Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
APARCAMENT A BARCELONA. ÀREA VERDA
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2005

Durant el 2005, l'Ajuntament de Barcelona implanta un nou sistema de regulació de l'estacionament al carrer que s'anomena Àrea Verda. El sistema compta amb una sèrie d'avantatges per als residents de cada zona, entre els quals hi ha l'aparcament prioritari i un cost estipulat d'1 € per setmana. Quan se n'anuncia l'efectivitat, partits polítics, associacions de comerciants i de veïns es manifesten contra el nou sistema d'aparcament.


L’Àrea Verda és un nou sistema de regulació de l’estacionament al carrer que va implantar l’Ajuntament de Barcelona a la ciutat durant el 2005. Entre els objectius de l’Ajuntament per promoure aquesta mesura hi havia la possibilitat de millorar l’ordenació de l’espai viari en benefici dels vianants i que els residents, gràcies a aquest espai reservat, aparquessin de manera exclusiva o prioritària.

El nou sistema es va anar aplicant gradualment al llarg del 2005, de manera que la primera corona va entrar en funcionament el mes de maig als districtes de l’Eixample i Ciutat Vella. El procés d’extensió va continuar amb la segona corona per mitjà de la implantació del sistema als barris de la Barceloneta, el Poble Sec i la Ciutadella a l’octubre i als de Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, el Guinardó i el Camp de l’Arpa el mes de novembre.

El sistema de distribució proposava tres tipus de places d’aparcament: places exclusives per a veïns, places preferents on podien aparcar els veïns amb tarifes preferencials i els no-residents amb limitació horària d’estada d’un màxim de dues hores, i places d’àrea blava que van continuar funcionant com fins aleshores.

L'Ajuntament de Barcelona posa en marxa la campanya informativa de l'Àrea Verda
A principi de febrer l’Ajuntament va posar en marxa la primera campanya informativa i va enviar uns set-cents mil díptics explicatius als veïns de Ciutat Vella i l’Eixample, amb la intenció d’informar-los sobre la implantació de l’Àrea Verda. Alhora va anunciar l’obertura de l’oficina de l’Àrea Verda situada a la plaça Carles Pi i Sunyer (al barri de Ciutat Vella).

D’aquesta manera, els veïns de la zona on s’implantava el sistema s’acreditaven mitjançant uns distintius enganxats al vehicle que prèviament l’Ajuntament els havia enviat al domicili i que només serien vàlids si anaven acompanyats del corresponent tiquet del parquímetre.

Al llarg de març, l’Ajuntament va enviar la carta als veïns de Ciutat Vella i l’Eixample en què se’ls notificava quines condicions havien de complir per rebre el distintiu de l’Àrea Verda. Els requisits eren estar empadronat i pagar l’impost de circulació a Barcelona i disposar d’un vehicle de lísing o rènting. La documentació havia de ser presentada a l’Oficina de l’Àrea Verda.

Paral·lelament a la promoció se’ls va enviar una targeta de regal per valor de 12 euros –equivalent a dotze setmanes de pagament–, a fi que els tres primers mesos d’implantació de l’Àrea Verda els sortís de franc.

L'Ajuntament anuncia la futura construcció de trenta-un pàrkings públics a la ciutat
A principi de març, Jordi Hereu, regidor de Seguretat i Mobilitat, va anunciar que l’Ajuntament de Barcelona preveia, en el marc del Pla municipal d’aparcaments, construir trenta-un pàrkings públics subterranis entre el 2005 i el 2007 en el marc del programa d’aparcaments. Amb aquesta construcció, amb què s’aportaven 7.644 places a les 51.596 ja existents de titularitat municipal a la ciutat, s’aconseguia un increment del 15% sobre el parc actual. Entre les novetats del Pla destacava la creació del primer pàrking dedicat exclusivament a motos, ubicat al barri de Gràcia. La inversió total prevista superava els 120 MEUR i els havien de construir i explotar a través d’empreses municipals, com BSM o Pronoba, o supramunicipals com Regesa.

A principi d’abril l’Ajuntament de Barcelona va adjudicar la construcció i l’explotació dels cinc primers pàrkings, els quals dotarien la ciutat de 1.131 noves places. A final de maig la Comissió de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la construcció de sis nous pàrkings, amb 1.192 places.

Reaccions
A final de febrer, davant la ferma voluntat de l’Ajuntament de posar en marxa l’Àrea Verda, el grup municipal de Convergència i Unió (CiU) va manifestar a través d’un comunicat que l’Àrea Verda hauria de ser gratuïta i exclusiva per als residents.

A final del mes de març, CiU va anunciar que duria el Govern municipal als tribunals si no revocava un decret d’alcaldia que permetia elaborar un cens d’afectats amb l’acarament de les dades del padró i de l’impost de circulació. Segons CiU, la llei de protecció de dades no permetia fer aquesta llista creuada d’informació.

Davant de l’anunci de la creació de l’Àrea Verda, la reacció dels botiguers de les zones afectades no es va fer esperar. A final d’abril els botiguers de l’esquerra de l’Eixample es van mostrar contraris al projecte municipal i van proposar deixar de pagar impostos per reclamar el dret de poder aparcar a prop de les seves botigues pagant el mateix que pagarien els residents.

La iniciativa va sorgir de l’Associació Model-Sopena, que agrupa cent trentacinc botiguers dels carrers Calàbria, Viladomat, Rosselló, Provença i Mallorca, i també s’hi van voler adherir les associacions de comerciants del voltant del mercat de Sant Antoni (ASAC), la dels voltants del mercat del Ninot (Eixample) i l’Associació Cor Eixample de la dreta de l’Eixample.

Pocs dies abans d’entrar en funcionament l’Àrea Verda, la plataforma FemBéBcn, formada per dos-cents veïns de la primera corona, va començar a recollir firmes per demanar la retirada del Pla. Per la seva banda, el Comissariat Europeu de l’Automòbil, que compta amb 4.500 associats a Barcelona, es va sumar a les queixes i coincidia en la crítica que no s’ha- gués reforçat el servei de transport públic de la ciutat.

Alhora, sota el lema Àrea Verda. Jo no pago, i tu?, es van repartir centenars d’adhesius al barri de la Sagrada Família per mostrar el desacord de l’Associació de Veïns i Comerciants de l’Eixample.

Entra en funcionament l'Àrea Verda
El dia 2 de maig va entrar en funcionament la primera corona de l’Àrea Verda als districtes de Ciutat Vella –excepte al barri de la Barceloneta– i a l’Eixample. L’aparcament per a residents, tal com el denominava l’Ajuntament de Barcelona, s’identificava amb el color verd, i comptava amb més de deu mil places de pagament per a residents i la resta es convertien en zona de càrrega i descàrrega i en aparcament per a motos.

L’horari era de vuit del matí a vuit del vespre de dilluns a divendres, exceptuant una part de l’Eixample en què incloïa el dissabte. Els veïns pagaven 0,20 € per dia d’estacionament i 1 € per setmana, mentre que els no-residents pagaven 2,75 € per hora, amb una limitació horària màxima de dues hores. El total de places exclusives a Ciutat Vella era de 935 places i el total de places preferents a l’Eixample era de 9.345. El cost total de la implantació del nou sistema seria de 20 MEUR, als quals s’havien d’afegir els 23 MEUR que costava el manteniment anual.

L’objectiu de l’Ajuntament era dissuadir els conductors d’entrar al centre de la ciutat amb cotxe i aconseguir reduir la congestió amb una mesura més tova que la implantació d’un peatge urbà. La mesura anava acompanyada de la contractació de trescents quaranta vigilants de zona blava i verda, i alhora es van substituir els més de quatre-cents parquímetres de la zona blava per un miler de parquímetres nous durant el 2005.

El mateix dia de la inauguració del sistema, l’Ajuntament de Barcelona va signar un acord amb el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) per tal que l’associació analitzés els efectes de la zona verda. Segons l’alcalde de Barcelona, Joan Clos (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), el Pla no era cap improvisació, i preveia correccions del sistema durant el 2005, sota la supervisió del RACC.

L'oposició municipal
Els líders municipals de l’oposició, Xavier Trias (CiU) i Alberto Fernández Díaz (Partit Popular, PP), van coincidir a dir que l’estacionament de les noves zones verdes no milloraria la mobilitat als carrers de Barcelona. CiU va alertar que darrere la nova mesura es veia una generació d’ingressos molt important i la van qualificar de mera mesura de recaptació, per la qual cosa van proposar que els veïns de Barcelona poguessin aparcar gratuïtament a les noves zones verdes.

Per la seva banda, el PP va fer campanya contra l’Àrea Verda repartint vint-i-cinc mil fullets amb el lema socialista ZP –és a dir, Zapatero–, que en el llenguatge del grup dels populars significava “zona de pagament”. Igualment, el líder popular qüestionava que l’anàlisi que havia de fer el RACC sobre el funcionament de les noves zones d’aparcament l’havien d’haver fet abans de la implantació de la mesura. Alhora considerava que s’hauria d’haver fet una prova pilot d’un període de dos anys abans d’haver implantat el sistema.Text del paràgraf...

El dia després de la implantació de l'Àrea Verda
Segons el regidor de Mobiliat i Seguretat, Jordi Hereu (PSC), un dia després d’haver entrat en funcionament l’Àrea Verda, es va generar una lleugera descongestió del trànsit a Ciutat Vella i l’Eixample, que es volia analitzar quan s’incorporés la segona corona d’aparcament de pagament. D’altra banda, i segons Hereu, prop d’una quarantena de parquímetres van ser trencats o inutilitzats pel vandalisme contrari a la zona verda, un 4% del total.

Uns dies més tard una vintena de persones es van manifestar en una cassolada convocada per la Plataforma Veïnal i de Comerciants de Ciutat Vella i l’Eixample, a la plaça Gaudí, en contra de la implantació de pagament a Barcelona.

Per la seva banda, el Gremi de Missatgeria de Catalunya va reivindicar el dret de les seves empreses associades a utilitzar l’Àrea Verda de manera transitòria, segons feien constar en un comunicat, “fins que es plantegés una solució a la insuficiència de places de càrrega i descàrrega que hi ha actualment a Barcelona”.

El secretari de política territorial i internacional de Comissions Obreres (CCOO) del Barcelonès, Vicenç Tarrats, considerava imprescindible introduir una sèrie de millores per compensar els treballadors de fora de Barcelona, que fins aleshores havien anat en cotxe a treballar i havien pogut aparcar al carrer.

Segons la secretària de Política Institucional de la Unió General de Treballadors (UGT), Eva Granados, els treballadors que vivien fora de Barcelona i es veien obligats a entrar a la ciutat per treballar eren els més perjudicats per la falta de places d’aparcament lliures. Tot i això, consideraven que era un bon pla, però que no s’havia fet amb les condicions necessàries.

El dia 9 de maig i després de la primera setmana d’adaptació de l’Àrea Verda, durant la qual els conductors infractors eren advertits amb avisos informatius en lloc de multes, va començar el dispositiu sancionador, que es va saldar amb poques multes.

Nous combois per al metro
Alhora, a principi de maig, els responsables de Mobilitat de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona –el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) Joaquim Nadal; l’alcalde de Barcelona, Joan Clos; el regidor de Mobilitat i Seguretat Jordi Hereu; el primer tinent d’alcalde i president de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i conseller delegat, Xavier Casas i Constantí Serrallonga, respectivament, i el director general de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) Ramon Seró– van presentar a Barcelona el primer dels trenta-nou combois que s’havien d’incorporar a partir del mes de juny a les línies 2, 3 i 5 del metro.

Els nous trens havien de substituir vagons vells i ampliar el servei de les línies, i suposaven una inversió total de 214 MEUR. Aquests combois estarien adaptats amb tecnologia i confort i serien totalment accessibles a les persones amb mobilitat reduïda.

Per la seva banda, en el mostreig realitzat pel Gremi de Garatges de Barcelona sobre l’aplicació de l’Àrea Verda al centre de la ciutat a partir de l’anàlisi de l’activitat de trenta-cinc pàrquings situats a l’Eixample i Ciutat Vella, es va detectar un descens de clients. Segons el secretari de l’entitat, Vicenç Artigas, les dades van passar de cent cinquanta vehicles al dia a donar servei a només trenta-cinc o quaranta.

A principi d’agost, la gratuïtat de la zona verda d’aparcament va causar confusions al districte de Ciutat Vella. La senyalització, la informació telefònica i la web oficial van fer que força ciutadans de fora del districte aparquessin a les àrees reservades per a veïns. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament confirmà l’error i no interposà les multes que havien rebut els afectats els dos primers dies d’agost.

L'Àrea Verda s'amplia als districtes del Poble Sec i la Barceloneta
El 3 d'octubre es va ampliar la segona corona de pagament de l'Àrea Verda als districtes del Poble Sec, la Barceloneta i als voltants del Parc de la Ciutadella.

La segona fase de l’Àrea Verda va arrancar a les tres zones amb un horari de 8 a 20 h, tot i que a la Barceloneta, l’espai per aparcar només era de vint-i-quatre hores per a residents, i de pagament únicament de 8 a 20 h. La tarifa era la mateixa que a la primera fase, 1 € per setmana, però per als no-residents a la segona corona, l’Àrea Verda era 25 cèntims més barata. A la segona corona hi havia més de 24.000 places per a 93.000 residents amb cotxe i dret d’aparcar. Durant els dos primers dies de la implantació del nou sistema, tampoc no es van cobrar les multes.

El dia 7 de novembre es va firmar un conveni entre l’empresa municipal BSM i el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona pel qual els comerciants associats es beneficiaven d’una sèrie de reduccions en els costos d’aparcament regulats a les àrees verdes i en els aparcaments municipals.

L’acord tenia com a objectiu crear productes específics dirigits a cobrir les necessitats dels comerciants representats en el consell dins de l'àmbit d'estacionament de curta duració i permanència. Es traduïa en una targeta de prepagament que tenia un valor original de 50 € però que es comercialitzava al col·lectiu a un import de 35 €, fet que suposava un 30% de descompte per estacionar a les àrees verdes o en aparcaments públics municipals de l'empresa municipal. S'implanta l'última zona de l'Àrea Verda.

El 14 de novembre es va ampliar la zona efectiva de la segona corona als barris de Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Guinardó i el Camp de l'Arpa. L’última implantació seguia les mateixes condicions que les anteriors.

A final d'any, emmarcada en la política general de reducció de la congestió viària, ja havia entrat en funcionament l'Àrea Verda a gairebé tot Barcelona, exceptuant els barris de Sant Andreu, Nou Barris i bona part del de Sant Martí. L’Ajuntament de Barcelona no considerava necessària la limitació de l'aparcament a aquests districtes perquè segons Hereu no atreien tants vehicles de l'exterior, ni eren pols d'atracció circulatòria.

Més informació
www.bcn.es/areaverda/catala/welcome.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès