Dissabte 18 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CAMP DE GOLF DE VILANERA (L'ESCALA)
Àlex Tarroja

Actualitzat a 31/12/2003

El projecte d’un camp de golf i una urbanització a Vilanera (l’Escala) va generar una important mobilització social en defensa dels valors patrimonials, ambientals i paisatgístics d’aquest paratge. Salvem l’Empordà va posar de relleu que el PGOU –aprovat el 1993establia un termini màxim de quatre anys per iniciar la urbanització d’aquest sector, exhaurit el qual retornaria automàticament a la condició de no urbanitzable. La Direcció general d’urbanisme va iniciar els tràmits per modificar d’ofici el PGOU en entendre que aquest article era nul de ple dret, però la Comissió jurídica assessora va dictaminar que no concorrien motius per a una revisió d’ofici i que, en haver prescrit el termini de quatre anys, els terrenys tornaven a ser sòl no urbanitzable a tots els efectes. A la vista del dictamen, la Comissió territorial d’urbanisme de Girona va denegar el projecte. Tant els promotors com l’Ajuntament van recórrer contra aquesta decisió.

Articles posteriors 2004

Un projecte de camp de golf i urbanització, previst pel Pla general del 1993, en el darrer espai agrícola de l’Escala, prop d’Empúries
El Pla general d’ordenació urbana municipal de l’Escala, elaborat l’any 1991 quan n'era alcalde Rafael Bruguera (PSC), va delimitar 109 ha del paratge de Vilanera com un sector de sòl urbanitzable programat, denominat SUP VII Empúries Golf, amb possibilitat d'ús residencial i de construcció d'un camp de golf. El sector comprenia la muntanya de Vilanera, la pineda de Vilanera i la zona de la Colomina, espais localitzats al nordoest del municipi, prop de la carretera d’Albons, el Camp dels Pilans i les ruïnes d’Empúries. És un dels dos únics sectors del municipi encara no urbanitzats –junt amb l’antiga zona militar de la Clota, les Planasses i la punta de Montgó– i el darrer de caràcter agrícola. El Pla general va ser publicat el 14 de juliol de 1993, si bé va ser modificat el 21 de febrer de 1996 per adaptar-lo a una sentència del Tribunal Suprem d’acord amb la qual el sector SUP VII Vilanera, que en l’aprovació definitiva havia estat classificat com a sòl urbanitzable no programat, havia de classificar-se com a sòl urbanitzable programat.

El 30 de juliol de 1998, el ple de l’Ajuntament de l’Escala va acordar per unanimitat l’aprovació inicial del pla parcial presentat pels promotors, l’empresa Vilanera 94 SL. Sota el nom comercial d’Empúries Golf Club, el projecte constava d’un camp de golf de divuit forats, una urbanització de 327 habitatges, un hotel relais i un edifici de serveis sobre una superfície total de 109 ha. El projecte parava especial atenció a la gestió ambiental del camp de golf i així preveia el rec del camp amb aigua reciclada de depuradora, el tractament terciari de les aigües residuals, la protecció a banda i banda dels recs agrícoles per permetre el pas de les llúdrigues, la inclusió de vegetació autòctona en un 70% del camp –reduint la superfície de gespa– i la creació d’un centre de seguiment ambiental de les instal·lacions. El projecte estava previst de desenvolupar en dues fases, en un màxim de sis anys, amb l’inici de les obres l’octubre del 2002 i la inauguració del camp de golf el primer semestre del 2004. La inversió total prevista era de 30 milions d’euros i s’estimava que es crearien deu llocs de treball estables.

Les excavacions prèvies al projecte descobreixen un important jaciment arqueològic
El 9 de novembre de 1998 es va presentar el pla parcial a la Comissió de Patrimoni. Aquesta va sol·licitar als promotors la realització de prospeccions, atès que se sabia de l’existència de restes arqueològiques en el sector. Entre l'abril del 1999 i el juny del 2000, l’empresa Janus va realitzar diversos sondeigs i cinc rases per explorar possibles jaciments arqueològics.

Tot i que les prospeccions es van limitar només a la part del conjunt afectada per les construccions, van permetre localitzar diverses restes d’interès: una necròpolis datada en l'època de pas de l'edat de bronze final a l'edat de ferro, un assentament ibèric, l’estructura d’una vil·la romana i restes medievals dels segles XI al XIII. La descoberta més remarcable va ser una necròpolis datada entre la segona meitat del segle VII aC i mitjan segle VI aC, amb una extensió estimada d’uns 6.000 m2 –dels quals només es van excavar 700 m2–, en la que destacava molt especialment la troballa de diversos vasos ceràmics d’origen fenici, un fet excepcional en els jaciments d’aquest període a Catalunya.

L’ informe del Departament de Cultura concloïa que «la necròpolis d’incineració és, sense cap dubte, un jaciment de primer ordre per a l’estudi del territori i de les relacions d’aquest amb l’exterior», atès que les ceràmiques fenícies eren «fins ara desconegudes a la zona i d’un gran valor històric». D’altra banda, la proximitat a les ruïnes d’Empúries multiplicaria el valor del jaciment. Tanmateix, l’empresa encarregada de les prospeccions considerava que les troballes eren compatibles amb les obres, ja que cap de les estructures d’interès descobertes no quedaria afectada per les construccions previstes al projecte.

El 14 de setembre de 1999, la Comissió de Patrimoni va sol·licitar la suspensió cautelar del projecte mentre no es completessin les excavacions exigides, però els promotors van aturar les excavacions el juny del 2000 atès l’alentiment dels tràmits d’aprovació del projecte.

Diferents grups ciutadans s’oposen al projecte i demanen la preservació dels valors patrimonials i ecològics de Vilanera
Arran de l’aprovació inicial del projecte per part de l’Ajuntament –l’any 1998–, es va iniciar una mobilització ciutadana d’oposició al complex del camp de golf i la urbanització. Els opositors al projecte van constituir una plataforma ad hoc amb el nom de Salvem Vilanera, que posteriorment es va integrar a Salvem l’Empordà.

Les argumentacions per a la preservació del paratge de Vilanera feien referència als valors patrimonials i ambientals d’aquest paratge. Tal com es recollien al plec d’al·legacions que Salvem l’Empordà i la Institució Alt Empordanesa per la Defensa i l’Estudi de la Natura (IAEDEN) van presentar davant la Comissió d’Urbanisme de Girona l’octubre del 2002, aquests valors es concretaven en:

- L’ afecció de terrenys on se situen jaciments arqueològics que caldria preservar per la singular importància que tenen. En aquest sentit, els opositors al camp de golf proposaven que Vilanera fos declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

-L’ interès paisatgístic i la condició del sector com a connector biològic entre els espais protegits dels aiguamolls dels rius Fluvià i Ter. El paratge de Vilanera està considerat una zona que cal preservar dins el catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic del litoral gironí, promogut per la Diputació de Girona, la Fundació Territori i Paisatge i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG); així mateix, l’informe sobre connectivitat del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, realitzat per encàrrec del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, també en remarca el valor com a connector natural entre els espais d’interès naturals protegits del litoral gironí.

-L’ afecció a terrenys amb importants valors agrícoles que, d’acord amb la Llei 18/2001, d’orientació agrària, haurien de ser protegits pel fet de trobar-se en un entorn de forta pressió urbanística.

-La localització del sector en una zona susceptible de patir inundacions segons els estudis de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

-L’ impacte que pot tenir el camp de golf i la urbanització en l’aqüífer, pels riscos que comporta de contaminació per nitrats i de salinització, i en els recursos hídrics del sector, per l’afectació dels perímetres de protecció dels pous de captació d’aigua per al subministrament a les poblacions de la zona. Igualment, l’afectació als cursos naturals del Rec del Molí, la riera de Cinyana i el Ter Vell, amb efectes negatius sobre el bosc de ribera i per la llúdriga, espècie d’interès comunitari.

D’altra banda, la urbanització del sector i el camp de golf podrien posar en perill la candidatura de les ruïnes d’Empúries a ser declarades Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, atès que aquesta institució semblava exigir la protecció d’un sector més ampli que l’estricte recinte arqueològic actual.

Finalment, Salvem l’Empordà demanava que es valorés l’oportunitat del camp de golf en el marc d’un PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’ALT EMPORDÀ que analitzés la capacitat de la comarca per acollir noves instal·lacions d’aquesta mena.

L’ any 2002 es constitueix el Fòrum Transversal de l’Escala, que agrupa veïns i entitats com ara Salvem Vilanera, la Institució Alt Empordanesa per la Defensa i l’Estudi de la Natura (IAEDEN) o la Plataforma d’Oposició als Transvasaments. El Fòrum va organitzar diverses accions de protesta contra el projecte del camp de golf –concentracions, passejades, acampades, penjada de llaços als balcons, plantada de pals de golf, representació de golfistes expulsant romans a la platja de les Barques–, va demanar un debat obert amb la participació de totes les parts implicades –Ajuntament, promotors, opositors i tècnics– i va sol·licitar que el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) elaborés un informe sobre el valor agrícola dels terrenys en relació amb l’article 6 de la Llei d’orientació agrària referent a la protecció de sòls agraris en zones sota la influència de la pressió urbanística.

Marta Callol, portaveu del Fòrum Transversal, va donar a conèixer també l’existència de dos informes d’impacte ambiental del projecte que arribaven a conclusions substancialment diferents, en particular pel que fa al grau d’afectació dels aqüífers i del paisatge. Mentre el primer informe, redactat per EDF l’any 1999, desaconsellava el projecte del camp de golf, el segon, realitzat per Entorn l’any 2001, hi era favorable. En aquest sentit, Iniciativa per Catalunya Verds de Girona va presentar una denúncia al Departament de Medi Ambient perquè es tornés a tramitar l’estudi d’impacte ambiental, atès que l’informe favorable no havia estat sotmès al tràmit d’exposició pública.

D’altra banda, Jaume Llorens, propietari de 10.000 m2 de la zona –proporció que només correspon a un 1% del total, però que està localitzada en una part central del camp de golf– , refusava les ofertes dels promotors per vendre's el terreny. Aquest fet va comportar un nou alentiment dels tràmits del projecte, tot i que la resta de propietaris es van constituir en junta de compensació. La seva negativa a vendre el terreny –adduint en diverses declaracions a la premsa que «m’estimo més la terra que els diners»– va fer que esdevingués un referent per als grups opositors al camp de golf, que popularment li van donar el renom de «l’Astèrix de l’Empordà» i fins i tot van iniciar una campanya de recollida de signatures per reclamar-ne la concessió de la Creu de Sant Jordi.

L’ Ajuntament i els promotors defensen els beneficis socials i econòmics del camp de golf i destaquen la qualitat ambiental del projecte
Per la seva part, l’alcalde de l’Escala, Josep Maria Guinart (CiU), defensava el projecte del camp de golf tant pels avantatges econòmics i socials que podia comportar, com per la qualitat i respecte ambiental amb què havia estat elaborat. En relació amb els beneficis, en la secció «l’Alcalde respon» del diari El Punt (27-1-2003) afirmava que «un camp de golf portarà més benestar als habitants de l'Escala com a instal·lació turística de qualitat, ajudaria a allargar la temporada, generaria llocs de treball, aportaria molts diners durant la construcció i la gent que hi visqui utilitzarà els comerços de l’Escala». Pel que fa a la qualitat ambiental del projecte declarava que «si aquest camp es fa serà complint tots els severs condicionants ambientals, arqueològics i paisatgístics que s’han imposat» i que «es pot difondre i donar a conèixer perfectament els valors arqueològics fent-los compatibles amb el camp de golf». L’ alcalde concloïa que «els avantatges estan per damunt dels desavantatges».

Així mateix, l’alcalde, en declaracions a la premsa, remar-cava també els drets adquirits pels propietaris –«el pla general dóna una sèrie de drets als particulars i s’han de respectar» (El Punt, 21-1-2003) –», i alhora defensava la legitimitat democràtica de la decisió presa per l’Ajuntament d’aprovar el pla parcial, atès que no només constava en el Pla general d’ordenació urbana sinó que el ple de l’Ajuntament l'havia aprovat per unanimitat: «Tots els partits representats a l’Ajuntament ens vam presentar amb el tema del camp de golf al nostre programa i sembla que se’ns vol treure la legitimitat democràtica que això representa», (El Punt, 11-8-2002).

Per la seva banda, Carles Casamor i Joaquim Bech de Careda, representants de Vilanera 94 SL empresa promotora del pla parcial, destacaven l’estricte control ambiental i patrimonial del projecte i la seva qualitat ambiental, que no només no comportaria un impacte paisatgístic sinó que el revaloraria.

L’ empresa promotora va fer una àmplia campanya informativa entre els veïns, després de la qual va efectuar una enquesta telefònica segons els resultats de la qual el 68% de veïns consideraven que atrauria turisme de qualitat i el 64%, que beneficiaria l’economia local en llocs de treball i comerç. En oposició, tan sols un 20% no estaven d’acord amb el projecte. A resultes de l’enquesta, Joaquim Bech de Careda declarava a la premsa que «les plataformes i associacions que han anat sortint en contra del camp de golf són irresponsables i ja han demostrat tenir un nivell de representativitat ridícul i escàs a l’Escala», (El Punt, 12-82002).

A proposta del Departament de Cultura, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona prescriu la modificació del projecte per preservar el jaciment arqueològic
En aquest context, el 18 de juliol de 2002, el ple de l’Ajuntament de l’Escala va acordar l’aprovació provisional del pla parcial amb el suport de tots els grups polítics representats, acord que va traslladar a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG). La CTUG, que inicialment havia inclòs la discussió del pla parcial en la sessió del 24 de juliol de 2002, va deixar el tema sobre la taula.

El projecte va tornar a incorporar-se a l’ordre del dia de la CTUG en la sessió del 2 d’octubre de 2002 i aquesta va acordar suspendre l’aprovació del pla parcial i prescriure la modificació del projecte per preservar el jaciment arqueològic. L’ acord es va prendre a partir d'un informe del Departament de Cultura que demanava la protecció d’una part dels terrenys, de 7.000 m2 concretament, on es localitza la necròpolis dels segles VII i VI aC, atès l'alt valor arqueològic que té i la proximitat als jaciments d’Empúries. Aquests terrenys afectaven un forat del camp de golf i vuit dels habitatges previstos.

En pocs dies, la promotora va presentar a l’Ajuntament un nou projecte en què se suprimien aquests vuit habitatges i es proposava museitzar les restes arqueològiques perquè es poguessin visitar i integrar com un recurs més del complex.

Salvem l’Empordà afirma que, d’acord amb un article del Pla general, els terminis per a l’inici de les obres ja haurien prescrit i que els terrenys haurien tornat a ser automàticament sòl no urbanitzable
L’ octubre de 2002, Salvem l’Empordà donava a conèixer públicament que, d’acord amb la normativa del Pla general d’ordenació urbana, els terminis establerts per a l’inici de l’execució de les obres haurien prescrit i que els terrenys s’haurien de reclassificar com a sòl no urbanitzable.

En efecte, l’article 31.1 del Pla general establia una clàusula especial per al sector SUP VII de Vilanera, segons la qual, si en un termini de quatre anys no s’havien iniciat les obres d’execució del pla parcial, el sector recuperava automàticament la classificació anterior com a sòl no urbanitzable. Atès que el pla va entrar en vigor el juliol del 1993, el termini d’inici de les obres hauria expirat el juliol del 1997 i des d’aleshores caldria considerar el sector de Vilanera com a sòl no urbanitzable a tots els efectes.

Segons Salvem l’Empordà, tota la tramitació del projecte per part dels promotors, l’Ajuntament i la Direcció General d’Urbanisme havia obviat l’existència i vigència d’aquest article i la consegüent classificació automàtica del sector com a sòl no urbanitzable des del juliol del 1997. Així mateix va anunciar que, donat cas que el pla parcial fos finalment aprovat per la CTUG, emprendria les accions legals oportunes davant de la justícia per anul·larlo. Paral·lelament, Salvem l’Empordà i el Fòrum Transversal varen intensificar les accions i concentracions de protesta contra el projecte.

El grup municipal del PSC retira el suport al projecte i proposa obrir un període de reflexió sobre la necessitat de fer-lo
Aquest fet va marcar un canvi en la posició del grup municipal del PSC a l’Ajuntament. El grup, que havia votat a favor de les aprovacions inicial (1998) i provisional (juliol del 2002) del pla parcial, va demanar a la Direcció General d’Urbanisme que paralitzés la tramitació del pla i el retornés a l’Ajuntament a fi d’obrir un període d’estudi i reflexió sobre la necessitat d’un projecte d’aquestes característiques.

Segons Rafael Bruguera (PSC) –alcalde en el moment de la tramitació del pla general i portaveu de l’oposició a l’Ajuntament en el moment dels fets–, la clàusula es va introduir perquè el camp de golf es considerava un projecte interessant a curt termini de cara a potenciar el turisme de qualitat en uns anys de davallada del sector i de la construcció. Tanmateix, en declaracions a la premsa afirmava que ara «cal replantejar-se si encara continua essent necessari un camp de golf de divuit forats i una urbanització de tres-centes cases» (La Vanguardia, 9-10-2002).

Malgrat tot, el dia 30 d’octubre de 2002, un ple de l’Ajuntament, convocat amb caràcter d'urgència i amb aquest únic punt a l’ordre del dia, va aprovar el text refós del pla parcial amb les modificacions incloses pels promotors per preservar les zones d’interès arqueològic. L’ aprovació es va fer amb el vot en contra del PSC, que proposava que s’aturés la tramitació per analitzar la necessitat de la instal·lació dins el marc d’una consulta popular i d’un pla de camps de golf a les comarques gironines.

La Direcció General d’Urbanisme inicia els tràmits per modificar d’ofici el Pla general de l’Escala i declarar nul l’article 31 abans de reemprendre la tramitació del projecte
La CTUG, en la seva sessió del 6 de novembre de 2002, va decidir excloure de l’ordre del dia l’aprovació del pla parcial amb les modificacions introduïdes per donar res-posta a les prescripcions sobre la preservació del jaciment arqueològic.

El desembre del 2002, la Direcció General d’Urbanisme va sol·licitar un dictamen a la Comissió Jurídica Assessora (CJA) –màxim òrgan consultiu de la Generalitat en aquesta matèria– sobre la possible nul·litat de l’article 31 del Pla general. Tant els informes interns dels serveis jurídics d’urbanisme com els aportats pels promotors interpreta-ven que la desclassificació automàtica d’un sòl urbanitzable programat no s’ajustava a la legalitat en entendre que l’Ajuntament pot establir un termini per a l’execució dels plans parcials però no pot fer una desclassificació automàtica del sòl, per a la qual cal iniciar, per contra, un procediment especial en què han de tenir audiència els propietaris afectats.

En el supòsit que el dictamen de la CJA corroborés la interpretació que l’article era nul de ple dret, aleshores es proposaria al conseller de Política Territorial i Obres Públiques que l’anul·lés, amb la consegüent modificació d’ofici del Pla general. Això permetria continuar la tramitació del pla parcial amb tota seguretat jurídica.

Les forces polítiques locals es posicionen respecte del projecte coincidint amb les eleccions municipals, mentre el Parlament de Catalunya rebutja una proposició no de llei per protegir el paratge
El període en què l’expedient restava suspès, mentre la CJA en preparava el dictamen, va coincidir amb la campanya de les eleccions municipals de maig del 2003. Un debat entre els candidats a l’alcaldia, retransmès per la televisió local, va permetre fer públics quins eren els posicionaments de les diferents forces polítiques respecte del projecte en el nou context (El Punt, 22-5-2003).

Josep Maria Guinart (CiU) considerava que calia esperar el dictamen de la CJA abans de pronunciar-se i que, si calia cap intervenció per part de l’Ajuntament per construir el camp de golf, la proposta se sotmetria a consulta popular. Tanmateix, Guinart afirmava que «a l’hivern molta gent viu de la construcció o de les indústries subsidiàries, i no tenim altra sortida que fer equilibris entre el ciment i el paisatge si no volem entrar en una crisi a la població». Alhora, Vicenç Folgado (PP) defensava la necessitat de construir el camp de golf amb la màxima celeritat possible.

Per contra, Josep Geli (ERC) entenia que Vilanera estava destinat a ser un «parc temàtic arqueològic connectat amb la zona d’Empúries»; mentrestant, Àngel Rodríguez (ICV) exigia la protecció del paisatge sense més condicionants.

El debat, però, va permetre fer aflorar noves propostes d’usos per al paratge de Vilanera, alternatives tant per al complex del camp de golf i la urbanització, com per a la preservació estricta. Així, Estanis Puig (PSC) va anunciar que els socialistes «veurien bé que en el lloc del golf s’hi fes una zona d’hotels mitjans, amb infraestructures i equipaments culturals, com un museu» i que, en qualsevol cas, caldria avaluar els usos del sector dins un pla estratègic global del municipi. Finalment, Fernando Palma (Unitat Escalenca) es mostrava favorable al camp de golf si un 40% dels treballadors eren escalencs, però donat cas que el projecte no tirés endavant proposava construir-hi un conjunt d’habitatges de protecció oficial.

El 28 de maig de 2003, la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya va debatre una proposició no de llei presentada per Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) que tenia l'objectiu de protegir el paratge de Vilanera. La proposició es va tractar des de tres punts: la denegació del camp de golf; la declaració de Vilanera com a Bé d’Interès Cultural, i la preservació del paratge. La proposició va ser rebutjada amb els vots en contra de CiU i PP i els vots a favor d’ERC, ICV i PSC, si bé els socialistes es van abstenir en el punt relatiu a la preservació de paratge.

La Comissió Jurídica Assessora dictamina que no es pot anul·lar d’ofici l’article 31 i que el sector ha tornat a ser sòl no urbanitzable
El dia 7 de juny de 2003 es fa públic el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora (CJA), emès el 8 de maig de 2003. La CJA dictamina que la desclassificació automàtica del sector prevista a l’article 31 del Pla general, tot i no tenir cobertura legal directa –però sí indirecta–, no es pot considerar una infracció legal «flagrant i patent. Per tant, donat cas que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques anul·lés d’ofici l’article, hi hauria risc d’incórrer en una vulneració de l’autonomia municipal». A més, afegia que una modificació d’ofici significaria privar els ciutadans del seu dret a conèixer les alternatives i de participar en les decisions que s’adoptin, de la mateixa manera que privaria l’Ajuntament del seu dret a intervenir com a titular de la competència en la tramitació dels plans urbanístics. Per tot això, la CJA entén que no concorren motius per procedir a la revisió d’ofici del Pla general.

Pel que fa al règim del sòl en el sector, la CJA considerava que, un cop transcorregut el termini establert de quatre anys sense haver-se iniciat l’execució del projecte, els terrenys tornaven a ser automàticament sòl no urbanitzable. Anant més enllà, apuntava que no seria necessari indemnitzar els promotors ja que la desclassificació per manca d’aprovació del pla parcial i de l’inici de les obres podria suposar, com a molt, la pèrdua d’expectatives i que, en qualsevol cas, seria una pèrdua imputable a l’incompliment de l'interessat mateix.

Finalment, la CJA va considerar que ara la construcció del camp de golf i la urbanització només seria possible si l'Ajuntament impulsés una modificació puntual del Pla general per suprimir l’article 31.

En vista del dictamen de la CJA, amb data 23 de juliol de 2003, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va desestimar la revisió d’ofici del Pla general.

Com a reacció al dictamen, l’alcalde Josep Maria Guinart (CiU) va anunciar que compliria el seu compromís de fer una consulta popular. Per la seva banda, Estanis Puig (PSC) considerava que els usos del sector s'havien d’avaluar en el marc d’un pla estratègic local i Josep Geli (ERC) veia l’oportunitat de denegar definitivament el projecte.

Els promotors demanen l’aprovació del projecte per silenci administratiu positiu, però la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona la denega atès que el sector era sòl no urbanitzable
El mes de juliol del 2003, els promotors van presentar una petició formal demanant que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques certifiqués l’aprovació del pla parcial en virtut del fet que hauria transcorregut el termini necessari per a considerar el silenci administratiu positiu.

Tanmateix, la CTUG –reunida per procediment d’urgència el dia 30 de juliol de 2003– va acordar denegar l’aprovació del pla parcial en entendre que el sector era en aquell moment sòl no urbanitzable. L’ acord de la CTUG s’emparava en el dictamen de la CJA per considerar vigent l’article 31 del Pla general i, per tant, la desclassificació automàtica del sector. Així establia que «a tots els efectes administratius és sòl no urbanitzable i el pla parcial no pot ser aprovat». Alhora, es desestimava la sol·licitud de silenci administratiu positiu atès que el termini va quedar interromput fins a la resolució del procediment de revisió d’ofici.

Salvem l’Empordà i el Fòrum Transversal de l’Escala van celebrar la decisió, tot i que mostraven la seva preocupació perquè la denegació del projecte es basés en un argument jurídic interpretable i no en arguments ambientals i de protecció del patrimoni. Així, van anunciar el manteniment de les accions de protesta i Marta Callol, portaveu del Fòrum Transversal, va reclamar que Vilanera fos inclòs en el sector d’Empúries per garantir-ne la preservació.

Els promotors interposen un recurs d’alçada contra la denegació del projecte i anuncien que exigiran una indemnització de 6 milions d’euros si no poden construir
Davant l’acord de la CTUG de denegar el projecte, els promotors van interposar un recurs d’alçada davant del conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Els promotors fonamentaven el seu recurs en dues argumentacions: d’una banda, que havia transcorregut el termini de tres mesos establert perquè la Conselleria resolgués l’expedient i per tant concorrien les circumstàncies per un silenci administratiu positiu; de l’altra, que les aprovacions inicial i provisional de l’Ajuntament i la tramitació davant la Direcció General d’Urbanisme demostraven que els terrenys continuaven essent urbanitzables i que l’article 31 no impedia desenvolupar el pla parcial, ja que en cap moment de la tramitació no s’havia fet valer aquest fet.

Així mateix, van anunciar que si es denegava el recurs d’alçada, interposarien un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Si finalment els tribunals dictaminessin que el camp de golf no es pot construir, van advertir també que presentarien una demanda per danys i perjudicis –per les inversions i tramitacions fetes i els guanys perduts– que estimen en 6 milions d’euros, per bé que la CJA interpretava que no hi havia motiu per a indemnitzacions més enllà de les inversions efectivament fetes en el projecte.

El representant de Vilanera 94 SL, Joaquim Bech de Careda, va manifestar en declaracions a la premsa que la decisió de la CTUG era «surrealista, esperpèntica i digna d’un museu de les hipocresies urbanístiques» i que «davant la pressió de quatre entitats ecologistes han optat per la solució electoral i s’han abaixat els pantalons», (El Punt, 31-7-2003).

L’Ajuntament presenta un recurs d’alçada contra la desclassificació del sector, però anuncia que no modificarà el Pla general
L’ Ajuntament de l’Escala va decidir presentar també un recurs d’alçada contra la decisió de la CTUG que interpretava que el sector havia estat desclassificat automàticament un cop exhaurit el termini per a l’inici de l’execució del pla parcial. L’ alcalde Josep Maria Guinart (CiU) argumentava que si l’Ajuntament va aprovar inicialment el pla parcial era perquè entenia que l’article 31 no s’havia d’aplicar ja que hi havia accions que demostraven la voluntat d’executar el projecte. Tanmateix, anunciava que l’Ajuntament no iniciaria cap modificació del Pla general en el sector de Vilanera mentre l’afer estigués en instància judicial, ni tampoc sense consens dels ciutadans.

En relació amb les demandes d’indemnitzacions per part dels promotors, l’alcalde interpretava que es tractava d’una estratègia per forçar l’Ajuntament i la Generalitat a reconsiderar la denegació del projecte. Tanmateix, entenia que si la denegació acabés comportant indemnitzacions, la Generalitat les hauria d’assumir perquè era la instància que l'havia denegat, ja que l’Ajuntament havia aprovat el pla i entenia que l’article 31 no era aplicable.

Així mateix, l’Ajuntament es plantejava la possibilitat d’utilitzar la figura del mediador, capaç d’interpretar totes les argumentacions, per arribar a un apropament de les posicions entre totes les parts i trobar una via que resolgués el conflicte.

Per la seva banda, el PSC de l’Escala va proposar que Administració i promotors negociessin el replantejament del projecte i que s’estudiés la viabilitat de construir-hi un equipament lúdic i cultural amb un museu interactiu i sales de convencions i d’esbarjo relacionats amb les ruïnes arqueològiques d’Empúries, i també dos hotels.

Finalment, els grups opositors seguien reclamant la protecció arqueològica i natural del paratge de Vilanera, que feien extensiva al paratge adjacent de la muntanya Rodona on hi ha restes d’un poblat ibèric i en què hi ha prevista una actuació residencial de l’Incasol.

L’ any 2003 va acabar esperant la resolució dels recursos d’alçada presentats a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques –i d’eventuals posteriors interposicions de recursos al TSJC– i esperant alhora que el temps que pogués trigar la resolució judicial de la tramitació del pla parcial permetés analitzar la viabilitat social, econòmica i ambiental de les diferents alternatives proposades per al sector.

Més informació
www.agora.ya.com/forumescala
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada