Diumenge 22 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CANAL XERTA-LA SÉNIA
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

El projecte del Canal Xerta-la Sénia, inacabat durant trenta anys, es recupera per a irrigar més de 16.000 ha del Baix Ebre i el Montsià. L'avantprojecte desperta les suspicàcies del moviment antitransvasament, que considera el canal Xerta-la Sénia com un transvasament encobert a les comarques del nord de Castelló, especialment un cop ha estat derogat el transvasament de l'Ebre que preveia el Pla hidrològic nacional.

Articles posteriors 2006, 2011

El canal Xerta-Càlig, més tard conegut com canal Xerta-la Sénia, va ser projectat durant el període franquista per dur l'aigua del riu Ebre a les indústries siderúrgiques de Sagunt, a Castelló. Les obres de construcció d'aquesta infraestructura es van interrompre a l'inici dels anys setanta, quan només s'havia construït el tram entre Xerta (Baix Ebre) i Ulldecona (el Montsià), d'uns 34 km de llargada. Trenta anys després, el canal, que no havia dut mai aigua, encara travessava els plans de secà de l'interior de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Els darrers anys, una de les principals reivindicacions locals, per tal de fer més rendible la superfície agrícola, havia estat irrigar la zona, tot aprofitant aquesta infraestructura.

Un nou projecte per al canal Xerta-La Sénia
La possibilitat de recuperar el projecte del canal va renéixer l'any 2001 amb l'aprovació del PLA HIDROLÒGIC NACIONAL (PHN), que en preveia la posada en funcionament en l'Annex II. Malgrat que la derogació del transvasament de l'Ebre per part del Govern estatal a mitjan mes de juny va alleujar les principals inquietuds del moviment contra el transvasament, el canal Xerta-la Sénia va continuar dempeus ja que la derogació va respectar l'Annex II del PHN.

Des de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), la Fundación Nueva Cultura del Agua i els grups d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) del territori, es temia que s'aprofités la infraestructura d'aquest canal per a fer un transvasament de petites dimensions a les comarques del nord de Castelló. La preocupació per un transvasament encobert es fonamentava en el fet que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) mantenia una concessió d'uns 8 m3/s d'aigua (ampliable a 10 m3/s) per a aquesta infraestructura, un cabal molt superior al necessari per a la irrigació de la zona (estimat en uns 2,2 m3/s). El fet que el canal produís uns excedents tan evidents constituïa, per a aquestes entitats i també per al GEPEC, Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp, una porta oberta per a dur aigua a Castelló. De fet, aquesta era una idea que la CHE no havia descartat mai.

Segons el GEPEC, la posada en funcionament de l'obra implicava necessàriament un transvasament al sud. Segons l'entitat, concedir molta més aigua que la que calia només tenia sentit si es preveia el transvasament d'aigua cap a les zones turístiques de Castelló. Declaracions de dirigents del Partit Popular (PP), com Alberto Fernández Díaz, i de representants dels governs de Múrcia i el País Valencià, anunciant i celebrant l'arribada d'aigua fins a Castelló, refermaven la percepció que el transvasament s'iniciava a les Terres de l'Ebre a través del Canal Xerta-la Sénia malgrat la derogació parcial del PHN el mes de juny.

Una altra de les raons argüides pels ecologistes en contra del canal era que el preu de l'aigua, un cop construïda la infraestructura, seria massa elevat per a poder mantenir regadius rendibles, de manera que els pagesos es veurien obligats a vendre les seves terres a altres agents del territori vinculats a la construcció i als grans complexos turístics. Amb tot, el GEPEC demanava la paralització immediata del projecte i invitava la PDE a posicionar-se de la mateixa manera. Finalment, el grup ecologista va aprofitar per a denunciar explotacions excessives d'aigua subterrània en diversos punts del territori, especialment en zones de secà en serres i turons. Les concessions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per a l'extracció d'aigua en pous d'aquella zona posava en perill, segons el GEPEC, els aqüífers d'aquelles comarques, alguns dels quals eren protegits.

A la darreria d'abril els alcaldes dels municipis que havien de rebre aigua del canal Xerta-la Sénia van fer públic un manifest que desautoritzava expressament qualsevol qüestionament de l'interès del Canal Xerta-la Sénia, feta en nom dels municipis beneficiaris de l'obra. El manifest donava suport a les tretze comunitats de regants que ja s'havien format i a la Comunitat General de Regants del regadiu Xerta-la Sénia, i remarcava que aquestes comunitats, sorgides a partir de processos electorals democràtics, eren les úniques legitimades per a valorar el projecte. Els alcaldes, tot i que es mostraven orgullosos de la seva implicació amb el moviment antitransvasament, també volien fer constar la lluita que havien mantingut per a aconseguir un regadiu al qual no renunciarien. Segons ells, el regadiu seria beneficiós, ja que garantiria les collites i incrementaria la renda per càpita de la zona, afavorint l'equilibri territorial i una major fixació de la població rural. Per tant, no comprenien l'oposició sistemàtica al projecte per part d'alguns grups ecologistes.

El debat sobre el futur del Canal Xerta-la Sénia es va allargar fins al 27 de desembre, quan el conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Antoni Siurana, va presentar un avantprojecte per a transformar la infraestructura en l'eix d'un projecte de regadiu, amb un pressupost d'uns 300 milions d'euros. Gràcies a aquest projecte, es podrien regar més de 16.000 ha del Baix Ebre i el Montsià, i se'n beneficiarien dotze municipis: Xerta, Aldover, Roquetes, Santa Bàrbara, Masdenverge, Amposta, Freginals, La Galera, Godall, Ulldecona, la Sénia i Mas de Barberans. Es preveia que l'any 2008 ja es poguessin regar 2.000 ha.

Per tal de calmar les suspicàcies locals, l'avantprojecte va ser presentat com un nou disseny del canal per destinar-lo únicament al regadiu. Per tal d'evidenciar la natura del projecte, el canal es va projectar com un telescopi, de manera que a Xerta el canal tindria una amplada de 4,5 m i una alçada de 2,8 m, i l'amplada s'aniria reduint fins a arribar a Ulldecona, on recorreria els darrers 5 km en forma de tub d'1 m de diàmetre, soterrat. Els darrers 5 km de la infraestructura de l'any 1970 es derruirien fins a la Sénia. A l'hora de presentar el projecte se'n va destacar l'aplicació de criteris ambientals i de sostenibilitat i la coherència amb la nova cultura de l'aigua. Amb tot, l'avantprojecte faria impossible un transvasament al sud i, d'altra banda, només permetria un ús agrícola de l'aigua.

Reaccions a l'avantprojecte
L'avantprojecte no va ser ben rebut per part del Govern de la Comunitat Valenciana, que va demanar que l'obra s'allargués fins al nord de Castelló per a complir les expectatives que s'havien creat en aquesta província. En canvi, la comunitat de regants del canal Xertala Sénia va rebre la notícia amb satisfacció: segons el seu president, Lluís Cortiella, l'obra beneficiaria entre 15.000 i 20.000 famílies i faria realitat un regadiu reivindicat per diverses generacions d'habitants del territori.

La PDE va valorar positivament els canvis que el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca introduïa respecte del projecte inicial, però va mantenir els seus dubtes sobre el projecte, especialment pel que fa al finançament i al volum d'aigua que oferiria. Segons la PDE, no s'esvaïa del tot l'ombra d'un transvasament encobert a Castelló, que seria viable gràcies a la concessió sobredimensionada de la CHE, i que ajudaria a sufragar el cost de l'obra gràcies a l'augment del nombre d'usuaris que significaria allargar la infraestructura fins al País Valencià. La PDE va demanar l'elaboració d'un estudi de viabilitat econòmica de l'obra per tal de garantir un ús agrícola de l'aigua i confinat a les Terres de l'Ebre.

De cara a l'any 2005, la Generalitat va reservar una partida de 28 milions d'euros per a la redacció del projecte i per a executar el sistema de captació d'aigües.

Més informació
www.agua-debate.org/htm/biblioteca/doc/ly102001.pdf
www.ebre.net
www.gepec.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada