Dissabte 26 de Maig de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CANAL SEGARRA GARRIGUES
Josep Báguena

Actualitzat a 31/12/2003

S’inauguren oficialment les obres del Canal Segarra Garrigues que ha de convertir en zona de regadiu un total de 71.500 hectàrees pertanyents a setanta-sis municipis de les comarques de la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià i les Garrigues.

Articles posteriors 2004, 2005, 2006, 2007, 2009, 2010, 2013, 2014

Gestació d’un projecte de nous regadius a les comarques de ponent
El 1959 la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va redactar el Plan de aprovechamiento total del río Segre para el riego de la Segarra y las Garrigues, que preveia la construcció de tres embassaments, dels quals només es va dur a terme el d’Oliana. El 1971, contràriament al que proposava el Plan de aprovechamiento, es va redactar l’estudi de l’embassament de Rialb, a la comarca de la Noguera, que no va ser aprovat definitivament fins el 1977. La construcció de l’embassament de Rialb, al Segre mitjà, va implicar la inundació de 1.505 ha, el desallotjament de set nuclis de població i el desplaçament de cinc-cents habitants. Es va inaugurar finalment el 14 de febrer de 2000. Amb la construcció d’aquesta presa es pretenia poder proporcionar una capacitat de regulació addicional de 400 hm3 de la conca del Segre que convertiria en regadiu, mitjançant el Canal Segarra Garrigues, un total de 71.500 ha de setanta-sis municipis de les comarques de la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià i les Garrigues.

Projecte definitiu i inici dels treballs
El Canal Segarra Garrigues, que ja era previst al Plan de aprovechamiento del 1959, va rebre l'impuls definitiu l'any 1999 amb la signatura dels Protocols de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat de Catalunya, d'una banda, i entre la CHE i la Comunitat de Regants, de l'altra. El projecte, amb un pressupost total de 1.543 milions d'euros, es repartia entre la Generalitat de Catalunya i el Govern central. Així, el Ministeri de Medi Ambient, mitjançant l'empresa pública CASEGA, dependent de la CHE, havia d'invertir un total de 440 milions d?euros i fer-se responsable de la construcció del canal principal que, amb una longitud de 85,7 km, havia d'unir l'embassament de Rialb a la Noguera amb el futur embassament de l'Albagés a les Garrigues. El govern central també es va fer responsable de la construcció de l'estació principal de bombeig a l'embassament de Rialb i de la connexió amb el canal principal. La Generalitat de Catalunya, mitjançant l'empresa pública REGSEGA, adscrita al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) es feia responsable de la construcció de la xarxa secundària de canalització i regadiu i de la concentració parcel·laria. El pressupost total de la Generalitat per al projecte era de 1.103 milions d'euros, dels quals 953 s'havien de destinar a la xarxa de regadiu i 150 a la concentració parcel·laria de 45.530 ha. La xarxa de regadiu suposava la construcció de 3.500 km de canonades, 1.500 km de camins rurals, quaranta-tres basses de regulació, disset estacions de bombeig i oferia una dotació total de 342 hm3.

El 29 de novembre de 2001, la CHE va anunciar l’adjudicació de la construcció del primer tram del canal i de l’estació de bombeig a l’embassament de Rialb a la unió temporal d’empreses (UTE) formada per Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) i COMAPA. Així mateix, a la darreria del 2002 es va formar un consorci entre FCC i Aigües de Barcelona (Agbar) per construir i explotar la xarxa d’abastament i regadiu licitada per la Generalitat de Catalunya.

El 10 de juliol de 2003, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas i el conseller del DARP , Josep Grau, van presidir la col·locació a Ponts de la primera pedra del Canal Segarra Garrigues, la segona inversió més important del Govern de la Generalitat després de la LÍNIA 9 DEL METRO [Link a l’article] de Barcelona.

Modificació del projecte amb criteris ambientals
Un cop començades les obres del canal, que no es preveia que acabessin abans del 2012, durant els mesos de setembre i octubre el sindicat Unió de Pagesos (UP) va mostrar el seu desacord amb la Generalitat arran de l’exclusió de 5.800 ha de la zona de regadiu del futur Canal Segarra Garrigues. Aquesta re-tallada del projecte afectava una àrea integrada dins el Pla especial d’interès natural i una zona d’especial protecció d’aus estepàries dels municipis d’Aspa, el Cogul, Castelldans, Puigverd de Lleida, Artesa de Lleida, Alfés i Lleida.

L’ equip de Govern de la Generalitat es va comprometre, segons el diputat per Lleida d’ERC, Carmel Mòdol, a revisar la retallada de la zona de regadiu seguint criteris tècnics i científics per delimitar quines eren les millors àrees per ser excloses del rec i les menys lesives per als agricultors.

La previsió era que a la darreria del 2004 ja fossin operatius els primers sistemes de regadiu al terme municipal de Ponts.

Més informació
http://www.regsega.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada