Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
BICING A BARCELONA
Xavier Crehuet

Actualitzat a 31/12/2007

L’Ajuntament de Barcelona inicia al març el nou servei de lloguer de bicicletes, el Bicing, per ajudar a fer els petits trajectes urbans diaris i complementar el transport públic. La demanda dels usuaris és elevada des del primer dia i va ascendint fins a més de 90.000 persones. També augmenten el nombre de bicicletes i s’amplien les estacions per diferents barris de Barcelona. L’Hospitalet de Llobregat, Girona, Sabadell i Badalona estudien implementar-ho i Terrassa ja inicia aquest servei amb molta demanda.


Articles posteriors 2008

L’Ajuntament de Barcelona, governat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), va iniciar el 16 de març del 2007 el període d'inscripció del nou servei de transport mitjançant el lloguer de bicicletes anomenat Bicing. El Bicing pretenia ajudar a fer els petits trajectes urbans diaris i a complementar el transport públic, encara que no volia tenir un ús turístic o recreatiu.

El Bicing funcionava a través d'una targeta d'abonament nominal, unipersonal i intransferible. Les targetes d'usuari es venien inicialment a un preu promocional de sis euros per a l'abonament anual i permetien disposar de les bicicletes als punts de recollida i lliurament. Els abonaments donaven dret a utilitzar les bicicletes de Bicing durant trenta minuts al dia totes les vegades necessàries dins l'horari del servei, que coincidia amb l'horari de funcionament del metro de diumenge a dijous i no tancava ni divendres ni dissabtes. En el cas de superar els trenta minuts es preveia un sobrecost tarifari de trenta cèntims per cada tram de trenta minuts fins a un màxim de dues hores. Si s’excedien les dues hores pel trajecte s'aplicava una penalització de tres euros i si l'abonat ho repetia tres vegades era donat de baixa automàticament.

Les estacions s’ubicaven en emplaçaments que afavorien la intermodalitat i permetien enllaçar diferents transports públics, i per tant, se situaven a prop d’estacions de transport ferroviari, com el metro o el tren, aparcaments públics o equipaments d'interès públic. El Bicing, gestionat per l'empresa municipal BSM, volia impulsar l’ús dels vehicles alternatius al cotxe i facilitar l'accés a la xarxa de transport públic de la ciutat.

Comença el Bicing amb molta demanda
L'Ajuntament de Barcelona va engegar la primera etapa del Bicing el 22 de març amb 351 usuaris i 200 bicicletes repartides en catorze estacions concentrades majoritàriament a l'Eixample i Ciutat Vella. Tanmateix, amb només un mes de funcionament ja se superaven els 10.000 abonats i el servei arribava a les cinquanta estacions i a les 750 bicicletes. Les estadístiques indicaven 1.500 utilitzacions diàries i un ús de menys de trenta minuts per part del 91% dels abonats.

Al juny la xifra d’usuaris ascendia a 47.000, i al juliol es tancava la primera fase d’implantació amb 1.500 bicicletes, unes cent estacions i més de 70.000 inscrits. D’aquests abonats un 98% vivien a la demarcació de Barcelona i el 92% a la ciutat de Barcelona. El creixement d’usuaris va motivar el reforç del servei de manteniment amb la qual cosa es va arribar a la vuitantena de persones i als deu camions.

Quan es va haver acabat l’oferta del preu promocional, es va augmentar l'abonament anual fins a 24 euros. Tanmateix, l'elevada demanda continuava i en la planificació es prioritzava el reforçament d'algun dels punts d'estacionament existents. El servei del Bicing permetia aplicar altres abonaments com el setmanal o el mensual, tot i que no s’implementaven tant per manca de demanda i també per la voluntat municipal de no perjudicar les empreses de lloguer de bicicletes.

Durant l’estiu el Bicicleta Club de Catalunya (BACC) va començar els cursos per a usuaris del Bicing amb quatre-cents inscrits, un terç dels quals aproximadament no sabien anar en bicicleta. L'Ajuntament de Barcelona creia que amb l’augment de conductors de bicicletes també havia d’augmentar la comprensió de les dificultats de fer servir aquest transport i al mateix temps negava cap augment de les queixes relacionades amb la bicicleta.

A l’agost els carrers de Barcelona disposaven de 5.772 noves places d'aparcament per a bicicletes, xifra que augmentava el nombre d'espais públics fins a 13.400, un 75% més que al final del 2006. Les places es creaven mitjançant la col•locació de barres per a lligar bicicletes i a prop de diferents indrets estratègics de la ciutat com equipaments públics, parades de transport o eixos comercials.

La nova ORDENANÇA DE CIRCULACIÓ DE VIANANTS I VEHICLES que regulava la circulació per Barcelona i que afectava especialment els ciclistes es va començar a aplicar a final del mes d’agost, tot i que no es va començar a multar fins al 15 de setembre. La nova normativa prohibia la circulació de les bicicletes per les voreres de menys de cinc metres d'amplitud i pels carrils bus, i també prohibia lligar les bicicletes als semàfors. L'associació Amics de la Bici va convocar una protesta dels ciclistes urbans contra l’ordenança. L'entitat pretenia aturar les sancions i criticava l’augment de la inseguretat dels ciclistes derivada de la prohibició de la circulació per algunes voreres.

El Bicing creix amb la segona fase
L'Ajuntament de Barcelona va començar l'ampliació dels carrils bici empès per les noranta mil persones abonades al Bicing al setembre. L'Ajuntament calculava que un 4% de persones va substituir el transport privat des de l’inici del servei el mes de març. El cost de la primera fase ascendia a uns 2,3 MEUR i es van recaptar uns 600.000 euros en abonaments anuals.

Al setembre l'Ajuntament de Barcelona va iniciar la segona fase d'implantació del servei i va fer un balanç entusiàstic dels primers mesos. Tanmateix, alguns usuaris es queixaven dels errors informàtics, dels retards en la recepció de la targeta i de la saturació d'algunes estacions.

Al novembre el Bicing tenia uns 97.000 abonats i unes 2.300 bicicletes operatives. Els usuaris criticaven que en algunes estacions s’havien d'esperar per poder recollir o tornar la bicicleta. Tot i això, l'empresa municipal BSM va advertir que els abonats s'havien d'acostumar esperar tal com passava amb altres transports públics com el metro o l’autobús urbà.

Durant els últims mesos de l’any 2007 es va ampliar el Bicing fins a arribar a les 3.000 bicicletes i a unes 200 estacions que es van estendre a Sants–Montjuïc, les Corts, Sant Martí i la zona sud de Gràcia. El procés d'ampliació del Bicing cercava l’extensió pel territori, densificar les estacions a zones de la primera fase i ampliar els ancoratges de les estacions existents. Pel que fa a les incidències vandàliques, val a dir que només es van robar una vintena de bicicletes.

Altres localitats s’hi interessen
L'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat va aprovar per unanimitat al setembre demanar fer extensiu el Bicing a la ciutat de l'Hospitalet. La moció també reclamava aquest servei per al conjunt de municipis metropolitans a través de l'Autoritat Metropolitana del Transport (AMT) o de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, es va posicionar a favor de l'extensió del Bicing als municipis de la primera corona com l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramanet i Sant Adrià de Besòs, ja que formaven un mateix continu urbà amb Barcelona. L’Associació de la bicicleta Bici Baix Llobregat apostava per la inclusió, també, dels municipis de la banda del riu Llobregat que no tocaven a Barcelona com Viladecans o Sant Boi de Llobregat.

A Badalona i Sabadell estudiaven implantar-ho i a Terrassa ja funcionava des de l'abril un servei de préstec gratuït de bicicletes amb el nom d’Ambicia't. Al setembre a Terrassa arribaven als 3.500 usuaris i el consistori preveia impulsar el servei durant el 2008 per a aconseguir un punt de préstec a cada districte.

L'Ajuntament de Girona va encarregar un estudi que considerava viable el sistema i proposava començar amb un parc mínim de 160 bicicletes repartides en catorze estacions d'aparcament arreu de la ciutat.

Valoracions majoritàriament positives
La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va felicitar l'Ajuntament de Barcelona per la iniciativa del Bicing i la va situar entre les bones experiències de moltes grans ciutats europees. Igualment, va instar altres ciutats a seguir l’exemple per a ajudar a combatre el canvi climàtic i a reduir els gasos d'efecte hivernacle. Tanmateix, segons l’opinió del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), el boom de la bicicleta a Barcelona generava problemes de convivència entre ciclistes i vianants.

Les entitats d'usuaris de la bicicleta, com Amics de la Bici i el BACC, aplaudien la iniciativa però reclamaven ampliar la xarxa de carrils bici, les zones de trànsit pacificat i les places d'aparcament.

Per altra banda, l'associació d'empreses de lloguer de bicicletes, Bicitours Barcelona, que agrupava una quinzena d'empreses de lloguer de bicicletes que operaven a la ciutat, es queixaven d’una pèrdua important de negoci. Les empreses acusaven l'Ajuntament de Barcelona de competència deslleial.

Per al primer semestre de 2008 estava previst doblar el servei fins a arribar a les 6.000 bicicletes i a les 400 estacions. D’aquesta manera el Bicing havia de cobrir tots els districtes de la ciutat i havia de reforçar les estacions de Ciutat Vella i l'Eixample, amb una alta demanda. Per altra banda, l’Ajuntament de Barcelona projectava per al primer semestre del 2008 la revisió a fons de la xarxa de 188 quilòmetres de carrils bici existent a Barcelona a fi de millorar-ne la senyalització i les marques a terra, d’acabar connexions entre els carrils bici, de millorar-ne la seguretat i de resoldre’n els punts més conflictius. També es preveia l'ampliació de la xarxa amb 28 quilòmetres més.

Més informació
www.bicing.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada