Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CAMPAMENT D'ACOLLIDA DE TEMPORERS D'ALCARRÀS
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2004

El municipi d'Alcarràs, a la comarca del Segrià, rep, un any més, centenars d'immigrants, bona part dels quals sense papers, que busquen feina durant el període de recollida de fruita i que s'instal·len en coberts i en cabanyes situats als afores de la població. La major part d'aquests individus no aconsegueixen treball perquè els pagesos opten per la contractació en origen i perquè estan limitats per les males collites. L'Ajuntament d'Alcarràs ofereix ajuda als immigrants i demana a la resta d'administracions que aquesta situació no es torni a repetir un altre any.

El municipi d'Alcarràs, de prop de cinc mil habitants, se situa a la comarca del Segrià i és la capital d'una subcomarca, el Baix Segre, caracteritzada per ser una zona de regadiu molt pròspera gràcies als nombrosos canals i sèquies que la travessen. La fruita dolça és el principal producte de l'extensa horta d'Alcarràs i durant el període de recol·lecció, de juny a setembre, des de la dècada dels noranta arriba al poble un gran nombre d'immigrants temporers, bàsicament d'origen subsaharià, amb l'esperança de trobar-hi feina. A partir del final de la dècada dels noranta, l'arribada d'aquests immigrants superava amb escreix la demanda de treball existent al camp. Davant l'absència de recursos per a aconseguir allotjament, els immigrants, bona part dels quals no disposaven de permís de residència, s'instal·laven en granges abandonades o en coberts situats als afores d'Alcarràs. El fet que la major part d'aquestes persones no poguessin trobar feina generava una problemàtica social que l'Ajuntament intentava apaivagar amb la dotació d'uns serveis socials mínims com aliments, productes higiènics o dutxes.

Els primers immigrants arriben a Alcarràs
El mes de maig de 2004, quan encara faltaven dos mesos per a recollir la fruita, van arribar les primeres desenes d'immigrants de la temporada a Alcarràs, procedents principalment de Huelva i Almería, on havia acabat la campanya de recol·lecció. Es van allotjar en un cobert instal·lat per l'Ajuntament als afores de la població, en un indret conegut com les Planes, propietat de l'Institut Català del Sòl. Altres municipis del Baix Segre com Massalcoreig, la Granja d'Escarp, Aitona o Seròs també notaven un increment important d'immigrants cercant-hi feina.

Des del primer moment els sindicats de pagesos, la resta de sindicats l'administració van alertar que no hi hauria treball per a tots els immigrants. En primer lloc perquè la major part d'explotacions funcionaven a través del contracte en origen als països dels temporers, un sistema que, segons els sindicats de pagesos, era la manera més efectiva d'adequar la demanda a l'oferta de treball. Unió de Pagesos (UP) calculava que durant aquella temporada es contractarien en origen uns tres mil sis-cents temporers a les comarques de Lleida, la major part dels quals serien de Romania i Colòmbia. En segon lloc perquè es preveia una disminució en la producció de fruita respecte del 2003 d'entre un 25% i un 40% a causa del fred i les pluges de la primavera, que havien retardat la floració dels arbres fruiters. I per últim perquè la major part d'immigrants no tenien els papers en regla. Així, l'única esperança per a la major part d'aquestes persones era que hi hagués més treball del previst i que fossin contractats irregularment almenys uns dies.

L'alcalde d'Alcarràs, Gerard Serra, de Convergència i Unió (CiU), va assegurar que la major part d'immigrants eren enviats amb falses promeses des de centres d'acollida saturats del sud d'Espanya. També va mostrar la seva preocupació per la situació que es podria generar i va decidir avançar un mes el programa d'acollida de temporers, gestionat a través de l'Oficina d'Atenció al Nouvingut, de l'1 de juliol a l'1 de juny. No obstant això, Serra va enunciar que els serveis que donaria l'Ajuntament serien menors que en anys anteriors per a evitar de l'efecte crida i per a intentar abreujar l'estada dels immigrants sense treball. Així, que va assegurar que no es muntaria cap campament d'acollida i es reduiria el nombre de dies en què l'Ajuntament facilitaria gratuïtament serveis alimentaris i higiènics. L'alcalde va demanar, també, una major implicació per part del Govern de l'Estat i de la Generalitat en la solució de la problemàtica de cara al futur.

El nombre d'immigrants al campament arriba a cinc-cents
A partir del mes de juliol el nombre d'immigrants va créixer exponencialment fins arribar a principis d'agost a cinc-cents, una part dels quals van ser allotjats en el cobert instal·lat per l'Ajuntament i un altra en el centenar de cabanyes situades al costat i fetes amb cartrons, plàstics i canyes. Davant d'aquest fet l'Ajuntament d'Alcarràs va reconsiderar la seva decisió de disminuir els serveis socials i va optar per instal·lar un campament amb lavabos i dutxes i repartir, un cop per setmana, lots de menjar, roba i productes de neteja. Per la seva banda, els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional van començar a identificar els immigrants instal·lats i a obrir expedients d'expulsió als qui no disposaven de documentació, tal com establia la Llei d'estrangeria. A més els advertien que no tenien cap possibilitat de trobar feina.

D'altra banda, la Creu Roja va admetre que havia enviat a les comarques de Lleida una quinzena d'immigrants sense papers procedents de Madrid i d'Algesires perquè van demanar de trobar-se amb familiars o amics o per a buscar feina. Tant el Govern espanyol com el català van criticar la manera d'actuar de la Creu Roja, ja que, a parer seu, només agreujava la situació humanitària. Mentrestant, l'alcalde d'Alcarràs assegurava que el nombre d'immigrants enviats per aquesta institució humanitària era molt més gran, ja que la policia local havia interceptat tres autobusos amb immigrants que duien targetes amb el logotip de la Creu Roja i l'adreça de l'entitat a Lleida.

S'acaba la campanya
A final d'agost la campanya de recollida de fruita a Alcarràs finalitzava sense que la gran majoria d'immigrants acampats haguessin pogut treballar. Per això n'hi va haver una part que va començar a marxar cap a altres punts del Segrià nord, el Pla d'Urgell o l'Urgell, on estaven en plena campanya de recol·lecció de fruita o la començaven en aquells moments. Paral·lelament, l'Ajuntament va començar a retallar l'ajuda social per accelerar l'abandonament del campament i va decidir que l'1 de setembre es retirarien les dutxes i els lavabos.

A mitjan setembre, quan encara quedaven uns vuitanta immigrants al campament, l'Ajuntament d'Alcarràs calculava en 72.000 euros les despeses en atenció social que havia tingut derivades de l'arribada d'immigrants. Des de l'1 de juny l'Oficina d'Atenció al Nouvingut havia atès 563 persones, s'havien repartit 1.300 lots de menjar i més de 500 d'higiene personal. El Govern de la Generalitat va decidir fer-se càrrec d'aquestes despeses a parts iguals entre el Departament de Benestar i Família, que abonaria les despeses en atenció social, en alimentació i higiene, i el Departament de Treball i Indústria, que pagaria els sous dels cinc treballadors socials que havien prestat els seus serveis al municipi. No obstant això, la Generalitat va demanar, també, implicació del Ministeri de l'Interior per a sufragar aquests costos. Finalment, el mes d'octubre els últims immigrants van abandonar el campament i l'Institut Català del Sòl va iniciar l'enderrocament del cobert on s'havien allotjat. El 2005 es preveia iniciar la construcció, en aquests terrenys, d'un polígon industrial de 20 ha denominat Camí del Tossalet Roig.

A final d'any, la Generalitat va crear un grup de treball interdepartamental per buscar solucions a la problemàtica i per intentar que el 2005 no es tornés a repetir la situació d'Alcarràs. El grup estava coordinat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i estava participat també pels departaments de Treball i Indústria, Benestar i Família i Interior. Entre els aspectes a discutir s'incloïa la gestió dels fluxos migratoris, la política d'acollida amb allotjaments dignes i la gestió de les demandes de treball que afavorien la contractació en origen.

Més informació
alcarras.ddl.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Segrià