Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AUTOVIA N-240 TARRAGONA-MONTBLANC
Autovia N-240 Tarragona-Montblanc. Mapa: Montse Ferrés
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2004

Continua el debat sobre el projecte d'autovia entre Tarragona i Montblanc. El Ministeri de Foment, responsable de l'obra, i la Direcció General de Carreteres aposten per realitzar un traçat per l'oest de Valls mentre diverses entitats ecologistes, empresarials i partits polítics s'hi mostren contraris i proposen desdoblar l'actual N-240 i passar per l'est de Valls per a preservar la vall agrícola del Francolí i articular els sectors industrials de l'Alt Camp. A final d'any el Ministeri de Foment adjudica les obres de construcció del primer tram sense modificar el projecte.


Articles posteriors 2005, 2006, 2007, 2008, 2010

La carretera N-240 unia els municipis de Tarragona (Tarragonès) i Montblanc (Conca de Barberà), passant per Valls (Alt Camp), i era una via d'un sol carril per banda que passava pel coll de Lilla, a la serra de Miramar, amb prop de 300 m de desnivell.

El Pla de carreteres de 1995 proposava desdoblar una variant a l'N-240 per l'oest de Valls. El 1999 el Ministeri de Foment, que havia recollit l'encàrrec perquè la variant era competència seva, va presentar l'Estudi informatiu i l'Estudi d'impacte ambiental de l'Autovia Tarragona-Montblanc, amb dos carrils per banda i amb un nou traçat per l'oest, que fou aprovat l'any 2003. Segons el Ministeri, la nova via hauria de servir per a alleugerir el col·lapse que patien l'AP-7 I L'N-340 EN PASSAR PER TARRAGONA. Més de sis-centes entitats van presentar al·legacions als estudis i van de-manar una proposta per l'est de Valls.

El projecte
El projecte presentat pel Ministeri de Foment l'any 2003 proposava que l'autovia comencés l'enllaç de la variant N-340 amb el vial d'accés al port de Tarragona. A partir d'aquí vorejaria per l'oest el complex petroquímic de Tarragona i seguiria per la vall del Francolí, arribant a la ciutat de Valls també per l'oest. La serra de Miramar se salvaria mitjançant un túnel sota el coll de Lilla de 1.800 m de longitud. L' autovia finalitzaria al punt on s'inicia la variant de Montblanc. El Govern de la Generalitat i tots els partits polítics catalans, excepte Iniciativa per Catalunya-els Verds (ICV), es van mostrar favorables al traçat definit per Foment.

Diversos grups i entitats s'oposen al traçat
La Plataforma en Defensa de la Vall del Francolí i ICV es van mostrar contràries des de l'inici al traçat proposat pel Ministeri de Foment. La plataforma alertava del risc que suposaria per als municipis de l'entorn del complex petroquímic la proximitat d'una autovia amb presència de transport pesant amb càrregues perilloses procedents del port de Tarragona.També s'oposava al projecte l'entitat Salvem Lilla, que denunciava que l'autovia passaria a gairebé 150 m del nucli urbà de Lilla i obligaria a enderrocar tres habitatges. Aquestes entitats proposaven com a alternativa desdoblar l'actual carretera N-240 allunyant-se del polígon petroquímic i passant per l'est de Valls.

A principi de 2004 la Plataforma en Defensa de la Vall del Francolí va convocar dues marxes lentes amb vehicles en senyal de protesta pel traçat proposat per Foment. El mes de setembre, l'Ajuntament de Constantí es va afegir a l'oposició a l'opció oest, ja que considerava que hipotecaria el desenvolupament futur del municipi i tindria un fort impacte sobre la vall del riu Francolí i la vil·la romana de Centelles, declarada Patrimoni de la Humanitat.

Els estudis realitzats per a documentar l'opció est

Les entitats i associacions que s'oposaven a l'opció oest de l'autovia Tarragona-Montblanc explicaven que la proposta del Ministeri havia estat legitimada perquè responia a la demanda del Pla sectorial de carreteres vigent, que proposava l‘opció oest i que havia estat realitzat sense criteris ambientals ni territorials. Els grups contraris a la proposta consideraven que era necessari introduir plantejaments de caràcter territorial i ambiental i que seria útil redactar prèviament el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona. Per aquestes raons, la Plataforma en Defensa de la Vall del Francolí va encarregar a l'enginyer de camins Francesc Magrinyà i a l'arquitecte Miguel Mayorga un informe tècnic sobre l'estudi de la variant alternativa est de l‘N-240. Segons aquest estud,i per a la comarca de l'Alt Camp era essencial que la variant passés per l'est del riu Francolí, ja que permetria protegir la vall d'aquest riu i alhora hi garantiria un bon accés als polígons industrials i els articularia. A partir de l'informe elaborat, la Plataforma en Defensa de la Vall del Francolí va presentar el desembre de 2002 un recurs administratiu al Ministeri de Foment.

Més tard, la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va encarregar un estudi per a considerar una alternativa per l'est de Valls. D'aquest estudi, se'n va derivar un informe tècnic: Estudi comparatiu de les alternatives est i oest de la nova autovia Tarragona-Montblanc, persentat el desembre de 2003 i realitzat també per Francesc Magrinyà. El segon estudi presentat afegeix, als elements ja estudiats, la distinció entre els àmbits agrícoles amb sòls de regadiu, a la vall del Francolí, i els àmbits amb sòls de secà, a l'est de l'Alt Camp. La proposta presentada pel Ministeri de Foment no tenia en compte aquestes variables i fracccionava la vall agrícola de regadiu, mentre que aquest nou estudi posava en relleu la importància de protegir uns sòls especialment valuosos.

Més tard, i per a acompanyar el procediment 740/2003 del contenciós administratiu presentat a l'Audiència Nacional contra el Ministeri de Foment per un conjunt d'entitats liderades per l'Associació d'Empresaris i Industrials del Polígon de Valls, es va presentar un estudi d'impacte ambiental comparatiu de les dues opcions, redactat pel mateix enginyer, i que com a conclusions bàsiques explicava que l'alternativa oest fraccionava uns espais agrícoles de regadiu de gran valor de la vall del Francolí, mentre que l'opció est, sobre el secà, minimitzaria els impactes sobre el medi, el paisatge i el patrimoni històric a més d'encaixar i articular l'eix econòmic de la comarca de l'Alt Camp.

ICV intenta aturar el projecte
Mentrestant, en un intent d'última hora, Iniciativa per Catalunya-Verds va redactar i presentar a final de novembre de 2004 una proposició no de llei al Congrés dels Diputats en què demanava que es paralitzés el projecte del Ministeri de Foment i s'optés pel desdoblament de l'N-240. El portaveu de la formació ecosocialista, Joan Herrera, afirmava que el traçat oest no respectava el patrimoni ecològic, històric i arqueològic de la vall del Francolí i la serra de Miramar. La resta de grups parlamentaris van votar en contra de la proposició enconsiderar que el traçat de Foment tenia un consens ampli i calia agilitar-ne l‘execució.

A final d'any el primer tram de l'autovia, entre Tarragona i el Morell, ja estava licitat i adjudicat i es preveia que es comencés a construir a final de 2005. La resta de trams s'havien de licitar a principi de 2005. El Ministeri de Foment confiava que el 2007 estigués enllestit, almenys, el tram d'autovia entre Tarragona i Valls. Tanmateix, les entitats civils i ecologistes confiaven encara a poder aturar les obres i replantejar el projecte i per això la Cambra de Comerç de Valls, a través d'un conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya, va encarregar un estudi de l'impacte territorial i ambiental de la variant de l'N-240 sobre la comarca de l'Alt Camp al Departament d'Infraestructures del Transport i el Territori de la Escola d'Enginyers de Camins.

Més informació
www.gepec.org
www.mfom.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada