Diumenge 22 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA B-500 PER LA CONRERIA
CARRETERA B-500 PER LA CONRERIA Mapa: Montse Ferrés
Anna Jiménez
Actualitzat a 31/12/2005

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, replanteja el projecte de la carretera B-500 per la Conreria, després de les nombroses crítiques que va rebre el traçat per l'impacte ambiental que podia causar a la zona. El nou projecte suposa la construcció d'una autovia que unirà el Barcelonès Nord amb el Vallès Oriental, a través d'un túnel de 3 km de longitud. El nou traçat queda recollit tant en un conveni que signen el Departament i el Ministeri de Foment amb l'objectiu de contribuir a la millora i desenvolupament de la xarxa viària catalana, com en el Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya.

Antecedents 2003, 2004

Articles posteriors 2009

Durant el 2003 la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar el projecte de millora de la carretera B-500, de connexió entre el Maresme i el Vallès Oriental per la Conreria, al seu pas pels municipis de Badalona, Tiana, Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles. El projecte proposava un nou traçat, i implicava l’obertura d’un túnel d’1 km de longitud per travessar el coll del Montnegre, una variant al municipi de Sant Fost de Campsentelles i un viaducte per creuar el riu Besòs.

El projecte, presentat el 2003 pel govern de Convergència i Unió (CiU), va suscitar nombroses crítiques per part de col·lectius polítics, socials i culturals de la zona durant tot l’any 2004. Esquerra Republicana (ERC), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i associacions de ciutadans com l’Associació d’Amics de la Cartoixa de Montalegre, el Grup d’Astronomia de Tiana i grups ecologistes de la zona van mostrar el descontent per l’impacte ambiental que podia causar l’obra.

El Govern estudia un nou traçat
A principi de febrer de 2005, el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, va respondre una pregunta formulada al Parlament pel grup de CiU afirmant que l’oposició al primer pla “va impulsar el replantejament del projecte”. Alhora el DPTOP, d’acord amb el disseny fet en el marc del Pla d’autovies 2004-2007, estudiava convertir la carretera B-500 en una autovia que formés part de la xarxa viària bàsica.

La nova carretera comptaria amb dues calçades separades i es preveia perforar un túnel d’uns 3 km de longitud, un viaducte que sobrevolés el riu Besòs i alhora les vies del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV), per evitar l’impacte ambiental de l’anterior projecte.

A mitjan febrer, el secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, es va reunir per separat amb els alcaldes de Badalona, Tiana i Sant Fost de Campsentelles, Maite Arqué (PSC), Ferran Vallespinós (PSC) i Joan Gassó (Independents Units per Sant Fost, IUSF), respectivament, per informar-los dels nous estudis del projecte que s’estaven portant a terme.

Reaccions i valoracions dels municipis i grups afectats per la proposta
La nova proposta de la B-500 va generar reaccions diverses. L’alcaldessa de Badalona, Maite Arqué, va valorar la reducció de l’impacte ambiental i de la major part dels revolts del traçat actual, alhora que ho entenia com una millora per a la circulació del transport públic com ara autobusos de línia i de mercaderies; la valoració que en feia Ferran Vallespinós, alcalde de Tiana, anava també en aquesta direcció. Tot i això, des del grup d’ERC i d’ICVEUiA del consistori badaloní es feien demandes perquè no es perforés la Serralada de la Marina i defensaven millores relacionades amb els mitjans de transport públic (xarxa ferroviària).

Igualment, l’Associació d’Amics de la Cartoixa de Montalegre, contraris des de bon començament al projecte de la B-500 presentat en l’anterior legislatura, es mostraven partidaris de construir un túnel més llarg, que respectés la tranquil·litat de la Cartoixa, tot i alertar que l’excavació del subsòl podria afectar les mines d’aigua de la zona. El president de la Federació d’Empresaris de Badalona (FEB), Joaquim Padrós, va destacar les millores en relació amb l’anterior projecte, ja que afavoririen el transport de mercaderies entre les dues comarques.

L'alternativa ferroviària
Entrat l’estiu l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) va presentar una proposta alternativa a l’ampliació de la carretera B-500, en què s’apostava per l’increment dels usos ferroviaris de les línies del Maresme i el Vallès Oriental. El president de l’entitat, Pau Noy, va defensar l’increment a curt termini de la capacitat de la línia C1 de Rodalies, la creació d’una nova línia, la C8, que a través de Badalona, Sant Andreu Comtal i Mollet uniria Mataró i Granollers aprofitant la línia ja existent; es proposava també augmentar el nombre de vagons, millorar la senyalització i posar trens semidirectes amb parades alternes. En aquest sentit, argumentava que, amb menys inversió, es podia optimitzar el transport públic.

A final de setembre, i durant la Setmana de la Mobilitat a Badalona, es va fer un debat sobre el nou traçat de la B-500. Francesc Peremiquel, cap de serveis de Planejament Urbanístic de l’Ajuntament badaloní, va exposar els trets generals de l’avantprojecte de la nova autovia i en va destacar la creació d’un túnel més llarg i a més profunditat per salvar els accidents geogràfics de la zona. Les noves propostes van ser valorades positivament pels assistents al debat, que no obstant això van mostrar dubtes en aquells punts on el vial no estava del tot definit, com era el cas de la riera Montalegre i Can Torrents.

D’altra banda, els grups ecologistes de la zona, com la Plataforma els Verds de Badalona en defensa per la Serralada de la Marina, apostaven per fer revifar el tren com a alternativa. Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, en un dinar col·loqui celebrat a mitjan mes d‘octubre a Badalona, va insistir a millorar la xarxa de carreteres interurbanes i el transport públic del Barcelonès Nord i de carreteres com la B-500.

El Govern català i Foment signen un conveni per invertir a la xarxa viària catalana
El 27 d’octubre el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal i la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, van signar un conveni per invertir 7.345 MEUR durant els propers set anys ?2006-2012? a la xarxa viària catalana. El conveni tenia, entre altres, els objectius de contribuir a millorar i desenvolupar la xarxa viària, aconseguir un desenvolupament sostenible i eficaç de la xarxa i coordinar la planificació en carreteres de les dues administracions. El DPTOP va prioritzar seixanta-sis actuacions amb un pressupost estimat de més de 3.540 MEUR, entre les quals va incloure, amb un pressupost de 275 MEUR, l’autovia de la Conreria.

Igualment, la millora del traçat es va incloure al PLA D’INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT DE CATALUNYA 2006-2026 (PITC) que va presentar el 7 de desembre el conseller de DPTOP, Joaquim Nadal.

A la darreria de 2005 encara s’esperava la presentació de l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del nou traçat.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati