Dimarts 16 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CANAL SEGARRA-GARRIGUES I ZONA D'ESPECIAL PROTECCIÓ D'AUS
CANAL SEGARRA-GARRIGUES I ZONA D'ESPECIAL PROTECCIÓ D'AUS Mapa: Montse Ferrés
Maria Xalabarder
Actualitzat a 31/12/2004

Continuen les obres per a la construcció del canal Segarra-Garrigues. Les recomanacions de la Unió Europea per tal de minimitzar l'impacte de l'obra sobre les aus estepàries de la zona fan que el Govern de la Generalitat prengui la decisió de redibuixar el mapa d'àrees regables. Els propietaris i regants amb terres excloses de rec demanen compensacions.

Antecedents 2003

Articles posteriors 2005, 2006, 2007, 2009, 2010, 2013, 2014

La construcció del canal Segarra-Garrigues és l'obra hidràulica més important per al desenvolupament de les terres de secà del marge esquerre de l'antic canal d'Urgell. Segons el projecte, el canal que tindrà una longitud de 85,4 quilòmetres i connectarà l'embassament de Rialb a la comarca de la Noguera, amb el futur embassament de l'Albagés, a la comarca de les Garrigues, permetrà regar més de 70 mil hectàrees i beneficiarà uns disset mil regants de sis comarques lleidatanes.

Embassament de Rialb: estació de bombament i connexió al canal Segarra-Garrigues
La primera fase del projecte del canal Segarra-Garrigues, finançada pel Govern central, consistia en la construcció d'una estació de bombament a l'embassament de Rialb i la seva connexió amb el canal principal, amb un cost de més de 30 milions d'euros. El termini d'execució finalitzava a final de l'any 2003.

Durant l'estiu, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va iniciar les proves de rendiment de l'estació de bombament de l'embassament, que ja disposava de dues conduccions metàl·liques de 2,75 metres de diàmetre per a abastar el canal Segarra-Garrigues. Tanmateix, per a completar el projecte, restava encara la construcció d'unes canonades de succió i impulsió de 87 i 110 m cadascuna. La conducció d'impulsió partiria de l‘estació de bombament i la connectaria amb el futur canal.

El dia 11 d'octubre de 2004 es va celebrar una reunió entre els tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i els alcaldes dels municipis de la comarca de les Garrigues afectats (les Borges Blanques, Juneda, Castelldans, Arbeca i Puiggròs), per a explicar el nou sistema de finançament del projecte d'abastament d'aigua procedent de Rialb. Aquest preveia un augment, respecte a l'avantprojecte signat el 2002, pel que fa a l'aportació dels usuaris del 15% al 40%, mentre que l'aportació de la Generalitat, a través de l'ACA, es reduiria del 35% al 10%. El 50% del finançament restant l'aportaria la Unió Europea (UE). El president del Consell Comarcal de les Garrigues, Juli Muro, va criticar l'aportació del Govern de la Generalitat perquè era insuficient.

El canal Segarra-Garrigues
El canal Segarra-Garrigues és la columna vertebral de les obres que componen el projecte Segarra-Garrigues. Les obres es completen amb la construcció de la xarxa de drenatge transversal i longitudinal, la reposició de camins i carreteres travessades pel traçat del canal, el telecontrol i l'automatització del funcionament, així com mesures correctores d'impacte ambiental. El cost total del projecte es va pressupostar en més de 330 milions d'euros.

Els pagesos afectats es van mostrar des d'un principi amoïnats per la repercussió del costos de construcció del canal. A final de gener de 2004, el conseller d'Agricultura, Antoni Siurana, es va comprometre a trobar-hi solucions en la primera reunió que va tenir amb la comunitat de regants: «...des de la Generalitat buscarem un sistema de finançament que sigui el de menor cost o el menys gravós per a les economies dels agricultors de la zona», va declarar. Segons el conseller, el replantejament de les obres i el finançament del projecte no hauria d'endarrerir la construcció del canal.

Els regants havien d'abonar un 50% del finançament del canal principal, que construiria l'Administració central, i un 30% dels canals auxiliars que corrien a càrrec de la Generalitat, fet que suposava una despesa d'uns 6.000 euros per agricultor, segons fonts d'Unió de Pagesos (UP). A mitjan octubre, el president de la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues, Carles Benet, va explicar que només 1.100 regants dels 15.500 beneficiaris (7%) havien pagat fins al moment els 30 euros anuals per hectàrea de terreny que s'havien d'abonar per fer front a les obres de canalització fins a les seves finques. Segons va indicar Benet, un solució seria que el Govern assumís la inversió (a través de l'Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA), organisme de la Generalitat) i, un cop construïda la infraestructura, els regants paguessin el deute.

L'embassament de l'Albagés
L'embassament de l'Albagés, que durant el 2004 es trobava en fase de redacció, estava projectat sobre el riu Set, afluent del Segre, dins del terme municipal del mateix nom. Es preveia que ocuparia la meitat de la superfície del municipi (1.500 hectàrees) i que tindria una capacitat de 80 hm3. El pressupost de l'obra es calculava en prop de 60 milions d'euros.

L'alcalde de l'Albagés, Salvador Ortiz, va declarar a primers de setembre que «la gran esperança de la comarca és l'embassament que es construirà en el municipi dins del projecte del canal Segarra-Garrigues, perquè, entre altres coses, obrirà la possibilitat d'explotar turísticament i econòmicament l'embassament».

L'empresa Proser, encarregada del projecte, va lliurar el disseny a la Generalitat el mes de juny. Al seu torn, l'empresa pública catalana Regs de Catalunya SA (REGSA) havia d'enviar el document a la CHE perquè s'engeguessin els tràmits administratius d'aquesta obra, que havia de finançar l'Estat central segons un conveni signat el 1999. Fons del departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), però, van estimar difícil l'inici de les obres abans de l'estiu del 2005.

Un informe de la UE demana més protecció per a les aus estepàries
El març de 2004 la Comissió Europea va advertir a través d'un informe presentat per la comissària europea de Medi Ambient, Margot Wallström, que el canal Segarra-Garrigues «destruirà l'hàbitat i erradicarà les aus estepàries de la zona». L'informe era la resposta de la UE al recurs interposat per l'organització ecologista Seo/Bird Life contra el projecte del canal, les seves mesures de protecció de les aus i les activitats que es realitzaven a l'àrea de L'AERÒDROM I LA TIMONEDA D'ALFÉS [2003:6]. La comissària europea va qüestionar durament la compatibilitat del canal amb la conservació de les aus estepàries protegides a Lleida.

L'informe concloïa amb la recomanació que Catalunya ampliés les anomenades zones ZEPA (zones de protecció d'aus estepàries). Segons l'informe, les autoritats de la comunitat autònoma catalana «no protegien els territoris més adequats en nombre i superfície» que funcionaven com a hàbitat de les espècies de màxim interès i protecció prioritària, especialment en les zones afectades pel regadiu. La Comissió va assenyalar que, en el conjunt de Catalunya, només un 25% de les àrees d'interès per a les aus havien estat designades com a espais protegits, un percentatge insuficient per a conservar-les.

Les reaccions a l'informe. Ampliació de les zones excloses del rec
Com a resposta, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va anunciar que s'haurien de retallar les hectàrees regables del canal per a complir els dictàmens de Brussel·les i que els seus tècnics treballarien conjuntament amb el DARP en la cerca de solucions alternatives. Tot plegat sota el risc de que si l'executiu no complia la recomanació de la Comissió Europea, hauria de fer front a importants sancions econòmiques.

El 15 de juny -data en què finalitzava el termini fixat pel Tribunal de Luxemburg per presentar al·legacions al recurs interposat per Seo/Bird Life- el Govern de la Generalitat va tramitar una moratòria de sis mesos -fins a l'1 de gener de 2005-, temps necessari per a redibuixar el mapa d'exclusió del rec en benefici de les aus. Durant la moratòria, Medi Ambient va proposar tres eixos d'actuació: la creació, el mes de setembre, d'una oficina de gestió mediambiental, previsiblement a la seu de l'empresa pública Reg Sistema Segarra-Garrigues SA (REGSEGA), a Tàrrega, destinada a coordinar totes les actuacions; l'inici d'un cicle de contactes amb els regants, propietaris i grups ecologistes, i la sol·licitud d'una entrevista amb el nou comissari europeu de Medi Ambient, el grec Stavros Dimas, que va substituir Margot Walström.

Paral·lelament, el Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural va publicar l'estudi titulat, Present i futur de l'avifauna dels secans estèpics de la plana de Lleida, a càrrec de quatre científics catalans: Joan Estrada de l'Institut Català d'Ornitologia, Santi Manyosa de la Universitat de Barcelona, Gerard Bota del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Francesc Montcasí de la Institució per a l'Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans. El treball criticava que «malgrat que ja es coneix des de fa anys la importància dels secans lleidatans per als ocells estèpics, no s'ha fet res per a conservarlos, ni tan sols per a divulgar-ne els valors naturals entre la població» i demanava un canvi de tendència.

Polèmica per les zones excloses del sistema de rec
Durant el mes de juny, els regants exclosos del rec total del canal, així com alguns ajuntaments amb terrenys qualificats com a zones ZEPA van amenaçar d'emprendre accions legals contra l'anterior govern de Convergència i Unió (CiU) per presumpta prevaricació. Els afectats van criticar que les afinitats polítiques havien dibuixat el mapa «fins al punt d'excloure zones on no hi ha aus estepàries i regar allí on abunden», segons va declarar l'alcalde d'Artesa de Lleida, Ricard Pons.

A final d'octubre el director general de Medi Natural, Ramon Luque, va assegurar que la majoria d‘hectàrees excloses inicialment del canal Segarra-Garrigues tindrien rec de suport amb el replantejament que faria el nou govern. El responsable d'Unió de Pagesos i portaveu dels ajuntaments exclosos del canal, Felip Domènech, va demanar al Govern la creació d'una línia d'indemnitzacions compensatòries per als pagesos que tampoc tindrien accés al rec de suport.

El 23 de desembre, es va celebrar un seminari d'experts a Artesa de Lleida que s'havia acordat el 16 de setembre en una reunió entre representants del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), del DARP i els portaveus dels regants exclosos. El seminari va reunir enginyers agrònoms, ornitòlegs, ecologistes, biòlegs i agricultors, a més del director general de Medi Natural. L' objectiu era establir si era necessari augmentar les 5.800 hectàrees actuals excloses del rec total per tal de conservar les aus estepàries, i si les zones excloses fins al moment eren les més adequades.

El Manifest de Vallbona
El dissabte 13 de novembre es va presentar a Tàrrega el Manifest de Vallbona, amb el qual es pretenia fomentar la discussió i el debat d'alternatives sobre el canal Segarra-Garrigues i el seu futur. El document havia estat aprovat en una assemblea celebrada el 29 de maig a la població de Vallbona de les Monges i firmat per 150 representats dels sectors agrari, cooperatiu, sindical, professional, intel·lectual i institucional de Lleida. El manifest reclamava el replantejament del canal tenint en compte l'ordenació del territori, un nou finançament, una reestructuració de l'organització agrària, la incorporació del projecte als preceptes de la nova cultura de l'aigua i la constitució d'un fons de terres per a facilitar l'accés dels joves a l'agricultura. Tanmateix reclamava que el canal havia de ser un element de cohesió territorial generador de noves economies per a l'assentament de la població en unes comarques que havien patit una contínua emigració durant el darrer segle.

Canvi de presidència a la Comunitat de Regants
El 18 de desembre de la Comunitat General de Regants del canal Segarra-Garrigues va escollir Josep París, empleat de banca jubilat i pagès, com a nou president, substituint Carles Benet, que havia exercit durant vint-i-cinc anys. Poc dies després, París va anunciar que presentarien al·legacions al projecte de la Generalitat que definia les zones ZEPA, dins del projecte de Xarxa Natura 2000 l'aprovació definitiva del qual era prevista per al gener de 2005. Segons va declarar «és important que tots, conjuntament, fem força per a minimitzar les zones excloses de rec i que s'aportin les ajudes econòmiques necessàries per a compensar als agricultors afectats».

A l'acabament de l'any quedaven encara per resoldre el mapa definitiu de les zones ZEPA i el finançament del canal Segarra-Garrigues. D'altra banda, els dos primers trams del canal principal, de 5 i 15 quilòmetres respectivament, tenien pràcticament enllestits tots els tràmits administratius per part del Govern central i estava previst que es licitessin durant el 2005, a l'igual de la prestació de serveis per al manteniment i operació de l'estació de bombament de Rialb.

Més informació
www.casega.es
www.regsega.net
www.regsa.es
www.iecat.net/ichn
www.egrell.org
www.valldelcorb.org
www.gencat.net/diari/3649/02148088.htm
www.unizar.es/fnca/presentacion1.php
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada