Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CANAL SEGARRA-GARRIGUES I ZONES D'ESPECIAL PROTECCIÓ D'AUS
CANAL SEGARRA-GARRIGUES I ZONES D'ESPECIAL PROTECCIÓ D'AUS Mapa: Montse Ferrés
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté
Actualitzat a 31/12/2005

La presentació a principi d'any de la proposta d'ampliació de la Xarxa Natura 2000 per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge obre un debat sobre la compatibilitat entre els regadius que es crearan per al futur canal Segarra-Garrigues i la protecció d'aus d'interès comunitari. Aquest debat té lloc tant entre conselleries de la Generalitat de Catalunya com en el territori mateix en forma de jornades d'informació i debat i de manifestacions als carrers de Lleida i Barcelona. Els punts àlgids del debat tenen lloc durant el període d'informació pública del projecte d'ampliació de Natura 2000, que es va allargar durant bona part de la primera meitat de l'any. Malgrat que les obres de construcció i els treballs per assegurar el finançament de l'obra avancen, l'any tanca sense una proposta definitiva de les zones excloses de reg.


Antecedents 2003, 2004

Articles posteriors 2006, 2007, 2009, 2010, 2013, 2014

La coincidència de dos projectes territorials
La construcció del canal de reg Segarra- Garrigues és la principal obra de la Generalitat en matèria de regadius en els darrers temps. Consisteix en un gran projecte per tal de transformar unes 70.000 ha de terres de secà del marge esquerre del canal d’Urgell en terres de regadiu. El canal tindrà un traçat paral·lel al canal d’Urgell, començant a l’embassament de Rialb (la Noguera) i acabant al futur embassament de l’Albagés (les Garrigues). Amb un recorregut de 85 km, passarà per totes les comarques de l’àmbit territorial de la plana de Lleida: la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, l’Urgell, el Segrià i les Garrigues. El projecte d’irrigació beneficiarà uns 17.000 regants. Fins al 2005, l‘única obra completada era la de l’estació de bombament de la presa de Rialb.

D’altra banda, des que es va aprovar la Directiva hàbitats (Directiva 92/43/CEE, de 1992), el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) tenia la missió de treballar en la definició dels espais que s’havien d’incloure en la XARXA NATURA 2000, un sistema europeu coherent d’àrees protegides que hauria d’integrar mostres representatives dels hàbitats naturals i de les espècies d’interès comunitari. En aquest sentit, el DMAH va anar formulant una sèrie de propostes successives d’espais per protegir, tenint en compte que la Xarxa Natura 2000 es compon de dos tipus d’espais: les zones especials de conservació (ZEC) i les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA). Aquestes darreres són designades directament pels estats membres segons els criteris científics previstos a la Directiva de les aus (Directiva 79/409/CEE, de 1979). Les ZEPA designades passen a formar part de Natura 2000 automàticament i com a conseqüència s’acullen immediatament a l’aplicació la seva normativa.

Tant el canal Segarra-Garrigues com la proposta de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya van seguir uns processos independents fins a l’any 2003, que és quan es va aprovar la Declaració d’impacte ambiental (DIA) del projecte del canal. En aquesta DIA es va proposar d’excloure del reg una sèrie de zones com a compensació ambiental i declarar- les com a ZEPA. Aquesta mesura va despertar la reacció dels pagesos exclosos del reg i també d’entitats conservacionistes, que veien insuficient aquesta mesura. En aquest sentit, des del món conservacionista, l’entitat naturalista SEO/Birdlife va propiciar que la Comissió Europea (CE) iniciés diversos procediments d’infracció davant del Tribunal Europeu a Luxemburg, d’una banda per la declaració insuficient de ZEPA en el conjunt de Catalunya, i d’altra banda, més concretament, per la declaració insuficient de ZEPA en el marc del projecte del canal Segarra-Garrigues. Davant dels requeriments de la CE, l’any 2004 el nou Govern de la Generalitat va demanar una moratòria per presentar una nova proposta de Xarxa Natura 2000 ampliada, que hauria de tenir preparada per a principi de 2005.

Proposta d'ampliació de la Xarxa Natura 2000 a l'àmbit del Segarra-Garrigues
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va presentar a mitjan febrer de 2005 una proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, que augmentava les zones protegides en 236.583 noves ha al conjunt de Catalunya, de les quals 12.000 coincidien amb àrees de regatge pel canal Segarra-Garrigues.

Paral·lelament, un acord de govern assolit el 8 de febrer va aprovar la declaració de noves ZEPA a Catalunya. En relació amb el canal Segarra-Garrigues, aquest acord també preveia obrir un procés de difusió de la proposta i de diàleg amb el territori i fer ferm l’encàrrec al Consell de Protecció de la Natura, a l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i al Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona d’uns dictàmens vinculats a la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 en l’àmbit del canal Segarra-Garrigues. Aquests dictàmens, no vinculants, havien de valorar l’efecte que tindrien diferents alternatives de dotació i mètode de reg sobre la qualitat dels hàbitats d’una sèrie d’aus estèpiques, i especialment pel que feia a la compatibilitat de la conservació d’aquests hàbitats amb la implantació del reg de suport en cultius de cereal. També havien de valorar diverses propostes de localització de les àrees protegides. Els dictàmens, finalitzats els mesos de maig i juny, no es van fer públics.

La nova proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 tenia un període d’al·legacions que començava el 25 de febrer i tenia un termini d’acabament de dos mesos, però la pressió social, que es va queixar que era massa poc temps, va fer que es posposés fins al 30 de juny. A partir de l’inici del període d’al·legacions, el ressò del procés va eclipsar altres aspectes relacionats amb el canal Segarra-Garrigues (finançament, adhesió dels pagesos, inici d’obres, etc.). Va significar l’inici de la mobilització de tots els sectors interessats en el regadiu o en la protecció dels ecosistemes de secà: des de l’Administració mateixa fins a la població i societat civil, passant pels estaments científics.

El distanciament entre departaments de la Generalitat
La proposta de Xarxa Natura 2000 i el Canal Segarra-Garrigues eren projectes que estaven impulsats per dos departaments diferents. La primera anava a càrrec del DMAH (dirigit per la coalició entre Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa-ICV-EUiA) i el segon era competència del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Les diferències entre els diversos partits polítics van provocar que les ja tradicionals desavinences entre els dos departaments s’accentuessin i que les divergències sobre el canal, ja visibles l’any 2004, fossin cada vegada més explícites i intenses.

Des del punt de vista del DARP, el DMAH volia declarar ZEPA els indrets que tinguessin un valor agronòmic més accentuat, mentre que el DMAH trobava que el DARP s’oposava a declarar com a ZEPA els millors llocs per als ocells. El DMAH es recolzava en la legitimitat d’haver de complir la legislació europea, però el DARP considerava que amb les ZEPA ja declarades fins al moment es podia complir la normativa, i que només calia garantir la gestió eficaç dels hàbitats d’interès comunitari, sense haver d’anar més enllà de les expectatives europees. D’altra banda, el DMAH incidia en l’oportunitat de desenvolupament que significava la declaració de protecció europea per al territori, mentre que el DARP s’erigia com a garant de l’execució del canal i dels drets històrics dels regants. Amb tot, pocs dies després de presentar-se la proposta d’ampliació, el DARP anunciava que presentaria al·legacions.

La diversitat d’opinions es manifestava en articles i declaracions oposades als mitjans de comunicació per part del conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Antoni Siurana, i el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, però no van tenir lloc debats públics entre ambdues posicions. Malgrat que es van produir diverses trobades entre els departaments i es van negociar molts aspectes de la proposta d’ampliació de la xarxa Natura 2000, les divergències es van evidenciar durant la discussió sobre la inclusió o no d’una zona de reg de l’Urgell, de 6.000 ha, corresponent a la ZEPA de Belianes. Aquesta zona no va ser inclosa en la proposta del mes de febrer, però no se’n va descartar la futura inclusió, i, per tant, el conflicte intern es mantenia viu. L’ enfrontament entre conselleries va conduir, el mes d’octubre, a una intervenció del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall. Entre les principals mesures preses des de presidència destaca, en primer lloc, l’encàrrec a Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de la Caixa de Catalunya, que fes de mediador entre les conselleries. En segon lloc, va crear una Comissió interdepartamental de cinc conselleries (DMAH, DARP, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament de Treball i Indústria i Conseller Primer) amb l’objectiu de definir la proposta final dels espais a incloure a la Xarxa Natura 2000.

Malgrat que les declaracions institucionals dels respectius departaments van mantenir les mateixes posicions fins a final d’any, els primers símptomes de desbloqueig es van detectar a la darreria de novembre, quan es va assolir un acord de govern pel qual es garantiria el reg de suport del canal als cultius d’arbrats situats dins de les ZEPA. No obstant això, el president de la Comunitat de Regants del Segarra-Garrigues (CRSG), Josep París, va considerar que això era insuficient perquè la major part dels terrenys protegits no eren d’arbrats, sinó de cereals.

Negociacions i acords entre l'Administració i la pagesia
Durant el període d’informació pública, el DMAH va endegar una campanya de difusió de la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 per tota la geografia del canal. El director general de Medi Natural, Ramon Luque (Esquerra Unida i Alternativa, EUiA), acompanyat de tècnics dels serveis de Planificació i de Fauna, van fer presentacions als consells comarcals de la zona i visites in situ de les ZEPA proposades.

Durant aquestes visites, els grups afectats reclamaven més informació sobre les implicacions de la declaració de les ZEPA i exigien al DMAH la definició de les mesures de gestió que es requeririen per garantir la conservació de les àrees protegides. D’una manera generalitzada es criticava la proposta d’ampliació perquè no hi havia hagut prou diàleg amb el territori. Tanmateix, el DMAH va mantenir reunions bilaterals amb diferents agents socials, especialment durant la primera meitat de l’any. Per exemple, amb la CRSG, o amb Unió de Pagesos, amb qui va constituir una comissió de treball per tal que el sindicat participés en la delimitació de les zones proposades i en la definició de la gestió que s’hi hauria de fer.

També van tenir lloc negociacions bilaterals entre agents socials i l’Administració, especialment entre el DMAH i el Col·lectiu de la ZEPA de Mas de Melons-Alfés (les Garrigues). En un principi, aquest col·lectiu exigia el reg complet sense condicions en aquesta zona, i per tant la descatalogació de l’espai com a ZEPA, però, arran d’aquestes negociacions, el col·lectiu va acceptar la protecció de l’espai i va mantenir, però, un reg de suport als cultius de secà. Per la seva banda, el DMAH va accedir a la creació d’un consorci local per gestionar la ZEPA, una demanda que el col·lectiu mantenia des de feia anys. A més, el DMAH va escollir la zona per implementar una prova pilot que permetés valorar la idoneïtat del reg de suport en cereal. El DARP, a través de l’empresa pública REGSEGA (Reg Sistema Segarra-Garrigues), també va contactar agricultors afectats per assajar mesures de conservació, aquesta vegada a la ZEPA de Bellmunt (la Noguera), a l’altre extrem de la Plana de Lleida. Les proves del DARP es van iniciar durant l’agost i les del DMAH començaren al llarg de 2006.

Debat, informació pública i generació de coneixement en l'àmbit del canal
Des de diversos col·lectius es van convocar reunions informatives i de debat sobre la qüestió. Unes de les jornades amb més ressò van ser les organitzades pel col·lectiu del Manifest de Vallbona (amb el patrocini de la Fundació Territori i Paisatge i la col·laboració de la Universitat de Lleida), titulades “Per un canal Segarra-Garrigues per al segle XXI”. Aquestes jornades van tenir lloc entre gener i abril de 2005 i, en cinc sessions repartides per diversos indrets de la Plana de Lleida, van tractar des de les expectatives de producció agrària amb el nou canal fins a la preservació i potenciació del paisatge i el patrimoni rural. El col·lectiu del Manifest de Vallbona defensava una idea innovadora del canal: en lloc de diverses ZEPA aïllades, una de sola per a tota la geografia del canal, amb diferents graus de protecció. El representant del col·lectiu, Josep Maria Escrivà, va defensar a mitjan novembre, quan es va presentar l’informe resultant de les jornades, que el canal havia de ser una acció de govern a favor del territori, més enllà de l’aprofitament agrícola que se’n fes.

Al llarg de la segona meitat de l’any, el debat va passar de focalitzar-se en el dibuix de les ZEPA damunt del mapa, a centrar-se en les mesures de gestió, aspecte al qual es va dedicar el DMAH els darrers mesos de l’any. Durant aquest període, a més de revisar la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 presentada durant el mes de febrer, es va treballar en l’elaboració de plans de gestió per a les ZEPA. El DMAH també va organitzar, amb la col·laboració de l’entitat EGRELL (Institució per a l’Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans) i de la Universitat de Lleida, una jornada titulada “Conservació, oportunitats i reptes de futur. Jornada tècnica per al desenvolupament rural, el finançament i la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000”. Aquesta jornada, celebrada a Lleida el mes de juliol, va tractar el finançament de la Xarxa a partir dels contractes globals d’explotació promoguts pel DARP, i la gestió dels espais que formen part de la xarxa en altres comunitats com Navarra o Aragó.

A la darreria d’any, l’equip format per Sigrid Muñiz i Gerard Batalla van dur a terme, amb el suport de la Fundació Territori i Paisatge i la Fundació Jaume Bofill, un procés integral i participatiu concentrat a la ZEPA de Mas de Melons-Alfés. Durant cinc sessions, un grup de deu persones de diversa índole (ecologistes, agricultors i experts locals) van analitzar, reflexionar i intercanviar punts de vista sobre la qüestió.

Mobilitzacions coincidint amb l'acabament del període d'exposició pública
El 30 de juny, i coincidint amb l’acabament del període d’exposició pública de la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, pagesos i alcaldes dels municipis afectats es van manifestar pels carrers de Lleida i Barcelona. La manifestació més gran de les dues que es van fer va ser la de Lleida, on es van congregar cent cinquanta pagesos de catorze municipis de la comarca de l’Urgell, liderats per la presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell, Rosa Maria Mora (CiU). El president de la Cooperativa Agrària de Bellpuig (l’Urgell), David Poca, va aprofitar per recordar que, segons estudis fets per l’Escola Superior d’Agrònoms de Lleida, les finques excloses de reg eren les que oferien un potencial productiu més elevat. En aquestes manifestacions es llegien lemes com “Aigua sí, ZEPA no”, i Rosa Maria Mora va manifestar que el greuge provocat pels retalls en les àrees de regatge era comparable a l’anunci de la construcció del CENTRE PENITENCIARI ELS PLANS (TÀRREGA).

Els municipis de la zona sud del Segrià van presentar vuit-centes al·legacions, mentre que el sindicat agrari JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) va presentar al·legacions contra cadascuna de les ZEPA lleidatanes. Altres col·lectius, com Unió de Pagesos i la Comunitat de Regants del Segarra-Garrigues, també van presentar al·legacions a la proposta. En total, el nombre d’al·legacions presentades van superar el miler. En aquest sentit, el director dels Serveis Territorials de Medi Ambient a Lleida, Joan Farré, va declarar que moltes de les al·legacions estaven repetides o feien referència al projecte d’ampliació presentat l’any 2003.

D’altra banda, la protesta per l’exclusió del reg en les zones ZEPA va coincidir amb la protesta de la plataforma contra la ZEPA DELS PLANS DE LA UNILLA (ALMENAR), que va congregar cinquanta pagesos a Barcelona, si bé aquesta àrea es troba fora de l’àrea de regatge del canal Segarra-Garrigues.

El finançament de la construcció del canal i de la gestió de les ZEPA
Més enllà del debat provocat per l’ampliació de la Xarxa Natura 2000, el finançament de l’obra continuava sent-ne un dels esculls per a l’execució. Era previst que l’Estat invertís 444 milions d’euros per fer l’estació de bombament a la presa de Rialb (obra ja feta), el canal principal de 84 km de longitud i l’embassament d’Albagés. El govern de la Generalitat s’encarregaria de dur l’aigua des del canal a les finques, amb un cost de 1.102 milions d’euros.

Els regants, que haurien de pagar el 50% de les obres estatals i el 30% de les que fa la Generalitat, no ho haurien de fer fins que l’aigua arribés a les seves terres, però havien de signar un document d’adhesió. Aquestes adhesions servirien també per dimensionar la xarxa secundària, el cost de la qual variaria en funció de la superfície que caldria regar. El DARP i la CRSG van iniciar el mes de novembre una campanya per obtenir el màxim nombre de signatures.

D’altra banda, tant representants del DARP i del DMAH, pel que fa a la Generalitat, com els agents socials del territori van fer pinya per reclamar a la Unió Europea (UE) un major finançament per desenvolupar la Xarxa Natura 2000. En aquest sentit, a final d’any el Consell de Ministres de la UE va aprovar partides pressupostàries per als fons europeus de desenvolupament rural. Des de la Generalitat es va anunciar que aquests fons podrien compensar els pagesos afectats per les ZEPA entre els anys 2007 i 2013. D’altra banda, el Consell de Ministres de la UE va aprovar la creació del un nou instrument Life+ (previst per al període 2007-2013) que incorporava un finançament específic per als espais inclosos a la Xarxa Natura 2000.

Mentrestant, la construcció del canal avança
Les obres del canal van seguir en marxa durant tot l’any. El president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), José Luis Alonso, va anunciar el 29 de novembre que una unió temporal d’empreses (UTE) formada per la constructora Dragados i la lleidatana Sorigué construiria, per 26,2 milions d’euros, el primer tram del canal Segarra- Garrigues, de 5,2 km, a la comarca de la Noguera.

Les obres, que haurien d’estar executades a final del 2007, permetrien regar, a partir de la primavera següent, 3.700 hectàrees de terrenys a Ponts, Oliola i Vilanova de l’Aguda, i en una part del municipi de Sanaüja. Els treballs es farien en una zona de difícil orografia i inclouen la perforació de dos túnels, tres aqüeductes i un sifó, va explicar l’enginyer de l’empresa pública CASEGA (Canal de Segarra-Garrigues, SA), Josep Maria Serra.

A l’altre extrem del canal, al Segrià, el conseller Antoni Siurana va anunciar que l’any 2006 es regarien les primeres 1.500 ha incloses en el sistema de reg del canal Segarra- Garrigues. Aquest regadiu beneficiaria finques d’Albatàrrec, Sunyer, una petita zona de Sudanell i Montoliu de Lleida. Més endavant, arribaria a Alfés, Alcanó i Torrebesses, fins al punt d’assolir les 8.000 ha.

L’any es tancava amb la perspectiva que el DMAH elaborés una nova proposta d’espais a incloure en la Xarxa Natura 2000 (amb les ZEPA corresponents), que hauria de presentar-se a principi de 2006, amb el consegüent període d’informació pública. En aquest nou mapa, un dels principals interrogants seria el del tractament de la ZEPA de Belianes, una de les més polèmiques i la que havia provocat els enfrontaments dins el Govern de la Generalitat. La comissió interdepartamental seria la responsable de llimar aquestes friccions i arribar a un acord definitiu. D’altra banda, el debat entre protecció dels ocells i agricultura es mantindria viu en el marc del Congrés del Món Rural (2006) organitzat pel DARP i també hi participaria el DMAH i una àmplia representació de la pagesia.

Més informació
www.catpaisatge.net/docs/SegarraGarriguesXXI2.pdf
www.mediambient.gencat.net/cat/el_medi/cpn/
www.regsega.net
www.iecat.net/ichn
www.egrell.org
www.seo.org
www.gencat.net/darp/c/departam/congres/cr0601.htm
DOGC Núm. 3757 – 08.11.2002 (DIA Canal Segarra-Garrigues)
DOGC Núm. 4337 – 07.03.2005 (Acord de Govern 8 de febrer)
MUÑIZ, Sigrid (2005); “El canal Segarra-Garrigues y la (de)construcción de los problemas del agua. Un estudio centrado en el papel del experto, los procesos decisionales y la generación participativa del conocimiento”. Tesina de mestratge. Inèdit. Gener, UAB.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati