Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA C-66 PALAFRUGELL-MEDINYÀ. DESDOBLAMENT
Carretera C-66 Mapa: Montse Ferrés
Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2007

El desdoblament de la carretera C-66, el darrer esglaó del projecte de l’anella de les Gavarres, segueix en compàs d’espera per la manca d’acord a l’hora de resoldre la variant de la Bisbal d’Empordà. Partidaris d’una variant pel sud i d’una pel nord mantenen un debat a tots els nivells, i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques no concreta quina serà l’opció adoptada, mentre avança en els altres trams, especialment el de Corçà a Medinyà.


Antecedents 2004, 2005, 2006

Articles posteriors 2008

El massís de les Gavarres està envoltat de carreteres que comuniquen Girona amb la Costa Brava central, i que conjuntament formen “l’anella de les Gavarres”. Aquestes carreteres són la C-65 (entre Girona i Santa Cristina d’Aro), la C-31 (entre Santa Cristina d’Aro i Palafrugell) i la C-66 (entre Palafrugell i Medinyà), i sumen un recorregut de quasi 100 km. L’elevat trànsit d’aquestes carreteres, especialment durant la temporada d’estiu, va justificar la posada en marxa d’un projecte de desdoblament de les vies i plantejar, alhora, la construcció de variants en el seu pas per nuclis urbans, amb l’horitzó temporal de l’any 2011.

L’any 2007 l’únic tram desdoblat operatiu era el de la C-65 entre Llagostera i Platja d’Aro, si bé les obres del tram de la C-31 entre Palamós i Palafrugell estaven a punt de finalitzar, i el tram de la C-31 entre Palamós i Platja d’Aro també estava avançat. On el projecte estava més endarrerit era a la C-65, entre Llagostera i Girona i, especialment, la C-66. El desdoblament de la C-66 es planificava en tres trams: de Palafrugell a Forallac, de Forallac a Corçà (passant per la Bisbal d’Empordà), i de Corçà a Medinyà (Sant Julià de Ramis).

El desdoblament de la C-66 es bloqueja a la Bisbal
El tram més polèmic de tot el nou traçat de la C-66 era el del mig, que havia de passar per la capital del Baix Empordà. La forma de resoldre el pas per la Bisbal havia despertat, des de feia 25 anys, conflictes i posicions contraposades.

La previsió d’una variant a la Bisbal es remuntava a l’any 1982, quan es va aprovar el planejament urbanístic del municipi, que s’havia fet juntament amb les poblacions veïnes. Aquest pla preveia una variant pel sud del nucli, al piemont de les Gavarres. Aquesta proposta va aturar-se per les fortes discrepàncies que havia suscitat entre l’Ajuntament de la Bisbal, comerciants, veïns i l’Associació d’Amics del Baix Empordà. A partir d’aquest primer bloqueig, va aparèixer la possibilitat de fer passar la variant pel nord de la població, a la plana del Baix Empordà.

L’opció nord tenia una extensió de 8,6 km, 8 passos elevats, 4 d’inferiors, 1 pont, 2 túnels d’única direccionalitat a Castell d’Empordà, 2 enllaços i hauria de creuar 5 rius i rieres. La sud, de 10,5 km, tenia 7 passos superiors, 3 d’inferiors, 1 viaducte, 3 enllaços i creuaria 7 rius i rieres. Aquestes opcions afectaven, en l’opció nord, dos altres municipis: Corçà i Forallac, i en l’opció sud, afectava, a més d’aquests dos, el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.

El debat sobre la variant de la Bisbal va anar evolucionant amb el temps, i mentrestant es va construir un vial exterior que resseguia el nucli urbà pel sud. Poc després de la inauguració d’aquest vial, l’any 2004, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va anunciar que s’encarregaria un estudi d’impacte per a avaluar la viabilitat de les dues alternatives proposades.

El debat de la variant, a tots els nivells de la societat
Els quatre ajuntaments implicats mantenien de feia temps posicions contràries: mentre que l’Ajuntament de la Bisbal tradicionalment havia defensat l’opció sud perquè garantia una millor accessibilitat al centre urbà, els de Forallac i Cruïlles defensaven la nord, i el de Corçà mantenia una posició ambigua. A la Bisbal, les eleccions municipals de maig van comportar canvis en el consistori, i malgrat que Convergència i Unió (CiU), des del govern, seguia apostant pel sud, el soci majoritari, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), preferia esperar a tenir més informació sobre l’impacte ambiental de totes dues opcions. L’Ajuntament de Cruïlles, governat pel partit Junts pel Municipi, es declarava fermament a favor de l’opció nord, ja que el traçat pel sud passava entre els nuclis de Cruïlles i Puigventós, afectava una zona d’extracció d’argiles i a més considerava que el municipi ja patia l’ABOCADOR DE VACAMORTA i que no volia assumir més impactes sobre el territori. El municipi de Forallac (CiU) també es va posicionar a favor de l’opció nord des d’un primer moment, especialment per l’afectació sobre el nucli de Fonteta, i Corçà, amb un nou govern socialista, no s’havia posicionat encara ni a favor ni en contra, però a l’Agenda 21 Local que havia fet juntament amb Cruïlles, havien previst un pla per a la zona d’argiles que quedaria afectada per la variant sud.

El debat també va instal•lar-se al carrer, i van néixer tres plataformes que defensaven alguna de les dues opcions: la Plataforma pel Nord, Salvem Santa Cristina (a favor de l’opció nord) i No a la Variant Nord. Els arguments esgrimits per cada plataforma feien referència a l’impacte ambiental de les dues propostes, i a més els partidaris de l’opció nord deien que l’ermita de Santa Cristina es veuria afectada pel traçat sud, mentre que la plataforma contrària deia que la variant nord afectaria greument el nucli antic de Castell d’Empordà. L’any 2007 també es va constituir l’Associació d’Amics del camp del Remei, per a posicionar-se en contra d’ambdues opcions, tot proposant la millora del transport públic. A més, ciutadans i ciutadanes a tall individual també van manifestar-se, principalment en forma d’articles d’opinió, a la premsa local.

A final d’estiu el Consorci de les Gavarres (que gestiona l’espai natural protegit) va afegir-se al debat amb un estudi on apostava per l'opció nord i que es basava en criteris ecològics. Segons el Consorci, l’opció sud afectava connectors ecològics i les terreres de Vacamorta. El Consorci proposava, per a l’opció nord, crear passos adaptats sobretot per a la llúdriga. En cas que finalment s’optés per l’opció sud, el Consorci recomanava o bé un canvi de traçat per no afectar les terreres o bé elevar la rasant per permetre la construcció de passos inferiors de fauna, a més de fer més basses per a compensar les que es perdrien per la carretera.

Les entitats ecologistes, per la seva banda, estaven dividides. L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) defensava com a mal menor l’alternativa nord per la proximitat de l’opció sud al massís de les Gavarres. En canvi SOS Empordanet apostava per la sud en considerar que la nord afectaria la plana agrícola del Daró i diversos elements del patrimoni històric i cultural, com Castell d’Empordà i els Clots de Sant Julià*.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va afirmar el 4 d’agost que els estudis tècnics del DPTOP demostraven que l’opció sud era la preferent, i va manifestar la seva determinació d’executar l’obra pel sud. Tot i que a l’agost Nadal havia assegurat que a final de 2007 es prendria la decisió final, l’any va acabar amb l’interrogant obert.

Mentrestant, els altres trams a l’espera
Un altre tram que estava pendent d’un informe ambiental era el de Palafrugell a Forallac. El projecte presentava dues opcions de variant a l'altura del nucli de la Barceloneta, a Llofriu. D’una banda, hi havia l’opció prevista per la Generalitat i per la revisió del POUM DE PALAFRUGELL i que consistia a fer passar la variant per l’oest de la Barceloneta (a prop de les Gavarres). L’altra opció era que es fes passar per la plana, a llevant del nucli urbà.

A Palafrugell es reproduïa, si bé amb menor intensitat, el debat de la Bisbal: les dues opcions eren defensades respectivament per l’Associació per la Defensa de la Plana de Llofriu i Torrent d'Empordà (per a l’alternativa oest) i l’associació Salvem Llofriu i les Gavarres (per l’alternativa est). Els partidaris de l’alternativa oest deien que aquesta aprofitava una part del traçat existent de la carretera i no comportava travessar la zona de plana que, fins al moment, havia romàs sense infraestructures. Els partidaris de l’opció est argumentaven que aquesta afectaria menys famílies i tindria un impacte ambiental menor. Durant l’any 2007 el DPTOP no va avançar cap concreció del projecte de construcció, a l’espera dels informes ambientals pertinents. Les dues plataformes ciutadanes enfrontades van mantenir-se a l’espera.

Pel que fa al tercer tram de la C-66 que restava, de Corçà a Medinyà, durant tot l’any va estar en procés de redacció del projecte constructiu. El projecte preveia la construcció d’un pont de 800 m sobre el Ter i d’un viaducte, de 185 m, sobre l’AP-7 a l’enllaç amb l’A-2.

Més informació
mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/prevencio_impactes/C66.pdf
www.noalavariantnord.org
www.plataformapelnord.org
www.salvemsantacristina.org
www.totbisbal.com/ico/imatges/variant/variant.pdf
www.totbisbal.com/variant

* Pedrera d’època ibèrica i romana del municipi de Forallac que va ser declarada el 2006 bé cultural d’interès nacional (BCIN).
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada