Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AUTOVIA A-68 ALCANYÍS-LITORAL
Autovia A-68 Mapa: Montse Ferrés
Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2007

A principi de 2007 continua el debat sobre les diferents alternatives de connexió de l’autovia A-68 d’Alcanyís al litoral mediterrani. L’alternativa valenciana per Vinaròs té el ple suport de les institucions pròpies, mentre que en el cas català hi ha divisió entre els qui proposen el desdoblament de l’N-420 fins a Tarragona i els que prefereixen que arribi al port dels Alfacs per l’eix de l’Ebre. Bona part de les institucions es decanten per la conversió en autovia de tots dos eixos, a la recerca d’una via de consens. El 30 de maig el Ministeri de Foment adjudica un estudi previ que en el termini d’un any ha de decidir entre el traçat de Vinaròs i el de Tarragona.


Antecedents 2006

Articles posteriors 2009

L’autovia de l’Ebre (A-68) ha de comunicar Miranda de Ebro, a Castella i Lleó, amb Valdealgorfa, a prop d’Alcanyís, a Aragó, en un traçat projectat que ressegueix les carreteres N-232 i N-124. El traçat definitiu que ha de connectar Valdealgorfa amb la costa mediterrània encara es troba en fase d’estudi.

Durant la tardor de 2004 s’iniciava un debat sobre la millora de les connexions viàries (T-330, N-420 i C-43) entre les Terres de l’Ebre i Aragó per tal d’apropar i dinamitzar ambdós territoris. L’octubre de 2005 es signava un conveni entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i el Ministeri de Foment (MIFO) en què s’establia el calendari i es pressupostava l’execució de les actuacions prioritàries a la xarxa viària catalana per als pròxims set anys, i en el qual s’incloïen les variants de la carretera N-420 a Corbera d’Ebre, Falset, Gandesa i Riudecols.

L’octubre de 2006 s’obrí el debat sobre el traçat de connexió de l’A-68 amb el corredor mediterrani. Es va constituir un front comú liderat pels ajuntaments de Gandesa, Falset i Móra d’Ebre, que incloïa el suport dels principals agents i organitzacions econòmiques del Camp de Tarragona i que demanava la continuació de l’autovia seguint el traçat de l’N-420, la qual caldria desdoblar. L’altra opció tinguda en compte pel MIFO seguiria l’actual N-232 i finalitzaria a Vinaròs passant per Morella.

Continua el debat sobre la perllongació de l’A-68
El 10 de gener de 2007, els alcaldes de Reus, Gandesa, Móra d'Ebre i Falset, i els presidents del consells comarcals del Priorat i la Ribera d'Ebre reunits a Reus van rebre el suport del sector econòmic del Camp de Tarragona al desdoblament de l’N-420 i van manifestar que la proposta de la Cambra de Tortosa de reclamar que l'autovia de l'Aragó unís Alcanyís amb el port dels Alfacs no era viable per la titularitat autonòmica de les carreteres C-12 i la C-43.

Paral•lelament, la Cambra de Comerç de Tortosa va liderar el grup de partidaris (Amposta, Tortosa i els consells de la Terra Alta, el Montsià i el Baix Ebre) d’unir Valdealgorfa amb el port dels Alfacs, al terme municipal de Sant Carles de la Ràpita, al Montsià. El traçat proposat seguiria l’N-420 fins a Gandesa, i continuaria per la C-43 fins a Benifallet, on connectaria amb l’eix de l’Ebre (C-12).

A partir d’aquest moment el partidaris de cada traçat van buscar suports separadament, evidenciant una manca de consens. L’alcalde de Gandesa, l’independent Miquel Aubà, va manifestar el temor que la falta d'unitat a la demarcació tarragonina donés més força a l'altra proposta valenciana.

El 16 de gener l'Ajuntament de Tarragona es va adherir als partidaris de desdoblar l’N-420, alhora que donava suport a una hipotètica bifurcació de l'autovia a Gandesa (d'una banda, per l'N-420 i, de l'altra, per la C-43 i la C-12), encara que prioritzava que l’autovia tingués el punt final a Tarragona.

Per la seva banda, la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat s’oposava al desdoblament de l'N-420, per l’escàs volum de trànsit actual que presentava, per l’impacte ambiental que implicaria i per la incentivació del transport privat per sobre del públic.

El 23 de gener el diputat i alcalde de l'Ampolla per Convergència i Unió (CiU), Francesc Sancho, va reclamar la convocatòria d’una reunió amb tots els alcaldes i les forces polítiques del territori, amb l'objectiu de dibuixar una proposta conjunta amb el suport de la Generalitat, destinada a afavorir la continuïtat de l'autovia A-68 per les Terres de l’Ebre.

El diputat al Congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Josep Andreu, va afirmar que abans del 2020 no es preveia cap autovia de doble carril i va afegir que el MIFO només es plantejaria desdoblar una carretera estatal amb un trànsit molt superior als dels eixos en qüestió. També va criticar que es discutís sobre la finalització de l’autovia quan el tram anterior, Saragossa-Alcanyís, no seria una realitat fins al 2020, i per això apostava per invertir en acabar les obres ja iniciades en el territori durant els terminis previstos.

L’economista Germà Bel reprenia al març la polèmica, quan mantenia que la bifurcació final de l’A-68 era inviable, assegurant que la manca de consens afavoria l’opció de Vinaròs, que tenia el suport clar i unívoc de les institucions valencianes.

El 9 de març Francesc Sancho presentava una proposta de resolució al Parlament per a demanar que el Govern desdoblés immediatament la C-12 fins al port dels Alfacs i la C-43, entre Gandesa i Benifallet, alhora que instava a defensar davant el MIFO el desdoblament de la carretera N-420.

La Generalitat optava finalment pel traçat de l’eix de l’Ebre, que ja tenia previst desdoblar, i que connectaria amb l’N-420 a Gandesa per un traçat nou a càrrec del MIFO, paral•lel a la C-43.

Poc després, el 30 de maig, el MIFO adjudicava l'estudi previ de la connexió entre Valdealgorfa i el corredor del Mediterrani, tenint en compte només les opcions de l'N-420 fins a Tarragona i l'N-232 fins a Vinaròs.

A principi de juliol, el diputat de CiU per Tarragona, Carles Sala, denunciava que la Generalitat era contrària a desdoblar l'eix de l'Ebre a curt termini i que no preveia abordar el desdoblament de la C-43, afirmant que això dificultava que l’A-68 continués per terres catalanes.

El 17 de desembre, el president de la Cambra de Tortosa, Josep Lluís Mora, i el senador socialista Joan Sabaté, es van reunir amb el secretari d’Estat d’Infrastructures, Victor Morlán, per a insistir en l’opció de continuar l’autovia A-68 per les Terres de l’Ebre.

El MIFO preveia que l’estudi previ estigués llest el juny de 2008.

Variant de l’eix de l’Ebre (C-12)
L’Ajuntament de Roquetes va instar l’11 de gener tots els grups de l'Ajuntament de Tortosa perquè acabessin amb el debat sobre el traçat de la variant de l'eix de l'Ebre que estava retardant l’execució de l’obra, i va recordar que Roquetes ja havia acceptat la proposta de la Direcció General de Carreteres, consensuada per tot el territori el 2001, per tal de poder aprovar el seu Pla d'ordenació urbana municipal (POUM).

Aquesta variant havia de passar en tot cas per l’oest de Tortosa i de Roquetes, però el traçat no generava consens. El consistori tortosí es trobava dividit entre el govern del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que, tot i ser-hi reticent, apostava per acceptar el traçat acordat per a tirar endavant el nou POUM, i l’oposició de CiU i ERC, que reclamaven que el traçat no afectés la zona dels xalets del Canalet de Jesús, al terme municipal de Tortosa.

A final de gener, la Plataforma Salvem lo Canalet preparava una moció popular per a reafirmar la seva demanda de canviar el traçat de l'eix de l'Ebre, que es va acabar aprovant al març per unanimitat, amb el suport inclòs del PSC, a l’Ajuntament de Tortosa, després de recollir vuit-centes firmes de suport. La proposta dels veïns preveia que la carretera passés més cap a l'oest, paral•lela al canal Xerta-Sènia.

El 13 de setembre, Antoni Sabaté, responsable d'Acció Territorial del DPTOP a les Terres de l'Ebre, afirmava que l'estudi informatiu de la variant i l'estudi d'impacte ambiental ja estaven redactats, i va afegir que la variant travessaria la zona de xalets del Canalet, deixant per al procés d’al•legacions possibles modificacions del traçat. Sabaté va calcular que les obres podrien adjudicar-se durant l'estiu del 2008, si els diferents tràmits continuaven el seu curs i s'agilitava la redacció del projecte constructiu. L’Ajuntament de Tortosa va protestar pel fet que no s’havien tingut en compte traçats alternatius.

Més informació
diariodetortosa.blogspot.com
www.fomento.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada