Dijous 12 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE REUS
AEROPORT DE REUS Mapa: Montse Ferrés
Jordi Oliver
Actualitzat a 31/12/2005

El març de 2005 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona celebra l'acte d'aprovació inicial del Pla especial de l'aeroport de Reus però l'any acaba sense l'aprovació definitiva a causa dels advertiments d'un informe de Ports i Transports de la Generalitat. Aquest any també, a l'aeroport s'estrena la nova terminal, encara que els sindicats en denuncien deficiències. D'altra banda, malgrat que la quantitat total d'usuaris augmenta, el nombre de companyies de baix cost que hi operen disminueix i, segons les companyies, això obeeix a una manca d'usuaris i a la competència amb altres aeroports propers, principalment el de Barcelona.


Antecedents 2003, 2004

Articles posteriors 2006, 2007, 2009

L’ aeroport de Reus es va construir el 1935 com a aeròdrom militar en terrenys dels municipis de Constantí i Reus. Situat a 4 km de Reus i a 10 km de Tarragona, el 1956 va començar a donar servei a vols nacionals i internacionals, amb moviments reduïts, principalment de vols xàrter lligats al sector turístic. Les instal·lacions, gestionades per Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA), constaven a començament de l’any 2005 d’una pista principal pavimentada de 2.445 m de llarg per 45 m d’ample, i una altra de sòl natural compactat de 850 m per 35 m. La terminal de passatgers comptava amb 4.000 m2 i la plataforma d’aparcament tenia capacitat per a sis avions.

Des de l’arribada de les companyies de baix cost el 2003, el nombre d’usuaris de l’aeroport va multiplicar, fet que va fer necessària l’ampliació de les instal·lacions aeroportuàries en forma d’una nova terminal de 3.800 m2, que va entrar en servei el juny de 2005. Aquest mateix any es va caracteritzar per una davallada del nombre de companyies aèries de baix cost que operaven a l’aeroport de Reus.

El Pla estratègic i el Pla especial
El Pla estratègic de l’aeroport de Reus (PEAR), fet públic l’any 2005 i encarregat per les cambres de comerç de Tarragona i Reus, definia com a necessari un model de gestió compartida entre l’Estat, la Generalitat, els ajuntaments i les cambres de comerç. Apuntava que el creixement de l’aeroport havia de venir principalment de les companyies de baix cost, les quals havien de ser subvencionades com a estratègia a mitjà i a llarg termini per consolidar l’aeroport. A més, el Pla estratègic xifrava en 100 MEUR les inversions necessàries per millorar les instal·lacions de l’aeroport.

A banda del Pla estratègic, al març la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va aprovar inicialment el Pla especial de l’aeroport de Reus (anunci publicat al DOGC número 4.366 de 19 d’abril de 2005) presentat per AENA, en el primer pas urbanístic que havia de permetre ampliar les instal·lacions tal com estava previst en el Pla director de 2001. Malgrat l’aprovació inicial, el mes de desembre la CTUT va tornar a deixar sobre la taula l’aprovació del Pla especial de l’aeroport de Reus, aquest cop perquè un informe de Ports i Transports de la Generalitat advertia que el document urbanístic presentat per AENA no preveia connectar enlloc les terminals aeroportuàries amb la futura estació del FERROCARRIL DEL CORREDOR MEDITERRANI. També perquè Carreteres i Ferrocarrils de l’Estat dibuixaven franges de protecció no previstes i perquè la pista afectava la franja d’inundació de torrents.

Variacions de les companyies i les rutes oferides
Durant l’any 2005 hi va haver importants canvis en el nombre de companyies i vols de baix cost que operaven des de Reus. El primer d’aquests canvis el va protagonitzar Ryanair, amb la cancel·lació dels vols que enllaçaven Reus amb el de Londres-Stansed els dimarts, dimecres i dijous. No obstant això, el mes d’abril la companyia irlandesa va inaugurar la ruta que enllaçava diàriament l’aeroport de Reus amb la ciutat anglesa de Liverpool, ruta amb la qual s’esperava poder transportar uns cent mil passatgers anuals.

D’altra banda, a l’octubre la companyia de baix cost Air Berlin va deixar d’operar a Reus perquè no tenia prou clients. L’ acord que havia adquirit menys d’un any abans amb el Consorci del Camp no va servir de res. La decisió d’Air Berlin va generar protestes entre el sector turístic, ja que a part de la pèrdua de vols es va témer que la marxa de la companyia pogués afectar el ritme d’inversions d’AENA.

A final d’any, la companyia Blue Air va seguir els mateixos passos i va anunciar que el 23 de gener deixaria de volar des de l’aeroport de Reus i que traslladaria a l’aeroport de Barcelona el seu enllaç amb Bucarest, fet amb el qual Ryanair esdevenia l’única companyia de baix cost que operava des de Reus.

Conseqüències de l'increment del volum de passatgers
El 2005 es van conèixer les dades de moviment de passatgers de l’aeroport de Reus de l’any 2004, les quals van superar per primer cop el milió d’usuaris (1.138.082), fet que significava un augment del 34,4% respecte de l’any anterior, majoritàriament atribuïble a les línies de baix cost. Cal destacar també l’important increment del tràfic de mercaderies, que va augmentar un 169,9% respecte de l’exercici anterior.

Aquest notable creixement del volum de passatgers va suposar conflictes laborals entre treballadors i l’empresa gestora. Al març, el jutjat social de Reus va donar la raó als sindicats Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO), que reclamaven un cinquè torn i que van demandar AENA per la imposició d’horaris a l’aeroport.

Al mateix temps, el sindicat Unió Federal de Policia (UFP) denunciava que calia multiplicar per cinc la dotació d’agents del Cos Nacional de Policia per poder complir amb solvència les funcions de control i seguretat i especialment després d’haver comprovat que les instal·lacions s’havien convertit en una porta d’entrada d’immigrants romanesos. Per aquest motiu cinc agents de la comissaria de Lleida es van incorporar en comissió de servei al control de documentació i l’Associació Unificada de Guàrdies Civils –el cos armat que s’encarrega del control dels equipatges– va denunciar la falta d’una unitat permanent a l’aeroport.

No obstant això, un major volum de passatgers va significar també més ingressos per a l’economia local. Un estudi del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona estimava que més de 185.000 persones van arribar l’any 2004 amb companyies aèries de baix cost, 83.000 de les quals es van quedar a la demarcació de Tarragona i van generar un volum de negoci superior als 47,3 MEUR.

La Diputació de Tarragona valorava satisfactòriament aquestes dades, ja que feien pensar que es tractava d’un nou client, i no que s’estava produint un traspàs de clients xàrter cap al servei de baix cost.

Obres de millora i condicionament de l'aeroport
El 26 de juny va entrar en servei la nova terminal d’arribades, les obres de la qual s’havien iniciat l’any 2003 amb un pressupost de 4,4 MEUR i un termini d’execució que s’havia previst de vuit mesos. La terminal, de 3.800 m2 de superfície total, pot atendre sis vols i mil cinc-cents passatgers cada hora (fins al moment la capacitat era de sis-cents viatgers per hora) i disposa de tres cintes de recollida d’equipatges. Al costat de la terminal s’hi va construir un nou edifici de 850 m2 destinat a atendre els clients de les companyies de baix cost. També es va ampliar l’aparcament, i l’edifici de l’antiga terminal va passar a dedicar-se exclusivament a sortides.

Ja abans de la inauguració de la nova terminal, la UGT denunciava nombroses deficiències, entre les quals goteres i filtracions d’aigua, terres en mal estat i ascensors no accessibles per a persones amb mobilitat reduïda, a banda de falta d’homologació del grup electrogen que garantia el subministrament elèctric. Només van passar dos mesos des de la inauguració quan un xàfec que va registrar 27 l/m2 quadrat en localitats properes va inundar d’aigües fecals el vestíbul de la nova terminal perquè la xarxa comuna no va poder engolir la pluja acumulada a la teulada. La terminal antiga no va patir cap mena d’inconveniència.

Al novembre, el Govern de la Generalitat va anunciar que durant el 2006 iniciaria els tràmits per aprovar un nou pla d’infraestructures aeronàutiques que preveuria dotar l’aeroport de Reus de les instal·lacions necessàries per donar servei a vint milions de passatgers cada any. De moment, però, l’obra següent que s’esperava a l’aeroport era l’ampliació de l’aparcament d’avions, que preveia la construcció d’una plataforma amb capacitat per allotjar entre nou i dotze avions.

L’any 2005 va cloure amb el Pla especial pendent d’aprovació i sobretot amb la urgència per part del Consorci del Camp de trobar una solució per atraure i fixar a l’aeroport de Reus línies aèries de baix cost, que segons l’informe del Pla estratègic són claus per a consolidar l’aeroport.

Malgrat els alts i baixos soferts en els vols i companyies que operaven a Reus, els anys d’experiència, l’entorn turístic i el suport dels actors del territori per tal que l’aeroport tiri endavant han estat claus per incrementar el nombre de passatgers i mantenir la competitivitat amb els AEROPORTS DE BARCELONA i GIRONA, i també per marcar distàncies amb el nou AEROPORT DE LLEIDA abans que entri en funcionament.

Més informació
www.aena.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati