Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE REUS
Aeroport de Reus. Mapa: Montse Ferrés
Júlia Rubert
Actualitzat a 31/12/2004

El tracte preferent dispensat a Ryanair per les institucions a l'Aeroport de Reus provoca les protestes d'altres companyies aèries i porta el Consorci del Camp de Tarragona a plantejar la diversificació de l'oferta de l'aeroport. AENA dóna prioritat a les reformes previstes pel Pla director per adequar les instal·lacions a un trànsit en plena expansió.


Antecedents 2003

Articles posteriors 2005, 2006, 2007, 2009

L' aeroport de Reus es va construir el 1935 com a aeròdrom militar en terrenys dels municipis de Constantí i Reus. Situat a 4 km de Reus i 10 km de Tarragona, el 1956 va començar a donar servei a vols nacionals i internacionals, amb moviments reduïts, principalment de vols xàrter lligats al sector turístic. Les noves instal·lacions construïdes el 1974 i gestionades per Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) constaven d'una pista principal de 2.200 m, una pista secundària de terreny natural reforçat de 850 m, una plataforma d'estacionament per a sis aeronaus i una terminal de passatgers de 4.000 m2. Tot i que el Pla territorial general de Catalunya li atribuïa un paper alternatiu i de suport a l'AEROPORT DE BARCELONA que calia potenciar, el Pla director d'infraestructures 1993-2007 ni tan sols l'incloïa a la xarxa local d'aeroports. En els darrers anys, però, el moviment de l'aeroport havia anat augmentant i es preveia arribar en pocs anys als 700.000 passatgers anuals. L' arribada de les companyies aèries de baix cost el 2003, que va comptar amb un ampli recolzament institucional i empresarial, va provocar un fort creixement del trànsit amb l'establiment de vols regulars de passatgers a destinacions europees.

El Pla director
L' augment de trànsit dels anys precedents havia motivat la redacció de la Proposta de planificació i programació de les actuacions necessàries a l'aeroport de Reus, coneguda com a Pla director, aprovada pel Ministeri de Foment el 2001. Les principals actuacions previstes a partir de l'estimació d'un milió de viatgers anuals eren incorporar terrenys de l'antiga base aèria i adquirir 15 ha més, construir un nou vial entre l'aeroport i l'N420, construir un nou aparcament de vehicles, fer una nova terminal de passatgers de 15.000 m2, convertir la terminal en un edifici tècnic i logístic i ampliar la plataforma d'estacionament d'aeronaus fins a deu places. A final de 2003 només s'estaven executant dues d'aquestes obres: l'ampliació de 20 places d'aparcament d'autobusos (fins a un total de 49) i 70 de cotxes (fins a un total de 286) i la construcció d'una nova terminal d'arribades de 2.800 m2, que permetia destinar l'antiga a sortides, cosa que suposava un canvi respecte de la terminal conjunta de sortides i arribades prevista en el Pla director.

La nova direcció d'AENA es va comprometre a l'octubre a donar prioritat a les actuacions previstes a l'aeroport durant els dos anys següents. El 2005 s'havia de destinar una partida de 3.421.000 euros del pressupost estatal per a acabar la terminal d'arribades abans de Setmana Santa, condicionar els accessos i ampliar l'aparcament fins a dues-centes noves places. Per al 2006 es preveia la remodelació total de la terminal actual i l'ampliació de la plataforma d'aparcament, amb la qual cosa, segons l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), es podria arribar als cinc milions de passatgers anuals.

Al desembre el Pla especial elaborat per AENA, que establia els usos, serveis i condicions urbanístiques de les instal·lacions previstes en el Pla director, va arribar a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT). L’ aprovació inicial del document va quedar ajornada fins al gener de 2005 perquè no es disposava de l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre l’estudi d’impacte ambiental.

L'arribada de Ryanair impulsa el creixement de l'aeroport
L'anunci que la companyia de baix cost Ryanair establiria la seva base del sud d'Europa a Catalunya va motivar al llarg de 2003 una competència entre l'aeroport de Reus i l'AEROPORT DE GIRONA-COSTA BRAVA, que finalment va sortir elegit. Per a impulsar la candidatura de Reus i potenciar la desestacionalització del turisme a la regió, el maig de 2003 es va constituir el Pacte de la Boella, que agrupava un total de catorze entitats, institucions i empreses de les comarques tarragonines. L' agost de 2003 es va arribar a un acord amb la companyia pel qual, a canvi d'establir sis vols europeus diaris, la Generalitat aportava 1 milió d'euros (com a Girona) i els signants del Pacte de la Boella, una subvenció de 656.947 euros més 1'6 euros per client.

Queixes de la resta de companyies aèries
Hapag Lloyd Express (HLX), que l'abril de 2003 va ser la primera companyia de baix cost que es va establir a Reus amb dos vols, l'un a Colònia i l'altre a Hannover, es va sentir discriminada per l'acord i va repetir al llarg de l'any que, si no es complia la promesa de realitzar una campanya de promoció de la Costa Daurada a Alemanya, suspendria els vols a partir de l'abril. Air Nostrum també va protestar pel tracte preferent que rebia Ryanair i va amenaçar de suspendre el vol Reus-Madrid que oferia. Des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques s'al·legava que les companyies no havien fet cap contacte oficial i que només hi havia acords de paraula amb l'anterior govern, però que recolzaria iniciatives consensuades per les institucions del Camp de Tarragona. El febrer de 2004, representants del CONSORCI DEL CAMP DE TARRAGONA, constituït l'octubre de 2003 per les institucions tarragonines, i Universal Mediterránea es van reunir amb HLX per oferir-li ajuts econòmics, la realització de la campanya publicitària promesa i descomptes per als passatgers en el parc temàtic de Port Aventura. Les negociacions van arribar massa tard, perquè les previsions per a la flota d'HLX durant l'estiu ja estaven fetes, però es va acordar reprendre-les a final d'any.

L' octubre de 2003 Ryanair havia iniciat dos vols diaris a Stansted (Londres) i al llarg de 2004 va començar a operar vols a Frankfurt-Hahn i Dublín. Segons la companyia, i després de les queixes formulades pels integrants del Pacte, l'incompliment de l'acord que establia l'obertura de sis vols es devia a deficiències en les instal·lacions. L' octubre va anunciar els dos vols que faltaven, Luton (Londres) a partir de gener de 2005 i Liverpool a partir de març, i les se-ves intencions d‘oferir fins a dotze enllaços el 2006 i vint-i-quatre el 2007 si l'aeroport arribava a disposar de tres terminals.

Amb la nova oferta de vols, el novembre de 2004 s'havia arribat a 1.108.000 usuaris, un 34'3% més que en el mateix període de 2003.

El Consorci del Camp considerava convenient, malgrat tot, diversificar l'oferta de companyies que operaven des de Reus i emmarcar les iniciatives en un pla general de promoció de l'aeroport. Amb aquesta finalitat, preveia encarregar un estudi que diagnostiqués la situació aeroportuària, la seva relació amb les infraestructures de l'entorn (port de Tarragona, línies ferroviàries i carreteres) i les possibilitats que oferien noves companyies. A final d'any, s'havia arribat a acords perquè s'iniciessin immediatament quatre vols setmanals de Blue Air a Bucarest i perquè s'obrís una línia d'Air Berlin a Palma de Mallorca, des d'on aquesta enllaçava amb múltiples destinacions europees.

El debat sobre l'Estació Central del Camp
El debat que al llarg del 2003 s'havia mantingut sobre el traçat del Ferrocarril d'alta velocitat al seu pas pel CAMP DE TARRAGONA semblava haver-se tancat pràcticament amb el consens de les institucions quan van decidir de situar l'Estació Central del Camp al sud de l'aeroport. Només la Cambra de Comerç i els grups municipals de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya de Reus defensaven l'opció nord perquè al·legaven que permetia una intermodalitat millor pel fet d'estar situada prop de l'actual terminal aeroportuària. El gener de 2004, tanmateix, l'alcalde de Reus i vicepresident del Consorci, Lluís Miquel Pérez (PSC), va tornar a plantejar la possibilitat de situar l'estació al nord o de modificar l'emplaçament de la terminal i de construir al sud un sol edifici multifuncional que garantís una connectivitat òptima. L' alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal (CIU), i el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal (PSC), així com bona part de les institucions i ajuntaments del Consorci, es van mostrar poc receptius a la proposta en considerar que reobrir les negociacions podria retardar el projecte de Foment, el qual ja estava molt avançat. Des de la Cambra de Comerç de Reus es va acusar l'alcalde de no haver defensat els interessos de la ciutat en el moment oportú. El debat sobre la ubicació de l'Estació Central del Camp no va generar més polèmica al llarg de l'any.

Per a principi de 2005 s’esperava que la CTUT aprovés el Pla director de l’aeroport i que continués el creixement de l’aeroport amb l’establiment de noves línies. Ryanair comptava tenir dotze vols regulars el 2006, Manel Nadal negociava noves connexions amb Air Berlin i s’estimava que el trànsit de l’aeroport podia arribar a assolir els 5 milions de passatgers l’any 2007. Davant d’això, Javier San Martín, director d’AENA, va assumir a l’octubre, en una reunió amb Lluís Miquel Pérez, el compromís d’avançar entre tres i cinc anys el calendari d’actuacions previst per a l’aeroport de Reus: abans de final de 2005 hauria acabat la construcció de la nova terminal d’arribades i en un termini de dos anys s’hauria remodelat la terminal actual, s’hauria ampliat la plataforma d’aparcament dels avions i també s’hauria creat unes tres-centes noves places d’aparcament de cotxes. També es preveia augmentar l’horari d’obertura de les instal·lacions de 8 del matí a 11 de la nit i reforçar la seguretat amb la presència de més guàrdies civils i més agents de Policia Nacional.

Més informació
www.aena.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati