Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AUTOVIA C-16 EIX DEL LLOBREGAT
Joaquim Carreras

Actualitzat a 31/12/2006

El desdoblament del tram central de l’eix del Llobregat s’endarrereix per la modificació del traçat entre Puig-reig i Gironella i s’espera que les obres s’acabin a final de 2007. El setembre de 2006 se supera la part més complicada, amb la calada del túnel de Viladomiu. A la vegada s’estudia el desdoblament de la C-16 entre Berga i Bagà però es descarta en el tram de la Cerdanya pel baix volum de trànsit.


Antecedents 2004

Articles posteriors 2009

La C-16 és un important eix vertebrador mar-muntanya que comunica l’àrea metropolitana de Barcelona, el Bages, el Berguedà i, mitjançant el túnel del Cadí, la Cerdanya. Es considera un important eix de comunicació entre Barcelona, Tolosa de Llenguadoc i París, i forma part d’una de les principals vies de comunicació europees (E-9) entre les costes mediterrània i atlàntica. Per tal de potenciar aquest eix, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va decidir desdoblar una bona part de l’eix del Llobregat amb un sistema de finançament de peatge a l’ombra. La inversió final s’esperava que fos d’uns 815 MEUR, un pressupost superior a l’inicial però que va augmentar a causa dels canvis de traçat que es van aplicar posteriorment i que adequaven el nou recorregut a la C-16, ja existent.

Avancen les obres del tram central de la C-16
Durant els anys 2003 i 2004 van entrar en funcionament algunes parts del tram entre Sallent i Puig-reig. El maig de 2004 van començar les obres de desdoblament entre Puig-reig i Berga, de 21 km de longitud, i durant l’agost i setembre de 2006 es van obrir el trams entre Navàs i Puig-reig i entre Gironella i Berga, que representaven més de la meitat dels quilòmetres a desdoblar.

El traçat de la part central, entre Puig-reig i Gironella, de 7,9 km, es va haver de modificar per l’oposició que hi havia a l’anomenada “orella de Casserres”. En aquest tram, per tal de reduir l’impacte ambiental es van projectar set viaductes, dos túnels en paral•lel i un nou accés a Casserres. Aquest fet va fer endarrerir l’inici de les obres que van començar el juliol de 2005 i va comportar un encariment del projecte del 45%, fent que la inversió total d’aquest tram fos de 234 MEUR. El 19 de setembre de 2006 es va superar el que es considerava la part més complicada de l’obra, amb la calada dels dos túnels principals, un per cada sentit, situats entre el Guixaró i Viladomiu Nou. Aquests tenien aproximadament 1 km de longitud, 12 m d’amplada i dos carrils cadascun, i es connectaven als viaductes de la riera de Clarà i del torrent de Lladó situats a les boques nord i sud del túnel, respectivament. Amb tot, s’esperava que les obres d’aquest tram estiguessin enllestides a final de l’any 2007.

L’accés a Casserres
Pel que fa a l’accés a Casserres, a final de 2005 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va proposar un nou traçat que modificava el projecte aprovat per CiU l’any 2003. Aquest seguia pràcticament l’antiga carretera que comunicava amb Gironella, incloïa un viaducte de 360 m i reduïa els 8 km actuals a 3,5. L’alcalde de Casserres, Serafí Costa, (Convergència i Unió, CiU) hi va donar suport, però un grup de veïns del poble s’oposaven a aquest traçat pel fort impacte ambiental que suposava, a la vegada que consideraven prioritària la millora de la carretera que els unia amb Puig-reig, ja que donava accés a l’institut de secundària o, durant els dies festius, al centre d’assistència primària. Tot i això, la connexió amb Gironella va tirar endavant, però el traçat previst afectava un espai natural i unes restes arqueològiques, de tal manera que una part del tram va tornar a ser objecte d’informació pública el juny de 2006.

Durant l’any 2006 també s’estava redactant l’estudi informatiu per desdoblar el tram de 20 km entre Berga i Bagà, però aquest no tenia una data d’acabament estipulada. En un estudi previ fet l’any 2003, s’estimava que el cost seria aproximadament de 500 MEUR. A la vegada, els ajuntaments dels municipis de la Cerdanya reivindicaven el desdoblament fins a l’eix pirinenc (N-260), tot i que el DPTOP ja va dir que ho descartava perquè el volum de trànsit no ho requeria. Una altra reivindicació era la gratuïtat del túnel del Cadí, fet que el Govern va condicionar a la cessió per part de l’Estat del fons de gestió de peatges.

Més informació
http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/index.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame