Diumenge 22 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CANAL XERTA-SÉNIA
Canal Xerta-Sènia Mapa: Montse Ferrés
Marc Sogues - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2006

A començament d’any, es fa pública la declaració d’impacte ambiental de l’avantprojecte del canal Xerta-Sénia. Segons el Govern de la Generalitat, la declaració descarta definitivament el transvasament d’aigua de l’Ebre al nord de Castelló. En canvi, els grups contraris al projecte continuen denunciant que el cabal de la concessió prevista per al canal no està justificat, per la qual cosa entenen que, en el futur, s’acabarà utilitzant per al transvasament. La Comunitat de Regants del Canal Xerta-Sénia considera que les característiques de disseny del canal fan impossible que l’aigua pugui arribar a Castelló. A final d’any, s’adjudiquen els primers dos trams del canal i s’espera l’inici de les obres per al 2007.


Antecedents 2004

Articles posteriors 2011

El canal Xerta-Sénia, un projecte que restava inacabat des de feia trenta anys, va ser recuperat l’any 2001 pel PLA HIDROLÒGIC NACIONAL (PHN) i va continuar vigent després de la derogació del transvasament de l’Ebre a mitjan 2004. A final d’aquell mateix any, el Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP) va presentar un avantprojecte per transformar el canal en l’eix d’un projecte per irrigar més de 16.000 ha del Baix Ebre i el Montsià. El canal, de prop de 32 km de llargada, tindria una estructura telescòpica, amb una amplada que disminuiria progressivament, de manera que l’obra finalitzaria dins el Principat, sense atènyer la província de Castelló.

La Comunitat General de Regants del canal Xerta-Sénia, integrada per més d’11.000 agricultors, va rebre amb satisfacció l’avantprojecte, a diferència de la Plataforma per la Defensa de l’Ebre (PDE), que el considerava el primer pas d’un transvasament encobert a les comarques del nord de Castelló, on l’aigua s’empraria per abastir complexos turístics. Per la seva banda, el govern de la Comunitat Valenciana també va mostrar la seva disconformitat amb l’avantprojecte, en aquest cas perquè no preveia l’arribada del canal fins a la província de Castelló.

Es fa pública la Declaració d’impacte ambiental
A mitjan gener de 2006, la Ponència ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va fer pública la Declaració d'impacte ambiental (DIA) del projecte. La declaració va ser favorable, tot i que condicionada a la implementació de les mesures correctores establertes a l’estudi d’impacte ambiental i les mesures addicionals fixades en la mateixa Declaració. La DIA era l'últim tràmit pendent per licitar les primeres obres.

Entre les mesures correctores, hi havia l’obligació de fer reg localitzat* i l’establiment d’instal•lacions de telecontrol per augmentar l’eficiència del regatge. La DIA també impedia la conversió al regadiu de la Zona d’especial protecció d’aus (ZEPA) dels Secans d’Ulldecona i demanava que es garantís la connectivitat faunística, especialment entre el riu Ebre, la serra de Godall (paral•lela a la serra del Montsià) i els Ports de Beseit. La Ponència també va establir que el canal tingués una secció variable per garantir que l’aigua transportada fos únicament la necessària per a cada sector de regadiu.

Ecologistes en Acció (EA) i la PDE van manifestar ben aviat la seva disconformitat amb la DIA, ja que entenien que no descartava definitivament el transvasament. Aquests grups denunciaven l’absència d’un cens de regants reals que justifiqués la concessió de 72 hm3 per any de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Segons aquests col•lectius, una concessió calculada per sobre de les necessitats reals generaria un excedent d’aigua que possibilitaria el transvasament a Castelló. Els ecologistes també van criticar que la Ponència assumís un cabal ecològic mínim de l’Ebre de 100 m3/s, quantitat que consideraven insuficient.

El 28 d'agost l'empresa pública Regs de Catalunya SA (REGSA) va licitar una primera part de les obres del canal. Dies després, el ministre d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla, va defensar la possibilitat de dur a terme el transvasament a Castelló, i va recordar que el Govern de l’Estat mai no s’hi havia pronunciat en contra. Tanmateix, la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va descartar aquesta possibilitat uns dies més tard, assegurant que no hi havia cap projecte en estudi que l’avalés. En el mateix sentit es va pronunciar el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, que va afirmar que el transvasament era legalment impossible.

La PDE va denunciar que la licitació era l’inici d’un transvasament encobert i que les declaracions del ministre Sevilla evidenciaven que les administracions públiques ja hi estaven treballant. També va reclamar una moratòria de totes les obres previstes mentre no s’aprovés un nou pla de la conca hidrogràfica, en el qual esperava que es garantís el cabal ecològic de l’Ebre i es descartés definitivament la possibilitat del transvasament. No obstant això, Joan Antoni Panisello, un dels portaveus de la PDE, va matisar que la Plataforma no s'oposava al projecte de regadiu associat al canal, sinó només a l’eventual enviament d'aigua de l'Ebre a Castelló.

A principi del mes de novembre, la PDE va exigir a la Generalitat i a la Comunitat de Regants que fes pública tota la documentació necessària per justificar la superfície que havia de regar el futur canal i va condicionar el cessament de les activitats de protesta a aquesta justificació. La Comunitat de Regants, tot i que defugia entrar en polèmica, defensava que el cabal de la concessió era el necessari per al regadiu previst. Segons Lluís Cortiella, president de la Comunitat, l’èxit obtingut en la prova pilot realitzada iniciada el mes de juny al municipi de Freginals –on de les 360 ha previstes per al regadiu es va passar a les més de 600 a final d’any–, era la prova més evident que el cabal era el necessari. Els regants insistien, a més, en el fet que les característiques de disseny del canal l’inhabilitaven per a un hipotètic transvasament.

Malgrat tot, la PDE va continuar oposant-se al projecte i el dia 5 de novembre va aplegar una vuitantena de persones a la Galera (Montsià) en una manifestació per mostrar el seu rebuig al possible transvasament.

A punt per començar les obres
A principi de novembre, Regsa va adjudicar el primer tram del canal per 9,1 milions d’euros i amb un termini d'execució de vint mesos; a final de mes, va fer el mateix amb les obres de captació i impulsió del canal, que foren adjudicades per 9,3 MEUR. També es va iniciar la redacció dels projectes de pla director, xarxa primària i part de la xarxa de distribució.

Es preveia que les obres poguessin començar durant els primers mesos de 2007 i que el primer sector del regadiu, corresponent als municipis de Xerta, Aldover i Tortosa, pogués entrar en funcionament a final de 2008.

A final d’any, continuava oberta la negociació entre la Comunitat de Regants, la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient (MMA). Restaven per concretar les condicions que el MMA establiria per a la utilització del canal, que era propietat seva, i també la part de finançament que aportaria a les obres. D’altra banda, el MMA també podria assumir l’habilitació d’una via verda que transcorreria en paral•lel al canal des d’Ulldecona, on connectaria amb el traçat recuperat d’una antiga via romana, fins a Xerta, enllaçant així amb l’actual via verda del Baix Ebre.

Més informació
axc.cat/ebrenet/
www.regadius.net/regadius-i-camins/regadius/terres-de-ebre/xerta-senia
mediambient.gencat.net/Images/43_118674.pdf
www.viasverdes.es

*Reg que subministra l'aigua localment al sistema radicular de les plantes mitjançant degotadors o microaspersors. 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati