Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE LLEIDA (ALGUAIRE)
Aeroport de Lleida (Alguaire) Mapa: Montse Ferrés
Marta Pallarés
Actualitzat a 31/12/2005

En començar l'any 2005 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat posa en marxa les primeres actuacions previstes per a l'execució de l'aeroport de Lleida: l'adquisició dels terrenys i la redacció d'un pla director per a la nova infraestructura. La dificultat per arribar a acords amb els propietaris de les finques afectades obliga a iniciar també els tràmits necessaris per a un procés d'expropiacions.

Antecedents 2004

Articles posteriors 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011

El juliol de 2004 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal i Farreras, va fer pública la decisió d’ubicar el futur aeroport de Lleida al terme municipal d’Alguaire. El projecte preveia dotar les comarques ponentines d’un aeroport de segon ordre amb capacitat de vols tant de passatgers com de mercaderies. L’octubre de 2004 es va reunir de manera plenària la Mesa sectorial del transport aeri de Catalunya, amb representants de la Generalitat i de diverses entitats relacionades amb el sector del transport aeri, per tal d’establir el calendari de desenvolupament del nou aeroport durant el bienni 2005- 2006. L’adquisició dels terrenys on s’haurien d’ubicar les noves instal·lacions i la redacció d’un pla director eren les prioritats anunciades per al 2005.

Les primeres actuacions
Només començar l’any 2005, el 5 de gener, el conseller Nadal anunciava que els tècnics ja havien decidit quin seria l’àmbit d’afectació de la nova infraestructura i que, en conseqüència, la Generalitat iniciaria en breu les compres dels terrenys, sense dir-ne el lloc per evitar una pujada de preus.

A mitjan març, la Generalitat va treure a licitació la redacció del Pla director de l’aeroport per un import de 54.000 euros, fet que suposava el primer pas administratiu per posar en marxa el projecte. Aquest document havia de definir exactament quins usos i capacitats tindria l’aeròdrom, el tipus d’avions que acolliria, la longitud de la pista i els accessos a les terminals.

Problemes medioambientals
Gairebé al mateix temps que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) encetava aquest procés, la Conselleria de Medi Ambient donava a conèixer el projecte d’ampliació de l’àmbit XARXA NATURA 2000. Una de les noves zones de protecció que s’hi preveien, concretament la Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA) dels Plans de la Unilla, incloïa terrenys afectats per la instal·lació de l’aeroport. El conseller Nadal va manifestar que el DPTOP presentaria al·legacions al projecte (que afectava també altres obres previstes en la demarcació, com ara el canal Segarra-Garrigues). Nadal va admetre que ja s’havien començat a comprar finques en aquella zona i que proposaria reduir l’espai a protegir per tal que la pista principal del futur camp d’aviació quedés a un mínim de 40 m de l’àrea protegida.

La proposta del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMA) ja preveia la construcció de l’aeroport als secans d’Alguaire, on se’n pretenia protegir 850 ha però limitant la nova infraestructura.

La compra dels terrenys
A principi d’abril els mitjans de comunicació es feien ressò de les dificultats que estaven sorgint en la compra, per part de l’Institut Català del Sòl (INCASOL), dels terrenys on s’ubicaria l’aeroport. Les negociacions afectaven una trentena de propietats agrícoles. El Govern va fer una primera oferta de 18.000 euros per hectàrea, però els propietaris de les finques en demanaven molts més. Finalment, l’Administració es va comprometre a arribar fins als 36.000 euros per hectàrea.

Pocs dies després, el conseller Nadal anunciava que la Generalitat ja havia adquirit entre un 25 i un 30 % dels terrenys en qüestió, però advertia que, si fos necessari, el Govern estava disposat a expropiar les finques d’aquells propietaris que finalment no s’avinguessin a vendre pel preu establert. Segons Nadal, les finques en què no hi hagués un acord amb els propietaris s’adquiririen mitjançant l’elaboració d’un pla especial urbanístic que atorgués dret administratiu a l’expropiació. El conseller afirmà també que l’objectiu era no endarrerir el procés d’execució de la infraestructura, ja que la previsió apuntava que l’any 2005 es conclogués la compra dels terrenys i se n’aprovés el pla director, per tal de poder iniciar les obres el 2006.

El compromís del conseller donava resposta a les reivindicacions que havien expressat els principals representants institucionals de la demarcació lleidatana. En una cimera institucional convocada per analitzar les necessitats de la zona, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros i Domingo (PSC), el president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín i Valls (CiU), el delegat del Govern a Lleida, Jaume Gilabert i Torruella (ERC), el subdelegat del Govern espanyol, José Angel Flores, i el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó i Burgués, van acordar exigir que l’aeroport fos operatiu a final de 2007 i no el 2008, com era la intenció anunciada per la Generalitat, de manera que la instal·lació fos plenament operativa per a l’Exposició Universal de Saragossa.

Per la seva banda, el 28 d’abril la Conselleria d’Obres Públiques adjudicava la redacció del Pla director de l’aeroport, amb la previsió de tenir-lo enllestit a l’estiu i iniciar-ne posteriorment la tramitació administrativa.

Un pla especial per poder expropiar
A final de maig el conseller Nadal anunciava en compareixença parlamentària que el Govern havia elaborat un pla especial de l’aeroport d’Alguaire per tal de poder expropiar aquells terrenys que no fos possible comprar. Aquest Pla, que havia de ser tramès a la Comissió Provincial d’Urbanisme de Lleida per rebre’n l’aprovació inicial i sortir, tot seguit, a informació pública, delimitava exactament l’espai de l’aeroport i del seu entorn logístic, i legitimava una reserva de 367 ha de sòl. L’ aeroport tindria una forma allargada, de 4.800 m de longitud per 1.300 m en el punt més ample, amb una zona destinada al moviment d’aeronaus (pista de vol, carrers de rodada i plataformes d’estacionament) i a les activitats aeroportuàries (terminal, oficines operacionals, instal·lacions, aparcament de vehicles, etc.) d’unes 125 ha, mentre que la resta seria destinada a usos industrials, logístics i intermodals relacionats amb l’activitat aeroportuària. Aquesta previsió es feia a partir del Pla d’aeroports de Catalunya, que establia que l’aeroport de Lleida seria d’aviació regional i que, per tant, s’hauria d’ajustar als paràmetres següents: pista de 2.000 m de longitud, franja de vol de 200 m d’amplada, carrer de rodada paral·lel a la pista, plataforma d’estacionament d’aeronaus amb àrees per a l’aviació regional, general i esportiva, torre de control, hangars, edifici terminal, subministrament de combustible, heliport i altres equipaments menors.

Algunes reivindicacions
A mitjan juliol, la Cambra de Comerç de Lleida va promoure una trobada amb entitats i associacions lleidatanes per debatre sobre el futur aeroport. Els representants de l’empresa consultora GPA, encarregats d’elaborar el pla director, hi avançaren que la infraestructura tindria una capacitat per a 400.000 usuaris el 2016. El president de la Cambra, Joan Simó, valorava positivament aquest càlcul, però reclamava que la pista principal, dissenyada amb una longitud de 2.000 m, s’allargués fins a 2.500 m, fet que evitaria costos posteriors d’ampliació i permetria captar companyies i vols més ambiciosos. Els empresaris reclamaren també que el pla director preveiés la millora de les infraestructures de comunicació de la zona, tant per carretera com per ferrocarril, i que l’aeroport s’especialitzés en serveis complementaris, com el del transport de mercaderies a baix cost.

Expropiacions
A principi de setembre, la qüestió litigiosa de la venda dels terrenys encara no estava resolta. Els propietaris de la zona d’afectació es queixaven als mitjans de comunicació que les compensacions ofertes per la Generalitat eren molt inferiors a les que s’havien pagat per altres obres en la zona, com ara la línia del TAV o la futura presó de Tàrrega.

En aquelles mateixes dates la Comissió Provincial d’Urbanisme aprovava parcialment el Pla especial, i aquest passava a exposició pública durant un mes, per ser posteriorment revisat pels ajuntaments. El 24 de novembre la Comissió aprovava definitivament aquest Pla especial, i la Generalitat podia iniciar el procés d’expropiacions.

I encara abans de finalitzar l’any, l’11 de desembre, se’n publicava al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) el Pla director, amb una proposta d’inversió de 42,5 MEUR i l’objectiu d’assolir 400.000 viatgers i 6.000 tones de transport de mercaderies anuals. El Pla quedava sotmès a exposició pública durant trenta dies, i les al·legacions que rebés s’afegirien als informes d’Aviació Civil, del DMA i de l’Ajuntament d’Alguaire. L’aprovació definitiva es preveia per al primer semestre del 2006, fet que després permetria passar al projecte constructiu i a la licitació i adjudicació de les obres i finalment al procés real d’obres l’any 2007. Abans de finalitzar l’any el Govern acordava iniciar els tràmits per a l’expropiació dels terrenys que encara no s’havien adquirit.

Més informació
www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/index.jsp
alguaire.ddl.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati