Dimecres 19 de Desembre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AUTOVIA A-26 I N-260 EIX PIRINENC
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2005

El Ministeri de Foment continua els treballs de millora de diversos trams de l'eix Pirinenc. Entre el Pont de Suert i la Seu d'Urgell es projecten diverses variants i es presenta l'estudi informatiu i d'impacte ambiental entre el Pont de Suert i el Xerallo, que rep diverses al·legacions; a la collada de Toses s'estudien les al·legacions presentades al projecte que ha d'incloure un túnel per superar el port; entre Ripoll i Olot s'acorda el canvi de titularitat de dues carreteres, de tal manera que l'eix Pirinenc passarà per Sant Joan de les Abadesses i no, com fins ara, per Vallfogona del Ripollès; d'Olot a Figueres continuen els treballs de desdoblament, si bé el darrer compta amb una important oposició, i entre Colera i Portbou continuen les obres de millora.

Antecedents 2003, 2004

L’ N-260, o eix Pirinenc, uneix des del Mediterrani les poblacions de Portbou (Alt Empordà), enllaçant Figueres (Alt Empordà), Olot (Garrotxa), Ripoll (Ripollès) fins a Puigcerdà (Cerdanya), a través, ara, de l’N-152 i des de Puigcerdà segueix en direcció cap a la Seu d’Urgell (Alt Urgell), Sort (Pallars Sobirà), la Pobla de Segur (Pallars Jussà), el Pont de Suert (Alta Ribagorça) i d’aquí es dirigeix als Pirineus aragonesos fins a Jaca (Osca). Durant el 2005 van prosseguir els treballs de millora de diversos trams d’aquest eix.

El Pont de Suert-La Seu d'Urgell
El tram situat entre el Pont de Suert i la Seu d’Urgell, passant per Sort, comunica aquestes tres capitals de comarca pirinenques per diversos ports de muntanya. A principi dels anys noranta, es va redactar l’estudi de millora entre el Pont de Suert i Tremp (Pallars Jussà), que transcorria per l’N-260 i la C-13, si bé només es va executar el tram entre el Xerallo, nucli del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), i Tremp.

L’agost de 2005 el Ministeri de Foment va presentar l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del tram entre el Pont de Suert i el Xerallo, de 20 km, que seguia el mateix traçat de la carretera existent amb algunes millores com un túnel d’1 km i diversos falsos túnels. Aquesta opció no va agradar als ajuntaments afectats ni als consells comarcals perquè no preveia la construcció d’un túnel de 5 km entre el Xerallo i el municipi de Malpàs, reivindicat per les administracions de la zona des de feia anys perquè evitaria el pas pels ports de Perves i Viu de Llevata, de 1.300 m d’altura. L’alcalde de Sarroca de Bellera, Josep Ramon Lloret, de Convergència i Unió (CiU), assegurava que el Ministeri s’havia decantat per l’opció de traçat més barata. Per això van presentar al·legacions a l’estudi informatiu, a les quals també es va sumar la Generalitat, tot i que a final d’any encara no havien estat contestades.

D’altra banda, el mes de març es va licitar la redacció de l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la variant de la Seu d’Urgell (de 6,5 km i quatre carrils) que es preveia que estigués redactat l’estiu de 2006; i a l’agost es va adjudicar la redacció del projecte constructiu de la variant de Gerri de la Sal (de 2,3 km) que havia d’estar enllestit en deu mesos.

El mes de desembre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va presentar el PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT (PIT) DE CATALUNYA, que dibuixava les prioritats en el desenvolupament de la xarxa viària des del 2006 fins al 2026 tant en les carreteres propietat de la Generalitat com en les de l’Estat. A part dels trams citats anteriorment, s’hi preveia la construcció de variants al Pont de Suert i la Pobla de Segur. L’alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Ausàs, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va lamentar que no s’inclogués la construcció dels túnels del Cantó, entre Sort i la Seu d’Urgell, per superar aquest port de 1.700 m d’altura.

Túnel de Toses
L’ N-152 comunica Ripoll (Ripollès) i Puigcerdà (Cerdanya) mitjançant la collada de Toses, de 1.800 m d’altura, i enllaça per tots dos costats amb l’N-260. El novembre de 2004 el Ministeri de Foment va treure a exposició pública l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la millora de l’N-152 entre Ribes de Freser (Ripollès) i Fontanals de Cerdanya, que incloïa quatre alternatives de traçat i dos túnels a Toses (1.700 m) i a la variant de Ribes de Freser (1.500 m). El DPTOP i els ajuntaments afectats van presentar al·legacions per tal de reduir-ne l’impacte ambiental i paisatgístic, com la creació de nous túnels a Planoles, Fornells de la Muntanya i Toses. Per la seva banda, la plataforma Salvem la Vall del Rigat es va oposar a totes les propostes presentades per Foment, ja que assegurava que tindrien un impacte negatiu sobre el patrimoni natural d’aquesta vall.

Durant l’any 2005 el Ministeri de Foment va estudiar les al·legacions presentades sense resoldre-les. El mes d’octubre el diari El Punt va informar que el Govern espanyol preveia invertir 10.000 euros l’any 2006 en el túnel de Toses, quan el 2005 se n’havien invertit 600.000 per redactar l’estudi informatiu i d’impacte ambiental. La major part d’alcaldes de la Cerdanya i el Ripollès van qualificar d’insuficient aquesta dotació i van reclamar que s’acceleressin els tràmits per començar la infraestructura l’any 2008. En resposta, el Govern espanyol va incrementar lleugerament la partida (fins als 30.000 euros) i es va comprometre a augmentar- la els anys posteriors. Per al 2006 es preveia que el Ministeri resolgués les al·legacions i formulés la declaració d’impacte ambiental, pas previ per iniciar el projecte constructiu.

Ripoll-Olot
A partir de Ripoll l’N-260 es dirigeix a Olot (Garrotxa) per Vallfogona del Ripollès a través d’una carretera sinuosa que ha de superar diversos colls de muntanya. No obstant això, la C-26, de la qual la Generalitat és titular, i que també comunicava Olot i Ripoll però per Sant Joan de les Abadesses, era una carretera molt més ràpida i freqüentada des de la construcció l’any 1994 dels túnels de Collabós, que evitaven el pas per la collada de Capsacosta. És per això que la Generalitat i el Consell Comarcal del Ripollès reivindicaven el canvi de titularitat de les dues carreteres, per tal que la C-26 passés a ser eix Pirinenc (N-260) propietat de l’Estat en detriment del tram per Vallfogona del Ripollès, que passaria a ser de la Generalitat.

El mes d’abril de 2005 l’Ajuntament de Vallfogona del Ripollès, governat per CiU, va aprovar una moció contra aquesta modificació, pel temor que aquest fet podia suposar una disminució dels recursos econòmics per millorar la carretera. Finalment el mes d’octubre el DPTOP i el Ministeri de Foment van acordar el canvi de titularitat amb el compromís de l’Estat de construir al nou eix Pirinenc les variants de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i un túnel des de la Vall de Bianya fins a Olot per tal d’evitar el pas pel nucli de la Canya.

Olot-Figueres
Durant l’any 2005 van continuar els treballs de desdoblament del tram de l’eix Pirinenc entre Olot i Figueres que havia de convertir l’N-260 en l’autovia A-26. A principi d’aquell any ja estava desdoblat el tram Olot-Montagut i el mes de desembre es va inaugurar el tram entre Montagut i Argelaguer, amb falsos túnels a Sant Jaume de Llierca i Argelaguer. Mentrestant continuaven les obres, iniciades a final de 2004, entre Argelaguer i Besalú que incloïen una variant pel nord d’aquest últim municipi que també havia de connectar amb la C-66 en direcció a Banyoles i Girona. Aquest tram s’havia d’acabar la primavera de 2007.

Pel que fa al tram entre Besalú i Figueres, de 27 km, continuava el debat sobre la necessitat del desdoblament que era defensat pel Ministeri de Foment però no pels ajuntaments afectats, ni per l’entitat ecologista Salvem l’Empordà ni pel sindicat Unió de Pagesos. El projecte es trobava des de 2003 en fase d’estudi informatiu. El 2005 es va constituir la Plataforma contra l’A-26 Besalú-Figueres que els mesos de setembre i octubre va realitzar un cicle de xerrades als municipis afectats per donar a conèixer la seva posició. La plataforma assegurava que el desdoblament no responia a les necessitats existents sinó a les desitjades, subratllant que la intenció del Ministeri de Foment era que es passés dels 8.500 vehicles diaris als 24.000, dels quals 5.000 serien vehicles pesants. El mes de desembre el DPTOP va incloure el desdoblament del tram Besalú-Figueres en el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya 2006- 2026.

D’altra banda CiU va seguir reclamant durant el 2005 el desdoblament de l’N-260 entre Figueres i Llançà i va lamentar que no s’hagués inclòs al Pla d’infraestructures del transport de Catalunya.

Colera-Portbou
La millora d’aquest últim tram de l’N-260, de 8 km, era una reivindicació històrica del municipi de Portbou, a causa de l’estretor de la carretera (6 m en alguns trams) i el gran nombre de revolts. L’ any 2004 es van iniciar les obres de millora d’aquest tram, amb un pressupost de 12 milions d’euros, que permetrien reduir en 2,7 quilòmetres el traçat entre Colera i Portbou gràcies a la construcció del túnel de Frare, de 495 m de longitud. A més s’eixamplava la via fins als nou metres i es construïen dos falsos túnels de 65 i 81 m. L’ alcalde de Portbou, Manel Flores (CiU), esperava que la nova infraestructura permetés al municipi sortir de l’aïllament geogràfic que havia ocasionat una progressiva pèrdua de població (s’havia passat de 2.360 habitants l’any 1970 a 1.374 el 2005), que generés noves activitats econòmiques i poder recuperar la població perduda de les darreres dècades. El túnel del Frare es va acabar de perforar el març de 2005, si bé l’obertura de la carretera, prevista per a mitjan d’aquell mateix any, es va haver de retardar a causa de diverses esllavissades. Amb tot, es preveia que s’inaugurés a principi de 2006.

Més informació
www.mfom.es
www.salvem-emporda.org
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/sectors/pitc.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame