Dimarts 16 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA C-31, PALAMÓS-PALAFRUGELL (DESDOBLAMENT)
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2005

A final d'any s'inicien les obres de desdoblament del tram de la C-31 entre Palamós i Palafrugell malgrat l'oposició dels veïns de Mont-ras al fet que la via desdoblada travessi el nucli parcialment soterrada i la queixa de la plataforma Salvem l'Empordà a les dimensions del desdoblament. La resta del desdoblament de l'anella de les Gavarres continua tramitant-se i el Govern preveu tenir-lo enllestit entre el 2010 i el 2011


Antecedents 2004

Articles posteriors 2006, 2007, 2008, 2011

La carretera C-31, anomenada també eix costaner, forma part de la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya i connecta la costa catalana des de Tarragona fins a Figueres. El tram de la C-31 entre Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell, al Baix Empordà, forma part, juntament amb la C-65 i la C-66, de l’anella de les Gavarres, que comunica la ciutat de Girona amb la Costa Brava Central per l’est i per l’oest del massís de les Gavarres.

El projecte de DESDOBLAMENT DE L’ANELLA DE LES GAVARRES per convertir-la en una autovia de quatre carrils, va continuar avançant durant el 2005. A principi d’aquest any únicament estava desdoblat el tram de la C-65 situat entre Llagostera i Santa Cristina d’Aro i s’havien iniciat les obres a la C-31 entre Santa Cristina d’Aro i Platja d’Aro. Durant el 2005 bona part dels treballs del desdoblament de l’anella es van centrar en el tram de la C-31 entre Palamós i Palafrugell.

El recorregut total d’aquest tram és de 6,8 km i avança pels termes municipals de Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras i Palafrugell. Segons el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) la intensitat mitjana diària de trànsit (IMD) es va situar durant el 2004 en 26.000 vehicles.

El projecte de desdoblament implica travessar el nucli de Mont-ras
El primer projecte de desdoblament entre Girona i Palamós, presentat el 1994, no preveia cap variant a Mont-ras, i per tant avançava per dins del nucli urbà. Per al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) la proximitat d’aquest nucli amb el massís de les Gavarres per l’oest i la dispersió de la població cap a l’est (on es crea un continu urbà amb Palafrugell) feien inviable la construcció d’una variant. L’Ajuntament de Mont-ras, un municipi de 1.826 habitants el 2004, i els veïns afectats van protestar enèrgicament i el DPTOP es va comprometre a estudiar una possible alternativa a l’oest del nucli urbà, pel massís de les Gavarres, tot i que es va descartar per l’elevat cost econòmic i l’elevat impacte ambiental sobre un dels pocs paratges verges en un entorn fortament transformat pel turisme.

Davant d’aquesta situació el projecte va restar paralitzat diversos anys fins que el 2001 es va tornar a plantejar. El DPTOP mantenia que el millor era desdoblar pel traçat ja existent mentre que l’alcalde de Mont-ras, Manel Montalban, de Convergència i Unió (CiU) va proposar com a alternativa una variant que suposés també un vial de circumval·lació per l’est, el sud i el nord del nucli de Palafrugell. L’alcalde de Palafrugell, Frederic Suñer (CiU), va qualificar la proposta d’aberrant perquè considerava que partiria i destrossaria el municipi i afectaria la plana agrícola de l’Aubi. Pocs mesos després els dos alcaldes van arribar a un acord sobre el desdoblament basat en el soterrament parcial d’un tram de més d’un quilòmetre dins el nucli urbà de Mont-ras.

Proposta de travessar Mont-ras amb un desdoblament parcialment soterrat
L’any 2003 la Generalitat va presentar el projecte de desdoblament entre Palamós i Palafrugell que preveia, al nucli de Montras, fer els quatre carrils a un nivell inferior i amb accessos laterals que connectessin amb la població, quedant només soterrats els dos trams dels dos giratoris previstos (el soterrament complet es considerava inviable per motius de seguretat). El traçat fou acceptat per l’alcalde de Mont-ras, Manel Montalban, però no per bona part dels veïns d’aquest municipi que van iniciar un seguit de mobilitzacions per reclamar la construcció d’una variant. La resta del projecte entre Palamós i Palafrugell no convencia l’alcalde de Palafrugell, Lluís Medir, ni el de Vall-llobrega, Joan Surroca, ambdós d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), ni tampoc l’alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que asseguraven que alguns trams del projecte estaven sobredimensionats i no respectaven el paisatge. El 2004 els nous responsables del DPTOP van presentar una nova proposta que, mantenint els quatre carrils, intentava reduir l’impacte sobre els nuclis urbans i els espais oberts, si bé no modificava el tram de Mont-ras per respectar l’acord assolit anteriorment entre l’Ajuntament i l’anterior DPTOP. La nova proposta fou acceptada per tots els ajuntaments.

S'aprova el projecte constructiu amb un soterrament parcial a Mont-ras
El maig de 2005 es va aprovar el projecte constructiu del desdoblament, amb un pressupost de 64,3 milions d’euros, i a principi de juny es va licitar. El projecte preveia un total de cinc enllaços: a Vall-llobrega, a Mont-ras sud, a Mont-ras nord (que permetia l’accés a Palafrugell), a la urbanització la Morena i a Palafrugell Nord, on es preveia una intersecció entre la C-31, en direcció a Torroella de Montgrí, i la C-66, en direcció a Girona. Pel que fa al pas de la carretera per Mont-ras es preveia, en una longitud de 600 m, rebaixar els quatre carrils de l’autovia diversos metres i construir, a nivell, calçades laterals connectades entre si. D’aquesta manera es pretenia evitar que la carretera es convertís en un element divisor del nucli urbà i es permetia la connexio del trànsit de pas. Mentre duressin les obres de desdoblament al nucli de Mont-ras, uns setze mesos, es preveia construir una variant provisional pel costat de Palafrugell que havia d’entrar en funcionament a principi de 2006.

Reaccions al projecte
Tots els ajuntaments implicats van acceptar el projecte en considerar que s’adequava a la solució de consens del 2004, si bé l’alcalde de Mont-ras, Manel Montalban, es mostrava resignat i assegurava que s’havia vist “forçat a l’acord”. En canvi la Plataforma de veïns i afectats de Mont-ras i Salvem l’Empordà es van oposar al projecte i van convocar, durant el mes de juliol, diverses concentracions i marxes lentes de rebuig. Salvem l’Empordà, que era contrari a tot el projecte de desdoblament de l’anella de les Gavarres i les seves dimensions, va acusar el secretari de Mobilitat del Govern de la Generalitat, Manel Nadal, d’incongruent, ja que l’any 2003 s’havia oposat al projecte aprovat per l’anterior govern que, segons la plataforma, era pràcticament idèntic a l’actual.

Per la seva banda, la Plataforma de veïns i afectats de Mont-ras, que no rebutjaven explícitament el desdoblament, asseguraven que el projecte dividiria completament el nucli urbà i proposaven com a alternativa una variant per les Gavarres. També alertaven que els carrils laterals tindrien un trànsit elevat, ja que serien utilitzats pels vehicles que es dirigissin al nucli urbà de Palafrugell i la seva costa.

El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, va respondre a la crítica de veïns i ecologistes recordant que els veïns no haurien de creuar l’autovia per anar d’un costat a l’altre del poble sinó únicament els carrils laterals. També assegurava que s’estaven negociant millores amb els industrials i comerços afectats pel desdoblament per garantir l’accessibilitat als seus negocis i dotar-los d’espai per aparcament.

A final d’agost el DPTOP va adjudicar les obres de desdoblament i tres mesos després, el 28 de novembre, es van iniciar les obres amb la previsió que s’acabessin a final de 2007.

Situació de la resta de l'anella
Durant el 2005 havia entrat en funcionament el desdoblament del tram Santa Cristina d’Aro-Platja d’Aro, que donava continuïtat als quatre carrils existents des de Llagostera. A la darreria de 2005 continuava avançant la tramitació del projecte de desdoblament de diversos trams de l’anella de les Gavarres, si bé l’únic que estava en obres era el de Palamós a Palafrugell. El tram Platja d’Aro-Palamós estava en fase de resolució d’al·legacions, després que hagués sortit a informació pública durant l’estiu, i es preveia que les obres comencessin a final de 2006. De Palafrugell a Corçà tot estava pendent de la decisió sobre la variant de la Bisbal d’Empordà: l’Ajuntament de la Bisbal i el de Corçà defensaven l’opció sud mentre el de Forallac preferia l’opció nord. El tram de Corçà a Medinyà, que havia d’incorporar variants a Bordils i Celrà i un pont sobre el riu Ter, havia de sortir a informació pública el primer trimestre de 2006 per iniciar les obres el 2007. De Girona a Llagostera, en canvi, no hi havia encara cap traçat concretat, si bé fonts del DPTOP van avançar que inclouria una variant a Llambilles.

Amb tot, el director general de Carreteres, Jordi Follia, apuntava que el desdoblament de l’anella de les Gavarres podria estar enllestit entre el 2010 i el 2011.

Més informació
www.gencat.net/ptop
www.salvem-emporda.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Empordà
Fotogaleria relacionada