Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE LLEIDA (ALGUAIRE)
AEROPORT DE LLEIDA (ALGUAIRE) Mapa: Montse Ferrés
Marta Pallarès
Actualitzat a 31/12/2004

El 28 de juliol de 2004 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, fa pública la decisió d'ubicar el futur aeroport de Lleida al terme municipal d'Alguaire. L'anunci posa fi a una llarga polèmica sobre la possible ampliació de l'aeròdrom d'Alfés, a tocar de l'espai protegit de la timoneda d'Alfés, una possibilitat que comptava amb l'aprovació de l'anterior govern de la Generalitat. El nou projecte suposa dotar les comarques ponentines d'un aeroport de segon ordre, amb capacitat de vols tant de passatgers com de mercaderies.

Articles posteriors 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011

Els antecedents. La polèmica de l'aeròdrom d'Alfés
L' única instal·lació aeroportuària amb què comptàven el 2004 les comarques del pla de Lleida era l'aeròdrom del Reial Aeri Club de Lleida, emplaçat al municipi d'Alfés des de l'any 1929. L' antic anhel de la capital lleidatana i de les comarques de ponent de dotarse d'una instal·lació de major envergadura va fer que durant anys s'especulés sobre la possibilitat d'ampliar l'aeròdrom d'Alfés. La idea, però, topava amb l'oposició d'un ampli espectre de la societat civil, encapçalat per diversos grups ecologistes, atès que l'aeròdrom es trobava ubicat a tocar d'una zona d'elevat valor ecològic: la timoneda d'Alfés.

La timoneda s'estén sobre una superfície aproximada de 107 ha i presenta les característiques d'una estepa àrida continental, amb una cobertura vegetal de formació herbàcia arbustiva adaptada a les condicions del sòl i al clima àrid. El timó (thymus vulgaris), que dóna nom a l'indret, és una de les espècies més ben representades, mentre que de la fauna hi destaquen els ocells, amb algunes espècies estepàries que tenen aquí un dels espais de nidificació més importants de Catalunya.

L' any 1983 es va descobrir a la zona la presència de l'única població a Catalunya (i al límit septentrional de distribució) d'Alosa becuda (Chersophylus duponti), un ocell que des d'aleshores va esdevenir l'espècie més emblemàtica de la timoneda. Aquella troballa i, en general, els nombrosos valors naturals (florístics i fàunics) que s'hi van anar catalogant, van fer augmentar l'interès científic i ecològic de la zona, i es van anar sumant veus al moviment ecologista que demanava la conservació de l'espai, fins que es va crear la plataforma Salvem la timoneda d'Alfés. Amb la pressió del moviment popular i les successives directrius europees que regulaven la conservació dels ambients esteparis, l'any 1990 Alfés fou catalogat per la Generalitat de Catalunya com a reserva de fauna salvatge, una figura la finalitat de la qual era assegurar la protecció de la zona, encara que quedés al marge el sector ocupat per l'aeròdrom.

S'inicià aleshores una llarga i variada etapa de conflictes que enfrontava el moviment ecologista amb les administracions i els propietaris del Reial Aeri Club de Lleida. D'una banda, el 1992 el Govern català va aprovar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), en el qual s'incloïa la timoneda d'Alfés, i el 1997 l'Ajuntament de Lleida va aprovar el Pla general de Lleida, en el que s'instava a cercar una alternativa a l'aeròdrom. L' any 1991 i el 1995 el Reial Aeri Club va dur a terme unes segues de vegetació a bona part de l'espai protegit, i el 1994 la Comissió Europea va obrir un expedient disciplinari a la Generalitat davant la proposta del Govern català de potenciar i ampliar l'aeròdrom. L' any 1996 la Generalitat demanava el traspàs de competències sobre la propietat de la timoneda, amb l'objectiu de garantir-ne una més bona protecció, i dos anys més tard va aprovar el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge d'Alfés; però el desembre de 2000 la Generalitat va comprar definitivament l'aeròdrom al Ministeri de Defensa, amb la finalitat expressa de construir-hi el futur aeroport de Lleida. Novament, tot i que un informe del Consell de Protecció de la Natura fet públic el maig de 2001 recomanava aturar qualsevol actuació a l'aeròdrom i traslladar-lo a un altre emplaçament, només un mes més tard la Direcció General d'Aviació Civil i la comissió intergovernamental integrada pels departaments de Medi Ambient i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat donaven llum verd a la remodelació de les instal·lacions. Aquella decisió fou portada als tribunals pels grups ecologistes.

Tota aquesta cronologia de decisions i actuacions arribaren a un punt culminant l'any 2002, quan el Pla d'aeroports de Catalunya va incloure la proposta de construcció de l'aeroport regional de Lleida en els terrenys de l'aeròdrom d'Alfés. El projecte va sortir a informació pública el febrer del 2003, i plantejava convertir l'antic aeròdrom en un aeroport regional comercial. Els mesos següents els grups contraris a l'obra van organitzar nombrosos actes públics de protesta, però també interposaren una denúncia davant la Comissió Europea per l'incompliment de la legislació ambiental europea en el projecte de l'aeroport, i una altra denuncia davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya argüint que la Direcció General de Ports i Transports havia autoritzat la construcció d'un heliport amb caràcter eventual a Alfés sense haver presentat prèviament cap projecte a exposició pública ni cap estudi d'impacte ambiental. Abans de finalitzar l'any, la suspensió dels vols a l'heliport ja era efectiva.

El 2004, un nou emplaçament
El 2004, amb el canvi de govern a la Generalitat, els grups ecologistes esperaven un gir radical en la resolució del conflicte, atès que els partits polítics que constituïen el nou executiu, Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Els Verds (ICV), s'havien manifestat reiteradament en desacord amb el projecte de l'anterior govern. Així, en iniciar-se l'any alguns municipis del pla de Lleida, com Almacelles i Alguaire (Segrià), Balaguer (Noguera) o Juneda (Garrigues) ja es postularen com a alternatives a l'emplaçament del nou aeroport. El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín (Convergència i Unió), apostava per mantenir l'opció del municipi d'Alfés, proposta compartida per altres vuit municipis del Segrià (Albatàrrec, Alfés, Montoliu, Sunyer, Sudanell, Torres de Segre, Alcanó i Aspa) que proposaven un nou emplaçament dins el municipi d'Alfés, concretament en uns terrenys situats a més de cinc quilòmetres de la timoneda.

A final de gener de 2004 el Govern de la Generalitat va descartar definitivament Alfés per acollir el futur aeroport de Lleida. Així ho va fer públic en compareixença parlamentària el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. El conseller va manifestar que cercarien un altre emplaçament. "Hem de buscar una no-va ubicació que tingui la dimensió i les característiques adequades al nou aeroport", va explicar Nadal, alhora que citava un informe del Departament de Medi Ambient de l'anterior govern en què es desestimava situar la instal·lació a Alfés pel fort impacte ambiental que suposaria. Es tancaven així gairebé setze anys de polèmica sobre l'aeroport d'Alfés, però se n'encetava una altra: la de la localització del nou aeroport.

Candidats per al nou aeroport
Pocs dies després de les declaracions del conseller, dos municipis més del Segrià (Puigverd i Artesa de Lleida) se sumaven a la proposta de cercar una alternativa dins el municipi d'Alfés. La Paeria, per la seva banda, es va limitar a subratllar la importància que l'equipament estès ubicat a prop de la capital del Segrià, a l'hora que oferia uns terrenys dintre del municipi de Lleida. Els dies següents, diversos municipis de l'entorn de Lleida es van afanyar a oferir terrenys per instal·lar-hi el nou aeroport. En canvi, per al president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, el rebuig del projecte d'Alfés suposaria "perdre entre 8 i 10 anys", ja que, segons afirmà, per a una nova ubicació serien necessaris nous estudis i moltes més obres.

El 12 de febrer el conseller Nadal anunciava, al llarg d'una visita a Lleida, que l'estudi per a l'emplaçament del futur aeroport estaria enllestit abans de l'estiu. També manifestava la seva voluntat d'obrir vies de diàleg amb les institucions de ponent per arribar a un consens sobre la qüestió, i assegurava que s'intentaria implicar l'Estat en el finançament de la instal·lació.

Alguaire, l'emplaçament elegit
Finalment, el 28 de juliol el conseller Nadal va anunciar la decisió d'ubicar l'aeroport de Lleida al terme municipal d'Alguaire, a uns quinze quilòmetres de la capital del Segrià. Nadal afegia en la seva al·locució que aquest tindria categoria regional, amb vols de viatgers i de càrrega, i que les obres començarien el 2005, amb data prevista de finalització per a l'any 2008. El conseller va afirmar que l'aeroport "és una prioritat estratègica per a la Generalitat" i va explicar que l'elecció s'havia fet a partir d'un estudi en què s'havien analitzat deu ubicacions possibles a partir de tres paràmetres bàsics: la relació urbanística, els aspectes aeronàutics i els ambientals. Alguaire va obtenir la valoració més favorable, per davant d'Almacelles, Alcarràs, Alfés, Bell-lloc, Bellpuig, Magraners, Menàrguens, Torrefarrera i Algerri. El conseller va destacar les facilitats d'accés a Alguaire, pròxim a dues futures AUTOVIES, l'A-14 LLEIDA-VIELHA, antiga N-230, la N-240, de Tarragona cap a Osca, i al sistema ferroviari.

Els passos que el conseller Nadal indicava que calia seguir eren començar el pla urbanístic de la zona, negociar amb els propietaris la compra dels terrenys (sense descartar-ne l'expropiació) i encarregar el pla especial aeroportuari. Alhora recordava que el Govern català ja disposava d'una dotació pressupostària per a la compra de terrenys i que el 2005 es destinarien nous recursos. Nadal també es va felicitar perquè el secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, havia deixat la porta oberta a una possible col·laboració econòmica del Govern central. En aquest sentit, proposava que per primera vegada es pogués fer una gestió mixta d'un aeroport amb la intervenció del govern estatal, de l'autonòmic i de les cambres de comerç en matèria d'explotació.

L'aeroport, les característiques previstes i l'entorn
L' aeroport de Lleida tindrà categoria regional i acollirà aparells turbohèlix i reactors de dimensions mitjanes, tant de passatgers, amb avions amb capacitat fins a noranta persones, com de transport de mercaderies. Disposarà d'una pista de 300 m d'ample i 2 km de llargada, mentre que el conjunt de les instal·lacions s'allargarà fins a 6 km, amb un total d'1,8 km2 de superficie.

A final d'agost el municipi d'Alguaire ja desplegava els plans d'expansió que havia de comportar l'elecció, i que preveien un fort creixement demogràfic i urbanístic.

El 18 d'octubre les institucions de Lleida, en una cimera que va comptar amb el delegat de la Generalitat a Lleida, Jaume Gilabert, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, el president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, i el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó, van pactar encarregar a la Cambra de Comerç de Lleida un estudi sobre l'impacte del futur aeroport, per analitzar-ne les potencialitats turístiques i de comunicacions i el creixement industrial i immobiliari a l'àrea d'influència. El mateix dia es va reunir també, de forma plenària, la Mesa Sectorial del Transport Aeri de Catalunya, amb representants de diversos departaments de la Generalitat i de nombroses entitats relacionades amb el sector del transport aeri; en la reunió es va avançar el calendari de desenvolupament de l'aeroport de Lleida al llarg del bienni 2005-2006, en el qual es va incloure la tramitació del projecte i l'establiment del model de gestió.

El dia 7 de novembre el conseller Nadal manifestava, en una visita a Lleida, que volia impulsar una gestió mixta de l'aeroport i va oferir als ajuntaments i als empresaris de la demarcació la possibilitat de participar, de manera compartida amb la Generalitat, en aquesta gestió. Afirmava també que el Govern esperava que els terrenys on s'havien d'ubicar les noves instal·lacions passessin a ser de titularitat pública durant l'any 2005 i que de moment es desconeixia l'emplaçament exacte de la infraestructura "perquè encara estem estudiant qüestions tècniques, com l'orientació de la pista i les característiques de les instal·lacions auxiliars", va assenyalar Nadal, que va evitar parlar sobre possibles ubicacions "per evitar especulacions".

D'altra banda, a final del mateix mes de novembre el conseller Nadal també recordava que hi havia un acord per a mantenir l'activitat aèria a l'aeròdrom d'Alfés, només per a l'aviació esportiva, i que des del Departament vetllaria per una gestió ambiental que preservés la timoneda com a espai natural estepari protegit, ja inclòs dins la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, la qual prohibia la realització d'obres o d'intervencions que artificialitzessin la zona.
 
Més informació
www.egrell.org
www.ipcena.org
www.webpersonal.net/rutas/catala/rutes/timoneda.html
www.ipcena.org/catala/campanyes/espais_naturals/alfes.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada