Dimarts 28 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CAMP DE GOLF I URBANITZACIÓ DE RIBERA DE CARDÓS (VALL DE CARDÓS)

Arnau Urgell - Mercè Mauri

Actualitzat a 31/12/2007

El gener de 2007 continuen les presentacions del projecte The Art of Living, que preveu un camp de golf de divuit forats a Ribera de Cardós (el Pallars Sobirà). La instal•lació esportiva s'acompanyaria d'un complex hoteler i de 200 nous habitatges. Tot i tenir el suport de l'Ajuntament i el Consell Comarcal, la recollida de 30.000 signatures en contra frena el projecte, que no arriba a presentar-se a l'Administració. Per altra banda, a la Vall d'Aran, el Conselh Generau impulsa un altre camp de golf que aixeca les protestes de veïns per la possibilitat d'expropiacions forçoses. Finalment, es decideix canviar-ne l'emplaçament per no afectar habitatges.


El metge i empresari d'origen pallarès i resident als Estats Units, Josep Lladós Comenge, va presentar a mitjan desembre de 2006, a les localitats de Ribera de Cardós (municipi de la Vall de Cardós) i Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà, el projecte The Art of Living, consistent en un camp de golf, un complex hoteler i habitatges. Concretament, Lladós va anunciar una inversió inicial de 8 MEUR per a construir un camp de golf de divuit forats que seria “únic”, ja que en el circuit s'inclouria l'església romànica de Santa Maria de Ribera. Segons el promotor, s'hi podrien celebrar competicions internacionals i tindria una activitat contínua al llarg de l'any. A banda d’això, afirmava tenir prou finançament per a construir la resta del complex en cinc anys, el qual estaria format per hotels de quatre i cinc estrelles, un centre de convencions i cinc àrees d'spa (hidroteràpia) així com 200 nous habitatges. Alguns dels hotels ―Lladós considerava que en caldrien cinc de gamma alta― serien fruit de la reconversió d'instal•lacions actuals. Aquestes instal•lacions haurien d'atreure, a banda de visitants de Catalunya i de la resta de l'Estat espanyol, turistes d'alt poder adquisitiu tant d'Europa, com del Japó i els Estats Units d'Amèrica. El camp de golf se situaria a la riba dreta de la Noguera de Cardós ―en part, en zona inundable― i afectaria els terrenys ocupats actualment per dos càmpings i una serradora. Segons fonts municipals, caldria negociar amb una cinquantena de petits propietaris.
Una altra de les qüestions que plantejava Lladós era la millora de les comunicacions. En aquest sentit, considerava vital la construcció d'un túnel que unís el Pallars amb Andorra a través de Tor o Norís. Segons el promotor, la idea era vista amb bons ulls pel Govern d'Andorra i el finançament hauria de ser tant de caràcter públic com privat. També Jordi Riba Segalès, el Palanca, un dels propietaris de la MUNTANYA DE TOR ―poble conegut per les seves disputes respecte al règim de tinença de les seves finques―, s'hi va mostrar favorable.

Reaccions contraposades
El projecte de Josep Lladós ―que també es va presentar a Sort a mitjan gener de 2007― va aixecar reaccions contraposades. Des de l'Ajuntament de Ribera de Cardós es considerava la idea “com a molt bona”, ja que serviria “per a dinamitzar una zona turísticament adormida”. També s'hi mostrava favorable el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Àngel Guiu (Convergència i Unió, CiU). Els veïns, per la seva banda, en feien una valoració positiva ―sempre que mantingués l'estat original dels pobles i es respectés el medi ambient―, però també van mostrar els temors a una transformació massa radical de la vall.

La primera setmana de gener es va posar en marxa un web amb la voluntat de recollir suports en contra del projecte. En el portal Salvem la Vall de Cardós s'argumentava que “es destruiria el paisatge pirinenc, la fauna i la vegetació” i es recordaven els problemes de subministrament d'aigua del Pallars Sobirà i d’altres comarques de l'Alt Pirineu. En aquest sentit, durant els darrers anys, diversos municipis havien patit un excés d'arsènic en els aigües ―mineral natural que augmentava de concentració a causa de la sequera― per l'esgotament dels aqüífers. Per als opositors, The Art of Living suposaria convertir la Vall de Cardós en una nova Andorra o Vall d'Aran, en el qual “el turisme ha estat l'excusa per a operacions urbanístiques desmesurades”. Amb menys d'una setmana, el portal havia recollit 7.500 adhesions individuals i una setantena d'entitats ambientalistes, culturals i polítiques d'arreu dels Països Catalans. El mes de juliol, el nombre de suports en contra pràcticament havien assolit la xifra de 30.000.

Projecte aturat
La gran oposició al projecte ―a banda d'altres raons com les qüestions financeres― van provocar que el projecte no es materialitzés. En aquest sentit, l'any 2007 es va acabar sense que el promotor el presentés a l'Ajuntament ―el primer pas per a la tramitació d’un projecte―. Tanmateix, l'Ajuntament de Vall de Cardós va treure a exposició pública tres altres plans parcials. A Ribera de Cardós es preveia construir 884 nous habitatges ―actualment n'hi ha 176―, a Bonestarre 64 ―actualment n’hi ha 14― i a Estaon una quarantena, que s'afegirien als 32 actuals. La Plataforma Pallars Viu ―sorgida precisament amb el projecte de Ribera de Cardós― va presentar a mitjan octubre al•legacions als tres projectes, ja que considerava que no respectava la compactació. Aquest principi s'incloïa al PLA DIRECTOR URBANÍSTIC (PDU) DEL PALLARS SOBIRÀ.

Justament, una setmana abans, aquesta entitat també havia presentat al•legacions ―recolzades per un centenar de signatures― contra l'aprovació inicial del PDU. En aquest sentit consideraven que era necessari desclassificar àrees de sòl urbanitzable per tal d'impedir la construcció de 2.626 dels 5.640 nous habitatges previstos. Per a Pallars Viu, els casos més flagrants eren el de Terveu ―on es multiplicava el poble per setze―, i la Vall de Cardós mateixa i Sorpe (municipi d'Alt Àneu), on es pretenia construir 370 habitatges en un nucli de tan sols 65 habitants. Segons els ambientalistes, aquests creixements contradeien les estratègies definides pel PLA TERRITORIAL PARCIAL (PTP) DE L'ALT PIRINEU I ARAN que xifrava en 1.070 els nous habitatges necessaris per a l'escenari 2025.

Altres projectes de golf a l'Alt Pirineu
A banda del projecte de camp de golf de Ribera de Cardós, hi havia sobre la taula els d'Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà) i el de la Vall Fosca (Pallars Jussà) ―per part de promotors privats―, així com un de municipal a la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà) i un d’impulsat pel Conselh Generau d'Aran. En conjunt, també suposaven la construcció de més de 3.000 habitatges.

Un dels projectes que va aixecar més polèmica va ser el de la Vall d'Aran. El Conselh Generau pretenia construir-ne un de titularitat pública que ocupés 55,7 ha als municipis d'Es Bòrdes, Arres i Vilamòs, però l'abril de 2007 va topar amb l'oposició frontal dels afectats que rebutjaven ser expropiats de les seves cases i veien interessos especulatius en la construcció d'aquest equipament declarat d'interès general pel Conselh. En aquest sentit es preveia, a banda del camp, la requalificació de 9 ha rústiques per a crear 150 habitatges de luxe en parcel•les de 390 m2. Aquesta zona residencial es construiria al costat del nucli d'Era Bordeta (municipi de Vilamòs), que només té una vintena de cases. Això suposaria tirar a terra cases amb més d'un segle i mig d'història, que es podrien expropiar de manera forçosa en cas de desacord. Els afectats acusaven el Síndic d'Aran, Carles Barrera (Convergència Democràtica Aranesa, CDA), de mentir, ja que dies abans els havia promès convocar un ple extraordinari per a revisar el projecte i suprimir la possibilitat d'expropiacions. Unitat d'Aran ―representació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a la Vall d'Aran― va reclamar la celebració d'aquest ple per reconduir el projecte. Finalment, el Conselh va accedir a eliminar aquesta possibilitat a partir de la modificació dels estatuts de Golf Aran ―empresa creada per a tirar endavant el projecte― i a buscar-ne un emplaçament al llarg de 2008 que no afectés habitatges. Aquest canvi es produïa en constatar que, legalment, el procés d'expropiació només el poden tirar endavant la Generalitat o un municipi, però no pas un ens supralocal com el Conselh Generau.

Més informació
vallcardos.ddl.net
www.conselharan.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Pallars Sobirà
Fotogaleria relacionada