Dimarts 16 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE LLEIDA-ALGUAIRE
Aeroport Lleida Mapa: Montse Ferrés
Jordi Romero-X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2007

El mes d’abril la Generalitat aprova el projecte constructiu i l’estudi d’impacte ambiental del Pla director de l’aeroport de Lleida. Això permet treure a licitació les obres de la primera i segona fase de construcció de l’aeroport. El mes de juliol, el DPTOP adjudica la primera fase de les obres, que s’endeguen a l’estiu, i el desembre n’adjudica la segona fase. A final d’any es fan els moviments de terres i els treballs d’aplanament dels terrenys per a la construcció de la futura pista. D’altra banda, els expropiats per la construcció de l’aeroport rebutgen el preu fixat per la Junta d’Expropiacions i reclamen compensacions complementàries.


Antecedents 2004, 2005, 2006

Articles posteriors 2008, 2009, 2010, 2011

El mes de novembre de 2006 el Govern de la Generalitat va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el Pla director de l’aeroport de Lleida, definitivament aprovat i amb les al•legacions incorporades després del procés d’exposició pública. La previsió d’un aeroport a l’àrea de Lleida provenia d’una decisió del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), presa l’any 2004. El PLA D’AEROPORTS DE CATALUNYA de l’any 2007 recollia aquest projecte amb l’objectiu de crear un aeroport regional. L'aeroport de Lleida-Alguaire seria el primer promogut i construït integrament per la Generalitat. A final de 2008 hauria d'estar a punt, i se’n feia una previsió de trànsit anual d’entre 400.000 i 500.000 passatgers, i 6.000 t anuals de mercaderies.

L’aeroport se situaria en una finca de 367 ha entre Alguaire, Almenar i Almacelles, a 15 km de Lleida. Tindria un accés des de la carretera N-230, amb previsió d’ampliar-lo des de l’autovia de nova construcció A-14 (Lleida-Aran), indirectament des de l’A-22 (Lleida-Osca) i amb ferrocarril per Almacelles i més endavant amb la línia del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT i el FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA.

La Generalitat aprova el projecte constructiu de l’aeroport
El mes d’abril, la Generalitat va aprovar el projecte constructiu i l’estudi d’impacte ambiental del Pla director de l’aeroport. Un cop fet això, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va anunciar la licitació de les obres de la primera i segona fase de construcció de l’aeroport per 46 i 26 MEUR, respectivament. La primera fase d’obres incloïa la construcció de la pista i l’àrea d’estacionament d’aeronoaus, i instal•lacions auxiliars dels serveis. La segona, preveia la construcció de les instal•lacions i edificis necessaris per posar en marxa l’aeroport. Finalment, en la tercera fase de construcció de l’aeroport, es preveia atorgar la concessió de la gestió de l’aeroport. L’empresa o grup d’empreses que obtinguessin aquesta concessió seria l’encarregada de construir i finançar la terminal definitiva i la torre de control, a fi de poder iniciar l’explotació de l’aeroport a ple rendiment.

La Generalitat havia informat favorablement de l’impacte ambiental, tot i que hi establia una sèrie de mesures correctores, entre les quals destacava el fet de compensar la pèrdua de l’hàbitat d’aus estepàries. Aquesta compensació es faria en unes terres pròximes a l’aeroport en què s’hauria de seguir un criteri de cultius perquè es poguessin convertir en hàbitat de les espècies que fugissin de l’àrea ocupada per la infraestructura. Aquesta decisió no va ser ben rebuda pels veïns de la zona, ja que consideraven que els privaven de reg. No obstant això, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i els veïns van iniciar negociacions per possibles compensacions.

La Generalitat adjudica les obres de l’aeroport
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va adjudicar el mes de juliol, per mitjà de l’empresa pública Gestió d’Infraestructures, SA (GISA), la primera fase de les obres a la unió temporal d’empreses formada per Dragados SA i Obrum, Urbanismo y Construcciones, SLU, per un import de 29,5 MEUR. Les obres d’aquesta primera fase s’havien d’iniciar a l’estiu. Incloïen la construcció del camp de vols, amb la pista d’enlairament de 2.500 m de longitud per 45 d’amplada, la qual admetria avions de més de 150 passatgers com l’Airbus 320 i 321 i també avions de transport de mercaderies. Així mateix es construirien els carrers d’enllaç entre la pista i l’àrea d’estacionament amb les instal•lacions auxiliars (serveis contra incendis, emergències mèdiques, àrea de combustibles, etc.), els carrers de la zona de serveis i la connexió amb la carretera d’accés a l’aeroport. També es construiria l’àrea d’estacionament d’avions, amb una dimensió de 30.600 m2 i capacitat per a vuit avions, tres del tipus avioneta, un del tipus d’aviació corporativa (uns 30 passatgers) i quatre de comercials com l’Airbus 321.

La primera setmana de desembre, el DPTOP, a través de GISA, va adjudicar la segona fase de les obres de l’aeroport amb un pressupost de 21,5 MEUR. Aquesta fase incloïa una terminal provisional i una sèrie d’edificis i instal•lacions necessaris per tal de posar en marxa l’aeroport: centre d’emissors, edifici contra incendis, central elèctrica, magatzems, sistema de llums d’aproximació i una estació de subministrament de combustible.

A final d’any, s’estava fent el moviment de terres i els treballs d’aplanament dels terrenys per a la construcció de la futura pista, d’acord amb el calendari previst. D’altra banda, es preveia aprovar de manera imminent el projecte de la torre de control, corresponent a la tercera fase de les obres, que s’integraria a la terminal ja adjudicada i que serviria perquè l’aeroport pogués funcionar amb totes les garanties.

L’impacte econòmic de l’aeroport
La Diputació de Lleida, la Cambra de Comerç de Lleida, la Caixa i l’Ajuntament d’Alguaire van impulsar l’elaboració d’un estudi sobre l’impacte econòmic que comportaria la creació de l’aeroport, tant a nivell directe com dels àmbits empresarials potencials que podrien instal•lar-se a Lleida a partir de la seva construcció. El mes de juliol es van fer públiques les conclusions, que atribuïen a l’obertura de l’aeroport un impacte econòmic per al conjunt de la província de 44 MEUR anuals i la creació de 1.140 llocs de treball en els primers quatre anys de funcionament. Segons la consultora encarregada de realitzar l’estudi, Capgemini Consulting, aquestes xifres s’assolirien sempre que s’implantessin les vies de comunicació d’interconnexió de l’aeroport amb el territori que s’havien previst. L’estudi també preveia que l’aeroport gestionés a curt termini un volum aproximat de 4.500 t de mercaderies l’any i que el nombre de passatgers s’apropés als 530.000.

Retard i desacord en les indemnitzacions per les expropiacions
Els propietaris afectats per l’expropiació de terrenys per la construcció de l’aeroport van denunciar a principi de la tardor que s’estaven endarrerint molt les indemnitzacions i que se sentien discriminats respecte als propietaris dels terrenys expropiats per construir el centre penitenciari de Tàrrega. Les negociacions entre la Generalitat i els propietaris havien començat el mes d’abril de 2006, però els propietaris no van acceptar l’oferta d’indemnitzacions del Govern, que es concretava en 2,2 €/m2 per a les parcel•les de secà (un 90% del total) i en 3,9 €/m2 per a les de regadiu. Per això, la Generalitat va acordar resoldre definitivament els litigis mitjançant un procés d’expropiacions.

El mes de novembre de 2007, els afectats van celebrar una assemblea per valorar la darrera oferta de la Generalitat, de 3,6 €/m2. El conjunt de propietaris en bloc la van rebutjar. El portaveu dels propietaris, Carles Roma, va explicar que no acceptarien menys de 5,6 €/m2, que era el preu que s’havia donat a les finques de la presó de Tàrrega.

A final d’any, però, la Junta d’Expropiacions va fixar el preu en 2 €/m2. Roma va anunciar que, un cop rebuda la notificació oficial, sol•licitarien una reunió amb representants de l’Administració per a reclamar compensacions complementàries. En cas de no aconseguir-les, no descartaven presentar un contenciós administratiu per obtenir un preu més elevat per les seves finques.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada