Dimarts 16 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA C-37 VIC-OLOT PEL TÚNEL DE BRACONS
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2004

Durant el 2004 el Govern de la Generalitat dóna llum verd al polèmic projecte de construcció de l'eix viari Vic-Olot pel túnel de Bracons, que avança per diversos espais d'elevat interès natural, agrícola i paisatgístic. El projecte, iniciat pel Govern de CiU, havia aixecat una forta controvèrsia en el si del tripartit, on el PSC el defensava amb matisos i ERC i ICV s'hi oposaven. Finalment, l'eix Vic-Olot per Bracons s'aprova però amb importants modificacions per a reduir-ne l'impacte ambiental. CiU, PP i diverses associacions d'empresaris es mostren satisfets amb la decisió del Govern, mentre que la plataforma ecologista Salvem les Valls rebutja el projecte i assegura que hi havia altres alternatives més idònies.

Antecedents 2003

Articles posteriors 2005, 2006, 2007, 2009, 2013

L' origen de l'eix Vic-Olot (EVO) es troba al Pla general de carreteres de 1985, on es plantejava la construcció d'un eix viari que unís les comarques d'Osona i la Garrotxa i que podia ser considerat com una bifurcació del futur EIX TRANSVERSAL.

El 1994 es va presentar el primer projecte que proposava un traçat d'uns 36 km des de Manlleu fins a Olot i la construcció d'un túnel al coll de Bracons. Paral·lelament, el mateix any es va construir el tram Vic-Manlleu, amb una llargada de 3,6 km.

L' Associació de Naturalistes de Girona (ANG), el Consell de Protecció de la Natura de la Generalitat i la Junta del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa es van manifestar en contra del projecte i van denunciar que l'estudi d'impacte ambiental era incomplet. A més es va crear la Comissió d'Entitats contra el Túnel de Bracons que l'any 1995 va canviar el nom per Salvem les Valls. Les entitats protestaven per l'impacte ambiental d'aquest eix sobre els espais protegits de les serres de Milany, Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i Collsacabra; la plana agrícola de la Vall d'en Bas, considerada com una de les més fèrtils de Catalunya; el riu Fluvià, que avança per aquesta plana formant meandres i donant lloc a un bosc de ribera, i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Alertaven, a més, de la possibilitat que es convertís en una autovia per al trànsit de pas de mercaderies entre la península i la resta d'Europa aprofitant l'eix Transversal i el DESDOBLAMENT DE L'N-260 en direcció a Figueres que convertia aquesta carretera en L'AUTOVIA A-26.

Després d'estudiar les al·legacions presentades durant el període d'informació pública, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (DPTOP) va decidir desestimar el projecte. No obstant això, el 1998 en va presentar un de nou, fragmentat en tres trams, de Manlleu a Torelló, de Torelló a la Vall d'en Bas i de la Vall d'en Bas a Olot. El projecte, pressupostat en 215 milions d'euros, es va acabar aprovant l'any 2000 i incloïa un túnel de 4.170 m al coll de Bracons i un tram de dos carrils per a cada sentit de circulació. D'aquesta manera es pretenia reduir en uns 20 minuts el trajecte entre Olot i Vic.

El nou projecte va continuar tenint l'oposició de la plataforma Salvem les Valls que al·legava el fort impacte ambiental, la incidència en la qualitat de vida, l'elevat cost i l'augment del transport viari que ocasionaria. Reclamava, a més, que s'estudiessin altres alternatives com millorar la C-63, que uneix Olot i Vic per Santa Coloma de Farners i l'eix Transversal, o la carretera que uneix Olot i Vic pels túnels de Capsacosta i Ripoll. També s'oposaven a la carretera el sindicat Unió de Pagesos, que temia que al voltant de la carretera proliferarien naus industrials i urbanitzacions, i la major part dels empresaris turístics vinculats a la promoció de l'entorn natural.

En canvi, diverses associacions d'empresaris com la Cambra de Comerç de Girona, Pimec-Sefes, la Unió Intersectorial d'Empresaris de la Garrotxa, la Federació d'Organitzacions Empresarials de la Garrotxa (FOEG) o el Consell Empresarial d'Osona van manifestar el seu suport a l'obra afirmant que era necessària per al desenvolupament econòmic de la zona. Per als empresaris, el nou eix també tindria beneficis ambientals, ja que permetria reduir el consum d'energia fòssil a causa de la disminució de la distància que haurien de recórrer els vehicles.

Pel que fa als partits polítics Iniciativa per Catalunya-els Verds (ICV), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Ciutadans pel Canvi (CpC) s'hi van manifestar en contra i van participar en tots els actes convocats per Salvem les Valls. En canvi, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), tot i que no s'oposava al traçat projectat, es mostrava partidari de fer la carretera d'un sol carril per cada sentit de circulació per tal d'aconseguir que fos únicament una via de connexió intercomarcal i no una via de llarg recorregut utilitzada per vehicles pesants. El Partit Popular (PP) donava ple suport a la carretera.

L'any 2002 es va construir el tram Manlleu-Torelló, d'uns 5 km i un pressupost de 13,5 milions d'euros. El 2003 es van iniciar les obres al tram Torelló-la Vall d'en Bas que incloïen la construcció del túnel de Bracons. El pressupost era de 155 milions d'euros i es va adjudicar a la Unió Temporal d'Empreses (UTE), Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) i Agrupación Guinovart Obras y Servicios Hispania.

Durant la campanya electoral de les eleccions autonòmiques del novembre de 2003 el Govern de la Generalitat va decidir aturar el projecte per saber què decidiria el nou govern.

El nou govern atura les obres i vol revisar el projecte
A partir del desembre de 2003 la formació d'un nou govern de la Generalitat, format pel PSC, ERC i ICV, va donar esperances a la plataforma Salvem les Valls, que va demanar als dos últims partits que mantinguessin el compromís electoral que havien adquirit en contra del projecte. No obstant això, les diferències entre les tres formacions van impedir que en el pacte de govern hi hagués una referència clara respecte a Bracons i van optar per proposar un estudi ambiental, jurídic i econòmic per a decidir si es replantejava el projecte iniciat per l'anterior govern.

Fins que no es prengués la decisió definitiva respecte del traçat, el gener de 2004 la Generalitat va decidir no iniciar les obres de la part de la Garrotxa i paralitzar les que es realitzaven en un tram de quatre quilòmetres entre el nucli de Sant Andreu de la Vola i Sant Pere de Torelló. Un mes després d'aquesta decisió es va fer extensible també a les obres de perforació del túnel de Bracons. Tant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), com el de Medi Ambient, Salvador Milà (ICV), afirmaven que calia revisar el projecte anterior perquè a la boca nord del túnel es preveien quatre carrils, més un de frenada i un pendent del 8%, que haurien provocat un fort impacte ambiental i no s'ajustaven a la normativa estatal i europea en matèria de carreteres.

Malgrat aquesta coincidència els dos consellers discrepaven obertament respecte del futur de l'obra. Joaquim Nadal es mostrava partidari de realitzar l'eix Vic-Olot per Bracons però transformant-lo en una via de caràcter comarcal, amb un màxim de tres carrils i menor pendent. Nadal afirmava que l'aturada definitiva de les obres del tram Torelló-la Vall d'en Bas obligaria el govern català a pagar una indemnització a les empreses contractistes d'uns 30 milions d'euros. Creia, a més, que les alternatives a l'eix per Bracons eren més cares, tenien més impacte i no estalviaven temps ni quilòmetres. En canvi Salvador Milà defensava una revisió global del projecte amb una nova declaració d'impacte ambiental on es presentarien diferents possibilitats d'enllaç entre Vic i Olot, incloent-hi com una de les alternatives la supressió del traçat per Bracons. Aquest tràmit obligaria a paralitzar les obres durant un mínim de tres mesos. També mantenien una postura diferent els partits que formaven el nou govern de la Generalitat, on el PSC recolzava la postura de Nadal i ERC i ICV s'alineaven amb les tesis de Milà.

Salvem les Valls va qualificar d'insuficients les mesures de paralització i va recordar que encara s'estava treballant en un tram proper a Torelló. D'altra banda la paralització de les obres va ser criticada per CiU, el PP i la Unió Intersectorial d'Empresaris de la Garrotxa, que mantenien la seva aposta pel projecte inicial i advertien que, si es feia menys dimensionada, esdevindria una via petita i poc segura des del primer moment. Per la seva banda, el Consell Comarcal de la Garrotxa va aprovar una moció on es demanava, amb els vots a favor de CiU i en contra d'ERC, PSC i Alternativa per la Garrotxa (ApG), que no s'aturessin les obres. En canvi, l'Ajuntament d'Olot, gràcies als vots del PSC amb majoria absoluta, va optar per donar un vot de confiança al Govern i demanar que la carretera s'adaptés al territori i a la singularitat dels seus espais naturals.

El 16 de febrer Salvem les Valls va organitzar la III Marxa a Peu per Bracons per a reclamar la paralització total de les obres de l'EVO a la qual van assistir unes quatre mil persones. La mobilització va avançar per la vall de Joanetes i va consistir en una caminada reivindicativa i un dinar popular als prats del Rourell, un dels paratges que resultaria més afectat per la carretera. En l'acte, el portaveu de Salvem les Valls, Raül Valls, va exigir al Govern català que fos valent i busqués altres alternatives amb menys impacte, com per exemple la millora de l'eix pirinenc pels túnels de Capsacosta i Ripoll. ERC i ICV van participar també en la concentració i van ser xiulats durant els parlaments per una part dels manifestants que els reclamaven una posició més ferma dins el Govern en contra del túnel. Els dos partits van respondre públicament a aquestes acusacions. El dirigent d'ERC Joan Puig va amenaçar de trencar el tripartit si el PSC imposava la seva postura i Joan Boada, d'ICV, va demanar més implicació a ERC per a aturar el projecte.

A final de febrer va sortir a la llum pública una enquesta elaborada per encàrrec del Diari de Girona i el 9 nou sobre Bracons. Segons l'enquesta, un 59% dels veïns de les comarques de la Garrotxa i Osona eren partidaris de la construcció de la carretera entre Vic i Olot a través del túnel de Bracons. El suport a l'obra tenia més partidaris a Osona (66%) que a la Garrotxa, on un 52% es mostrava favorable i un 44% era partidari de la supressió completa.

El nou Govern dóna llum verd a l'eix de Bracons però hi introdueix canvis
Finalment el 16 de març el Govern de la Generalitat va decidir, en una reunió del consell executiu, tirar endavant l'eix Vic-Olot per Bracons i reprendre les obres de construcció del túnel. No obstant això, se subratllava que la nova carretera es projectava com a via intercomarcal i no com a ruta de llarga distància per al trànsit pesant i es proposaven diverses mesures per a disminuir l'impacte ambiental com ara la reducció de quatre a tres carrils en alguns trams. D'aquesta manera es van imposar les tesis del PSC davant de la postura d'ERC i ICV, que van intentar fins a l'últim moment frenar la represa de les obres. De fet, la discussió sobre Bracons va aixecar un fort debat dins el consell executiu on, segons la premsa, els vuit consellers d'ERC i ICV van votar en contra de la continuïtat de les obres del túnel, mentre que els vuit consellers del PSC i el president, Pasqual Maragall, ho van fer a favor. No obstant això, aquest enfrontament va ser negat pel Govern mateix. Al final de la reunió el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, es mostrava resignat amb el resultat final de la votació i es va limitar a constatar que "les majories manen".

La nova proposta presentada es basava en el fet de rebaixar uns 18 m la cota de la boca nord del túnel (a la banda de la Garrotxa) per sota del projecte constructiu inicial i desplaçar l'eix uns 150 m cap al sud. Aquesta solució permetia un millor encaix de la infraestructura en el territori, reduir l'impacte visual a l'entorn de l'ermita de Sant Mateu i evitar el pas pel paratge dels Marges. A més, les modificacions introduïdes permetien reduir el pendent del 8% al 6% als accessos nord del túnel. Això feia possible reconvertir els tres quilòmetres d'autovia entre el túnel i Joanetes, que s'estrenyien de 20 a 15 m i passaven de quatre carrils amb mitjana a tres carrils sense separació.

El nou projecte també incorporava altres mesures per a reduir l'impacte ambiental, com diversos túnels i falsos túnels al voltant del nucli de Joanetes i de Sant Andreu de la Vola, al sector d'Osona. Un altre dels canvis previstos consistia a acabar l'eix Vic-Olot a la carretera C-63, prop de Sant Esteve d'en Bas, de tal manera que l'últim tram que avança per la plana agrícola de la Vall d'en Bas no tindria un traçat nou sinó que aprofitaria les variants previstes a les Preses i Olot.

També es preveia la redacció dels plans directors de les valls del Ges, a Osona, i de la vall d'en Bas, a la Garrotxa, que comprenien dotze municipis i tenien com a objectiu impedir aprofitaments urbanístics i accions especulatives als voltants del traçat. En aquest sentit el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va afirmar que mitjançant aquest pla es protegirien els espais de valor agrícola i va sentenciar que l'eix Vic-Olot tindria "conseqüències viàries, econòmiques, socials, ambientals i paisatgístiques, però en cap cas urbanístiques". La redacció del pla, quantificada en 209.000 euros, fou encarregada als arquitectes Ricard Pié i Josep Maria Vilanova, professors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i especialistes en ordenació del territori i el paisatge.

A causa de les modificacions introduïdes en el projecte, el pressupost es va encarir uns 10 milions d'euros i es va haver de sotmetre el tram situat entre el túnel i la Vall d'en Bas a informació pública i a estudi d'impacte ambiental. Mentre es redactava el nou estudi informatiu, tràmit que va durar més de mig any, van prosseguir les obres al sector d'Osona.

Reaccions al nou projecte
Salvem les Valls va lamentar la decisió i va considerar insuficients les modificacions introduïdes, que va qualificar com a "operació de maquillatge". El seu portaveu, Raül Valls, es mostrava així de dolgut: "Estem tristos, decebuts, i s'ha truncat l'esperança que es va instal·lar als nostres cors al novembre, després de les eleccions autonòmiques". La plataforma va convocar mobilitzacions davant els ajuntaments d'Olot i Girona i a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, on es van concentrar diversos centenars de persones, entre les quals hi havia diputats d'ERC i ICV. Unió de Pagesos es va afegir a les crítiques afirmant que les millors terres de cultiu de Catalunya estaven desapareixent sota el ciment i l'asfalt.

També es van manifestar en contra de la decisió ERC i ICV, que van criticar durament el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, tot i que van descartar abandonar el tripartit per aquesta discrepància. CiU, en canvi, va reiterar el seu suport al túnel però va lamentar la reducció d'un carril i l'augment de cost. Així mateix el líder d'aquesta formació, Artur Mas, va invitar ERC i ICV a abandonar el govern tripartit si realment estaven en desacord amb el projecte. El PP es va limitar a donar suport a la represa de les obres. D'altra banda la decisió del Govern va provocar la dimissió de Miquel Macias, l'únic regidor d'Alternativa per la Garrotxa (ApG), formació adscrita a ICV, d'Olot. Macias va afirmar que ho feia per coherència, ja que la seva activitat política s'havia basat en l'oposició al túnel de Bracons.

Finalment, diverses associacions d'empresaris de les comarques gironines i d'Osona van expressar la seva satisfacció per la decisió del Govern, tot i que alertaven que la reducció d'un carril faria la via més perillosa. Així es va expressar Joan Rovira, president del Consell Empresarial d'Osona, que demanava que no passés com amb l'eix Transversal "que s'ha mort d'èxit". La Cambra de Comerç de Girona es mostrava més optimista i confiava que l'eix Vic-Olot ajudés a superar "l'aïllament històric entre la Garrotxa i Osona".

Continuen presentant-se noves alternatives
Uns dies després de la decisió del Govern, una empresa de projectes ambientals, Activitats Natura, va proposar una alternativa a l'eix Vic-Olot basada en el desplaçament de la carretera entre quatre i sis quilòmetres al sud-est. D'aquesta manera resseguiria l'actual via entre Vic i Olot pel Coll d'Uria (la C-153) i inclouria un túnel de 5,7 km sota la Serra de Cabrera. Per als promotors de la idea el nou traçat permetria estalviar 45 milions d'euros, tindria un menor impacte ambiental, ja que evitaria la vall de Joanetes, i no variaria la distància entre Olot i Vic. La proposta va rebre el suport d'ERC, però no del DPTOP, que la va rebutjar afirmant que arribava tard i que no era viable tècnicament. Salvem les Valls també es va oposar a aquest traçat afirmant que no disminuïa l'impacte ambiental però subratllava que demostrava que el Govern no havia realitzat estudis alternatius a Bracons.

Tampoc no perdia l'esperança a modificar el projecte el Grup de Defensa del Ter (GDT), que el mateix mes de març va demanar a la Generalitat que estudiés la possibilitat de substituir el túnel de Bracons per un altre que donés pas al futur eix ferroviari transversal Lleida-Manresa-Vic-Olot-Figueres.

Vall d'en Bas-Olot, el tram més delicat
Paral·lelament el Govern va començar a treballar en el tram comprès entre la Vall d'en Bas i Olot. Aquest tram ja no formava part de l'eix Vic-Olot, ja que el Govern havia decidit acabar-lo a Sant Esteve d'en Bas, però a la pràctica esdevenia molt important ja que permetia connectar-lo amb la capital de la Garrotxa i l'eix Pirinenc. D'aquesta manera únicament es projectava com una millora de la C-63 que s'iniciava a l'encreuament de Joanetes però havia d'incloure noves variants a les Preses i Olot per a evitar el pas per aquests centres urbans.

Malgrat aquesta modificació, el tram Vall d'en Bas-Olot esdevenia el més delicat de la connexió entre les dues capitals pel seu possible impacte sobre el riu Fluvià, les terres agrícoles de la Vall d'en Bas, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i uns aqüífers de gran importància per l'equilibri ecològic de la zona. El mes de març la Generalitat va anunciar que estudiava onze alternatives per a la variant de la C-63 al nucli de les Preses que afectaven aquest municipi i el de la Vall d'en Bas. La Unió Temporal d'Empreses (UTE), Equip Tècnic Santandreu d'Olot i Auding havien estat els encarregats de donar forma a les diverses opcions. El director general de Mobilitat, Manel Nadal, va declarar que la Generalitat estava en fase d'eliminar alternatives i que probablement quedarien reduïdes a dues. N'hi havia una que consistia en una variant a l'oest de les Preses, entre la zona urbanitzada i l'escola, probablement subterrània. La segona proposava un túnel per l'est d'aquest municipi, a la zona del Marboleny. En tot cas, el Govern va afirmar que l'elecció final del traçat dependria del pla director de la Vall d'en Bas i de l'opinió dels ajuntaments d'Olot, les Preses i la Vall d'en Bas.

L' Ajuntament de les Preses va fer arribar el mes de juny la seva proposta al DPTOP, que tenia molts punts coincidents amb la primera de les alternatives projectades pel Govern. El traçat travessaria en diagonal la plana de les Preses per l'oest, entre l'escola i el nucli, i inclouria un túnel per sota el Fluvià fins enllaçar amb la futura variant oest d'Olot. L' alcalde de les Preses, Daniel Tarradellas, afirmava que l'opció del túnel de Marboleny era tècnicament complicada i només tenia sentit si l'Ajuntament d'Olot optava per realitzar la variant a l'est del seu municipi, opció a la qual aquest consistori s'oposava fermament. En efecte, l'Ajuntament d'Olot apostava també perquè les dues variants passessin per l'oest dels nuclis urbans i evitar així l'impacte sobre diversos espais del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En canvi l'Ajuntament de la Vall d'en Bas es mostrava partidari de l'opció est per tal d'evitar l'afectació sobre la plana agrícola i el riu Fluvià.

El Govern defineix en detall el tram de la Garrotxa
El mes de novembre el director general de Mobilitat, Manel Nadal, i el de Carreteres, Jordi Follia, van presentar als alcaldes i veïns de la zona el traçat definitiu de l'eix Vic-Olot entre el túnel de Bracons, el nucli de Joanetes i la C-63, després de realitzar els estudis informatius i d'impacte ambiental. Aquest nou projecte presentava diverses novetats respecte a la decisió que havia pres el Govern el mes de març i preveia que l'eix quedés pràcticament amagat a l'altura de Joanetes. Això es feia possible gràcies a l'allunyament d'uns 200 m respecte d'aquest nucli i la construcció, en aquest tram, d'un nou túnel d'un quilòmetre de llargada que substituiria els cinc previstos inicialment. Les noves millores encarien l'obra en 12 milions d'euros, de tal manera que el pressupost del tram Torelló-la Vall d'en Bas pujava als 146,5 milions d'euros. Tant els veïns de Joanetes com l'alcalde de la Vall d'en Bas, Miquel Calm, van valorar positivament les modificacions per la reducció en l'impacte ambiental i visual que suposaven.

A final de 2004 el túnel de Bracons ja havia superat el primer terç de la construcció amb 1.600 metres perforats. Així mateix, el 30 de desembre la Direcció General de Carreteres va treure a exposició pública l'estudi informatiu i l'estudi d'impacte ambiental del tram de Joanetes, que incloïa les modificacions previstes anteriorment. Pel que fa al tram de la C-63, entre la Vall d'en Bas i Olot, el Govern no s'havia posicionat encara sobre les diferents alternatives a les variants de les Preses i Olot i demanava més temps per a reflexionar-hi. Durant el 2005 es preveia que continuessin les obres del tram de la Garrotxa i que el Govern es decidís per alguna alternativa per a la millora de la C-63.

Més informació
www.gencat.net/ptop
www.mfom.es
www.salvemlesvalls.org
NEL·LO, Oriol (Ed.), 2003, Aquí, no!. Els conflictes territorials a Catalunya, Barcelona, Editorial Empúries
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada