Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CAMPS DE GOLF I URBANITZACIONS DEL DELTA DE L'EBRE
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2005

L'any 2005, dels cinc projectes residencials als municipis de la zona del delta de l'Ebre, només el del grup immobiliari gallec Fadesa a l'Aldea comença les primeres obres d'urbanització. La resta es troben en diferents fases preparatòries: el Projecte de pla parcial de la zona de Vinaixarop, també a l'Aldea, s'ha de completar amb els estudis requerits per la Comissió Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CTUTE); la urbanització de Sant Jaume d'Enveja canvia de promotors; la de Sant Carles de la Ràpita encara no té un pla concret, mentre que la de Riumar, a Deltebre, entra en conflicte amb als requeriments que preveu el Pla director urbanístic del sistema costaner-2 (PDUSC-2).

Antecedents 2003, 2004

El delta de l’Ebre està situat al sud de Catalunya, a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. La seva singularitat li ve donada pel fet de ser la zona humida més extensa del país i per ser, alhora, un espai agrari dedicat gairebé en exclusiva al conreu de l’arròs. Els municipis del Delta, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, i els seus veïns, Sant Carles de la Ràpita i l’Aldea, han combinat l’activitat agrària amb la pesca i el comerç. El turisme de platja ha conviscut amb el turisme de “natura”, amb una oferta de recursos articulada sobre els valors intrínsecs del Delta, el Parc Natural i les seves platges, encara poc urbanitzades.

Recentment, diferents immobiliàries han fet cinc propostes per a noves urbanitzacions amb marines i camps de golf que, en cas que s’aprovessin, podrien alterar el model de turisme desenvolupat fins ara, augmentar la superfície construïda i multiplicar la població estacional dels municipis afectats.

A l'Aldea: Fadesa aconsegueix iniciar el seu projecte, el Mirador de l'Ebre
El projecte elaborat per la immobiliària gallega Fadesa [2004:24] a la finca de la Palma, suposarà una inversió de 160 MEUR, ocuparà 128 ha amb nou-cents habitatges de diferents tipologies edificatòries: cent vuitanta-cinc xalets adossats, quatrecents disset habitatges d’estil “mediterrani”, dos-cents pisos de dues i tres habitacions i noranta-nou parcel·les per a habitatges unifamiliars. Del projecte original [2003:120] s’ha retirat la zona d’amarradors del riu i s’ha reservat un espai per a una futura infraestructura esportiva que, tant Fadesa com l’alcalde de l’Aldea, Daniel Andreu i Falcó d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), voldrien que fos un camp de golf. El director general d’Urbanisme, Joan Llort i Capella, va declarar que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) considerava correcte el pla parcial presentat per la immobiliària i que, per tant, se’n podien continuar els tràmits per a l’execució.

El novembre de 2005, l’Ajuntament de l’Aldea aprovava el projecte de reparcel·lació de la finca, i els promotors havien iniciat els moviments de terres amb la previsió que les obres d’urbanització poguessin començar abans de final d’any i declaraven que ja havien venut el 20% dels habitatges sobre plànol.

Aquesta urbanització va ser contestada pel Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC). Per a ells, el projecte tindrà uns costos ambientals difícilment assumibles, ja que exigirà un subministrament d’aigua i d’energia molt elevat, perquè destrossarà camps de conreu que, a hores d’ara, garanteixen la connexió biològica entre el litoral i les terres interiors, i, a més, s’ha tramitat sense avaluació d’impacte ambiental.

Les problemàtiques de les altres urbanitzacions
El projecte de 91 ha, tres-cents habitatges i un camp de golf de divuit forats de la zona de Vinaixarop, també a l’Aldea, promogut per la immobiliària basca Armilar, tenia el Pla parcial presentat a la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, que no el va aprovar. La Comissió va requerir un conjunt de documents complementaris per poder continuar amb els tràmits d’aprovació, com ara la concessió d’aigua depurada assegurada, l’aportació d’una anàlisi dels pendents o la proposta de millora dels accessos viaris que han de connectar la urbanització amb la xarxa principal, entre altres. Aquests requeriments s’havien de fer efectius al llarg de 2006.

L’abril de 2005, la Direcció General de Ports i Transports del DPTOP va denegar la concessió administrativa per a la construcció i explotació del port esportiu de la urbanització marina que l’empresa Agrovinaroz volia construir a Sant Jaume d’Enveja. A l’estiu, l’empresa, cansada després de quinze anys de tràmits infructuosos, es va vendre els terrenys per 9 MEUR a una promotora basca, Moldis Echarrro, que es va avenir a fer la urbanització sense port esportiu fluvial ni camp de golf. La futura zona residencial ocuparà 60 ha de la vora del riu, a 1,5 km del nucli de Sant Jaume d’Enveja, amb més de nou-cents habitatges de diferents tipologies. L’alcalde, Càstor Gonell i Agramunt del Partit dels Socialistes de Catalunya, (PSC), i la promotora esperaven poder començar les obres en un termini d’un any i mig.

A Sant Carles de la Ràpita es va desestimar la urbanització marina del Saliner però, en canvi, segons deia la premsa (La Vanguardia, 18.01.05) es volia tramitar un pla parcial, el Mas de la Bruna, de gairebé mil habitatges en un indret més proper al nucli urbà.

A Deltebre, la urbanització de Riumar tenia quatre sectors classificats com a sòl apte per urbanitzar per a usos turístics previstos a les seves Normes subsidiàries. Els sectors I i IV van quedar afectats pel Pla director urbanístic del sistema costaner 2 (PDUSC-2), que estableix les determinacions específiques per al desenvolupament urbanístic en sòls urbanitzables delimitats. Sintèticament, el PDSUC-2 proposava per als dos sectors de Riumar: protegir de qualsevol edificació el desguàs del Bufon, reduir-ne l’edificabilitat i la densitat bruta, determinar-ne el desenvolupament conjunt i concentrar a la façana marítima els espais lliures i els equipaments de cessió. Tot i la restricció establerta pel PDUSC-2, l’alcaldessa de Deltebre, Imma Juan Franch, de Convergència i Unió (CiU), va anunciar el febrer de 2005, que estava estudiant amb Direcció General d’Urbanisme (DGU) un pla parcial que podria permetre la construcció d’uns set-cents habitatges a la zona de Riumar.

Més informació
www.deltebre.altanet.org
www.fadesa.es
www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/index.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Ebre, Montsià
Fotogaleria relacionada