Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
APARTAMENTS TURÍSTICS A CIUTAT VELLA (BARCELONA)

Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2007


De tots els barris de Barcelona, a Ciutat Vella és on s’ha obert un nombre més elevat d’apartaments turístics. L’any 2007 es calcula que en aquest districte uns 900 pisos per a turistes d’aquests operen dins la legalitat, però que més de 1.000 ho fan sense cap llicència ni permís per a exercir aquesta activitat. El Districte de Ciutat Vella ha emprès algunes accions per a regularitzar la situació d’aquesta bossa d’allotjaments il•legals, empès pels problemes de convivència que es produeixen en els edificis on conviuen els residents habituals i els turistes i perquè és una activitat econòmica al marge de la legalitat.


Una de les modalitats d’allotjament per als turistes que visiten la ciutat de Barcelona és l’apartament (TURISME A BARCELONA. DEBAT SOBRE EL MODEL I ORDENANÇA DE CIVISME)  Aquest tipus d’allotjament temporal que generalment es lloga per dies o setmanes està força estès en alguns barris de la ciutat, com Ciutat Vella o l’Eixample, perquè resulta relativament econòmic. Majoritàriament l’utilitzen famílies de la Unió Europea (UE). Molts d’aquests apartaments s’han ubicat en edificis d’habitatges on els visitants conviuen amb els residents habituals. Aquesta convivència no sempre ha estat plàcida entre els dos col•lectius i el malestar sorgeix quan, segons els residents habituals, els turistes es comporten amb poc civisme o gens, malestar que s’agreuja quan, a més a més, sospiten que l’apartament es lloga de manera il•legal.

Entre els llocs amb més conflictes, tant per incivisme com per il•legalitat, el Districte de Ciutat Vella era un dels que en concentrava més. L’any 2007 es calculava que en aquest districte hi havia més de 900 apartaments turístics registrats correctament amb els seus permisos i uns 1.200 d’irregulars, és a dir, que es llogaven sense tenir cap permís per aquesta a activitat i sense que el propietari declarés cap guany a Hisenda. Aquests apartaments il•legals es detectaven a partir dels anuncis que apareixien a internet o de les denúncies dels veïns, queixosos pel que ells entenien com un excés d’afluència de persones a qualsevol hora del dia, de soroll o de dificultats de convivència.

L’existència d’aquests apartaments il•legals era un dels problemes que els veïns plantejaven de manera recurrent al Districte de Ciutat Vella, que es veia empès a pensar fórmules per a acabar amb aquesta activitat fraudulenta i intentar alhora mantenir la calma a les escales que patien les molèsties provocades pels turistes. Apartur, agrupació de 83 empreses que es dediquen al negoci del lloguer d’apartaments a Barcelona, també estava interessada a acabar amb els pisos il•legals, ja que els suposava una competència deslleial i a més donava una imatge negativa del sector.

Les actuacions del Districte de Ciutat Vella
L’any 2005 es va aprovar el Pla d’usos de Ciutat Vella que pretenia regular, entre altres, l’activitat del lloguer d’immobles. En el moment de l’aprovació del text s’havien comptabilitzat uns 800 apartaments legals i uns 1.200 d’il•legals. El Pla d’usos establia com una actuació prioritària el fet d’aconseguir regularitzar l’activitat d’aquest sector i demanava que qui gestionés apartaments de lloguer turístic presentés la documentació que ho acredités al Districte de Ciutat Vella per poder inscriure’l posteriorment en un registre i concedir-li una llicència d’activitat.

El 31 de desembre de 2006 s’acabava el termini de presentació de sol•licituds i en aquella data s’havien presentat més de 600 expedients de regulació que, en un 90% dels casos, ja corresponien a apartaments legals. A final de febrer del 2007, i segons el Districte de Ciutat Vella, uns 850 apartaments turístics fraudulents havien estat objecte d’un expedient de cessament, pas previ a la clausura, però aquests expedients havien rebut més de 300 al•legacions en contra.

Malgrat tot aquest procés sancionador iniciat per l’Administració, a l’octubre, i ja després de les eleccions municipals, el nou Consell de Districte encapçalat per la regidora Itziar González (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) va aprovar per unanimitat una proposició presentada per Convergència i Unió (CiU) on s’instava a actuar contra els apartaments il•legals i aquells que, tot i ser legals, provoquessin molèsties a les comunitats de veïns al llarg del mandat 2007-2011. Aquesta aprovació va ser criticada pel president d’Apartur, Joaquim Mestres que, després de fer totes les gestions que demanava el Pla d’usos i al cap de deu mesos d’haver-se tancat el termini per a aconseguir una llicència d’activitat, va dir que el Districte encara no havia donat cap resposta positiva a les sol•licituds presentades, que l’únic que havien fet era pagar noves taxes, a més de denunciar que no s’havia tancat cap apartament i que, a parer seu, amb aquesta declaració del Consell es mostrava que les actuacions endegades a l’empara del Pla d’usos havien fracassat.

Al novembre l’Ajuntament de Barcelona va admetre públicament que la campanya no havia tingut els efectes esperats i que s’havien de buscar noves solucions per a atacar el problema. La gerent del districte de Ciutat Vella, Mercè Massa, va confirmar en una audiència pública del Consell de Districte que, malgrat les inspeccions i les ordres de cessament, no havien pogut tancar cap apartament. Aquestes paraules van coincidir amb les de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (PSC), que en una visita a Ciutat Vella va dir que malgrat que el Consistori precintés un habitatge, el que no podia controlar era que es tornés a utilitzar per a la mateixa finalitat.

Aquestes declaracions van provocar una nova reacció d’Apartur que va voler fer constar que la sobreregulació del sector no era la solució, i a més es preguntava quin nou pla d’actuació tindria l’Ajuntament per a combatre els il•legals. A més a més, va afegir que a banda d’aquests apartaments hi havia el problema dels que generaven conflictes amb els veïns malgrat la seva legalitat.

La posició de les empreses de lloguer d’apartaments
Apartur i la Federació Catalana d’Associacions d’Apartaments Turístics (Federatur) sempre s’havien mostrat interessades a tancar els apartaments turístics que no complissin la normativa ja fos a partir de les propostes de l’Administració o a partir de propostes pròpies d’actuació. Al llarg de l’any Apartur va anar efectuant diferents accions i manifestacions entre les quals destaca la del mes d’abril, quan va presentar una queixa davant la Síndica de Greuges de Barcelona, Pilar Malla, per mitjà de la qual ja denunciava la poca eficiència de les mesures que, a parer seu, havia adoptat el Districte i demanava empara per a posar fi als perjudicis que causaven els apartaments no reglats.

Al novembre Federatur va acusar al Departament d’Innovació, Universitats i Recerca, d’on depenia l’àrea de Turisme, d’haver mostrat poc interès per a solucionar el problema, ja que només els havien convocat a una reunió de treball a més d’haver destinat pocs inspectors per a aquesta lluita. Federatur també es va mostrar disconforme amb la regulació que es preveia a la nova LLEI 18/2007 DEL DRET A L’HABITATGE del Departament de Medi i Ambient i Habitatge (DMAH), que regulava l’ús turístic dels habitatges en dos apartats de l’article 15. En el primer apartat es deia que s’hauria de disposar d’una llicència municipal per a cada habitatge en relació amb l’ús pretès. La Federació al•legava que aquest requisit només reforçaria els requisits que ja complien els apartaments legals i que en cas d’establir noves llicències, només n’hi hagués una que s’atorgués indistintament a les empreses o als propietaris, encara que aquests fossin titulars de diversos apartaments. En el segon apartat es facultava les administracions competents a impulsar polítiques per a evitar la utilització il•legal d’habitatges per a ús turístic

Apartur va demanar a l’Administració que considerés la viabilitat de formar una taula d’arbitratge per a mediar en els conflictes de les comunitats de veïns, ja que en la seva opinió molts d’ells podrien ser tractats com problemes d’ordre públic més que de legalitat.

Les xifres de l’any
Segons la premsa, a principi d’any el Consell de Districte deia que es podrien tancar prop de 850 pisos que treballaven de manera il•legal i que ja se n’havien emès les corresponents ordres de cessament.

Al desembre, el tinent alcalde Jordi Williams (PSC) va comparèixer en una comissió de promoció econòmica i, a requeriment de CiU, va aportar les xifres següents en relació amb les actuacions efectuades al llarg de l’any: la Guàrdia Urbana havia efectuat 120 inspeccions per denúncies de soroll i altres molèsties i només 22 havien acabat amb una ordre de cessament d’activitat i 1 amb una ordre de precinte, mentre que a 20 se’ls havia demanat el condicionament de l’espai per considerar que l’ús actual era incorrecte. Al desembre del mateix any hi havia 36 apartaments pendents d’una segona inspecció, mentre que 35 havien estat arxivades perquè tot era correcte.

Cal dir en relació amb aquest tema que el 2007 estaven registrats més de 900 apartaments turístics a Ciutat Vella, xifra lleugerament superior als 831 que constaven registrats el 2005, quan es va aprovar el Pla d’usos del districte que havia d’impedir el creixement de més locals en aquest districte de la ciutat.

La complexitat del problema dels apartaments turístics va fer que Mercè Massa digués al novembre que es tornaria a revisar tot el que s’havia fet durant el mandat passat per poder engegar un nou pla d’actuació.

Més informació
www.apartur.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès