Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CÀNON DE L'AIGUA
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

La crisi financera que travessa l'Agència Catalana de l'Aigua obliga a revisar el sistema de finançament d'aquest ens públic. Per això, s'enceta un debat sobre diverses fórmules que van, des de la revisió del cànon de l'aigua vigent, a la creació d'un controvertit cànon de disponibilitat. També es proposa l'ampliació de tipus d'indústries obligades a pagar el cànon.

La crisi financera de l'Agència Catalana de l'Aigua
A principi de l'any 2004 ja era conegut que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), entitat dependent del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), arrossegava un important deute a causa de les inversions dels darrers anys. El 26 de maig, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va anunciar que el deute net de l'ACA superava els 870 milions d'euros.

Aquesta situació, que va ser qualificada de preocupant pel conseller Milà mateix, no es podria resoldre sense modificar el finançament de l'organisme públic, que es basava principalment en el cànon de l'aigua. Segons Milà, el cànon ja només permetia, l'any 2004, fer front a les despeses ordinàries de l'ens, i les noves inversions en infraestructures s'haurien de finançar amb l'endeutament.

El debat sobre el cànon de l'aigua
Al llarg de l'any, el DMAH va anar apuntant diverses opcions per a establir una fiscalitat de l'aigua que permetés obtenir recursos per a l'ACA i alhora reduir el consum d'aigua al conjunt de Catalunya. D'una banda, es va plantejar estendre el cànon de l'aigua a sectors productius que encara no el pagaven i, d'altra banda, es va proposar modificar el cànon de l'aigua vigent i crear-ne un de nou.

Pel que fa a l'ampliació del tipus d'indústries que haurien de pagar un cànon, es va proposar que les centrals nuclears i les elèctriques paguessin per l'ús de l'aigua. També es va proposar un cànon per a la producció de neu artificial i per a les empreses envasadores d'aigua potable. També es va estudiar aplicar el cànon als usos ramaders i als sectors que utilitzen l'aigua com a reclam turístic o de lleure, com ara les activitats de ràfting i els hotels de platja.

Pel que fa a la modificació del cànon de l'aigua, es va proposar crear un nou tram del cànon de l'aigua que penalitzaria els consums domèstics sumptuaris o injustificats, i també es va proposar crear un "cànon de disponibilitat", que s'aplicaria a les companyies subministradores per tal de cobrir els costos d'obtenció d'aigua en origen (via dessaladores, embassaments i recuperació d'aqüífers). Aquesta darrera proposta va ser rebutjada per l'Agrupació de Serveis d'Aigua de Catalunya (ASAC), que aplega el 85% de les empreses subministradores, que van advertir que aquest cànon revertiria en un augment del 20% del cost de l'aigua. La Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya va advertir que s'oposaria a qualsevol augment del preu de l'aigua que superés l'increment de l'IPC i que no respectés el principi de progressivitat.

Llei d'acompanyament dels pressupostos i revisió del cànon de l'aigua
Després de mesos de debats, a mitjan desembre es va aprovar la Llei d'acompanyament dels pressupostos de l'any 2005 (Llei 12/2004, de 27 de desembre, de mesures financeres). Per primera vegada, els pressupostos de la Generalitat contribuirien a pagar la gestió del cicle de l'aigua, amb una aportació de 15 milions d'euros a l'ACA. A més, la Llei va establir que es limitaria el cànon a les centrals nuclears i hidràuliques a una quantitat simbòlica i que el DMAH crearia línies d'ajuts compensatòries per a les empreses que invertissin en processos innovadors o en projectes d'estalvi del consum d'aigua. Es deixava el cànon per la neu artificial pendent que fos aprovat pel Pla director de la neu de Catalunya i es descartava la creació d'un cànon per a la producció ramadera.

També es va revisar el cànon domèstic i es va crear el tercer tram de consum sumptuari. Així, el primer tram (menys de 10 m3 mensuals) s'hauria de pagar a un preu que creixia per sota de l'IPC, el segon tram (de 10 m3 a 18 m3) es pagaria al doble que el primer tram i el tercer tram (més de 18 m3) s'hauria de pagar quatre vegades més car que el primer tram. A més, es van actualitzar les unitats familiars estàndard, que passaven a estar formades per tres membres, en lloc de quatre. Es va deixar la creació del controvertit cànon de disponibilitat per a la primera meitat de l'any 2005.

Més informació
www.aiguesdebarcelona.es
www.asac.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame