Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AUTOVIA A-2, TRAM DE LA PANADELLA
Marta Pallarès

Actualitzat a 31/12/2004

La inauguració del darrer tram de nou quilòmetres entre la Panadella i Santa Maria del Camí suposa la culminació de l'autovia A-2 que uneix Lleida i Barcelona. L'execució de la infraestructura, que s'ha allargat gairebé vint anys, ha estat marcada per les polèmiques sobre quin havia de ser el traçat de la via. Després de més d'una dècada de tràmits, recursos administratius contra el projecte inicial i intensos debats polítics, el vial es converteix en una realitat.


Antecedents 2003

Els antecedents. Cronologia d'un traçat polèmic
La transformació en autovia de l’antiga carretera N-II entre Lleida i Barcelona va ser acordada pel Govern l’any 1986, tot i que fins al 1992 no es van iniciar les discussions per decidir el traçat de la no-va infraestructura. L’aleshores ministre d’Obres Públiques i Transport, Josep Borrell (Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE), va escollir per al nou traçat l’anomenada “opció nord”, que va passar a figurar al Plan de Actuaciones Prioritarias en Carreteras 1993-1995. Aquesta alternativa, oposada a la de desdoblar el traçat existent de la N-II, implicava l’obertura d’un nou vial que havia d’avançar més al nord, a través de la vall de Sió i el barranc de la Coma. L’"opció nord” també comptava amb el suport del president de la Diputació de Lleida d’aleshores, Josep Grau (Convergència i Unió, CIU).

Tot i que segons el Ministeri d'Obres Públiques l'opció escollida permetia guanyar en seguretat, no entorpia el tràfic durant les obres i no danyava el medi ambient, la decisió del ministre Borrell va suscitar una intensa oposició a causa, sobretot, de l'impacte ambiental que podia generar l'obra. El recurs judicial que a mitjan 1995 van presentar els municipis afectats (els ajuntaments d'Estaràs, Montmaneu i Santa Coloma de Queralt, amb el suport de grups d'empresaris i ecologistes agrupats en la Plataforma Prodesdoblament), i que va anar acompanyat d'un intens debat, desembocava l'any 1997 en la paralització dels tràmits d'execució de l'obra per part de l'Audiència Nacional. Dos anys més tard aquest organisme judicial donava la raó als opositors del projecte del ministre Borrell, revocant l'"opció nord". El mes de juliol de 1999, amb el Partit Popular (PP) al Govern de l'Estat, es va aprovar el projecte del nou traçat, que s'ajustava essencialment al desdoblament de l'antiga via.

Tot aquest procés jurídic i administratiu va fer endarrerir l'inici de les obres fins al juliol de 2001, ja amb Francisco Álvarez Cascos (PP), com a nou titular del Ministeri de Foment. Les obres encara van patir, però, nous endarreriments: Foment va preveure inicialment que el tram entrés en servei el gener de 2004, però a final de 2003 el mateix ministre Álvarez Cascos va anunciar un altre retard.

El febrer de 2004 el secretari general d'Infraestructures, Benigno Blanco, inaugurava el penúltim tram, de nou quilòmetres, entre Sant Pere dels Arquells i la Panadella. El Ministeri apuntava aleshores el mes de juny com a data de finalització de l'obra.

S'inaugura el darrer tram que suposa la finalització de l'autovia
El mes de juliol la ministra de Fomento, Magdalena Álvarez (PSOE), acompanyada pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i per nombroses autoritats, va ser l'encarregada d'inaugurar el tram de nou quilòmetres de l'autovia entre la Panadella i Santa Maria del Camí. L'obra incloïa la construcció de dos nous enllaços al coll de la Panadella, un per a accedir a la zona de serveis allí emplaçada i l'altre per a connectar amb la carretera B-100, que porta a Montmaneu, Sant Guim de Freixenet i Santa Coloma de Queralt. L' altre nou enllaç de l'autovia és el que permetia l'accés a Argençola i comunicava aquest poble amb Porquerisses i Santa Maria del Camí.

L' obra inaugurada era un sector de 9,7 quilòmetres, que va tenir un cost d'execució de 87,5 milions d'euros i que s'estenia entre els punts quilomètrics 532 i 542 de l'autovia A-2, on enllaçava amb els sectors ja anteriorment desdoblats, i travessava els termes municipals de Montmaneu, Argençola, Veciana i Jorba, tots pertanyents a la provincia de Barcelona. Amb uns pendents màxims i mínims d'entre el 4 i el 0,80%, el nou vial suavitzava les pronunciades rampes de la carretera anterior i en facilitava el tràfic. El tram tenia tres carrils en sentit la Panadella i dos en sentit Santa Maria del Camí, i incloïa els viaductes de Rasa de la Coma i de la Panadella, a més de l'unic fals túnel de tota l'autovia.

Malgrat la satisfacció general pel final de l'obra, alguns alcaldes de la zona, com ara els de Montmaneu, Enric Admetller, Cervera, Salvador Bordes i Estaràs, Josep Botet, recordaven, coincidint amb la inauguració del darrer tram, el llarg període d'estancament del projecte i els anys de resolucions judicials, d'encès debat polític i de mobilitzacions ciutadanes. Els alcaldes denunciaven sobretot que el tram pendent de finalitzar, el trajecte entre Igualada i Cervera, s'havia convertit en un dels punts més negres de la xarxa viària catalana, amb un altíssim nombre d'accidents mortals, i que l'endarreriment de l'execució de l'obra els havia ocasionat importants perjudicis, sobretot econòmics.

Primeres crítiques
Immediatament després de l'obertura del tram entre Sant Pere dels Arquells i la Panadella, el mes de febrer, l'alcalde de Montmaneu ja havia posat en qüestió si el nou vial podria absorbir el tràfic previst o bé si esdevindria insuficient en poc temps. L' autovia suportava un tràfic diari de 26.000 vehicles, un 30% dels quals eren pesats, i les previsions sobre l'increment d'aquest volum s'acostaven a la xifra de 30.000 a curt termini, tenint en compte que hauria d'absorbir part dels usuaris de l'autopista de peatge AP-2, especialment el trànsit pesat. En el mateix acte d'inauguració del darrer sector de l'autovia, la ministra Magdalena Álvarez ja va manifestar que l'obra estava pensada per a poder ser ampliada en cas que fos necessari.

A final del mes d'agost, les pluges van arrossegar alguns talussos de la via recentment inaugurada. L' incident posava de manifest que les mesures previstes de consolidació dels talussos i de reducció de l'impacte ambiental, mitjançant la plantació de vegetació, no s'havien dut a terme. El Ministeri de Foment va reconèixer la deficiència, i argumentà que tenien previst fer els treballs d'assentament dels talussos a la tardor, atès que era un període més adequat per portar a terme les tasques d'hidrosembra, alhora que anunciaven unes mesures provisionals per evitar més esllavissades en cas de pluges.

D’altra banda, un dels aspectes en què va incidir l’alcalde de Montmaneu, Enric Admetller, després de l’obertura definitiva del darrer tram de l’autovia, va ser la necessitat de minimitzar el descens d’activitat en la històrica zona de serveis de la Panadella, instal·lada al peu de l’antic traçat. Immediatament després de la inauguració del nou vial el volum de negoci als serveis de la Panadella va patir un descens molt acusat, tal com va manifestar Joan Royes, propietari del restaurant K.520, i els empresaris de la zona encara van haver d’esperar fins a final d’any per a veure acabades les obres d’accés a l’indret. Per tal d’accelerar l’execució de les millores previstes a la zona, a principi d’agost l’alcade de Montmaneu va demanar ajuts al Departament de Política Territorial i Obres Públiques per sufragar la redacció del Pla d’ordenació urbanística municipal, que ja estava en procés de redacció i que es preveia finalitzar entre els anys 2005 i 2006. L’objectiu del consistori era augmentar el sòl urbanitzable per tal d’afavorir la implantació de nous serveis de restauració i ampliar la capacitat d’aparcament per a camions.

Més informació
www.mfom.es
www.cambrabcn.es/Catalan/La_Cambra/documents/corredors_basics.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Anoia, Segarra