Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA CABANELLES-ALBANYÀ. PAVIMENTACIÓ
Carretera Cabanelles Mapa: Montse Ferrés
Xavier Crehuet
Actualitzat a 31/12/2007

El projecte d’asfaltatge del traçat de la pista forestal de 18,3 km entre Albanyà i Cabanelles (Alt Empordà), tot i passar dins l’espai protegit de l’Alta Garrotxa, pretén millorar l’accessibilitat i la mobilitat a la zona. La Coordinadora d'Entitats de Defensa de l'Alta Garrotxa (CEDAG) s’hi mobilitza en contra. Per altra banda, l’Ajuntament d’Albanyà i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà hi donen suport. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), executor del projecte, en modifica alguns punts per introduir-hi noves mesures ambientals i usar formigó en comptes d’asfalt.


Els municipis d’Albanyà i Cabanelles es troben al nord-est de la comarca de l’Alt Empordà. Part dels seus termes municipals se situen dins l’espai d’interès natural (PEIN) de l’Alta Garrotxa, un relleu de tipus calcari que forma part del Prepirineu Oriental i que en les darreres dècades ha sofert un procés de despoblament i abandonament del territori per les dificultats de supervivència a la muntanya. El PEIN de l’Alta Garrotxa té una superfície de 32.865 ha i inclou onze municipis de tres comarques (Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà).

Una pista forestal uneix els municipis d’Albanyà i Cabanelles travessant el coll de Teies i passant pel nucli de Lliurona, que forma part del municipi d’Albanyà i que, amb una trentena d’habitants el 2007, és una de les poques zones habitades de l’Alta Garrotxa. El novembre del 2006 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va licitar les obres d’asfaltatge de la pista forestal i el desembre del 2006 es van adjudicar.

El projecte d’asfaltar, eixamplar i variar puntualment el traçat de l’actual pista de terra d’Albanyà a Cabanelles afectava un tram de 18,3 km i tenia un pressupost assignat d'1,5 MEUR. El projecte de millora començava a uns 5 km del nucli d’Albanyà i acabava a la cruïlla de l’accés al santuari de la Mare de Déu del Mont, al terme municipal de Cabanelles. L’actuació es distingia en dos trams. En el tram de Lliurona fins a Cabanelles, el camí s’eixamplava dels 2,6 m fins als 3,75 m previstos. Aquesta ampliació respectava el traçat i aprofitava les zones en desmunt per tal de reduir el possible impacte. En el tram des d’Albanyà fins a Lliurona, que ja tenia 3,75 m d’amplada, s’havia de pavimentar el camí i millorar el drenatge. Pel que fa a la millora del drenatge, el projecte preveia cunetes i catorze passadissos de lloses de formigó per a travessar les lleres. En els punts amb un pendent superior al 15%, el paviment i les cunetes havien de ser de formigó.

Diverses entitats s’hi posicionen en contra
El projecte era una reivindicació històrica de l'Ajuntament d'Albanyà. Tot i això, al gener la Coordinadora d'Entitats de Defensa de l'Alta Garrotxa (CEDAG) va presentar el manifest titulat “Carretera Cabanelles-Lliurona-Albanyà: un descomunal despropòsit”. Segons la CEDAG, l'obra no es va consultar als habitants del territori, podia augmentar el risc d'incendis i no es van valorar mitjançant cap estudi els impactes mediambientals directes i indirectes que se’n podien derivar. Consideraven que l’asfaltatge agredia els valors paisatgístics, culturals i naturals de l’Alta Garrotxa. Els opositors criticaven els impactes i els riscos vinculats al possible augment del trànsit i de visitants i van manifestar, en referència a la seva mobilitat, que normalment no utilitzaven aquesta pista forestal sinó la carretera provinent de Beuda.

Aquests habitants de l’Alta Garrotxa apostaven per millorar l’accessibilitat a la zona però mantenint la via com a pista forestal i utilitzant el ciment o altres materials més integrats a l’entorn, que consideraven una opció més econòmica i de menor impacte ambiental. També van començar els tràmits per a presentar una denúncia davant la Unió Europea (UE) en considerar que hi havia irregularitats administratives com la licitació i adjudicació de l’obra sense l’informe ambiental i que no se’n van avaluar les conseqüències en la fauna. Concretament, l'entitat criticava l’afectació a les aus, especialment de l'àliga daurada, que van motivar la catalogació de l'Alta Garrotxa com a zona d’especial protecció de les aus (ZEPA).

Opinions oposades
La CEDAG es queixava de la manca de diàleg per part del DPTOP, especialment en referència als veïns de Lliurona. Tammateix, el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, creia que el projecte era fruit del consens i va destacar que, tot i que l’executava el DPTOP, el va elaborar el Consell Comarcal de l’Alt Empordà a proposta dels ajuntaments d’Albanyà i Cabanelles, i que disposava del vistiplau del Consorci de l’Alta Garrotxa, ens gestor del PEIN.

El DPTOP assenyalava que aquesta inversió havia de permetre millorar l’accessibilitat i la mobilitat en aquesta àrea de l’Alt Empordà, especialment en casos d’emergència com en incendis forestals. Aquesta millora s’englobava dins d’un conjunt d’actuacions per atendre les necessitats específiques de les zones de muntanya.

Continuen les mobilitzacions per a aturar el projecte
En menys d’un mes, el gener mateix, la CEDAG va rebre l’adhesió de més de 200 persones en la seva campanya contra l’asfaltatge de la pista forestal. A més, preparaven un lloc web per a penjar-hi el manifest i informació d’actualitat. També van iniciar actes informatius a diferents municipis de la zona com Lladó o Tortellà.

A l’abril l'Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANEGX), l'Associació d'Habitants de l'Alta Garrotxa i l'Associació de Veïns del Mont, Lliurona i Bassegoda van anunciar la presentació d'un contenciós administratiu contra la Generalitat perquè creien que s’havien produït irregularitats com l’adjudicació de l’obra sense un informe ambiental. També van informar de la presentació d’una denúncia al Síndic de Greuges i d’una altra a la Comissió Europea. També consideraven que calia un pla especial per a l’Alta Garrotxa.

La Generalitat introdueix canvis
Al novembre la Generalitat va modificar el projecte de millora de la pista per a introduir-hi mesures correctores d'afectació ambiental. Un estudi encarregat pel DPTOP va concloure que l'increment del volum de trànsit per la pista i l'augment de la velocitat podien afectar negativament l'àguila daurada i el ratpenat de Bechstein. Per això el DPTOP va decidir mantenir el traçat, no eixamplar la pista des de Lliurona fins a Cabanelles i usar formigó en comptes d'asfalt.

Per altra banda, es va decidir que s’havia de prohibir el pas de quads i motos tot l'any i en l'època de nidificació, la primavera, només hi havien de poder circular els veïns. El delegat de Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) a Girona, Emili Santos, va validar el projecte després que s’introduissin les noves mesures ambientals per part del DPTOP. Segons Santos, com que hi havien de circular menys vehicles, no es preveia causar molèsties als animals. A més, el DMAH va obligar el titular de la via a fer un estudi durant cinc anys sobre la freqüència de vehicles per a analitzar possibles noves mesures.

Tot i això, al novembre una dotzena de veïns de Lliurona es van concentrar davant del domicili particular del conseller Joaquim Nadal a Girona per protestar pel projecte i també per les noves modificacions introduïdes. Els concentrats van exhibir diferents pancartes i cartells com “aquest projecte és il•legal perquè no té estudi d'impacte ambiental” o “la terra pateix si és Nadal qui decideix”. Els opositors, en nom de l'ANEGX i les associacions de veïns de Lliurona i d'habitants de l'Alta Garrotxa, van llegir un comunicat en el qual s'anunciava la presentació d’una denúncia davant de la UE.

El Consell Comarcal de l'Alt Empordà i l’Ajuntament d’Albanyà, a favor
Al desembre la Comissió de Govern del Consell Comarcal de l'Alt Empordà va fer pública una declaració de suport a la pavimentació de la pista d'Albanyà a Cabanelles. El Consell Comarcal s’afegia a l’Ajuntament d’Albanyà i a un grup de veïns del municipi que insistien en la demanda de la millora de la pista. Segons l’ens comarcal i el consistori d’Albanyà aquesta carretera era necessària per al desenvolupament social i econòmic d’Albanyà i per a millorar la mobilitat i la seguretat en una zona allunyada de les grans vies de comunicació. A més, el Consell opinava que el nou vial respectava el medi ambient i reclamava la ràpida execució de les obres.

Al començament del 2008 es preveien l’inici de les obres.

Més informació
www.altagarrotxa.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà, Garrotxa
Fotogaleria relacionada