Dilluns 14 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA C-25 EIX TRANSVERSAL (DESDOBLAMENT)
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2006

Surt a informació pública el projecte de desdoblament de l’eix Transversal, tot i les queixes de diverses associacions de la zona afectada per l’impacte ambiental que pot causar. A final d’any es preveu una inversió per a renovar el paviment i la senyalització d’algun dels trams de l’eix.


Antecedents 2004, 2005

Articles posteriors 2009

L’eix Transversal, al llarg dels 155 km de recorregut que té, uneix Cervera (Segarra) amb l’N-II a Riudellots de la Selva (la Selva), vertebrant les comunicacions viàries entre la plana de Lleida, les comarques centrals i Girona (Gironès). L’eix viari, també anomenat C-25, connecta amb altres vies d’importància com l’A-2 i l’AP-7 A LES COMARQUES DE GIRONA, L’EIX DEL LLOBREGAT C-16, la C-17 i l’N-II. A l’actualitat, tenen característiques d’autovia els trams de Cervera a les Oluges (Segarra), el tram de circumval•lació de Manresa (Bages) i el tram comú amb la xarxa arterial de Vic (Osona).

Des de la seva entrada en servei l’any 1997, el trànsit a l’eix Transversal ha experimentat un augment que es tradueix en una intensitat mitjana de trànsit (IMD) d’entre 8.000 i 17.000 vehicles diaris, amb un alt percentatge de vehicles pesants que oscil•len entre el 20% i el 30%. Així, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va preveure desdoblar els 145 km restants de l’eix amb l’objectiu d’augmentar-ne la capacitat i millorar-hi la fluïdesa i seguretat del trànsit.

Durant el 2005, va sortir a licitació la redacció del projecte de desdoblament de l’eix Transversal que també es preveia, en matèria de xarxa viària, al PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC) aprovat a mitjan any.

Al febrer un grup de veïns de Llagostera (el Gironès) van presentar al•legacions al PITC. Amb gairebé cinc-centes firmes, s’oposaven a la prolongació de l’eix fins a la Costa Brava i demanaven que arribés només fins a l’A-2. Segons va explicar l'alcalde de Llagostera, Lluís Postigo, la proposta estava consensuada amb els alcaldes dels municipis veïns.

El projecte de desdoblament de l’eix Transversal surt a informació pública
Al maig el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), Joaquim Nadal, va presentar el projecte de desdoblament de l’eix Transversal. La nova autovia estaria formada per una calçada amb dos carrils de 3,5 m per sentit, més un carril addicional en els trams de pujada, per l’avançament dels vehicles pesants. Els vorals exteriors tindrien 2,5 m d’amplada i els interiors, 1,5 m. Els dos sentits estarien separats per una mitjana d’amplada variable entre els 5 i els 8 m. Els dos nous carrils es construirien en paral•lel als ja existents en la major part del recorregut, amb cinqunat-dos viaductes i dotze túnels que es farien simètrics i en paral•lel als que ja estan actualment en servei. A la major part dels 155 km es podria circular a 100 km/h, tot i que en alguns trams no es podria passar de 80 km/h, a causa de l’orografia del terreny.

El projecte, amb un cost aproximat de 690 MEUR, es finançaria a través del sistema de peatgea a l’ombra. Aquesta fórmula permetria que els usuaris no paguessin directament el peatge, sinó que seria el govern qui abonés un cànon a l’empresa concessionària de la via, la mateixa que n’executaria les obres. El termini d’execució es preveia que duraria entre quatre i cinc anys, amb l’objectiu de finalitzar l’obra el 2012.

El projecte constava d’un estudi econòmic i financer, d’un estudi de mobilitat i d’estudis informatius i d’impacte ambiental. Aquest últim dividia la carretera en quatre trams: de les Oluges a Manresa, d’Artés (Bages) a Vic, de Calldetenes (Osona) a Santa Coloma de Farners (la Selva) i de Santa Coloma de Farners a l’N-II, a Riudellots de la Selva. Els altres dos trams pendents de desdoblar –de Manresa a Artés i de Gurb (Osona) a Calldetenes– ja havien conclòs amb els perceptius tràmits d’informació pública i de declaració d’impacte ambiental.

A més, el projecte incloïa algunes millores de la carretera. Al tram final de Girona, l'eix es bifurcaria en dos ramals, per enllaçar amb les dues grans vies ràpides de la zona: la futura autovia A-2 (l’N-2 desdoblada) i l'autopista AP-7 ampliada amb el tercer carril. També es preveia una variant a Rajadell (Bages), en aquest cas per preservar els vestigis de la vil•la romana de Sant Amanç.

Un estudi de PTOP conclou que el desdoblament farà augmentar el trànsit en vint anys
Al juny els estudis de mobilitat del DPTOP preveien que el desdoblament de l’eix Transversal provocaria un augment del trànsit del 66% en vint anys, i en concret el de camions, que passaria a ser del 28%. Segons DPTOP el que justificava el desdoblament no era la intensitat de trànsit sinó l’elevada sinistralitat provocada sobretot per l’alt índex de camions en trànsit.

Reaccions al projecte

L’associació Natura i Usos Sostenibles d’Arbúcies (NIUS) es va manifestar en contra del desdoblament de la C-25, ja que, segons ells, es multiplicaria el trànsit i també el pas de camions per la via. Alhora, aquesta nova ampliació de la via faria augmentar la contaminació atmosfèrica, acústica, paisatgística i lumínica.

Igualment l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) va presentar al•legacions al projecte i en va demanar la retirada perquè contradeia les noves normatives ambientals i de mobilitat i perquè generaria un impacte ambiental desmesurat. En aquest sentit, apostaven per millorar el transport de mercaderies per tren.

Mentrestant, diverses entitats culturals i ecologistes van constituir la plataforma Salvem les Valls d’Arbúcies. L’objectiu de la plataforma era lluitar contra el creixement urbanístic i les agressions al territori. En un manifest, denunciaven diversos projectes, com l’ampliació d’un càmping, la proposta de fer un pitch & putt, la LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS, i el desdoblament de l’eix Transversal, entre d’altres.

Per la seva banda, el responsable d’obres públiques de Convergència i Unió (CiU), Josep Rull, va criticar la manera que el conseller de PTOP, Joaquim Nadal, havia anunciat al Parlament, a pocs mesos de les eleccions, el desdoblament de l’eix. En aquest sentit els convergents no s’oposaven al desdoblament de la carretera, però anunciaven que el projecte s’havia d’haver consensuat amb els grups de govern abans de sortir a informació pública.

El govern connectarà l'eix Transversal i l'eix Diagonal tal com estava previst

Al juliol la Generalitat va rebutjar negociar noves alternatives per al tram entre Sant Salvador de Guardiola (Bages) i Manresa, que havia d’unir L’AUTOVIA C-15 EIX DIAGONAL i l’eix Transversal. L'Ajuntament de Manresa havia reclamat una variant més respectuosa amb el paisatge per a salvaguardar la plana agrícola i altres punts d'interès paisatgístic. La Generalitat va apostar per l'opció que porta el traçat més a l'oest de Manresa, tot i que requeria un pressupost més elevat Tot i això, es va deixar la porta oberta perquè es fessin possibles modificacions d’aquesta opció i satisfer així el govern manresà.

A final de setembre, el secretari de mobilitat, Manel Nadal, va anunciar que la connexió entre l’eix Transversal i l’eix Diagonal es tiraria endavant tal com estava previst. L’opció inicial que plantejava el govern i que passa per Salelles (Bages) ja havia estat modificada, tal com demanava l’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (Bages).

Per la seva banda les entitats opositores al projecte van lliurar un manifest en què reclamaven una nova exposició pública i defensaven que es fes un enllaç entre els dos eixos que preservés la plana agrícola i la seva vàlua ambiental. Alhora demanaven que s’aturés la decisió sobre el traçat fins que es constituís el nou Parlament. En aquest sentit, l’opció de l'Associació de Veïns de Salelles i el sindicat d’Unió de Pagesos (UP) passava més a l'oest de les tres opcions plantejades pel govern per tal d'evitar la divisió de la plana agrícola de Salelles. Al mateix temps, el coordinador comarcal d'UP al Bages, Joan Tatjé, va assegurar que totes les accions de mobilització previstes estaven encaminades a salvar un espai agrícola i un hàbitat humà.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame