Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA N-II AL MARESME
Pablo Juárez

Actualitzat a 31/12/2006

La publicació per part del Ministeri de Foment (MIFO) del primer document dirigit a la conversió de l’N-II en una via urbana quan passa pel Maresme actua a principi d’any com un revulsiu per al debat derivat d’aquesta demanda històrica. Com que hi ha un acord generalitzat al voltant d’aquest tema, la determinació de l’estratègia per a la implementació evidencia en canvi una divergència d’opinions entre els diferents equips de govern municipals, partits polítics i fins i tot plataformes ciutadanes sorgides amb l’objectiu de promoure-la. La probable extensió en el temps del conjunt del procés la farà conviure amb el progrés d’iniciatives que hi estan vinculades però caracteritzades per un termini més curt i per un abast municipal. Entre aquestes destaca un projecte centrat a l’autopista C-32 quan passa per Mataró.


Articles posteriors 2007, 2009, 2010, 2011

L’N-II suporta al seu pas pel Maresme un trànsit elevat, fonamentalment metropolità però també de llarg recorregut, i constitueix un punt negre de la xarxa estatal. Com que travessa les poblacions litorals de la comarca, els representa una important barrera física –especialment dramàtica al Baix Maresme, on separa els nuclis urbans de les platges–, a més d’una font de soroll i contaminació.

La publicació de l’estudi informatiu
El mes de gener el Ministeri de Foment (MIFO), a través del de Medi Ambient, va fer arribar als ajuntaments del Maresme l’ “Estudi informatiu de la millora de la carretera Nacional II” a la comarca, del qual també van rebre còpia altres administracions superiors i una sèrie d’entitats ecologistes. L’origen del document és un encàrrec fet dos anys abans per la Direcció General de Carreteres (DGC) i constituïa la primera exploració per part del ministeri d’un traçat alternatiu per a la via que en permetria una possible transformació de l’actual, que és la segona més perillosa de l’Estat, en una via cívica.

Es tractava d’una proposta inicial que tenia per objectiu establir una base de discussió amb els consistoris afectats que permetés arribar a consensuar en el futur un projecte més concret. Partia del supòsit que l’N-II es trobava molt col•lapsada i que no admetia un desdoblament de traçat, fet pel qual només hi havia la possibilitat de traslladar-la tan a prop com fos possible de la C-32 per no malmetre més el territori. D’aquesta manera, la proposta descrivia una autovia de dues calçades de 7 m d’amplada i 50 km de longitud des de l’enllaç de la B-20 a Montgat (al quilòmetre 631,9) fins al tram Tordera-Fornells de la Selva, pendent d’executar (al quilòmetre 682). Entre Montgat i Pineda de Mar les calçades es plantejaven adjacents a l’autopista (a la manera de laterals), mentre que entre Pineda i Palafolls el document recollia quatre possibles alternatives:

1. Paral•lela a la C-32 en tot el tram.

2. Paral•lela a la C-32 fins a Palafolls, on es desviaria cap a la costa seguint el traçat de la carretera de Sant Genís de Palafolls (BV-5171), per connectar amb l’actual N-II a la riera de Palafolls, quan gairebé és a punt d’entrar a la comarca de la Selva (AUTOVIA A-2 A LA SELVA MARÍTIMA).

3. Semblant a l’anterior, però seguint la riera d’en Jordà, entre la C-32 i l’enllaç amb l’N-II.

4. Desviant-se cap al litoral en arribar a Pineda, abans de travessar la riera, per anar a buscar les zones més planes de la costa; abans de connectar amb l’N-II, la creuaria a Santa Susanna i també creuaria la carretera de Blanes a Malgrat (BV-6001) en aquest darrer municipi.

Les primeres propostes, per endinsar-se en una orografia accidentada, recomanarien la construcció d’alguns trams en túnel, mentre que l’última afectaria una àrea protegida pel PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC). L’amplada de la franja de terreny afectada podria oscil•lar entre els 50 i els 300 m al llarg de la totalitat del trajecte. El cost estimat de l’obra seria de 200 MEUR.

Les respostes dels alcaldes
Les primeres reaccions públiques a la recepció del document, per part del president del Consell Comarcal del Maresme (CCM) i alcalde de Vilassar de Mar, Pere Almera (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), van ser al mateix temps positives i prudents davant la previsible extensió en el temps i complexitat del procés. El trasllat de l’N-II i la seva reconversió en una via urbana estaven inclosos al PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC) 2006-2026 elaborat per la Generalitat, i el mateix MIFO reconeixia a l’estudi que a causa de la seva configuració i del trànsit que suportaven (superior als quaranta mil vehicles diaris), “allò que havien de ser passeigs marítims” s’havien convertit “en vies perilloses tant per als vianants com per als vehicles”. Tanmateix, a mesura que es van donar a conèixer les opinions de representants polítics de diversos municipis, es va fer palès que la resposta de la comarca no seria unànime.

En trets generals, si bé els alcaldes dels municipis costaners del Baix Maresme s’hi van mostrar essencialment favorables (en l’esmentada línia del de Vilassar de Mar), els dels municipis situats al nord de la comarca com ara Calella i Santa Susanna van manifestar la seva preocupació per l’aparent falta de coneixement del territori per part dels redactors de la proposta; per la repercussió que aquesta hi podria tenir, “trinxant-lo” encara més, i per la incoherència i falta de coordinació entre les diferents administracions de què, en opinió d’alguns, era símptoma. Els edils dels pobles de l’interior del Baix Maresme –Alella, Teià, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt i Argentona–, per la seva banda, no van trigar a mostrar-s’hi en contra, al•legant que la solució a l’actual conflictivitat de l’N-II havia de ser la gratuïtat de la C-32 i una aposta clara pel transport públic. De fet, van constituir un front comú per a frenar una proposta que consideraven agressiva i inadequada. Representants dels consistoris de Cabrils i Teià van aprofitar l’ocasió per reclamar la construcció d’una sortida de l’autopista als seus respectius municipis.

Presa de posició de partits i plataformes
A partir d’aquí, els partits van avançar vers la definició de postures comunes. A mitjan febrer, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) van expressar el seu rebuig al traçat alternatiu, apel•lant al consens en matèria de mobilitat i infraestructures assolit per tots els grups polítics del Consell Comarcal dos anys abans. En aquest sentit, es va fer una crida a no obrir un nou debat que alentís el desenvolupament de les determinacions que en derivaven just quan, s’afirmava des d’ICV, “la Generalitat començava a considerar algunes de les propostes”. El grup del Partit Popular (PP), al seu torn, va amenaçar d’abandonar la comissió de Mobilitat del Consell perquè encara no s’havia reunit per deliberar sobre el contingut de l’estudi ministerial, al temps que reclamava també la continuïtat de l’acció unitària.

Per la seva part, plataformes ciutadanes coincidents a l’hora de defensar la pacificació de l’N-II i suprimir el peatge de la C-32 emetien valoracions diferents davant del document. Així, si des de Masnou 21 es manifestava satisfacció al respecte i s’urgia a no perdre l’oportunitat “històrica” de tirar endavant una proposta “factible”, des de Camí Ral (de Premià de Mar) es defensava que l’alternativa a la Nacional es trobava en l’autopista existent i que la comarca no es podia permetre la construcció dels laterals.

El complex avanç cap al consens

El 14 de maig Camí Ral, amb el suport de Masnou 21 i de tots els grups municipals de Premià de Mar, va convocar un tall de l’N-II al seu pas pel terme, emmarcat en un ritme de protestes cíviques motivades per les reivindicacions abans esmentades. L’acte es va desenvolupar en to festiu i sense incidents, amb la participació d’unes dues mil persones que reclamaren al llarg de tres hores “la recuperació de la façana marítima de la població”. La plataforma masnovina va fer pública el mateix dia la seva intenció de protagonitzar un nou tall al terme veí per a de juliol (tall que, tot i no rebre el permís corresponent del Servei Català de Trànsit, rebria el suport del consistori i es va acabar fent amb un resultat similar a l’anterior).

La segona quinzena de maig els mitjans locals es feren ressò del malestar provocat entre la resta dels grups polítics del Consell Comarcal per una presa de posició del PSC en relació amb la mobilitat. El president de la comissió de Territori i Sostenibilitat, el socialista Josep Jo, va transmetre –i va voler que constés en acta– l’opinió del seu partit sobre les conclusions a què havia d’arribar un estudi sobre l’alternativa a l’N-II, l’encàrrec del qual (a Barcelona Regional –BR–) s’estava ratificant.* Si els socis de govern d’aquest partit (ERC i ICV) van coincidir a retreure-li el caràcter condicionant que les seves aportacions podien tenir de cara a l’elaboració de l’informe, els grups de l’oposició (Convergència i Unió –CiU– i PP) hi van reaccionar encara emb més rotunditat, i van lamentar tots dos el dany que infligien a l’esperit i l’acció de consens. Tot plegat, pocs dies després que des de la Generalitat es remarqués, en sintonia amb els treballs del Govern estatal, la prioritat de resoldre la qüestió.

A mitjan juny el delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Joan Rangel (PSC), es va reunir amb els membres de la Comissió de Mobilitat del Consell. En ocasió de la trobada va anunciar que el MIFO estava duent a terme l’estudi de diverses fórmules per millorar la circulació i pacificar l’N-II al seu pas pel Baix Maresme, amb la intenció de presentar-ne els resultats abans de la fi de l’any. Alhora, l’Estat continuava treballant al traçat de la futura variant de la carretera, que podia estar enllestida en un termini semblant. Per la seva banda, la comissió va demanar-li que "tingués en compte el territori” en relació amb tots els projectes que l’afectessin.

La perspectiva municipal
Paral•lelament al desenvolupament d’una resposta a escala comarcal i a mitjà termini, alguns ajuntaments avançarien durant el que restava d’any reclamacions i/o accions a escala municipal i a més curt termini. Així, a final de febrer la premsa referiria com Foment es disposava a rehabilitar el ferm de l’N-II al seu pas per Montgat, amb l’inici d’obres previst per a final d’any, mentre que l’Ajuntament treballava amb l’objectiu d’arrencar a la primera meitat del 2007 les tasques de transformació d’aquest tram en via urbana. De fet, el ministeri ja havia subhastat les obres de millora del paviment de la carretera des d’aquest municipi fins al d’Arenys de Mar, amb l’objectiu d’augmentar la seguretat viària i la comoditat dels usuaris. Si no hi havia canvis, però, els veïns de Montgat veurien el mateix ferm aixecat dues vegades en pocs mesos.

El projecte del consistori preveia la construcció de fins a quatre rotondes i l’eliminació d’un carril en alguns dels trams, fins a deixar-ne un de sol en cada sentit. La finalitat era reduir el volum de trànsit a l’interior del municipi, canalitzant el de pas per al tram gratuït de la C-32, i guanyar així espai per als vianants. Les obres serien adjudicades al novembre.

Vilassar de Dalt proposava per la seva part una connexió directa amb l’N-II (en el seu traçat vigent) mitjançant la construcció d’un nou vial que anés des del Mercat de la Flor de Vilassar de Mar fins als principals polígons industrials del municipi de dalt, especialment el de Vallmorena. Amb això s’hauria d’evitar que els vehicles amb origen o destí a la població haguessin de passar per Premià de Dalt o per la carretera de Cabrils, i també les cues que s’hi produïen. L’Ajuntament també va veure progressar la resposta a la seva demanda de reestructuració de la sortida de la C-32 al terme, amb la publicació de l’estudi informació corresponent al mes de juny.

L’autopista C-32 a Mataró

Tanmateix, el projecte que més atenció va atraure va ser el dirigit a la millora de la mobilitat de l’autopista C-32 al seu pas per la capital comarcal, Mataró. Aquest plantejava la construcció de dues calçades laterals paral•leles des de la connexió amb l’autopista de Granollers, C-60, fins a l’enllaç amb l’N-II, és a dir, al llarg d’aproximadament 5 km. Amb un cost de 61 MEUR a finançar pel MIFO i un termini d’execució de cinc anys, preveia també la construcció de nous accessos per a compensar el desequilibri entre les quatre sortides en direcció a Girona i les dues a Barcelona existents a la ciutat (quan un 80% dels desplaçaments eren cap a l’àrea metropolitana). El secretari de Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Manel Nadal, va voler deixar clar que es tractava d’una solució “exclusiva per a Mataró”, no necessàriament bona per a la resta de la comarca.

Quan se’n va anunciar la construcció a mitjan mes de febrer, l’estudi informatiu i d’impacte ambiental es féu públic a la darreria de març. Durant els mesos de maig, juny i juliol, però, la premsa reflectia l’oposició al projecte per part de certs representants polítics (d’ICV, concretament) en considerar-la agressiva amb el territori i inadequada com a solució als problemes reals de mobilitat. La pagesia la criticava per l’afectació que representaria per a les explotacions agrícoles, i els veïns, a través de la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró (FAVM), en demanaven un debat més profund i sensible al conjunt dels sectors socials i econòmics locals. La proposta de la Generalitat, que també tenia el vist-i-plau estatal, també fou objecte d’una dotzena d’esmenes per part de l’Ajuntament.

Més informació
www.pccamiral.org

*L’opinió en qüestió era que el document havia de dibuixar una via capaç d’absorbir els vehicles que deixessin de circular pel traçat vigent de la carretera i d’acompanyar el creixement de la comarca, garantint també la connexió entre els pobles de dalt i de baix, les mesures de protecció ambiental i la potenciació del transport urbà.
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati