Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CAMPS DE GOLF DE L'EMPORDÀ
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2004

Es debaten diferents propostes d'instal·lació de camps de golf, associats a la construcció d'urbanitzacions residencials, en diversos pobles de l'Alt i el Baix Empordà. El Govern de la Generalitat assegura que tots els projectes seran denegats i que caldrà esperar la definició dels futurs plans directors territorials per a plantejar aquest tipus d'activitats.


Articles posteriors 2005

L'Empordà tenia el 2004 un total de set camps de golf, dels quals dos se situaven a l'Alt Empordà -a Peralada i Navata- i cinc al Baix Empordà -a Pals (on n'hi havia dos), Gualta, Platja d'Aro i Santa Cristina d'Aro. A més hi havia tres camps de pitch and putt situats a Castelló d'Empúries, Gualta i Platja d'Aro. El primer camp de golf havia estat inaugurat l'any 1966 a Pals, tot i que la majoria es van crear a partir dels anys noranta.

Durant el 2004 van aparèixer fins a vuit projectes de camps de golf a l'Empordà, la major part dels quals incorporaven projectes d'urbanitzacions residencials. Un dels més controvertits fou el CAMP DE GOLF I L'URBANITZACIÓ DE VILANERA , a l'Escala, que incloïa la construcció de més de tres-cents habitatges. Altres municipis del Baix Empordà on existien projectes de camps de golf eren Garrigoles, Bellcaire d'Empordà (dos per municipi) i Santa Cristina d'Aro, mentre que a l'Alt Empordà se'n projectava un a Cistella.

Cistella
El municipi de Cistella, de 233 habitants, se situa a l'oest de Figueres, als darrers contraforts de la serralada de la Mare de Déu del Mont. L' any 2003 l'empresa Torremirona, propietària també del camp de golf de Navata, va proposar la construcció d'un camp de golf de divuit forats que comportaria també la construcció de 280 cases i d'un hotel de luxe. La plataforma Salvem l'Empordà, el grup de veïns Tots per Cistella i el grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que estava a l'oposició, van mostrar el rebuig al projecte. En canvi un grup de veïns del municipi va crear la plataforma La Gent que Estimem Cistella, per mostrar el seu suport a la construcció del camp de golf.

Per la seva banda l'alcalde Josep Xargay, d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va enunciar que calia reflexionar sobre els avantatges i inconvenients del projecte i va encarregar un estudi hidrològic i ambiental per a analitzar les conseqüències que un equipament d'aquestes característiques comportaria per al municipi. Amb els resultats d'aquest estudi el mes de juny de 2004 l'Ajuntament de Cistella va decidir no autoritzar el camp de golf.

Bellcaire d'Empordà
El municipi de Bellcaire d'Empordà, de 645 habitants, es localitza al nord del Baix Empordà, al sector oest del massís del Montgrí. A final de juliol de 2004 l'Ajuntament va enunciar que li havien arribat dues propostes de camp de golf. Una se situava a la zona del Cortal Nou, molt a prop del municipi de l'Escala, on es proposava un camp de 160 ha, la creació de dos canals d'aigua per a esports aquàtics, una hípica i una urbanització de 480 cases. L' altra, presentada pel comte de Torroella de Montgrí, Alfons de Robert i Ferrer-Cajigal, a l'antic estany de Bellcaire, incloïa la construcció d'uns tres-cents habitatges.

Tant l'alcalde del municipi, Joan Font (PSC), com el grup municipal d'ERC es van oposar des d'un primer moment als dos projectes en considerar que comportarien un creixement desmesurat del municipi. Per això a principi d'agost l'Ajuntament va aprofitar l'aprovació del nou Pla d'ordenació urbana municipal (POUM) per a impedir que les dues propostes prosperessin. Així a la zona del Cortal Nou no es preveia cap ús lúdic ni esportiu mentre que es proposava que la zona de l'antic estany de Bellcaire formés part del Pla d'espais d'interés natural (PEIN) del Montgrí.

Després d'aquesta decisió els dos promotors es van mostrar disposats a redimensionar el projecte però l'Ajuntament va mantenir la seva negativa.

Garrigoles
El municipi de Garrigoles, de 141 habitants, se situa al nord-oest de la comarca del Baix Empordà. El mes de juliol la premsa comarcal es va fer ressò de dos projectes per a construir camps de golf a la zona. El projecte de l'empresa promotora Iniciatives Kaleque comportava l'ocupació de 120 ha de superfície i la construcció d'una urbanització de 300 cases. Per la seva banda, la firma Germans Ferrer va realitzar també una proposta de camp de golf de 90 ha, tot i que en aquest cas el projecte estava menys concretat i no es va arribar a debatre seriosament.

L'entitat ecologista Salvem l'Empordà va manifestar des del primer moment la seva oposició al projecte. Per la seva banda l'alcalde de Garrigoles, Joan Cos, de Convergència i Unió (CiU) es va mostrar favorable el projecte de Kaleque i va decidir organitzar una consulta popular, encara que sense caràcter vinculant. L' entitat ecologista Salvem l'Empordà i diversos veïns contraris al projecte van qüestionar la manera de fer la consulta popular, consistent en un sistema de signatures a l'Ajuntament, ja que consideraven que no garantia el vot secret.

La consulta als veïns es va tancar el mes de novembre i l'alcalde va afirmar que el 65% dels veïns s'hauria mostrat a favor del camp de golf, sense aportar més dades concloents. Cos va reiterar el suport de l'Ajuntament al projecte tot i que va assegurar que hi hauria modificacions.

Santa Cristina d'Aro
Santa Cristina d'Aro és un municipi de 3.735 habitants situat a la segona línia de mar al sud del Baix Empordà. El mes d'agost l'empresa Llave de Oro va fer una proposta per a construir, al sector de Solius, un camp de 60 ha i nou forats juntament amb 356 habitatges. Paral·lelament el Golf Costa Brava, obert des de l'any 1968, va proposar l'ampliació del camp amb nou forats més (fins llavors en tenia divuit) i la construcció de 32 habitatges.

L' Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, governat pel PSC, es va mostrar contrari a la primera proposta pels problemes que suposaria crear una nova urbanització allunyada del nucli urbà. Tot i que reconeixia que amb el Pla d'ordenació urbana municipal (POUM) aquest projecte tindria moltes possibilitats de tirar endavant, confiava que la Generalitat l'aturés. Per contra, el consistori es mostrava favorable a l'ampliació del camp de golf existent.

Els camps de golf s'aturen a l'espera del Pla director territorial de l'Empordà
A més de Salvem l'Empordà altres entitats havien mostrat reticències pel nombre de camps de golf projectats. La Federació d'Hostaleria de Girona, malgrat reconèixer que podien esdevenir un bon complement al turisme de sol i platja, considerava que no se'n podia abusar, ja que calia tenir en compte altres factors com els recursos hídrics, l'impacte paisatgístic o l'especulació urbanística. Per la seva banda, el president de la Federació Catalana de Golf, Alberto Durán, assegurava que el golf era sinònim de turisme de qualitat sempre que s'autoritzés la construcció d'hotels i habitatges al voltant «assumibles per l'entorn».

Des de principi de 2004 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va assegurar que el Govern no autoritzaria projectes de camps de golf amb urbanitzacions, llevat dels que ja estiguessin recollits en els planejaments municipals. El conseller creia que calia potenciar els camps existents creant, si fos necessari, infraestructures hoteleres al voltant i només es mostrava disposat a negociar la possibilitat de fer més camps de golf si eren ambientalment sostenibles, per exemple amb l'ús d'aigua depurada, i no comportaven la construcció d'una urbanització.

Finalment el mes de novembre Joaquim Nadal va assegurar que denegaria tots els projectes de camps de golf existents en aquell moment a les comarques gironines. El conseller assegurava que el nombre de camps de golf (tretze i deu de pitch and putt) ja era suficient si es pretenia impulsar un model territorial sostenible. Així mateix va enunciar que caldria esperar el desenvolupament dels futurs plans directors territorials, entre els quals EL PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L'EMPORDÀ, per a plantejar-se la construcció de nous camps de golf.

Per al 2005 s'havia d'acabar de concretar si finalment, tal com havia anunciat el conseller, es denegarien els set projectes de camps de golf de l'Empordà així com l'ampliació del camp de golf de Santa Cristina d'Aro.

Més informació
www.ddgi.es/cistella
www.salvem-emporda.org
www.santacristina.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada