Dissabte 24 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA B-500 PER LA CONRERIA
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2003

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques presenta un projecte per a la construcció d’una carretera entre Badalona i Mollet passant per la Conreria. La carretera, pensada per millorar les comunicacions entre el Vallès i el Maresme, es començarà a construir el 2004 tot i les crítiques per l'impacte ambiental que podria ocasionar.


Articles posteriors 2004, 2005, 2009

A la darreria de gener del 2003 la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) va aprovar el projecte de la carretera B500 entre Badalona (Maresme) i Mollet (Vallès Oriental) per la muntanya de la Conreria, que poc després havia de sortir a informació pública. El projecte incloïa la construcció d’un túnel d’1 km que havia de travessar el coll de Montalegre, una variant al municipi de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), i un viaducte d’uns 300 m de longitud per creuar el riu Besòs. L’objectiu de l'actuació era, segons PTOP, assolir una comunicació còmoda i segura entre la zona del Maresme a Badalona i la C-59 a Mollet i Palau-solità i Plegamans, a través de la Serralada Prelitoral. La carretera tindria un carril per a cada sentit, amb vies lentes en els trams de més pendent i reduiria a 4,3 km el traçat del recorregut existent, amb un pressupost que suposaria una inversió de 49,67 milions d’euros.

El projecte, però, va topar amb l’oposició d’ajuntaments, partits polítics i grups ecologistes de la zona. En aquest sentit, l’Associació d’Amics de la Cartoixa de Montalegre, una associació que es va formar fa un parell d’anys, considerava que el projecte posava en perill les mines amb què els monjos s’abastaven d’aigua. Paral·lelament, la Unió de Religiosos de Catalunya va demanar a la Generalitat de Catalunya que retirés el projecte de construcció de la nova carretera, ja que passava a pocs metres del monestir cartoixà més gran d’Europa, la Cartoixa de Montalegre, del segle XV, situada al municipi de Tiana.

Des de Badalona, l’Ajuntament considerava positiva la connexió amb el Vallès, però tenia dubtes sobre l’impacte que podia provocar el projecte. L’ Ajuntament de Tiana, contrari al projecte, manifestava a través d’una moció que el projecte no respectaria la vegetació recuperada després dels incendis del 1994 i que també podria malmetre els treballs de l’Observatori d’Astronomia de Tiana. Altres municipis com Sant Fost de Campsentelles no estaven del tot d’acord amb el traçat, ja que la sortida del túnel anava a parar enmig d’una urbanització on hi havia una roureda.

A la darreria de març unes tres-centes persones dels municipis de Tiana, Badalona, Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles es van manifestar en contra el projecte tallant el carril ascendent de la B-500. Denunciaven que el traçat malmetria espais de gran interès ecològic i que implicaria la desaparició de zones boscoses, masses forestals, aqüífers, mines d’aigua i espècies de fauna i flora protegides. Incidien en l’impacte visual, acústic i lumínic que l'obra podria provocar a la zona i, sobretot, a l’entorn de la Cartoixa de Montalegre. En aquest sentit, ICV, ERC i PSC van demanar la retirada del projecte per mitjà d’una proposició no de llei presentada al Parlament de Catalunya. Proposaven que es retirés el projecte i se’n redactés un de nou on es tingués en compte el respecte per la serralada de Marina, la millora del pas de la B-500 per Sant Fost de Campsentelles, la potenciació del transport públic i la possibilitat que es construís un tren entre el Maresme i el Vallès. La Generalitat assegurava que l’impacte ambiental seria mínim, però grups ecologistes dels municipis afectats alertaven de l’impacte que podia produir a la serralada de Marina. Tot i això alguns empresaris de Badalona no estaven del tot d’acord amb la posició dels grups ecologistes. Defensaven la seva posició basant-se en la necessitat de disposar d’unes bones comunicacions i a més ponderant la relació comercial que es podia establir amb el Vallès.

Amb tot, a la primeria de juliol, la Generalitat va introduir can-vis al projecte després d’una reunió intensa amb representants de la Cartoixa en què es va acordar que la calçada de la carretera s’enfonsaria i es protegiria amb dos talussos coberts de vegetació en un tram de 50 m, pròxim a la Cartoixa i a menys de 0,5 km, i que aquesta solució no comportaria variacions de traçat. La carretera B-500 de la Conreria està previst que es comenci a construir a partir del 2004.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati