Dilluns 14 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AUTOVIA A-7 A LES TERRES DE L'EBRE (DESDOBLAMENT DE L'N-340)
Anna Borrell

Actualitzat a 31/12/2005

El Ministeri de Foment replanteja la seva proposta inicial de desdoblament de l'N-340 entre Castelló i l'Hospitalet de l'Infant amb un nou traçat per l'interior- . Aquest canvi, lluny d'aturar la polèmica entre els municipis afectats, crea més controvèrsies. A final d'any, després de mesos de negociacions, els diferents partits polítics de les Terres de l'Ebre arriben a un acord i unifiquen un esborrany d'al·legacions a l'estudi informatiu proposat pel Ministeri.

Articles posteriors 2006, 2007, 2009, 2011

La carretera N-340 uneix la ciutat de Cadis amb Molins de Rei recorrent el llevant peninsular. Es tracta d’un important eix de comunicació amb un elevat volum de trànsit i un alt índex de sinistralitat. Al seu pas per les Terres de l’Ebre creua vuit municipis (Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Amposta, l’Aldea, Camarles, l’Ampolla, el Perelló i l’Ametlla de Mar), que en reivindiquen des de fa anys el desdoblament. No obstant això, no fou fins a l’1 de novembre de 2003 que el Ministeri de Foment publicà al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) l’estudi informatiu del desdoblament des de Castelló fins a l’Hospitalet de l’Infant.

A final de 2004, el Departament d’Obres Públiques, incloïa el desdoblament de l’N-340 entre Castelló i la intersecció amb l’N-2 a Molins de Rei en les seves propostes d’actuacions prioritàries.

El projecte de desdoblament
El projecte presentat pel Ministeri de Foment l’any 2003, amb un pressupost de 515 MEUR, proposava un traçat que afectaria un total de 155 km des de Castelló fins a l’Hospitalet de l’Infant, dels quals cent serien de conversió en autovia de l’N-340 i la resta, de carreteres de circumval ·lació. Les principals dificultats del projecte afectaven l’Aldea, on es proposava una variant paral·lela a l’autopista A-7; Alcanar, on hi havia quatre propostes diferents però totes quatre separaven el nucli d’Alcanar de la resta de nuclis costaners, i l’Ampolla, on no quedava clar com quedarien els accessos al Delta.

La proposta no fou ben rebuda per tots els alcaldes ebrencs i alguns presentaren al·legacions al projecte, amb les qualsquè van proposar de fer el desdoblament per l’interior, en lloc de fer-lo resseguint la costa. D’altres, però, sí que defensaven la solució proposada pel Ministeri de Foment i constituïen el març de 2004 la Plataforma en Defensa del Desdoblament de l’Actual N-340.

Polèmica i posicions contràries entre municipis
Unes declaracions a principi d’any de Víctor Morlan, secretari d’Estat d’Infraestructures, capgiraven la proposta mantinguda fins aleshores pel Ministeri de Foment. El secretari anunciava la intenció del Ministeri d’executar una autovia interior a les Terres de l’Ebre que connectés l’eix de l’Ebre (que unia Lleida amb Amposta) amb l’autovia de la Plana que estava executant el Ggovern valencià, en detriment del desdoblament de l’N-340.

Les reaccions foren immediates i la divisió entre municipis de les comarques de l’Ebre pel traçat que havia de seguir el desdoblament de l’N-340 arribava al seu punt àlgid. Així doncs, el subdelegat del Govern, Lluís Salvador, convocava els representants del Partit dels socialistes de Catalunya (PSC), Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit Popular (PP) i Iniciativa per Catalunya - Verds (ICV) per tractar la qüestió. El resultat de la trobada decantava la balança perquè s’executés l’alternativa per l’interior del Baix Ebre i el Montsià, se seguís l’autovia de la Plana per Ulldecona, Santa Bàrbara, el polígon Catalunya Sud de Tortosa i el Perelló, i per retrobar finalment el traçat existent de l’N-340 a la costa.

No obstant això, CiU i ERC, a més de la Plataforma en Defensa del Desdoblament de l’Actual N-340, posaven el crit al cel pel que consideraven una pèrdua de potencial per als municipis per on fins aleshores passava la carretera. Per altra banda, ICV proposava que l’eix de l’Ebre arribés fins a Sant Carles de la Ràpita desdoblat i suggeria d’allargar l’autovia de la Plana per l’interior del Montsià fins a l’Aldea i una vegada allí enllaçar-la amb la variant de l’Aldea de l’N-340 i que continués desdoblada pel traçat de la nacional existent fins a l’Ametlla de Mar.

Acord entre partits
A final d’abril tots els partits polítics de les Terres de l’Ebre aconseguien posar-se d’acord sobre la conveniència o no de desdoblar l’N-340. La seva aposta era la d’una autovia interior de quatre carrils que connectés amb l’autovia del mediterrani del Govern valencià i que a l’altura dels Lligallos de Camarles enllacés amb l’N-340 i que continués fins a l’Hospitalet de l’Infant com a autovia. Així l’N-340 gairebé deixaria d’existir com a tal, ja que en el tram entre Amposta i la Ràpita seria substituïda per la C-12 o eix de l’Ebre i per tant passaria a ser de titularitat del Govern català amb el compromís de desdoblar- la en un futur.

Paral·lelament, al juliol, Joaquim Nadal (PSC), conseller de Política Territorial i Obres Públiques, i el seu homòleg valencià, José Ramón García Antón, reclamaven a l’Estat la construcció d’una autovia gratuïta paral·lela a l’autopista AP-7 que unís Catalunya i el País Valencià i remarcaven la necessitat de potenciar un corredor litoral d’infraestructures ferroviàries i també viàries amb la transformació de l’N-340 en els trams de les demarcacions de Castelló i Tarragona, però també amb una autovia nova per l’interior, entre el nord de Castelló i les Terres de l’Ebre.

A final d’any, els partits de les Terres de l’Ebre unificaven un esborrany d’al·legacions a l’estudi informatiu presentat pel Ministeri i reclamaven que l’autovia evités una zona de protecció de les aus en el punt d’entrada a Catalunya, i el futur aeròdrom de Santa Bàrbara, el nucli urbà de Campredó i la urbanització de Vinaixarop, a l’Aldea. Per contra, apostaven per apropar el traçat a l’AP-7 i allargar-lo fins a l’Ametlla de Mar.

El Govern incorpora el desdoblament a la seva agenda d'actuacions prioritàries
Joaquim Nadal i la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, signaven a final d'any un conveni que establia el calendari i pressupostava l'execució de les actuacions prioritàries a la xarxa viària catalana, entre les que constava el desdoblament de
l'N-340.

S'acabava l'any amb la petició dels alcaldes d'Amposta, Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja, al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, que el desdoblament de l'N-340 previst entre Amposta i la Ràpita s'allargués fins al terme d'Alcanar i el seu límit administratiu amb el País Valencià, que coincideix amb el riu Sénia, per tal de permetre l'enllaç d'aquesta via ràpida amb la nova autovia Peníscola-Vinaròs, que la Generalitat Valenciana ja havia tret a exposició pública.

Més informació
www.vilaweb.cat/www/elpunt
www.diaridetarragona.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati