Diumenge 18 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AUTOVIA N-340, DESDOBLAMENT A TARRAGONA
Sergi Saladié

Actualitzat a 31/12/2003

Al juliol del 2003, coincidint amb la finalització de la construcció del darrer tram de la variant de la N-340 al pas pel municipi de Tarragona, s’inicia el debat sobre la necessitat de construir el segon cinturó. El projecte topa amb l’oposició dels veïns de la urbanització Boscos de Tarragona.

Articles posteriors 2004

El traçat de la variant N-340 al pas per Tarragona s’ha anat completant en diferents fases, esglaonades al llarg dels anys. A la darreria dels vuitanta es va obrir el tram nord entre la zona de l’Arrabassada i les Gavarres. Fins a mitjan anys noranta no es va construir el tram sud, que corresponia a la variant de Vila-seca de Solcina. I el 2001 es van iniciar les obres del tram central, entre Vila-seca i les Gavarres, que va ser inaugurat el mes de juliol del 2003, completant-se d’aquesta manera la totalitat de les obres de la variant.

Durant els darrers quinze o vint anys, el creixement en baixa densitat cap al nord del municipi de Tarragona, junt amb el creixement compacte de la ciutat en direcció al primer tram de variant havien provocat progressius i constants col·lapses, que van afavorir que, just en el moment en què es van acabar les obres de la variant, es plantegés la necessitat de solucionar aquests problemes. De fet, els constants accidents de trànsit mortals que a la darreria dels anys noranta van tenir lloc a la N-340 al pas pel nord del municipi de Tarragona van comportar l’alliberament del peatge de Tarragona de l’autopista A7, amb la intenció que la via actués com a variant de Tarragona en aquest sector.

Les característiques del projecte anunciat pel Ministeri de Foment
Al començament d’octubre del 2003, des del Ministeri de Foment es va anunciar la intenció de tirar endavant el projecte de nova variant de Tarragona entre el sector de la Móra i el camp de futbol del Gimnàstic, al nord del municipi, com a mesura per a solucionar els problemes de mobilitat d’aquest sector. El projecte, segons el diputat del Partit Popular (PP) al Congrés dels Diputats i tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Tarragona, Francesc Ricomà, tenia un pressupost previst d’uns 42 milions d’euros, una previsió d’inici d'obres per al 2005 i una data d'execució final per al 2008. La previsió del Ministeri era tenir redactat el projecte definitiu, exposar-lo a informació pública, licitar-lo i adjudicar-ne les obres durant el 2004. Segons el diputat del PP, es miraria de trobar la solució que tingués menys repercussió negativa en l’entorn per a un traçat amb quatre carrils de 8,5 km, que en recorreria 5 km paral·lel a l’autopista i que vorejaria les urbanitzacions de Boscos i l’Escorpí.

La reacció dels veïns de Boscos
Al cap de pocs dies, els veïns de la urbanització Boscos van alertar que el projecte, des del punt de vista mediambiental i de qualitat de vida, provocaria un gran impacte, a l’hora que anunciaven accions legals per a aturar-lo i reclamaven la gratuïtat de l’autopista A-7 perquè funcionés com a veritable variant de Tarragona. Els veïns es queixaven que el projecte afectaria unes quaranta propietats i que passaria a menys de cinc metres d’uns quants habitatges, que faria desaparèixer zones verdes, que comportaria impactes acústics i visuals, que suposaria un perill per als habitatges més propers a la via i que incrementaria el risc d’incendis forestals. També es queixaven que l’Ajuntament de Tarragona no els havia informat del projecte i a l’hora reclamaven una posició clara de tots els grups polítics representats a l’Ajuntament.

El posicionament dels partits polítics
L’ alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal i Malé (Convergència i Unió), anunciava el seu suport al traçat previst pel Ministeri de Foment, a l’hora que oferia solució al problema plantejat pels veïns de la urbanització Boscos. Segons l’alcalde, es podria plantejar al Ministeri de Foment que l’amplada de la via al pas per les urbanitzacions fos menor. Segons el grup del Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona, el traçat era correcte tot i que advertia dels impactes visuals i mediambientals que la infraestructura podria tenir i plantejava com a solució construir viaductes en comptes de fer desmunts i trinxeres. Els grups d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i d’Iniciativa Catalunya Verds-la Plataforma (ICV-LP) proposaven la conversió de l’autopista A-7 en variant, construir-hi més carrils i eliminar-ne el peatge. ERC proposava rescatar el peatge des de Cambrils fins al Vendrell i construir quatre carrils per sentit, mentre que ICV-LP proposava la construcció d’un tercer carril per sentit, a l’hora que demanava una major potenciació del transport públic i l’establiment d’un tren de rodalies com a alternatives a l’ús del vehicle privat. Segons ICV-LP el traçat afectaria greument el territori i significaria una duplicació inútil de les infraestructures existents, en referència a l’autopista A-7. Tanmateix, anunciava la presentació d’al·legacions al projecte quan el Ministeri de Foment el tragués a informació pública.

Més propostes veïnals
A la darreria d’octubre, l’Associació de Veïns Segle XXI es va incorporar al debat sobre el traçat del projecte, alertant que, segons les previsions del Ministeri de Foment, la connexió de la nova infraestructura amb l’actual circumval·lació de Tarragona, a l’altura del camp del Gimnàstic, provocaria la partició de la zona centre de la ciutat. Des de l’associació proposaven continuar la variant paral·lelament a l’autopista fins enllaçar amb la variant de Vila-seca a l’altura de les Gavarres, per darrere del polígon industrial Riu Clar.

Al principi del desembre, les associacions de veïns Boscos-Nord i Boscos-Centre van plantejar una sèrie d’alternatives al projecte encaminades a disminuir el volum de trànsit de l’actual N-340 al pas per aquell sector de municipi. A banda de la reclamació de la gratuïtat de l’A7, també proposaven la conversió del camí de la Budellera en un carrer que connectés la urbanització Boscos amb el centre i la construcció d’una rotonda a la cruïlla de la carretera del Catllar. Segons les associacions, amb aquestes propostes s’aconseguiria reduir el trànsit de la N-340 i de les incorporacions laterals en punts conflictius, com la carretera del Catllar o l’accés a Boscos. Amb l’objectiu de donar a conèixer les seves propostes, els veïns de la urbanització Boscos van organitzar una marxa reivindicativa pel camí de la Budellera en què van participar uns cent cinquanta veïns.

Aprovació provisional del projecte
A la darreria d’any, el Ministeri de Foment va aprovar provisionalment i va treure a exposició pública el projecte Segundo cinturón de Tarragona. Enlace del Loreto, enlace del Catllar. 48-T3190, que corresponia a la primera fase del conjunt de la variant. Segons les dades del projecte, aquest tram tenia 9’12 km, amb un cost estimat de 11’5 milions d’euros. El text de l’aprovació especificava que només se sotmetien a informació pública els enllaços esmentats, ja que el tronc principal de l’autovia es considerava aprovat per la Secretaria d’Estat d’Infraestructures des del setembre del 2001, segons constava en la resolució aprovatòria. Aquestes modificacions que ara s’exposaven públicament responien, segons el Ministeri de Foment, a les propostes de l’Ajuntament de Tarragona per a adaptar la modificació de la infraestructura al planejament municipal i garantir l’accés a la proposta d’urbanització residencial Terres Cavades.

Més informació
www.gepec.org
www.boe.es/boe/dias/2003-12-30/pdfs/B11159-11159.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati