Dimecres 11 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA N-260 EIX PIRINENC, COLLADA DE TOSES
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2004

Durant el 2004 el Ministeri de Foment treu a exposició pública el projecte de millora de l'N-152 entre Ribes de Freser i Fontanals de Cerdanya, el tram conegut com la collada de Toses. El projecte està format per l'estudi de diverses alternatives. El Departament de Política Territorial i Obres públiques presenta de manera coordinada amb els ajuntaments afectats unes al·legacions per a millorar el projecte.

Antecedents 2003

Articles posteriors 2005

La collada de Toses uneix les comarques del Ripollès i la Cerdanya i és la continuïtat de la CARRETERA C-17 o eix del Ter, des de Barcelona, Vic, Ripoll fins a Puigcerdà (la Cerdanya). L' N-152 enllaça amb l'eix Pirinenc, l'N-260, que uneix des del Mediterrani la població de Portbou (Alt Empordà) amb Figueres (Alt Empordà), Olot (Garrotxa), tot seguint l'N-152 i des de Puigcerdà (Cerdanya) en direcció cap a la Seu d'Urgell (l'Alt Urgell), Sort (Pallars Sobirà), la Pobla de Segur (Pallars Jussà) i el Pont de Suert (Alta Ribagorça) i d'aquí en direcció als Pirineus aragonesos fins a Jaca (Osca). Alhora l'N-260 enllaça amb les principals artèries de comunicació de la xarxa catalana, com LA CARRETERA C-16 i L'AP- 7, entre d'altres.

Durant el 2003, les entitats i els agents econòmics i socials de les comarques del Ripollès i la Cerdanya van reclamar repetidament la necessitat de millores en el traçat de la carretera de la collada de Toses i la construcció d'un túnel que unís les dues comarques. Aquell any, el Ministeri de Foment va donar a conèixer l'estudi previ de caràcter informatiu per a la construcció de la carretera, en el qual es presentaven tres alternatives. Totes coincidien a desviar el traçat que passava pel nucli urbà de Ribes de Freser i projectar-lo fora per a confluir finalment a la Molina.

L'eix Pirinenc en l'agenda política
El 19 d'abril de 2004 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), Joaquim Nadal, va mantenir una reunió a Barcelona amb el seu homòleg aragonès, Javier Velasco. En la reunió van acordar posar en marxa estratègies comunes que es centrarien en tres àmbits: en el logístic i estratègic, en el desenvolupament de la xarxa de ferrocarril i de mercaderies i les infraestructures viàries. Alhora van destacar la importància de la transversalitat pirenaica a través de l'N-260.

D'altra banda, a final d'abril el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, va prioritzar la construcció de l'eix Pirinenc i va recordar el compromís electoral del president estatal, José Luís Rodríguez Zapatero, per a impulsar-ne la construcció.

La inversió del Govern espanyol
A final d'agost el Govern espanyol va incloure en el projecte per als pressupostos generals de l'Estat per al 2005 una inversió de 452 milions d'euros per a les comarques gironines, que incloïen el pressupost per la redacció del traçat del túnel de Toses a la carretera N-152 al llarg de 2005. Alhora preveia enllestir el projecte i consignar als pressupostos per al 2006 les quantitats suficients perquè comencessin les obres del túnel i de millora de la resta de la carretera.

D'aquest pressupost dedicat a les infraestructures de les comarques gironines, 352 milions d'euros anirien destinats com a inversions indirectes del Gestor d'Infraestructures Ferroviàries (GIF) per al projecte del FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT i la millora de la línia de FERROCARRIL VIC-PUIGCERDÀ.

Foment treu a exposició pública el projecte de millora de la N-152
El 22 de novembre de 2004 el Ministeri de Foment va treure a exposició pública el projecte de millora de l'N-152 entre Ribes de Freser i Fontanals de Cerdanya. El projecte, de l'enginyer Lluís Bonet, preveia quatre alternatives de traçat, de les quals dues resseguien pràcticament la carretera actual des de Ribes i entre Dòrria i Toses, tot i que la primera era més sinuosa que la segona alternativa, i aquesta última menys pronunciada. La tercera proposava un traçat pel fons de les valls i deixava la població de Planoles a l'est, a diferència de les dues primeres que passaven pel nord del poble. La quarta alternativa proposava un traçat nou a l'interior del túnel. Des de la sortida del túnel de Toses fins a Fontanals, les quatre opcions es fonien en una: des de la Molina vorejava el riu i passava a tocar de la població d'Alp.

Reaccions
Un grup de particulars i d'entitats de les poblacions de Ribes de Freser, Campelles, Planoles i Toses van crear la Plataforma Salvem la Vall del Rigard, amb l'argument que les propostes presentades pel Ministeri de Foment destruirien la vall del Rigard, un dels pocs indrets on sobreviuen espècies en risc d'extinció com el tritó (Euproctus asper) o el trencalòs (Gypaetus barbatus).

La Plataforma el Ripollès Existeix va donar un vot de confiança al nou traçat que elimina la collada de Toses, tot i que va reclamar l'estudi conjunt entre la carretera i la línia del ferrocarril de Puigcerdà.

Les al·legacions al projecte les presenten conjuntament DPTOP i el ajuntaments per on passa el traçat
El 29 de novembre de Departament de PTOP va presentar les al·legacions del projecte del túnel de Toses que van ser acordades amb els ajuntaments de Ribes de Freser, Planoles, Toses i Fornells de la Muntanya, per on passa el traçat de la carretera en el tram Ribes de Freser-la Molina amb l'objectiu de reduir l'impacte ambiental i paisatgístic a la zona. A les al·legacions es proposaven obres de millora que feien referència al traçat, a la velocitat, a l'impacte paisatgístic i acústic i als accessos a les poblacions de Planoles, Toses i Fornells de la Muntanya.

Pel que fa a la població de Planoles, les al·legacions sol·licitaven que la nova via no afectés els habitatges de primera residència ni l'Alberg de la Generalitat, de tal manera que la carretera s'havia de desplaçar uns metres, més enllà de la llera del riu Rigard, i s'havia de construir un túnel de 800 m davant de la població i, quan acabés el túnel, la via tornaria a recuperar el traçat original, un cop travessat el riu.

A Fornells de la Muntanya la proposta era similar a l'anterior, amb la creació d'un túnel de 480 m, al pas per davant del nucli de població, per tornar a recuperar el traçat un cop travessat el túnel i el riu.

Per últim, a Toses es proposava també la construcció d'un túnel de 700 m de longitud, però evitant el fort pendent que hi havia a la proposta de projecte presentat pel Ministeri de Foment.

Les al·legacions presentades també plantejaven la modificació del traçat original de la variant de Ribes, a fi de no crear un punt conflictiu de trànsit, de respectar paisatgísticament la zona i d'evitar així l'impacte que suposaria el pas pel nucli de Roquetes.

A final d'any, la reivindicació històrica de les institucions i dels agents socials i econòmics del Ripollès i la Cerdanya per la millora de la carretera N-152 continuava viva, tot i haver presentat les al·legacions conjuntament amb el DPTOP al projecte de millora del traçat entre Ribes de Freser i Fontanals de Cerdanya que havia projectat Foment.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Cerdanya, Ripollès
Fotogaleria relacionada