Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA C-16, TÚNEL DEL CADÍ
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2004

A final d'any se celebra el vintè aniversari de l'obertura a la circulació del túnel del Cadí. El túnel ha significat una millora en les comunicacions entre el litoral metropolità i els Pirineus, a través de l'eix del Llobregat, ha permès el creixement del sector turístic i ha implicat un important creixement de les segones residències a la comarca de la Cerdanya.


El túnel del Cadí és la continuació de L'EIX DEL LLOBREGAT que uneix Barcelona amb la comarca del Berguedà i obre aquest eix fins a la Cerdanya. En conjunt l'eix del Llobregat es considera un eix vertebrador mar-muntanya que comunica les comarques dels Pirineus, especialment la Cerdanya, amb el litoral metropolità i, en concret, amb les comarques de l'entorn de Barcelona, alhora que connecta amb L'EIX TRANSVERSAL, que comunica amb les comarques de Girona i amb les terres de Ponent.

El 29 d'octubre de l'any 1984 s'obria al trànsit el túnel del Cadí, un túnel de pagament de 5 km de llarg que unia les comarques de la Cerdanya i l'Alt Urgell amb l'eix del Llobregat. La boca sud es va situar a Guardiola de Berguedà (Berguedà) a una alçada de 1.176 m i la boca nord a Urús (Cerdanya) a 1.236 m d'altitud. L' octubre de 2004 es van celebrar els vint anys de l'obertura a la circulació del túnel.

Impacte territorial de l'obertura del túnel
La nova infraestructura va suposar un canvi en la connexió entre les comarques del litoral metropolità i els Pirineus, especialment la Cerdanya, una transformació també de la connexió d'aquestes comarques en relació amb Andorra i l'obertura d'una via ràpida cap a França, com a continuació de l'eix del Llobregat. Des que fou inaugurat, la utilització del túnel del Cadí ha anat en augment. La Iitensitat mitjana diària (IMD) de vehicles que circulaven pel túnel va passar de 2.288 vehicles l'any de la seva obertura, a 5.294 l'any 1992 i a 6.012 vehicles el 2003. En els nou primers mesos del 2004 l'IMD va arribar a 6.218 vehicles per dia. Des d'aleshores gairebé han passat pel túnel 34 milions de vehicles.

L' obertura del túnel, al llarg dels anys, es va traduir en unes transformacions territorials que van afectar molt directament la comarca de la Cerdanya: un creixement de l'activitat turística i de la construcció, l'increment de l'ocupació de sòl per a usos residencials de BAIXA DENSITAT, fortes transformacions del paisatge, la proliferació de segones residències i una ocupació d'aquests habitatges principalment en període de vacances i caps de setmana transformant així EL MODEL TURÍSTIC de la regió. D'aquesta manera la comarca de la Cerdanya, on residien més de 16.000 persones el 2004, quadruplicava la població durant alguns caps de setmana o en període de vacances. Alhora l'augment de les segones residències va implicar el creixement del sector dels serveis, especialment a la comarca de la Cerdanya, amb un reforç de l'activitat turística, sobretot en període hivernal, a través de les pistes d'esquí i de totes les activitats relacionades amb el sector.

Per al primer alcalde d'Alp, Francesc Rossell, la construcció del túnel va suposar trencar amb l'aïllament i la despoblació progressiva que havia patit la comarca en el moment de la seva obertura. A mitjan octubre, l'alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, feia la valoració dels vint anys de l'obertura del túnel i manifestava que la construcció d'aquesta obra d'enginyeria havia suposat una important millora de les comunicacions amb Barcelona i amb el Berguedà, però al mateix temps alertava del risc de continuar amb un creixement urbanístic desmesurat, basat en segones residències buides bona part de l'any. Aquest fet també es va valorar en la presentació dels treballs de PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L'ALT PIRINEU I ARAN. L' alcalde de Puigcerdà també va explicar que la presència del túnel del Cadí, en reforçar els lligams amb el litoral metrpolità, havia anat incrementant el distanciament de la comarca de la Cerdanya amb el Gironès i el Ripollès, a causa de la dificultat que suposava recórrer la COLLADA DE TOSES.

Continuen les obres de millora al túnel del Cadí i a l'eix del Llobregat
Estava previst que el juny de 2005 es comencés a construir una galeria d’evacuació, tal com recullen els últims informes i normatives sobre seguretat de túnels a Europa, per tal de millorar en cas d’accident la galeria d’evacuació. La durada de les obres seria d’uns vint-i-dos mesos i costaria uns 18 milions d’euros.

Des de final d’octubre al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) es treballava en la redacció de l’estudi informatiu del desdoblament del tram comprès entre Berga i l’inici del túnel, a l’altura de Bagà (Berguedà), que havia de sortir a informació pública l’estiu de 2005 i passar després el tràmit ambiental. En paral·lel continuaven les obres de millora a d’altres trams de l’eix del Llobregat, C-16. Durant el 2004 es va adjudicar el tram des de Puig-reig fins a Berga, de 21 km de recorregut, pel sistema de peatge a l’ombra i hauria d’entrar en servei a principi de l’any 2007. El desdoblament des de Sallent (Bages) fins a Puig-reig (Berguedà) es va posar en servei a principi de març.

A final d’octubre de l’any 2003 havien entrat en servei els 5,3 km, dels 13,4 km del recorregut entre Sallent i Balsareny (Bages). La concessió a la Societat Anònima Concessionària Túnel del Cadí ha de finalitzar el 8 de març de l’any 2023, data en què el túnel passarà a ser propietat de la Generalitat de Catalunya sense cap tipus de compensació.

Més informació
www.tuneldelcadi.com
www.abertis.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Berguedà, Cerdanya