Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CAMÍ FORESTAL DEL COLL D'EN BOIX AL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L'OBAC
Ramon Boter

Actualitzat a 31/12/2005

La Diputació de Barcelona, gestora del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, té previst construir un tram de 1.896 m de camí forestal al Coll de Boix, a la serra de l'Obac, per enllaçar dues pistes en un sector classificat com a Zona d'Alt Interès Ecològic i Paisatgístic. Les dues pistes enllaçades pel tram projectat sumarien 20 km de camí i facilitarien les tasques de vigilància i prevenció d'incendis i en facilitarien l'extinció. El projecte té l'oposició frontal de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, integrada per diverses entitats excursionistes i ecologistes.


El massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac és a la serralada Prelitoral, a cavall de del Bages, del Vallès Occidental i l’Oriental. Tot el conjunt del massís és un ESPAI NATURAL PROTEGIT (ENP) des de fa dècades. El Pla especial de Sant Llorenç del Munt i l’Obac s’aprovà l’any 1972 i es declarà parc natural (PN) l’any 1987. Tots els dotze termes municipals (TM) que hi ha en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (PN de Sant Llorenç) són dins la demarcació de les comarques barcelonines. L’espai és gestionat per la Diputació de Barcelona. A grans trets els òrgans de gestió del PN de Sant Llorenç es componen, d’una banda, pel Consell Coordinador, encapçalat pel president de la Diputació i per dotze vocals (els dotze alcaldes amb TM dins el PN); i, de l’altra, per una comissió consultiva integrada per un president (el director dels Serveis d’Espais Naturals de la Diputació) i per set vocals (representants del sector agrícola, d’entitats cíviques, de centres educatius, d’entitats esportives, d’entitats conservacionistes, d’entitats forestals i del sector turístic).

Cingleres, sots, canals, alzinars són les constants de la fesomia del paisatge del massís en la part més elevada. A la part més baixa, en la franja perifèrica del PN, hi ha tota una colla d’urbanitzacions que esquitxen la falda de la muntanya, sobretot, en els caients vallesans. En la zona protegida l’ocupació del territori és en forma de masies i esglesioles. Un dels indrets més emblemàtics és la Mola (1.104 m), cim culminant del massís on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.

El foc és consubstancial a tots els territoris de clima mediterrani, com és el cas. A més aquest PN és molt freqüentat pels ciutadans pel fet de ser prop de Barcelona. La suma d’aquestes dues circumstancies fan del PN de Sant Llorenç un espai amb un alt risc d’incendi, sobretot els anys en què la SEQUERA amenaça amb força. La part protegida i la seva àrea d’influència s’ha vist afectada durant els darrers anys per diversos incendis. Cada any, l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació, conjuntament amb els ajuntaments inclosos dins del PN, desenvolupa un pla de vigilància i prevenció d’incendis.

Antecedents
L’any 1987, el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona va elaborar, a petició del Consell Coordinador del PN, el Pla de prevenció d’incendis forestals, en el qual es preveia millorar la xarxa viària bàsica a fi i efecte de millorar la prevenció d’incendis i la hipotètica extinció en cas que se’n produís cap. En aquest context es va preveure de construir el camí forestal del Coll d’en Boix. L’any 1998, en la darrera modificació del Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del PN, la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat considerà aquest camí viable com a element de la xarxa viària d’aquest ENP.

El projecte restà paralitzat fins que l’any 2002 el Consell Coordinador del PN l’endegà de nou. L’any 2003 es realitzà i s’aprovà el projecte tècnic de la “Construcció del camí forestal de la Coma d’en Vila a Matarodona pel Coll de Boix” redactat pel Servei de Parcs de la Diputació. Segons l’informe la funció del tram projectat era connectar els sectors oriental i occidental de la serra de l’Obac enllaçant les pistes existents que provenen, per l’oest, del Pont de Vilomara i, per l’est, pel Coll d’Estenalles. El tram a construir seria de 1.896 m de llargada entre el Farell i Mata-rodona, d’una banda, i la Coma d’en Vila, de l’altra, als voltants del Coll d’en Boix, dins el TM de Mura. El paratge del Coll d’en Boix està classificat com a zona d’alt interès ecològic i paisatgístic, però el Pla especial del PN detalla, entre els usos admesos, els treballs mínims per prevenir els incendis. Els objectius del camí, segons el mateix projecte, eren ben clars: facilitar les tasques de vigilància i prevenció d’incendis i facilitar-ne l’extinció.

Un camí d’aquestes característiques havia de permetre la detecció ràpida de l’inici del foc, minimitzar els temps d’arribada dels bombers al front del foc, afavorir el desplegament dels mitjans d’extinció a la zona del foc, dividir el territori per evitar que els in cendis cremessin grans superfícies, afavorir una disponibilitat d’aigua més eficient per evitar l’excessiu desplaçament dels mitjans terrestres i aeris. Les intervencions del projecte preveien de fer moviments de terres, obres de drenatge i actuacions d’integració paisatgística i mediambiental. Juntament amb el projecte també es realitzà l’estudi d’impacte ambiental (EIA).

L'oposició al projecte i l'estat de la qüestió
El projecte tenia l’oposició de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. L’ integraven diverses entitats excursionistes i ecologistes de la zona. Gairebé totes les entitats de la Coordinadora eren, a la vegada, membres de la Comissió Consultiva del PN de Sant Llorenç del Munt. Pertanyien a la Coordinadora l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura de Catalunya (ADENC), el Centre Excursionista de Castellar del Vallès, el Centre Excursionista de Mura, el Centre Excursionista de Terrassa, el Centre Muntanyenc de Sant Llorenç, el Grup Ornitològic Pigot de Terrassa, la Unió Excursionista de Sabadell. Totes les entitats, segons la mateixa Coordinadora, es van unir ja a final dels anys vuitanta perquè estaven en desacord amb la construcció del camí del Coll d’en Boix. L’any 1995, segons la mateixa font d’informació, es van recollir quatre mil signatures de persones disposades a posar-se davant les excavadores si el projecte prosseguia.

El març de 2004 l’Estudi d’impacte ambiental es va sotmetre a informació pública i les entitats de la Coordinadora, ja fora de termini, manifestaren la incompatibilitat del projecte amb la normativa vigent, també van denunciar mancances en l’EIA i la no idoneïtat de l’obra com a infraestructura per prevenir incendis forestals. A principi de 2005 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), a l’igual que altres organismes, declarà favorable l’EIA del camí. A partir d’aleshores les actuacions i els comunicats de premsa de la Coordinadora es van fer més freqüents. El mes de juny de 2005 es presentà una campanya contra la construcció del que la Coordinadora mateixa anomenava “la carretera”. En la campanya es denunciava que “la carretera” representaria la tala de dues mil alzines i l’ús d’explosiu per obrir camí i el moviment de 5.000 tones mètriques de roca. A més a més, afegia que els incendis del massís sempre han estat en els llocs amb més vies de comunicació i, per tant, l’actuació implicaria més afluència de públic. Posteriorment i durant el mateix 2005 la Coordinadora convocà algunes manifestacions en el PN mateix per protestar contra el projecte.

El coordinador de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Martí Domènech, replicava que el camí complia amb la normativa vigent, especialment la del Pla especial, el qual recollia que la tala d’arbres per se no era perjudicial i que l’actuació ja tenia l’EIA amb el vistiplau favorable del DMAH i també els informes favorables de Bombers de la Generalitat; a més a més afegia que el camí no seria asfaltat ni seria permesa la circulació de vehicles privats i que, per tant, no es podia parlar de “carretera”. Domènech apuntava que amb l’obertura, el nou camí permetria connectar Mata-rodona amb el Coll d’Estenalles a través d’una pista de 20 km i això, en cas de foc, en facilitaria la ràpida detecció i reduiria el temps d’arribada dels mitjans d’extinció d’incendis. El camí pal·liaria, així, un dèficit territorial, en situar-se la pista al bell mig d’un àmbit continu de 5.000 ha de bosc que fins aleshores no disposava de cap camí operatiu per les tasques contra incendis. De cara a la tardor de 2006 es preveia que s’iniciaria la construcció del camí del Coll d’en Boix.

Més informació
www.adenc.org/
www.diba.es/parcsn/parcs/home.asp
www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=4
mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp
www.uesabadell.org/
Projecte tècnic “Construcció del camí forestal de la Coma d’en Vila a Mata-rodona pel Coll d’en Boix” redactat pel Servei de Parcs de la Diputació. Any 2003.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages
Fotogaleria relacionada