Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CAMPS DE GOLF I URBANITZACIÓ DEL DELTA DE L'EBRE
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

Es presenten projectes d'urbanització en diversos municipis del delta de l'Ebre, alguns dels quals impliquen la construcció d'un elevat nombre d'habitatges en municipis relativament petits. A més, es projecta per primer cop la construcció de quatre camps de golf. Les propostes d'urbanització són rebutjades pels grups ecologistes, i a la darreria de 2004 continuen pendents d'aprovació per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona.


Articles posteriors 2005

El delta de l'Ebre comprèn la plana deltaica del tram final de l'Ebre, que el riu mateix divideix entre les comarques del Montsià i el Baix Ebre a l'extrem sud de la costa catalana. És, a més, una zona amb paratges de gran valor natural a la qual s'arriba per carretera a través de la carretera N-340 i l'autopista AP-7.

En els darrers anys, diverses immobiliàries han mostrat el seu interès a invertir en aquesta zona. Al llarg de l'any 2004 es van anar succeint diverses propostes d'urbanitzacions de segona residència al delta, moltes de les quals incorporaven la construcció de camps de golf o de marines -urbanitzacions amb canals d'aigua en lloc de carrers (vegeu taula 1).

Entre aquests projectes destacava, per les seves dimensions, el de l'empresa gallega FADESA d'URBANITZACIÓ A L'ALDEA[. L'empresa proposava urbanitzar 125 ha a la vora el riu Ebre, a la finca de la Palma. El projecte consistia en uns mil tres-cents habitatges, un camp de golf i una zona d'amarradors al riu Ebre mateix. L'empresa declarava que la seva inversió -d'uns 165 milions d'euros- significaria la creació d'uns siscents llocs de treball. El mes de març, la Comissió Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CTUTE) va obligar els promotors a reduir el nombre d'habitatges construïts a mil, una densitat que el director general d'Urbanisme, Joan Llort, va considerar que ja era prou elevada.

La de FADESA no era l'única proposta d'urbanitzacions de baixa densitat a l'Aldea. La immobiliària Armilar va presentar un pla parcial per a construir una urbanització de tres-cents cinquanta habitatges i un camp de golf a la zona de Vinaixarop, en uns terrenys de secà al nord del municipi. D'altra banda, Armilar es va comprometre a tenir cura de la torre medieval de Vinaixarop.

Armilar també havia proposat una gran urbanització marina al sud del delta, a Sant Carles de la Ràpita. Després d'un debat polític intens durant els darrers mesos de 2003, el 17 de gener l'Ajuntament va realitzar una consulta popular per a decidir si es volia desenvolupar una urbanització marina o una de convencional. La consulta, amb la participació d'un 6% de la població, va manifestar el rebuig de la marina i, per tant, l'Ajuntament i Armilar van encarregar un projecte d'urbanització idèntic a l'original, però sense canals d'aigua.

Al cor del delta, a Sant Jaume d'Enveja, també hi havia en dansa des de feia deu anys un projecte d'urbanització marina que preveia uns cinc-cents amarradors. L'any 2004, l'empresa promotora Agrovinaròs va proposar una modificació que preveia un camp de golf de divuit forats. Aquesta modificació es va fer, segons la immobiliària, per a incrementar la qualitat de la urbanització.

A l'altra banda del riu, l'Ajuntament de Deltebre va començar a elaborar un pla parcial per a construir una urbanització prop de la platja de Riumar, a l'esquerra de la desembocadura de l'Ebre. L'aprovació del pla, que també preveia un petit camp de golf, va trobar un gran obstacle en el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER, aprovat el mes de novembre pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que feia referència als sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat. Aquest Pla establia una moratòria dels processos d'urbanització que es trobessin propers a la costa, entre els quals hi havia la urbanització de Riumar.

Amb tot, el delta acumulava les propostes de cinc URBANITZACIONS DE BAIXA DENSITAT, que significarien més de cinc mil habitatges, i quatre camps de golf, que serien els primers a instal·larse a les Terres de l'Ebre. La preocupació dels ecologistes, encapçalats pel Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), era patent, especialment després de la lluita contra el PLA HIDROLÒGIC NACIONAL (PHN) i el foment d'una nova cultura de l'aigua. El GEPEC constatava que les propostes al delta de l'Ebre eren summament incoherents amb les protestes en contra de PHN, i demanava a la Generalitat de Catalunya una moratòria general. D'altra banda, els alcaldes dels municipis afectats defensaven que el desenvolupament urbanístic del delta era una bona opció per a garantir el manteniment de la població, i afirmaven que un camp de golf consumiria menys aigua que un arrossar.

A la darreria de l'any la majoria d'urbanitzacions residencials de baixa densitat i camps de golf al delta estaven pendents de la resolució definitiva per part de la CTUTE.

Més informació
www.elformiguer.org/Pagines/Articles/Informe_Urbanitzacio_Aldea.htm
www.fadesa.es
www.gepec.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada