Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE LLEIDA (ALGUAIRE)
Aeroport de Lleida (Alguaire) Mapa: Montse Ferrés
Marta Pallarés
Actualitzat a 31/12/2006

El mes de novembre es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el Pla director del futur aeroport de Lleida, definitivament aprovat i amb les al•legacions incorporades després del procés d’exposició pública. Al llarg de l’any les negociacions amb els propietaris dels terrenys afectats no prosperen i la Generalitat anuncia que resoldrà definitivament els litigis mitjançant un procés d’expropiacions.

Antecedents 2005

Articles posteriors 2007, 2008, 2009, 2010, 2011

L’any 2004 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va fer pública la decisió de dotar les comarques de ponent d’un aeroport de segon ordre, les instal•lacions del qual s’ubicarien al terme municipal d’Alguaire (el Segrià). A mitjan any 2005 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va treure a licitació la redacció del Pla director de l'aeroport, fet que suposava el primer pas administratiu per posar en marxa el projecte. La previsió era que el mateix 2005 es conclogués la compra dels terrenys on s’ubicaria l’aeroport i que s’aprovés el Pla director per tal de poder començar les obres el 2006. No obstant això, la manca d’acord entre el Govern de la Generalitat i els propietaris dels terrenys va alentir el procés i, en acabar l’any, el Govern va haver d’iniciar els tràmits per a l’expropiació dels terrenys que encara no havia pogut adquirir. L’11 de desembre es publicava al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la redacció inicial del Pla director, pendent d’una aprovació definitiva que es preveia per al primer semestre de 2006.

Objectius del Govern
Tot just començar l’any 2006, a mitjan gener, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va fer una visita institucional a Lleida acompanyat pel conseller Joaquim Nadal. Aquest últim va assegurar que durant els mesos vinents es duria a terme el procés d’expropiació dels terrenys, alhora que mostrava la seva confiança en el fet que el projecte executiu de l’obra també quedés acabat al llarg de l’any.

Nadal es va referir a l’accessibilitat del futur aeroport i va manifestar que faria pressió sobre el Ministeri de Foment per tal que es portessin a terme els projectes de conversió en autovia de la CARRETERA N-230 DE LLEIDA A VIELHA i la carretera N-240 de Lleida a Osca paral•lelament a la construcció de l’aeroport. El conseller va anunciar igualment que havia iniciat converses amb diversos consistoris de la zona per tal d’estudiar la possibilitat de fer arribar un ramal de tren fins al futur aeroport, i que l’Institut Català del Sòl (Incasol) estava adquirint terrenys a diferents municipis de la zona, com Alguaire, Almenar, Almacelles i Corbins, per tal d’habilitar una àmplia oferta de sòl industrial a l’entorn aeroportuari.

Al•legació de la Cambra de Comerç i Indústria acceptada
A començament de febrer, el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Joan Simó, va fer públic que aquesta institució havia presentat una al•legació al Pla director sobre la longitud i l’amplada de la pista. Simó va alertar que els 2.000 m de llargada i els 30 d’amplada que estaven previstos restarien operativitat a les instal•lacions, i exigia que la pista del futur aeroport tingués almenys 2.500 m de llarg.

Un mes més tard l’alcalde de Lleida, Àngel Ros i Domingo (PSC), va anunciar que la Direcció General de Ports i Transports havia acceptat l’al•legació. D’aquesta manera l’aeroport podria rebre avions de més envergadura que els previstos inicialment, en concret reactors d’unes cent cinquanta places, del tipus Airbus 320 i Boeing 637. El fet d’haver incorporat l’al•legació suposava que la pista es faria amb una amplada de 45 m en la primera fase d’execució de les obres, mentre que en una fase posterior no es descartava augmentar-ne la longitud fins a 2.500 o 3.000 m.

La compra dels terrenys
Pel que fa a la qüestió de l’expropiació dels terrenys, entre la darrera setmana d’abril i la primera de maig els propietaris van ser citats a l’Ajuntament d’Alguaire per tal de firmar les actes prèvies per a l’ocupació de les finques. El DPTOP va comunicar que després de recollir aquestes signatures efectuarien un primer pagament a l’estiu, però puntualitzaven que l’oferta definitiva per les parcel•les, qualificades de sòl rústic, no es concretaria fins a la tardor.

Així, el 10 d’octubre el Consell Executiu va aprovar una partida de 9,3 MEUR per la compra de les 367 ha de sòl que la Generalitat preveia adquirir, fet que suposava determinar un preu mitjà de 2,5 €/m2, una quantitat que concordava amb les previsions del Pla director.

Amb aquestes xifres damunt la taula, a final d’octubre representants del DPTOP van iniciar les negociacions amb els propietaris. Les reunions, però, van acabar sense acord. Una desena de propietaris (dels prop de cinquanta afectats) van rebutjar l’oferta d’indemnitzacions del Govern, que es concretaven en 2,2 €/m2 per a les parcel•les de secà (un 90 % del total) i 3,9 €/m2 per a les de regadiu. Els propietaris asseguraven que aquestes xifres eren inferiors a les que l’Incasol s’havia compromès a pagar el 2005, abans que el DPTOP assumís l’adquisició dels terrenys.

El Pla director
En les mateixes dates en què van concloure les negociacions per la compra del sòl s’aprovava el Pla director de l’aeroport, document que legitimava un procés d’expropiació i, per tant, el Departament anunciava que preveia adquirir per aquesta via els terrenys necessaris.

El 2 de novembre va sortir publicat al DOGC el Pla director del futur aeroport d’Alguaire, definitivament aprovat.

El document no va incorporar gaires modificacions respecte de la redacció inicial. Delimitava la totalitat de l’àmbit aeroportuari, amb unes instal•lacions que ocuparien gairebé 367 ha, incloent-hi tots els espais destinats a les activitats i els serveis complementaris propis d'un aeroport d'aviació comercial, amb les infraestructures, les instal•lacions, les edificacions i els serveis relacionats amb el trànsit de passatgers i mercaderies des de l’accés a l'àmbit aeroportuari fins a l’embarcament a l'aeronau. Tot això d'acord amb criteris de planificació i previsions de trànsit fins a l'any 2020, i amb l’objectiu d’absorbir un tràfic de 400.000 viatgers i 6.000 t de mercaderies anuals.

El document també recollia l’informe favorable d’Aviació Civil (dependent del Ministeri de Foment, MIFO) per a la construcció de l’aeroport i l’informe favorable d’impacte ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH).

Segons el Pla, la primera fase d’actuacions consistiria en la construcció de la pista d’aterratge, amb una longitud de 2.000 m (ampliable en un futur a 3.000) i una amplada de 45 m, d’acord amb les al•legacions incorporades. També preveia construir un carrer de sortida perpendicular a la pista i una plataforma d’estacionament per a les aeronaus, i la terminal de passatgers, la torre de control i diversos edificis d’equipaments.

Pel que fa al pressupost, el pla va mantenir l’assignació inicial de 42,5 MEUR. Del conjunt de la inversió, les partides més importants es destinarien a les obres del camp de vol i de la terminal (43%) i a la compra d’equips, instal•lacions aeronàutiques i material auxiliar i mòbil (26%). La resta de la inversió requeia en les actuacions en infraestructures no aeroportuàries, com ara l’adquisició dels terrenys i els vials per als accessos.

Previsions d’execució
En data 23 de novembre es va publicar al DOGC l'ordre d'exposició pública de l'Avantprojecte de l'aeroport de Lleida. A partir d’aquella data el document se sotmetia a informació pública i institucional durant trenta dies per tal de recollir les al•legacions pertinents, i posteriorment s’havia d’enviar al DMHA per tal que n’emetés la declaració d’impacte ambiental.

En la mateixa nota de premsa que anunciava aquesta publicació, el Govern manifestava la seva intenció que el febrer de 2007 es pogués iniciar la licitació de les obres de la primera fase. També s’indicava que el Pla especial que delimita l’espai on s’ubicarà l’aeroport ja estava enllestit i aprovat, i que s’estaven ultimant les negociacions i tràmits per a l’adquisició dels terrenys.

En aquest sentit, durant el mes de novembre el DPTOP va enviar un requeriment als propietaris de les finques afectades amb la seva conclusió definitiva sobre el valor que tenien. Aquest era el primer pas per al procés d’expropiació. Els afectats tenien vint dies per donar resposta al requeriment, adjuntant la pròpia valoració dels terrenys i, donat cas que les dues valoracions no coincidissin, s’havien d’enviar els dos escrits al jurat d’expropiació, que tindria entre dos i quatre mesos per prendre una decisió.

En qualsevol cas, les previsions d’execució del Departament no topaven amb la qüestió litigiosa de l’adquisició dels terrenys, ja que la firma de les actes prèvies a l'ocupació, iniciada a l'abril, i el pagament d'un avançament per les finques, legitimaven el Govern per començar els treballs a la zona.

Més informació
halguaire.ddl.net
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/public/aeroports/alguaire.jsp
www10.gencat.net/ptop/binaris/AprovacioAlguairePlaEspec_tcm32-29520.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati