Dimarts 28 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AUTOVIA A-7 A LES TERRES DE L'EBRE
Autovia-A-7 Mapa: Montse Ferrés
Arnau Urgell - Mercè Mauri
Actualitzat a 31/12/2007

Des de fa anys els municipis de les Terres de l'Ebre per on passa l’N-340 en reclamen el desdoblament per l'elevada intensitat de trànsit així com per la sinistralitat viària. El setembre de 2007 es presenta l'estudi d'impacte ambiental de la nova autovia A-7, quatre anys més tard del primer estudi informatiu del Ministeri de Foment. El traçat satisfà bona part de les demandes del territori tot i que queden serrells com el pas de l'autovia per la pedania de Campredó (Tortosa) que origina una resposta social important. L'any finalitza a l'espera que el Ministeri presenti l'estudi constructiu al llarg de 2008.


Antecedents 2005

Articles posteriors 2009, 2011

La carretera N-340 ―convertida a diversos trams en A-7― uneix Andalusia, Múrcia i el País Valencià amb el Principat de manera més o menys paral•lela a l'AUTOPISTA AP-7. Tal com passa amb la CARRETERA N-II ―la continuació d'aquest eix viari litoral gratuït―, presenta en bona part del seu recorregut una elevada intensitat de trànsit i un alt índex de sinistralitat. Al seu pas per les Terres de l'Ebre creua vuit municipis* que reivindiquen des de fa anys el desdoblament. L'1 de novembre de 2003 el Ministeri de Foment (MIFO) en publicava l'estudi informatiu que va generar controvèrsies en els diversos ajuntaments implicats, ja que mentre els uns defensaven que l'eix fos interior, els altres apostaven per desdoblar l'actual traçat litoral. Finalment, el mes d'abril tots els ajuntaments ebrencs i partits polítics van consensuar una proposta que van presentar com a esmena al projecte del Ministeri. Es tractava de fer passar un primer tram per l'interior ―que connectaria a Traiguera amb la denominada autovia del Mediterrani que construeix la Generalitat valenciana― fins a Camarles on s'aprofitaria l'actual traçat de l’N-340 per convertir-la en l'autovia A-2 fins a l'Hospitalet de l'Infant. La proposta també va incloure la possibilitat de transferir a la Generalitat el tram de l’N-340 entre Camarles i Alcanar que es convertiria en part de la C-12 o eix de l'Ebre, carretera que uneix Amposta amb Lleida a través de Flix. Precisament en aquest tram, concretament a l'Aldea, la construcció de la variant que alliberés la població del trànsit va ser un dels punts d'interès al llarg de 2006. Després de diversos retards, el MIFO va adjudicar a final de desembre la redacció del projecte de construcció per a un tram de 7 km.

El traçat de l'A-7 a l'Ametlla de Mar
Un altre dels punts calents se situava a l'Ametlla de Mar on l'Ajuntament va exposar el seu total desacord amb el fet que el PLA D'INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC) no assumís la proposta de consens entre els diversos agents del territori de fer passar l'A-7 per l'antiga carretera N-340 o del Perelló. Aquesta via, actualment veïnal, passa a l'est dels diversos nuclis del municipi i evitaria crear una nova barrera a la població, mentre que es proposa convertir l'actual carretera en una avinguda urbana. A banda d’això, des del municipi s'entenia que el traçat que proposaven permetria una connexió més directa amb el tram de l'A-7 que es construïa al municipi de Vandellòs-l'Hospitalet de l'Infant. El gener de 2007 el regidor d'Urbanisme de l'Ametlla, Joan Pere Gómez (Convergència i Unió, CiU), es mostrava “convençut” que el MIFO acceptaria la seva proposta després de reunir-se amb Aureliano López, subdirector general de Planificació.

La situació va restar a l'expectativa fins que el setembre de 2007 el MIFO va presentar els estudis informatius i d'impacte ambiental del desdoblament. Així mateix, el Pressupost General de l'Estat (PGE) reservava una partida de 0,8 MEUR per a l'elaboració del projecte constructiu. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), celebrava que no només es posessin a informació pública els estudis del tram entre la Jana (el Baix Maestrat) i el Perelló, sinó també entre aquest municipi i l'Hospitalet de l'Infant. Així mateix, feia una crida als ajuntaments afectats a “respectar el consens general sobre el traçat de l'abril de 2004” i anunciava una reunió entre representants del territori i el el secretari d'Estat d'Infraestructures, Victor Morlán (Partido Socialista Obrero Español, PSOE). Salvadó considerava que el projecte s'ajustava “en un 99%” a les demandes consensuades el 2004. En aquest sentit, la proposta reduïa, respecte al traçat de 2003, l'afectació a la Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA) Secans del Montsià de 5,6 a 1,1 km. També es produïa un canvi en el tram entre l'Aldea i el Perelló, en el qual el MIFO la volia fer passar per l'oest, fregant la falda de la muntanya, mentre que des de les Terres de l'Ebre es va sol•licitar que passés més a prop del mar i de l'AP-7 per tal “d'evitar trinxar un espai verge i no afectar paratges urbanitzables”. Finalment s'acceptava la proposta de l'Ametlla de fer passar l'autovia per l'antiga N-340 o carretera del Perelló. A més, l'assumpció per part del Ministeri de la proposta presentada pel territori permetia rebaixar el cost del projecte de 63 km de longitud de 281 a 272 MEUR.

En canvi, el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) no veia gens clara la proposta. Conjuntament amb la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO)-Birdilfe hi van presentar al•legacions, ja que entenien com a crítiques els impactes sobre la ZEPA dels Secans del Montsià. Es tractava concretament del paratge del barranc de la Galera (terme de Masdenverge) declarat de protecció especial i catalogat d'interès turístic i amb un important paper connector entre la serra de Montsià i el massís del Port. Els ambientalistes entenien insuficients les mesures correctives d'impacte ambiental i paisatgístic: conservació ex situ de garrofers, passos de fauna i la reposició de patrimoni de pedra seca entre altres qüestions. Consideraven, com a proposta més sostenible, alliberar el peatge de l'AP-7 ―via que consideraven infrautilitzada― o com a mal menor construir la nova via enganxada a l'autopista entre les serres del Godall i del Montsià.

L'escull de Campredó
L'11 d'octubre el consell assessor de Campredó ―pedania de Tortosa― va convocar els veïns per debatre l'impacte sobre el nucli de Font de Quinto de la nova autovia A-7. L'alcalde pedani, Joan Sanahuja, considerava que “el traçat previst partia el poble amb un talús de 10-12 m i limitava el creixement ja ofegat pels polígons Baix Ebre i Catalunya Sud”. Per tal de demanar a l'Ajuntament de Tortosa que presentés al•legacions al traçat, l'Associació Campredó Jove va encetar una recollida de firmes ―gairebé un miler en pocs dies― i va distribuir cartells amb el lema “Entre Font de Quinto i Campredó ni parlar-ne”.

En un ple extraordinari el dia 16 d'octubre es van presentar dues mocions. Convergència i Unió (CiU) proposava al Ministeri qualsevol traçat sempre que no partís Campredó i Font de Quinto i que tingués el suport dels ajuntaments veïns. En canvi, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) només acceptava el traçat nord per Soldevila. Joan Sabaté, el portaveu del PSC, recordava que si l'autovia passava pel sud (Mas de la Missa) afectaria l'enclavament arqueològic i la zona protegida dels ullals de la Carrova, a Amposta.

Finalment, i contra pronòstic, es va consensuar una moció entre tots els grups ―i els ajuntaments de l'Aldea i Amposta― per tal de presentar una al•legació sobre el traçat de l'autovia a Campredó. La proposta consistia a desplaçar entre 300 i 400 m el traçat cap al sud, de tal manera que es reduís l'afectació a la pedania i tampoc no s'impactés a la Carrova. L'alcalde, Ferran Bel (CiU), es va mostrar convençut que la proposta rebria el vistiplau de Foment.

Dies més tard el ple municipal d'Amposta aprovava la mateixa moció afegint la petició que aquesta obra es portés a terme de manera coordinada amb el possible desdoblament de la C-12 o eix de l'Ebre (AUTOVIA A-68 ALCANYÍS-LITORAL). D'aquesta manera Amposta esdevindria un punt estratègic per l'encreuament de l'autovia de l'interior i l'eix de l'Ebre.

L'any finalitzava amb una nova jornada reivindicativa per part dels veïns de Campredó que volien refermar la lluita per a evitar que la pedania quedés partida per l'A-7. Tant des d'aquesta població com des de la resta de les Terres de l'Ebre s'estava a l'espera de la presentació del projecte constructiu per part del MIFO, que s’havia de presentar al llarg de 2008, per tal de veure si s'acceptaven les seves propostes de millora.

Més informació
lobarber.blogspot.com
noticies.ametllamar.cat
www.tortosa.cat

* Alcanar, l'Aldea, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Amposta, Camarles, el Perelló i Sant Carles de la Ràpita
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada