels contactes amb el MIFO, les mesures acordades giraven entorn de la unificació de la senyalització referent a la limitació de velocitat (50 km/h en trams urbans i 70 interurbans), l'increment del nombre de radars i de la presència de patrulles dels Mossos i a mitjà termini la construcció de giratoris als accessos a les vies perpendiculars a la línia de costa, l'increment del transport públic i avançar cap a la definició de l'alternativa a l’N-II. Ara bé, les diverses plataformes ciutadanes preocupades per la situació de la carretera consideraven que es tractava de mesures “obsoletes” i gens definitives. Rafael Anguera, president de Camí Ral, afirmava que no volien perjudicar els usuaris però que “si no es feien talls ningú no els escoltaria”. Per la seva banda, Pere Compañó, portaveu de Masnou 21, considerava que no eren mesures sinó obligacions com ara fer respectar les velocitats màximes. “L'única alternativa real, si es volen evitar més morts, és la gratuïtat immediata de l'autopista” coincidien ambdues entitats.

En aquest sentit, a partir del mes de març la plataforma cívica Camí Ral va decidir convocar manifestacions el dia 7 de cada mes fins a la solució dels problemes de mobilitat a la comarca. El portaveu Rafel Anguera va reafirmar-se en l'existència d'una alternativa a l’N-II: “Es tracta de la C-32. Fa molts anys que es paga i ja està amortitzada” va afirmar.

El mateix dia que es feia la primera mobilització es feia públic també que els nou municipis havien consensuat amb l'agència Barcelona Regional la proposta d'autovia A-2 en el seu tram pel Baix Maresme. Es tractava d'una carretera de quatre carrils entre Montgat fins al Masnou que aniria per sobre de l'autopista, i a partir d'aquella població i fins a Cabrera, per sota. Posteriorment, en el tram de Mataró, la carretera seria lateral de la C-32. Així mateix, es van dibuixar les connexions entre la via i els municipis de muntanya, un dels grans problemes de mobilitat a la comarca. Després del consens local calia obtenir el vistiplau de la Generalitat per tal d'anar a presentar-ho posteriorment al MIFO. Respecte a la proposta presentada el 2006 pel Ministeri es reduïa la velocitat (de 100 a 80 km/h) a canvi d'augmentar el nombre de sortides. Segons l'alcalde de Cabrera, Carles Rocabert (ERC), l'alternativa del MIFO “trinxava el territori i no solucionava el problema intern de mobilitat”. Tanmateix, totes les parts coincidien en el fet que el termini d'execució no seria inferior als deu anys. Des del Consell Comarcal es va anunciar que més endavant s'encarregaria a Barcelona Regional la redacció d'un projecte per al tram entre Mataró i Palafolls.

A banda de les manifestacions de cada dia 7, a Premià de Mar es van reunir en poques setmanes 11.280 firmes –en un municipi de 27.000–. Es tractava d'una iniciativa del col•lectiu Amics de Premià de Mar. Així mateix, les mobilitzacions anaven in crescendo, passant de 100 a 300 persones de la primera a la tercera manifestació celebrada el mes de maig.

Un tema de tanta transcendència va marcar les eleccions municipals. Així, en el cas de Premià, els sis candidats a les municipals es van comprometre, prèvia petició de la Plataforma Camí Ral, a demanar al Congrés una proposició de llei per a transformar la carretera en una avinguda urbana. De moment, tenien el suport dels diputats Josep Antoni Duran i Lleida (CiU) i Joan Tardà (ERC).

Al llarg del mes de maig es van realitzar actuacions a l’N-II com l'aplicació de ferm sonoreductor, la millora de l'amplada de les parades d'autobús o la protecció dels seus usuaris amb murs de formigó per a evitar atropellaments. També es va decidir d’instal•lar-hi semàfors amb polsadors per a facilitar l'accés dels vianants a aquestes mateixes parades.

Les mobilitzacions no s'aturen per vacances
A començament d'estiu es van iniciar noves actuacions per part del MIFO tant a nivell de senyalització com de col•locació d'elements per a augmentar la seguretat. Van destacar els trams de barreres de formigó a la mitjana per tal d'impedir avançaments i la invasió del sentit contrari. Aquestes accions no acabaren de fer el pes als alcaldes, i, per exemple, el del Masnou, el socialista Eduard Gisbert, considerava que “l'impacte visual era negatiu i que podia suposar que la carretera semblés més una autovia coberta que no pas una via cívica”. Així mateix, Gisbert coincidia amb els seus homòlegs de Premià, Miquel Buch (CiU), i Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer (CiU), sobre els problemes que podia suposar tant en cas d'accident com per la generació de brutícia i l'evacuació d'aigua en cas de fortes pluges.

El mes d'agost van continuar les “tradicionals” mobilitzacions de cada dia 7, que en el cas del juliol havien reunit fins a 3.000 persones. El portaveu de Camí Ral va anunciar que de cara a la tardor passarien a fer accions d'aixecament de barreres a la C-32 si continuava la manca d'iniciativa política. Així mateix, des de les entitats cíviques es criticaven molt durament les mesures impulsades pel MIFO. Consideraven que els murs de formigó esdevenien una “trampa mortal per als motoristes” i que en alguns trams farien la via tant lenta que obligarien a tothom a agafar l'autopista de peatge. Una altra acció, la supressió dels carrils d'accés en alguns encreuaments, consideraven que encara feien la via més perillosa. Rafel Anguera resumia la situació amb la paraula “nyap”. Així mateix lamentava que de nou tot s'hagués fet “tirant pel dret”, amb el resultat d'empitjorar una situació ja de per si prou crítica.

A final de setembre els alcaldes del Masnou, Premià, Cabrera i Vilassar de Mar van reclamar més sortides d'emergència als trams amb murs de formigó i la instal•lació de més semàfors en encreuaments perillosos. En aquest sentit van aconseguir una reunió el 8 d'octubre amb el director general de Carreteres, Lluís Bonet, que es va comprometre a intentar millorar les deficiències.

Al tall de la carretera corresponent al mes d'octubre s'hi va unir Vilassar amb la recentment constituïda plataforma “No N-II Vilassar de Mar”. La seva aparició anava molt lligada a les actuacions del MIFO, que segons bona part dels agents polítics i veïnals havia empitjorat la situació. A la protesta –amb més de 3.000 assistents– hi van participar polítics com Felip Puig (CiU), Montserrat Nebrera (Partit Popular, PP), Salvador Milà (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV) i Joan Tardà (ERC). Tot plegat al mateix dia que el portaveu de Camí Ral i la regidora de Festes de Premià, Mercè Gisbert (ERC), rebien una sanció de 300 € per cada un dels talls. Rafel Anguera va afirmar que no havien decidit si pagar o desobeir les multes però que en tot cas lamentaven que la Generalitat els sancionés quan es tractava d'una reclamació totalment legítima.

Al llarg de la tardor les mobilitzacions en forma de talls a la carretera es van mantenir, tot i que amb una afluència menor. La principal novetat va ser l'anunci, el mes d'octubre, del secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal (PSC), que la Generalitat estava disposada a executar el desdoblament de l’N-II al Baix Maresme sempre que l'Estat ho financés amb la partida per a infraestructures de la disposició addicional tercera de l'Estatut. Nadal es mostrava ambigu, ja que afirmava que ambdós governs estaven “a punt” d'entendre's, però no va voler donar més detalls ni de calendari, ni de pressupost, ni de traçat.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada