Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AUTOVIA A-2 I AUTOPISTA AP-7 A LES COMARQUES DE GIRONA
Júlia Rubert

Actualitzat a 31/12/2005

La concessionària Abertis arriba a un acord amb el Ministeri de Foment que compta amb el suport del Ministeri d'Economia i Hisenda i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per a l'ampliació a tres carrils de l'AP-7, entre l'Hospitalet de l'Infant i la frontera francesa. L'acord arriba després de molts anys de demanda d'ampliació de l'AP7 i de desdoblament de l'A-2 al seu pas per les comarques de Girona en direcció a França per part de la Cambra de Comerç i d'altres institucions. Les obres de desdoblament de l'A-2 avancen en diversos trams al sud de Girona però en continua pendent el projecte constructiu entre Girona nord i la frontera.

Antecedents 2003, 2004

Articles posteriors 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011

L’autopista AP-7 és la via ràpida d’enllaç del llevant peninsular amb Europa. Al nord de Barcelona, avança entre la Serralada Litoral i la Prelitoral, deixa les ciutats de Girona i Figueres a l’est i arriba a la frontera francesa al coll del Pertús. Tot i que en bona part del traçat té tres carrils per banda, a la zona de la Costa Brava en té dos llevat d’alguns trams curts que tenen un tercer carril addicional. L’autopista absorbeix un gran volum de trànsit pesant i de llarg recorregut que sovint provoca problemes de congestió, especialment a l’estiu.

L’A-2, antiga N-II, és la via gratuïta alternativa. Prové del litoral del Maresme on avança a primera línia de mar en un quasi continu urbà que constreny la circulació, i penetra cap a l’interior a l’altura de Malgrat de Mar. Al terme municipal de Tordera, enllaça amb la C-32, que és una via ràpida de doble carril que travessa el Maresme al peu de la Serralada de Marina, entre els nuclis de la costa –que queden a sota- i els de l’interior. A partir de Maçanet de la Selva i fins a la frontera amb França, l’A-2 se situa en paral·lel a l’autopista, excepte en les variants de Girona i Figueres, que passen per l’est d’aquestes poblacions.

Diverses institucions gironines (Diputació de Girona, Cambra de Comerç de Girona, ajuntaments) feia anys que reclamaven l’ampliació de l’AP-7 i el desdoblament de l’A-2 amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament econòmic i social de la regió.

El 2004 el Ministeri de Foment va treure a informació pública l’Estudi informatiu del desdoblament de l’A-2 entre Girona i la frontera. El traçat plantejat pel Govern descartava l’ampliació per la variant de la vall de Sant Daniel i apostava per ampliar l’AP- 7 de quatre a vuit carrils entre Girona nord i Girona sud, alliberant aquest tram de peatge. Els únics ajuntaments que es van oposar a aquest traçat van ser l’ajuntament de Salt i el de Sarrià de Ter, que quedaven afectats per l’ampliació de l’autopista. La resta d’ajuntaments i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) estaven d’acord amb l’opció plantejada pel Ministeri però demanaven que l’ampliació arribés fins a França i que el tram gratuït fos més llarg.

La concessionària anuncia la voluntat de tirar endavant l'ampliació de l'autopista AP-7
El 12 d’abril, Salvador Alemany, conseller delegat d’Abertis (grup empresarial concessionari de l’AP-7 fins al 2021), va anunciar que l’empresa estava disposada a invertir 500 milions d’euros en tres anys per ampliar a tres carrils tot el traçat de l’AP-7 entre l’Hospitalet de l’Infant i la frontera, construir un quart carril en les circumval·lacions de Girona i Tarragona i eliminar els peatges de l’Hospitalet de l’Infant, Tarragona i el Vendrell. El conseller Joaquim Nadal i Farreras era favorable a l’actuació sempre que no suposés l’encariment del preu del PEATGE ni l’allargament de la concessió, i considerava que l’augment del trànsit induït per la millora de la capacitat de la via permetria al grup rendibilitzar la inversió. L’alcaldessa de Girona, Anna Pagans i Gruartmoner (PSC) va pronunciar-se a favor de la iniciativa i va considerar que l’anunci d’Abertis estava relacionat amb el desdoblament de l’A-2 però va reclamar un enllaç a Girona centre a l’altura de Domeny per garantir una bona comunicació de l’àrea urbana; l’enllaç també podria permetre no construir un vial previst en el planejament, polèmic per la seva afectació a l’espai del PLA URBANÍSTIC DELS HORTS DE SANTA EUGÈNIA DE TER (GIRONA I SALT). L’Ajuntament de Sarrià de Ter i la plataforma Salvem Sarrià es van manifestar contraris a l’ampliació per la seva afectació al nucli urbà i a una zona d’alt valor ecològic i per l’increment de soroll i contaminació associats.

Al juny la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats va aprovar una proposició no de llei de Convergència i Unió (CiU), amb els vots a favor d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el Partit Popular (PP), el Partit Nacionalista Basc (PNB), Coalició Canària (CC) i el Grup Mixt, els vots en contra del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i l’abstenció d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), que instava l’Estat a desprogramar l’ampliació a quatre carrils de l’AP-7 i programar-ne només tres a fi de no afectar les zones urbanes consolidades.

El desdoblament de l'A-2 s'inicia i els alcaldes demanen informació i la gratuïtat del peatge de l'AP-7
El mes de febrer, amb els treballs previs al desdoblament de l’A-2 ja començats, deu ajuntaments gironins* van aprovar una moció on reclamaven l’alliberament del peatge de l’AP-7 entre L’AEROPORT DE GIRONA-COSTA BRAVA i Girona sud mentre duressin les obres per evitar retencions a la via i la van enviar a Foment i al DPTOP. A l’abril els alcaldes de la Selva afectats pel desdoblament (Maçanet de la Selva, Riudellots de la Selva, Sils, Vidreres) van queixar-se per no disposar del projecte definitiu de desdoblament de l’A-2. El Ministeri de Foment al·legava que la informació estava disponible a la delegació del Ministeri a Girona.

Les inversions pressupostàries estatals disminueixen però es coordinen amb les autonòmiques
El 19 d’octubre es va presentar el Projecte llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2006, i la llei fou definitivament aprovada el 29 de desembre (Llei 30/2005). Es preveia invertir uns 370 milions d’euros (un 20% menys que l’any anterior) en la construcció d’infraestructures a les comarques gironines. 219 milions d’euros anaven destinats al  I FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV). Pel desdoblament de l’A-2, es destinaven 13 milions d’euros, 7 menys que el 2004. D’aquests, 2’9 eren per a la redacció del projecte constructiu entre el nord de Girona i la frontera. Les partides dels trams ja en obres disminuïen, i mentre que el PSC i ERC consi deraven que s’ajustaven a la realitat dels projectes, CiU ho considerava una desinversió i una discriminació envers Catalunya.

En aquest sentit, un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona presentat el 17 de setembre considerava que hi havia un retard de més de vint anys en actuacions clau a Catalunya, entre les quals incloïa el desdoblament de l’A-2, i constatava que a final d’any s’haurien executat com a màxim un 50% dels 2.838 milions d’euros compromesos per a Catalunya en els pressupostos de 2005. L’estudi xifrava en 5.800 milions el dèficit acumulat entre 1991 i 2004 i reclamava per a 2006 un augment mínim de les inversions estatals a Catalunya de 3.600 milions d’euros.

El 27 d’octubre, el DPTOP i el Ministeri de Foment van signar un conveni que comprometia una inversió conjunta de 7.345 milions d’euros durant els set anys següents i coordinava l’execució de les actuacions prioritàries en matèria d’infraestructures a la xarxa viària catalana previstes pel PLA ESTRATÈGIC D’INFRAESTRUCTURES I TRANSPORTS (PEIT) de Foment i el PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT (PIT) DE CATALUNYA del DPTOP. A l’A-2 es preveia que Foment destinés 351 milions d’euros al tram Girona-França, 60 al tram Tordera-Maçanet de la Selva i 34 a l’enllaç amb l’AP-7 a Castellbisbal, mentre que la seva inversió en els trams ja engegats seria de 34 milions per al de Maçanet a Sils (en adjudicació), 38 per al de Sils a Caldes (en adjudicació), 18 per al de Caldes a l’aeroport (en obres) i 16 per al de l’aeroport a Fornells (en obres).

El tram Tordera-Maçanet de la Selva encara estava pendent de resolució final pel que fa al traçat i no estava inclòs en aquest conveni. Quant al desdoblament de l’A-2 a l’altura de Figueres, al juliol encara estava pendent de la declaració d’impacte ambiental.

L'A-2 al seu pas pel Maresme
L’A-2 (antiga N-II) al seu pas pel Maresme suporta un trànsit elevat, fonamentalment metropolità i també de llarg recorregut, i travessa moltes poblacions litorals per a les quals constitueix una barrera física i una font de soroll i contaminació.

La Comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme va aprovar el maig de 2004 un document de mínims en matèria de mobilitat i infraestructures a la comarca on es proposava l’estudi de la viabilitat d’una via que substituís l’N-II i la conversió de l’N-II en una via cívica. Al llarg de 2005 els partits polítics van mostrar divergències respecte de la possible alternativa: es debatia si ampliar la C-32 amb calçades laterals o construir l’anomenada avinguda del Mig a sota l’autopista. CiU es queixava de la manca de compromisos concrets per part de les administracions. Mentrestant, els ajuntaments de Mataró i Montgat van tirar endavant projectes urbans per condicionar l’A-2 com a eix cívic amb mesures per desviar el trànsit i millorar les condicions per vianants i ciclistes.

El Pla d’inversions acordat a l’octubre entre Foment i el DPTOP preveia una partida de 100 milions d’euros per a la millora de l’A-2 al seu pas pel Maresme, amb una clàusula que establia que abans del 31 de desembre de 2012 es licitarien obres només per al 50 % del pressupost del tram.

El desembre de 2005 l’acord entre Abertis, Foment, el Ministeri d’Economia i Hisenda i el DPTOP encara no s’havia formalitzat però el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, va declarar que ja estava tancat verbalment, que incloïa un quart carril entre Medinyà i Fornells de la Selva i tres noves sortides a l’altura de Fornells, Girona centre i Medinyà i que les obres podrien començar al cap d’un any. El Govern va anunciar que, tal com havia defensat Abertis, inclouria una clàusula de salvaguarda, a la qual s’havia oposat inicialment el Ministeri d’Economia i Hisenda, segons la qual si la inversió no es recuperava amb l’augment del trànsit hi havia la possibilitat que el grup fos compensat.

Més informació
www.gencat.es/ptop
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/estadistica/anuari/2004/carreteres.jsp
www.telenoticies.com

*Aiguaviva, Caldes de Malavella, Campllong, Cassà de la Selva, Fornells de la Selva, Llambilles, Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou, Vilablareix i Vilobí d’Onyar
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati