Divendres 26 de Maig de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE LA SEU D'URGELL
Aeroport de la Seu d'Urgell Mapa: Montse Ferrés
Marta Pallarés
Actualitzat a 31/12/2006

Avancen lentament els tràmits per a la futura construcció de l’aeroport de la Seu d’Urgell, davant la impaciència del govern andorrà, principal interessat en la infraestructura. El govern català impulsa el seu Pla especial però no hi pot donar més recolzament sense l’aprovació prèvia del capítol sobre aeroports de l’Estatut.

Antecedents 2004

Articles posteriors 2007, 2008, 2010

L’aeroport de la Seu, situat entre els termes municipals de Montferrer i Castellbò i Ribera d’Urgellet, dins l’Alt Urgell, fou construït el 1976 per la família Betriu, uns industrials de la comarca. Aquesta instal•lació es manté tancada des del 1983 per motius econòmics i també per la inadequació tècnica de les pistes. Des de mitjan anys noranta, però, es comencen a sentir les reivindicacions en favor de la reobertura de l’aeroport, i el 2004, aprofitant el canvi de govern, les parts interessades –govern andorrà principalment i alguns polítics de l’àrea de la Seu d’Urgell– en reclamen insistentment la recuperació i funcionament.

Es tornen a iniciar les negociacions amb el nou govern espanyol
L’1 de març de 2004 se signaren els primers acords per a la reobertura de l’aeroport de la Seu d’Urgell, vint-i-dos anys després del tancament i després de gairebé deu anys de converses entre administracions.

Durant el 2005 la premsa informava sobre el manteniment dels contactes entre el govern andorrà i l’espanyol. Declaracions de Marc Forné Molné, cap d’Estat andorrà, el 15 de febrer, després de la conversa mantinguda amb el president de la Generalitat Pasqual Maragall i Mira, indicaven que el projecte d’aeroport Andorra-Pirineus (el nom oficial d’aquesta infraestructura) seguia el seu curs, si més no pel que feia a la part andorrana, i asseguraven que hi havia un pressupost destinat de 40 MEUR, quantitat que sufragarien les administracions a parts iguals. La gestió seria assumida gairebé del tot pel Govern andorrà, el qual també iniciaria el procés de compra dels terrenys a la família propietària. Forné també esmentava la possibilitat que la Generalitat s’integrés en els organismes de gestió del nou aeroport.

Per la seva banda, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal Farreras, informava després de la reunió mantinguda amb Marc Forné, el 17 de febrer al matí al Palau de la Generalitat amb el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà Solsona, que es mantenien contactes oficials amb la família Betriu per a adquirir les instal•lacions i els terrenys mitjançant la mediació de Jordi Ausàs Coll, alcalde de la Seu d’Urgell i parlamentari per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

A mitjan any 2005, el nou cap d’Estat andorrà, Albert Pintat Santolària, en la seva primera entrevista institucional, ressaltava l’interès dels dos governs, l’andorrà i l’espanyol, a donar l’impuls definitiu a l’obra.

Acceleració del procés de negociació
A principi de 2006 el conseller Nadal apostava per la compra o expropiació dels terrenys i perquè una empresa privada formés part de la gestió amb els governs català, espanyol i andorrà. Així ho confirmava també el ministre andorrà d’Urbanisme i Ordenació Territorial, Manel Pons Pifarré, i assegurava que les negociacions amb l’executiu català depenien de l’ESTATUT. Albert Batalla Siscart, regidor a la Seu d’Urgell i parlamentari per Convergència i Unió (CiU), havia criticat la lentitud de les gestions, a la qual cosa Nadal responia dient que s’havia trobat només amb un document d’intencions firmat pel govern andorrà i l’exministre del Partit Popular (PP) Francisco Álvarez Cascos.

El sector turístic andorrà n’és el principal interessat
El sector que té més interès en la infraestructura és el sector turístic privat d’Andorra. Segons informava la directora de Ski Andorra, Marta Rotés Pardo, els complexos hivernals andorrans reben cada setmana una mitjana de sis mil esquiadors procedents de la Gran Bretanya, que al llarg de la temporada representen setanta-dos mil turistes. També entren al Principat vuit mil russos per temporada, i en menor quantitat també hi fan cap turistes procedents d’Holanda, d’Israel, de Sud-àfrica i també dels Estats Units. Aquests turistes aterren a Tolosa, principalment, i arriben a Andorra amb autobús, i en alguns altres casos aterren a l’AEROPORT DE BARCELONA (EL PRAT). Tots ells són potencials viatgers de l’aeroport Andorra-Pirineus que podrien aterrar a 10 km d’Andorra, segons informaven fonts dels dominis esquiables andorrans Grandvalira i Vallnord.

Un greuge comparatiu respecte d’altres aeroports espanyols
Per altra banda, Ramon Companys Sanfeliu, senador de CiU, afirmava que el Govern espanyol no havia fet efectives les inversions de l’any 2005 als pressupostos d’Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA). Tampoc no hi havia partides fins al 2008, hi afegia Companys, perquè les negociacions a tres bandes es trobaven en un punt mort, i en feia responsable el desinterès del Govern espanyol. El senador recordava que sí que se sufragava la totalitat del cost de l’aeroport de Huesca, i també esmentava l’enorme despesa que ha suposat la quarta pista de Barajas i el fet que l’aeroport de Lleida, l’hagués de pagar totalment la Generalitat.

Nova partida per part de l’Estat
Jordi Ausàs valorava positivament el 29 de setembre el Projecte de llei de pressupostos de l’Estat 2006 d’1 MEUR atribuït a l’aeroport de la Seu d’Urgell.

Finalment, el 10 d’octubre, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida aprovava inicialment el Pla especial per a la delimitació de sòl de l’àmbit del futur aeroport de la Seu: 118 ha de sòl no urbanitzable amb una pista de 1.500 m de longitud. Els dies següents a la notícia apareixien noves declaracions d’inversors interessats a fer que l’aeroport fos una realitat. Aquesta vegada eren accionistes de la companyia Vueling, que havien parlat de la possibilitat d’establir un servei de vols diaris entre la capital de l’Alt Urgell i algun dels aeroports amb els quals opera.

Per altra banda, algunes queixes locals ja s’havien fet sentir, com ara les de l’alcalde de Montferrer-Castellbò, Ramon Fierro Rugall, que deia que no s’oposarien a un projecte d’aquesta transcendència, segurament beneficiós per a la comarca, per a Andorra i per a tot el Pirineu,. Fierro demanava, però, que els alcaldes dels municipis afectats fossin prèviament consultats abans de prendre cap decisió, ja que ells eren els qui veien directament les repercussions i l’impacte de la infraestructura, com ara el soroll dels avions, la necessitat de desdoblar els accessos viari i les necessitats d’abastament d’aigua.

Acabat l’any es vivia amb l’expectativa que hi hagués acord entre la Conselleria de Política Territorial i la família Betriu perquè la Generalitat adquirís els terrenys i les instal•lacions actuals de l’aeroport.

Més informació
www.laseu.org/docs/ajuntament/planificacio/PlaEstrategicLaSeu.pdf
www10.gencat.net/ptop/AppJava/es/actuacions/departament/aeroports/aeroportseuurgell.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame