Dissabte 26 de Maig de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AUTOVIA N-II I AUTOPISTA A-7 A LES COMARQUES DE GIRONA
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2003

El desdoblament de la N-II i l’ampliació de l’autopista A-7 han estat un dels principals temes de debat i alhora la demanda, en matèria d’infraestructures, més reiterada durant tot l’any a les comarques gironines. La Cambra de Comerç de Girona ha presentat un informe en què es fa una diagnosi de les comarques gironines i en què es remarca també el dèficit d’inversió en matèria d'infraestructures que pateixen.

Articles posterors 2004, 2005, 2006, 2008

Al llarg del 2003 es van anar repetint des de diversos àmbits demandes d’inversions en matèria d’infraestructures viàries a les comarques de Girona, especialment en relació amb el desdoblament de la N-II i l’ampliació de l’autopista A-7.

Una xarxa viària que suporta elevades intensitats de trànsit
El valor que fa referència a la intensitat mitjana diària (IMD) de tràfic durant el 2001 a l’A-7 va sobrepassar els 36.000 vehicles i els 17.000 a la N-II, a l’alçada de la ciutat de Girona. Concretament, la IMD de l’A-7 es mantenia al voltant de 25.000 vehicles diaris al llarg de tot el recorregut que travessa les comarques de Girona i la N-II presentava unes intensitats de trànsit superiors a 15.000 vehicles diaris en passar per Bàscara i de 12.000 vehicles diaris en arribar a Figueres. La resta de carreteres de la comarca també presentaven volums de trànsit molt elevats, com per exemple la C-250, amb una IMD superior a 24.000 vehicles diaris al tram de Cassà de la Selva i de 20.000 en arribar a Llagostera, o la C-255, on se supera-ven els 20.000 vehicles diaris en passar per Flaçà i els 14.000 a l'alçada de Corçà. Per a situar aquestes xifres en un context, cal tenir en compte que el Pla de carreteres pren com a criteri per a proposar el desdoblament d’una carretera una intensitat de 15.000 vehicles diaris.

Al llarg de l’any, diferents agents van continuar demanant inversions, especialment en els punts més controvertits de la xarxa viària de les comarques gironines: el desdoblament de la N-II i l’ampliació de l’A-7, entre Maçanet de la Selva i la Jonquera. Aquestes dues vies, la primera gratuïta i la segona de pagament, suportaven una elevada intensitat de trànsit i estaven molt sovint congestionades perquè absorbien el trànsit de llarg recorregut entre el llevant peninsular i Europa i també el trànsit pesant. A més es tractava de vies que en període estiuenc es carregaven encara més. Els nombrosos accidents registrats en aquestes vies també representaven un indicador de la necessitat d’adequar-les a les noves intensitats de trànsit.

Les reivindicacions de les institucions gironines
Al principi del mes de març, la Comissió de Seguiment de la Diputació de Girona va elaborar un manifest per a reclamar el projecte de desdoblament de la N-II. En el document es demanava la millora urgent de la carretera N II, que es considerava necessària per al desenvolupament social i econòmic de la zona i també del conjunt del territori espanyol, ja que el document posava l’accent en el paper de la N-II com a porta d’entrada i de sortida a Europa. El manifest el van subscriure cinquanta-dues institucions, de les quals vint-i-dues eren ajuntaments de les comarques gironines, dues consells comarcals i vint-i-vuit empreses i entitats de diversos sectors econòmics i socials de la demarcació.

El setembre del 2003, la Cambra de Comerç de Girona va presentar un informe anomenat Girona 2010. Les comarques gironines davant del repte de la nova economia global. L’ informe va ser elaborat per la Cambra amb el suport d'un equip de treball format per Modest Fluvià (UdG), Àngel Hermosilla (CEAM), Àlex Ruiz (Institut d’Estudis Europeus), Joan Torrent i Jordi Vilaseca (UOC) i cent disset participants procedents d’institucions i empreses diverses.

L’ objectiu d’aquest informe era fer una diagnosi per a saber quin era l’estat actual de les comarques gironines davant dos reptes del futur immediat: la transició cap a una economia basada en el coneixement i la competitivitat en un escenari de globalització de l’activitat econòmica. L’ informe, que concloïa que el model econòmic gironí havia tocat sostre i que calia un canvi d’enfocament urgent, denunciava les deficiències d’infraestructures i la manca d’inversió dels darrers anys i s’afegia, així, al debat que aquells dies es repetia als mitjans de comunicació gironins sobre els dèficits d’infraestructures viàries. L’ informe presentat considerava que hi havia tres aspectes essencials a l'hora d’analitzar l’estat actual de les infraestructures a les comarques gironines: la identificació de les principals necessitats, la gestió de la mobilitat i les conseqüències de les noves infraestructures. Segons els autors de l’informe, l’objectiu era aconseguir «un model de creixement més sostenible i menys depredador del medi» i per a assolirho era indispensable i urgent millorar la dotació i l’ús de les infraestructures existents.

La resta d’infaestructures també tenia una presència destacada en l’estudi presentat que remarcava la necessitat de reforçar la xarxa ferroviària per al transport de mercaderies i d'aprofitar comercialment i des d'un punt de vista turístic els ports, a més de fomentar el potencial de l’AEROPORT DE GIRONA-COSTA BRAVA. Segons l’estudi, l’arribada del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) també representaria grans oportunitats per a la zona. En la mateixa línia, l’informe formulava un decàleg que sintetitzava les directrius estratègiques que hauria d’impulsar l’economia gironina: «confiança en el futur, convicció d’un canvi de model, defensa del teixit productiu, gestió de la connectivitat, generació i difusió de coneixement, aplicació de coneixement, imatge de marca, cohesió territorial, concertació i canvi cultural».

A la darreria d’octubre, el ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, durant una reunió amb representants de la Cambra de Comerç de Girona i la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FEOG), va anunciar que el desdoblament de la N-II i el projecte del FAV subterrani avançaven, però no va establir dates concretes per a aquests projectes. El ministre també va declarar que el Ministeri de Foment no s’oposaria a l’ampliació de l’autopista A-7, que era una infraestructura de titularitat privada. Per tant, si la concessionària Acesa en feia la petició, el Ministeri hi donaria carta blanca, tot i que la prioritat de la institució era el desdoblament de la N-II. Segons el ministre, les obres començarien progressivament en quatre trams de la N-II, entre Maçanet de la Selva i Fornells. El més avançat era el desdoblament dels 4,4 km entre l’aeroport de Girona-Costa Brava i Fornells, amb un pressupost de 17,5 milions d’euros, que ja es trobava en procés de licitació.

Al desembre, la Cambra de Comerç de Girona va impulsar la constitució d’una mesa d’infraestructures després d’haver presentat l’informe Girona 2010. Aquesta nova plataforma tenia l’objectiu de vetllar i contribuir a millorar les infraestructures de transport de persones i mercaderies i a millorar la xarxa d’informació de la província. En la primera reunió que s’havia de celebrar al començament del 2004, estava previst que es tractessin temes com el desdoblament de la N-II, el tercer carril de l’autopista, la millora de la gestió de l’aeroport de Girona-Costa Brava i la millora de la línia ferroviària Barcelona-Portbou.

En paral·lel, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç de Girona i diverses organitzacions empresarials i turístiques de Girona i de la Costa Brava van reclamar, durant el 2003, el desdoblament de la N-II.

Més informació
www.ddgi.es
www.cambra.gi
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosfera